Llargmetratges

Durada: 78 min. Any: 2025. Director: Francesc Cuéllar. Productora: La Piscina SL. Producció: Patrícia Sagués, Francesc Cuéllar. Guió: Bárbara Mestanza. Música: Joan Martorell. Fotografia: Manu León. Intèrprets: Omar Ayuso, Diana Gómez, Carlos Cuevas, Bàrbara Mestanza, Pep Munné, Ernesto Collado, Nacho Vigalondo, Miriam Iscla, Carol Rovira, Cristian Valencia. Idioma: català, castellà.

Un film sobre violències masclistes, dividit en diversos relats independents, en els quals els intèrprets assumeixen els rols dels personatges del sexe contrari. Fins a quin punt això pot canviar la nostra percepció sobre les dinàmiques i conflictes que s’hi generen?

Francesc Cuéllar

Va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat de Barcelona i es va graduar a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. És Màster en Gestió Cultural per la Universitat Oberta de Catalunya i també va cursar l’especialització universitària en Gestió Integral de Teatres, Auditoris i Espais Escènics a la Universidad Europea Miguel de Cervantes.

Ha estat fundador de la companyia d’arts escèniques de creació col·lectiva José y sus Hermanas i de la seva pròpia companyia Fundación Agrupación Colectiva, on ha desenvolupat els rols de direcció artística, creació, gestió i administració de les seves peces, les quals han exhibit per Mèxic, l’Uruguai, el Perú, l’Argentina, Grècia, Croàcia, França i Espanya. Per algunes peces ha rebut la Menció d’Honor del Jurat a l’Atlàntida Film Fest pel llargmetratge Jusqu’ici, tout va (2022), el Premi a Millor Pel·lícula del Festival Internacional Rizoma per Jusqu’ici, tout va (2022), una nominació en la categoria de Noves Tendències dels Premis de la Crítica per la peça My low cost revolution (2018) i la Beca de Creació Internacional Teatro LARVA (Guadalajara, Mèxic) / Nau Ivanow (2018).

Com a creador escènic, ha creat i dirigit 13 peces escèniques contemporànies que han estat coproduïdes per diversos festivals com el Festival TNT, Festival Escena Abierta de Burgos, Festival Meetyou de Valladolid, Festival Temporada Alta, el Danseu Festival, Festival Eufònic o Festival Fira Tàrrega, entre d’altres. Aquestes peces sempre han fluctuat per un territori híbrid passant pel cinema, el teatre, la dansa, el moviment, les audioguies ficcionades, la performance, espectacles online o espectacles de poesia durant una sessió de techno, com la seva última peça estrenada l’estiu passat al festival POESIA i + i a l’Eufònic. Ha estat artista resident a la Sala Hiroshima (2019) i artista resident al Danseu Festival (2021) juntament amb la Núria Guiu, on van crear la peça de dansa Match. La seva línia de treball com a creador està marcada per la recerca de nous llenguatges i noves pràctiques, per l’experimentació.

Durada: 97 min. Any: 2024. Directora: Roya Sadat. Productores: Alba Sotorra SL, Baldr Film, Urban Factory, Volos Films, Roya Film House. Producció: Alba Sotorra, Frank Hoeve, Maeva Savinien, Frédéric Corvez, Stefano Centini. Guió: Roya Sadat, Aziz Deildar, Roelof Jan Minneboo. Música: Xavi Font. Fotografia: Ton Peters. Intèrprets: Mozdah Yamalzadah, Niloufar Khoukhani, Aziz Deildar, Leena Alam, Max Grosse, Paeman Arianfer, Nelofer Pazira. Idioma:farsi, subt. castellà.

Als bulliciosos carrers de Kabul el 2023, un grup de dones valentes protesten contra el règim talibà, clamant per pa, educació i llibertat a l’uníson i liderades per la resilient Suraya, de 65 anys. La melodia evocadora provinent d’un rubab i interpretada per la seva neta ens transporta al passat: ens endinsem a l’Afganistan del 1979.

Roya Sadat

Fundadora de Roya Film House, la productora més important de l’Afganistan.

Amb més de 20 anys d’experiència, les seves produccions tracten els drets humans de les dones i els infants a l’Afganistan, sempre des d’un punt de vista humà, subjectiu i compromès.

