Llargmetratges Documentals

Durada: 78 min. Any: 2025. Director: Miguel Eek. Productores: Mosaic, LX Filmes, Les Docs du Nord, Sisyfos, Korikaxoru Films, IB TV Balears. Producció: Miguel Eek, Lluís Correia, Marie Dumoulin. Guió: Miguel Eek, Alba Lombardía. Fotografia: Joâo Pedro Plácido. Idioma: portuguès, francès, subt. castellà.

Premi AMAE al Millor Muntatge de Pel·lícula Espanyola, Festival Int. de Cinema de Gijón 2025.

Sinopsi

El 2013, durant un viatge a Cap Verd, vaig descobrir la història d’Amílcar Cabral. Em va fascinar la determinació que va portar Amílcar a dedicar la seva vida a un somni aparentment boig: la unió de dos països per lluitar per la seva independència.

Miguel Eek. 

 És cineasta i productor de documentals. Graduat a l’ESCAC amb una estada a la Universitat Politècnica Arcada de Hèlsinki.

El seu cinema se centra en els marges socials, la memòria col·lectiva i l’experimentació formal, oscil·lant entre l’observació atenta i l’assaig cinematogràfic. Les seves pel·lícules, sovint fruit de llargs processos de recerca i diàleg amb els protagonistes, despleguen una poètica que es troba entre el testimoni i la reflexió política, abordant temes com la identitat, el gènere, la memòria històrica i el cinema com a espai de trobada comunitària.

Les seves pel·lícules han estat seleccionades i premiades en més de 50 festivals d’arreu del món. Ciutat dels morts, un documental que va recórrer una trentena de festivals com el Fipadoc o el SEMINCI i va ser reconegut amb el Premi Ciutat de Palma 2019 i al Som Cinema de Lleida com a Millor Documental. El mateix any, el seu següent llargmetratge, La primera dona, va tenir la seva estrena mundial a la secció First Appearance de l’IDFA 2020, i a més de 20 festivals internacionals de cinema. La seva última pel·lícula, Burden, va tenir la seva estrena mundial al FIDBA. Des del 2019 és el director artístic del festival de cinema Majordocs.

Durada: 70 min. Any: 2026. Directores: Soumaya Hidalgo Djahdou, Berta Vicente Salas. Productores: Migranta Films, Union, Al Jazeera. Producció: Matheus Mello, Soumaya Hidalgo Djahdou, Berta Vicente Salas. Guió: Soumaya Hidalgo Djahdou, Berta Vicente Salas. Música: Marisol Cao. Fotografia: Berta Vicente Salas. Idioma: català, castellà, àrab, subt. castellà.

Premi Un Impulso Colectivo, D’A Film Festival Barcelona 2026.

Sinopsi

Quan la Soumaya, de 29 anys, decideix visitar la seva àvia a Algèria, el que comença com un simple viatge familiar es transforma en un recorregut tendre d’identitat i pertinença.

Soumaya Hidalgo Djahdou. 

Barcelona, 1993. 

És una artista d’origen multicultural i formació acadèmica en quatre idiomes. La seva obra busca estendre ponts entre cultures. Impulsada pel seu interès a preservar el dialecte berber de la seva àvia, que es va perdent, va iniciar una investigació que es va convertir en el seu primer documental, El vol de la cigonya.

Berta Vicente Salas.

Té un màster en Cinema Documental de l’EICTV a Cuba i un grau en Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. Va ser ponent a TEDxYouth i reconeguda per Flickr com una de les millors vint fotògrafes menors de 20 anys. Beneficiària del Pulitzer Center, actualment combina projectes fotogràfics a llarg termini amb la cinematografia i el desenvolupament d’una pel·lícula de no-ficció. El seu treball se centra en temes que entrellacen la memòria, la construcció de la identitat i la banalització de la violència contra els cossos i la natura.

Durada: 88 min. Any: 2026. Director: Iván Zahínos. Productora: En los Confines Producciones. Producció: Meritxell Cascán, Iván Zahínos. Guió: Iván Zahínos. Música: Daniel Osiewala. Fotografia: Eduardo A. González. Idioma: català, castellà.

Sinopsi

La Nerea és infermera d’urgències. Atrapada a la foscor, busca una taula de salvació que l’allunyi d’un món marcat per la mort, la por i el dubte.

Iván Zahínos.

 És director, productor i guionista de documentals que han rebut múltiples reconeixements, destacant el Goya 2023 com a productor de Maldita, Una cançó d’amor a Sarajevo o el Drac de Plata del Krakow Film Festival 2024 a la millor direcció per Don Benjamí, també seleccionada per als Goya. En aquest llargmetratge aprofundeix en el poder de la imatge, la narrativa i la metàfora visual per explorar la bellesa i el dolor inherents al món de la infermeria.

Durada: 55 min. Any: 2026. Director: David Casals-Roma. Productora: Nayox Films. Producció: David Casals-Roma. Guió: David Casals-Roma. Fotografia: Gerard Satorra. Idioma: català.

Sinopsi

La lleidatana Àngela Mora es va convertir en la primera noia amb síndrome de Down a participar en el Campionat de Gimnàstica d’Espanya absolut. Ara afronta un nou repte: repetir la proesa.

David Casals-Roma. 

Lleida, 1972. 

 Va estudiar Cinema i Mitjans de Comunicació a la Universitat Birkbeck de Londres i ha participat en diversos cursos d’escriptura i producció cinematogràfica amb creatius de Pixar (Estats Units), a la London Film School i amb el guanyador de la Palma d’Or Abbas Kiarostami. Ha escrit i dirigit curtmetratges de ficció, documentals i reportatges, guanyant més de 130 premis en festivals de tot el món. També ha treballat com a Story Editor i Script Doctor per altres directors. Entre els projectes que ha supervisat hi ha el curtmetratge Mort d’una ombra del director belga Tom van Avermaet, treball que va ser nominat als Oscar. En el camp literari ha escrit novel·les, relats, contes infantils, teatre i poesia, gènere que li va reportar el Premi dels Jocs Florals de Sant Sadurní d’Anoia. La seva primera novel·la 21 dies d’ira va rebre el Premi Morella Negra a la Millor Novel·la Negra publicada a Espanya per un autor novell. La seva segona novel·la On moren els gegants va ser finalista del Premi Azorín de Novel·la. A més a més de la seva tasca creativa com a escriptor i cineasta, David és el director de l’Escola Catalana de Cinema i Televisió de Lleida (ECCIT) i de la productora Nayox Films, i treballa com a professor de documental i de producció de curtmetratges a la Universitat de Massachusetts-Amherst als Estats Units. David parla català, castellà, anglès, francès i italià.

Durada: 62 min. Any: 2026. Directores: Marta Hierro, Núria Abad. Productores: MOM Works, IB TV Balears. Producció: Núria Abad, Marta Hierro, Aina Núñez. Guió: Marta Hierro, Núria Abad. Animació: Luis Ozonas. Música: Jaume Compte, Miquel Brunet. Fotografia: Juan Carlos Azpiroz. Idioma: català, castellà, anglès, grec subt. català.

Sinopsi

La foca monjo, endèmica de la Mediterrània i considerada extinta durant dècades, va ser redescoberta en un racó remot de Mauritània. Allà, successius equips de biòlegs es van embarcar en una missió extraordinària i arriscada que va aconseguir aturar-ne la desaparició i assegurar la supervivència dels últims exemplars.

Marta Hierro i Núria Abad.

Marta Hierro i Núria Abad uneixen els seus camins professionals el 2014, després d’una llarga trajectòria.

Fruit de la seva trobada neix la productora MOM Works, amb la qual han desenvolupat diferents projectes com els llargmetratges documentals Dorothea i el Myotragus, Maria i la pel·lícula oblidada, Memòries de Puerto Rico, Torrelló davant la càmera, La vida a Formentor o L’alcaldessa, així com les sèries documentals Munar i El Rei, o els programes televisius IB3 Júnior i Balears fa ciència.

Han fet la seva primera incursió en animació amb Dorothea on the rocks.

Durada: 72 min. Any: 2026. Directora: Helena Garza. Productora: La Kaseta Ideas Factory. Producció: Marc Comas, David Fontseca. Guió: Helena Garza. Fotografia: Helena Garza. Idioma: català, castellà.

Menció Especial del Jurat, DOCS Barcelona 2026.

Sinopsi

Bèstia és un retrat de tres caçadors de la Catalunya interior: Palomero, Bernat i Nen, tres caçadors que naveguen per la tensió entre la masculinitat rural tradicional i la mentalitat urbana moderna.

Helena Garza.

 És una creativa multidisciplinària que treballa com a creadora de contingut, fotògrafa i muralista. Bèstia és el seu primer llargmetratge en l’àmbit cinematogràfic, marcant un pas significatiu en la seva trajectòria dins del gènere no-ficció.

Va néixer de mare espanyola i pare mexicà, una herència que influeix profundament en la visió artística. La seva curiositat i el seu compromís amb l’exploració de realitats paral·leles l’han portat a desenvolupar cinc reportatges fotogràfics abans de fer 23 anys. Va començar als 16 amb un reportatge al barri del Raval de Barcelona i va continuar amb projectes com Més enllà de la carpa, que documentava la vida dels artistes circenses més enllà de l’escenari, i Bajo tierra, on va seguir el dia a dia d’artistes de grafits al metro de Barcelona. El 2023, va crear Scampia, la trappola dell’Immagine a Nàpols, una exploració dels vestigis actuals de la Camorra. La seva obra ha estat exposada a Catalunya i Itàlia.

Tota la seva feina s’emmarca dins del món de la no-ficció, on cerca capturar la complexitat de les realitats que retrata, complementant el seu enfocament visual amb investigació antropològica. Fins ara, la seva obra s’havia centrat principalment en la fotografia, i tot i haver fet curtmetratges o reportatges anteriorment, Bèstia ha brindat l’oportunitat de traslladar la seva mirada documental al cinema, explorant noves formes narratives sense perdre l’essència del manifest.