Amb el seu primer llargmetratge, Una carta al president, Sadat es va convertir en la primera directora afganesa preseleccionada als Oscars. També va rebre la Menció Especial, el Premi del Jurat Internacional, el Premi del Jurat, la Menció del Públic i la Menció Especial del Jurat Internacional al Festival Internacional de Cinema de Vesoul (2018) i el Premi One Future al Festival Internacional de Cinema de Munic (2018), entre altres reconeixements per la seva primera pel·lícula.

Sadat va ser pionera i impulsora principal en la creació de famosos drames de televisió per a la cadena de televisió més important de l’Afganistan i l’Orient Mitjà, Tolo TV. Per les seves sèries de televisió, ha rebut distincions com el Premi Especial dels Premis Internacionals de Drama de Seül (Corea del Sud) o el Premi RUMAI al Millor Drama de Televisió i Millor Guió.

Defensant el cinema com a eina social, va fundar l’escola de cinema RFH Academy i un dels festivals de cinema femení més prestigiosos de la regió: el Festival Internacional de Cinema de Dones d’Herat.

Durada: 98 min. Any: 2025. Director: Miguel Ángel Blanca. Productores: Boogaloo Films, Silberfluss. Producció: Bernat Manzano, Miguel Ángel Blanca, Montse Pujol, Lucía Sapelli.  Guió: María García, Mariona Naudín, Laia Cabrera. Música: Marta Peláez aka Severine Beata. Fotografia: Raimon Fransoy, Jordi Díaz. Intèrprets: Laia Cabrera, María García, Mariona Naudín, Núria Martínez, Martí Sales, Eloi Fernández, Rai Fransoi. Idioma: castellà, català.

Acompanyades per un equip de televisió, tres dones amb suposats dons místics visionaris són enviades a les muntanyes com a concursants d’un reality show de supervivència. A la solitud dels paisatges abandonats, hauran de trobar una revelació profètica televisada amb l’objectiu de trobar una nova edat de l’Esperit en horari de màxima audiència.

Miguel Ángel Blanca

Director i guionista, graduat a l’ESCAC. La seva obra es mou entre la tragicomèdia, les dobles vides i la foscor quotidiana, treballant amb nous llenguatges on coexisteixen l’experimentació visual i la hibridació de gèneres i formats.

Recentment ha estrenat la sèrie Autodefensa (2022), premi a la Millor Sèrie Curta al Festival Series Mania. El seu darrer llargmetratge, Magaluf Ghost Town (2021, Millor Pel·lícula al Festival Doc de Tessalònica), és una oda sui generis al municipi turístic extrem de Magaluf, Mallorca.

La seva obra també inclou Quiero lo eterno (2017) i Corre brilla luz luz (2018), dues construccions entre la ficció, el documental sobre el nihilisme adolescent i la fantasia de la fi del món; La extranjera (2015), una història de ciència-ficció experimental que reflexiona sobre les invasions turístiques a la ciutat de Barcelona; Un lloc on caure mort (2014), un documental sobre la possibilitat de gestionar la família, la classe mitjana i la música punk, i Després de la generació feliç(2013), una pel·lícula que gira al voltant de la memòria a través de la remescla de pel·lícules casolanes trobades.

A Ejercicios para ver a Dios, reflexiona sobre el concepte de veritat o mentida en la representació de nosaltres mateixos, quan som observats, depenent de qui ens mira.

Durada: 103 min. Any: 2024. Directora: Lucia Casañ. Productora: Pt Media, À Punt. Producció: Ángel Raga. Guió: Lucia Casañ. Música: Vincent Barrière. Fotografia: Borja V. Salom. Intèrprets: Núria González, Carles Sanjaime, Amparo Báguena, Antonio Martínez. Idioma: català (valencià), castellà.

Els dies de l’Antonia semblen una mena d’estabilitat maleïda, dies de la marmota que només s’alteren per l’aparició de les arrugues i els dolors musculars. No obstant això, aquesta mestressa de casa exemplar amaga un secret singular: troba fascinants les cambres de bany i busca qualsevol pretext per anar a banys de cinemes, bars, antres, etc.

Lucia Casañ

Graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València (2018). Màster en Direcció cinematogràfica per l’ESCAC (2019-2020). Va obtenir per la seva trajectòria acadèmica el Premi a Millor Estudiant de l’Escola Politècnica Superior de Gandia a la XVIII edició dels Premis Consell Social de la UPV i la Beca a l’excel·lència acadèmica (2019) atorgada per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Comunitat Valenciana. L’any passat, va ser seleccionada al Campus Màlaga Talent del Festival de Màlaga (edició 25, 2022), en què va desenvolupar la seva opera prima, la pel·lícula Un bany propi. Recentment ha quedat com a primera suplent al programa de Residències de l’Acadèmia de Cinema pel seu segon projecte de llargmetratge, Bypass.

Durada: 117 min. Any: 2024. Director: Vicent Monsonís. Productores: Stanbrook, Alhena Production, Arden Producciones, À Punt, 3Cat, RTVE. Producció: Vicent Monsonís, Juan Carlos Garés, Norbert Llaràs. Guió: Vicent Monsonís. Música: Vincent Barrière. Fotografia: Ismael Issa. Intèrprets: Olga Alamán, Jordi Cadellans, Rosa López, Jordi Ballester, Pep Munné. Idioma: català (valencià), castellà, alemany subt. català.

1939. L’Esperança ha treballat per al comitè de confiscació d’obres d’art a les ordres de la República amb la missió de protegir el patrimoni artístic durant la guerra. En finalitzar el conflicte, un coronel franquista vol aconseguir un quadre de la col·lecció del Museu del Prado traslladada a València i com que no el troba interroga l’Esperança com a responsable de la seva custòdia.

Vicent Monsonís

És un director, guionista i productor radicat a València, molt compromès amb la cultura i la llengua pròpies i en eterna lluita per la creació d’una cinematografia que sigui expressió de la cultura i la identitat valenciana. Molt compromès amb l’impacte cultural, social i mediambiental del cinema, fins ara ha dirigit cinc llargmetratges cinematogràfics, diverses TV movies, sèries de TV i tres sèries d’animació per a públic infantil.

Durada: 67 min. Any: 2025. Director/res: Col·lectiu Espurnes: Mireia Labazuy, Àlex Serra, Claudia Vila. Productores: The New Flesh, Goroka, UPF. Producció: Mar Canet, Guille Cascante, Tono Folguera. Guió: Eva Picazo, Carla Sánchez. Música: Eloi Vallvé. Fotografia: Miquel Roig. Intèrprets: Berner Maynés, Eva Picazo, Hug Casals, Gerard Casas, Marc Tarrida. Idioma: català.

El Biel, després de rebre males notícies, convida els seus dos millors amics, l’Abril i el Gerard, a passar uns dies d’estiu al poble dels seus avis, al Pirineu aragonès. Aquest viatge, que buscava reconnectar amb el que alguna vegada els va unir, aviat revela les esquerdes a la seva amistat.

Col·lectiu Espurnes

Mireia Labazuy, Àlex Serra, Claudia Vila, Eva Picazo, Carla Sánchez i Miquel Roig són el col·lectiu de creadores emergents que han ideat, escrit i dirigit Dies d’estiu i de pluja. Abans de concebre el primer llargmetratge, havien coincidit al curtmetratge Últim dia d’estiu, dirigit per Àlex Serra i Ariadna Ulldemolins. Recentment, totes han treballat a produccions de Lastor Media, Coming Soon Films, Mag Production, Nostromo Pictures i Goroka.

Durada: 75 min. Any: 2025. Director: Nando Caballero. Productores: La Produktiva Films, Plans Films, Aved Producciones, Vicenç Ferreres. Producció: Silvia Garcia. Guió: Nando Caballero. Fotografia:Javier Rueda, Nando Caballero, Claudia Pujol. Intèrprets: Laura Sabaté, Marina Schiaffino, Xavi Demelo, Marta Baldellou. Idioma: català.

La Bea és directora de cinema i espera la seva parella a la terrassa d’un bar. L’Eva és actriu i arriba tard a la cita. Han quedat per parlar de la crisi de la seva relació, però cadascuna té una idea molt diferent de com acabarà la trobada.

Nando Caballero

Després de realitzar deu documentals musicals i ser assidu del Festival In-Edit de Barcelona, Nando Caballero (Sabadell, 1968) va estrenar el 2022 la seva primera pel·lícula de ficció: L’últim salt, un drama seleccionat a diversos festivals de cinema catalans, espanyols i llatinoamericans i que es va emportar el premi a la millor pel·lícula als Premis Oriana de Sant Andreu de la Barca. El 2023 va presentar el curtmetratge Smoke, smoke, smoke, un conte de Nadal amb la transfòbia com a teló de fons. Aquest 2025 estrena Eva i Bea, el seu segon llargmetratge de ficció LGTBIQ+.