Curtmetratges documentals

Durada: 10 min. Any: 2025. Directora: Claudia Estrada Tarascó. Productora: CCCB, Dones Visuals. Producció: Eva Murgui, Maria Gibert. Guió: Claudia Estrada Tarascó. Música: Daniel Ángel Lleó. Fotografia: Claudia Estrada Tarascó. Idioma: castellà.

Com si fos una correspondència íntima, la cineasta reflexiona sobre la relació amb la seva germana, que, d’un dia per l’altre, va desaparèixer de la seva vida i va ser tancada en un centre de menors de Justícia.

Claudia Estrada Tarascó

És una directora i guionista valenciana graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València, Màster en Producció artística, becada al Màster en documental a l’ESCAC i amb formació actoral a la Tècnica Meisner.

Salen las lobas és el seu primer llargmetratge de ficció com a directora i guionista, produït per la productora Alba Sotorra i que es troba en fase de muntatge. Ha estat seleccionat a l’Atlàntida Film Fest, on va ser premiat com a Millor Projecte de Ficció, al Laboratori d’Òpera Prima de l’ESCAC i al Campus d’estiu de l’Acadèmia del Cinema.

De la seva filmografia destaca ¿Cómo fue tu vida, abuela?, guanyador del X Festival de clipmetratges de Mans Unides. Las flores que arrancas va ser projectat a múltiples festivals internacionals, com al Cinema Invisible Bilbao, a Doqumenta IFF (Mèxic), al Festival de Màlaga o al Cinema Jove de València. Amb el projecte Las heridas de mi casa (Aguilar de Campoo) s’inicia en l’animació documental i amb Tot cremaguanya a Notodofilmfest com a millor curtmetratge valencià.

Durada: 14 min. Any: 2024. Directora: Mar Castel. Productora: Tarannà Films. Producció: Giovanna Ribes, Mar Castel. Guió: Mar Castel. Música: Andrea Angulo. Fotografia: Claudia García de Mateos. Idioma: castellà.

María Mas treballa peces que mostren la història de les rapades del Franquisme, aquelles dones que van ser torturades per ser republicanes. El seu art és usat com a arma política per parlar del nostre passat més proper, el qual roman oblidat. Fran Muñoz és pintor, músic i drag queen, que està desenvolupant un projecte anomenat Tenyplo barrejant les tres disciplines.

Mar Castel

Guionista i directora. Debuta amb la sèrie de curtmetratges documentals Ignorant, estrenada a la 39a edició de Cinema Jove de València. Els seus primers llargmetratges són Les bruixes que no vas poder cremar, seleccionat a CIMA Impulsa IV, i Una vida somiada, produït per Tarannà Films i Inquieta Films, que va ser seleccionat al DocsLab-À Punt, on va rebre dos premis. En ficció comença amb una trilogia de curtmetratges. El primer, La virgen manchada de vino, produït per Tarannà Films i Inquieta Films, finançat per l’Institut Valencià de Cultura, va ser seleccionat a la 10a edició de Curt Creixent, on va guanyar el premi a Millor Curtmetratge WIP. Es troba en estat de postproducció. Actualment està escrivint els guions de propers treballs.

Durada: 17 min. Any: 2025. Director: Rodrigo Márquez.  Producció: Rodrigo Márquez. Guió: Rodrigo Márquez. Fotografia: Rodrigo Márquez. Idioma: castellà, català (valencià).

Després d’una de les pitjors inundacions de la història d’Espanya, un grup de persones es preocupa per una cosa aparentment secundària: Les fotografies familiars. Com la petjada del fang arrossegat per la DANA ha contribuït a unir la memòria de milers de famílies de l’Horta Sud de València.

Rodrigo Márquez

És un fotògraf i cineasta especialitzat en contingut comercial i contingut de marca, amb més de 10 anys d’experiència en el sector. Treballa com a freelance per a productores, agències i corporacions multinacionals, desenvolupant projectes audiovisuals que aporten valor a les seves estratègies de comunicació. La huella del barro és el seu primer documental.

Durada: 16 min. Any: 2024. Directora: Alicia Moncholí. Productores: Oberon Media, Quatre Films, à Media. Producció: Alba Bosch, Alejandra Mora. Guió: Alicia Moncholí. Fotografia: Joel Jiménez. Música: Marina Alcantud. Idioma: castellà.

Després de la mort del meu pare, del qual estava distanciada, em vaig proposar comprendre la nostra fracturada relació visitant la seva casa familiar, Campolivar, l’últim lloc on el vaig veure fa 8 anys.

Alicia Moncholí

Oviedo, 1998

És una directora de cinema independent que viu i treballa entre Oviedo i Barcelona. Graduada a l’especialitat de guió per l’ESCAC.

El seu treball es fonamenta en la reinterpretació de vivències a la infància vinculades a la desfragmentació familiar, barrejant realitat i imaginació.

El seu primer curtmetratge, No quiero más, ha estat seleccionat en diversos festivals, entre ells el Festival Internacional de Lebu, el Festival Internacional de Gijón, el Festival de Cinema Independent de L’Alternativa, el Festival Internacional de Saragossa, el Brain Film Fest, el Festival Internacional de Manlleu rebent la Menció d’Honor, i el Festival Internacional de Navarra rebent el Premi Students Melitón. També ha estat guanyador de la secció Europea de la beca Faciuni, un programa presentat per DIRECTV que reconeix la tasca de cineastes per impulsar el desenvolupament de nous talents i realitzadors.

El seu darrer curtmetratge, Campolivar, produït per Oberon Media i AmoraFilms, s’ha estrenat a la secció oficial del Festival Internacional de Gijón, on va rebre el Premi del Principat d’Astúries i el Premi del Jurat Jove, i al Zinebi, on va rebre el Premi UNICEF.

Durada: 12 min. Any: 2024. Director: Santiago Suárez. Productora: Un Capricho de Producciones. Producció: Isadora Puiggené, Belén Sánchez, Queralt Pons. Guió: Santiago Suárez, Juan López Carrillo. Fotografia: Ariadna Relea. Idioma: castellà.

Un breu viatge a través d’un dia a la vida del poeta Juan López Carrillo. Un home obès, poc agraciat i molt solitari l’únic do del qual és crear versos bells i irònics.

Santiago Suárez

Soci i cap de continguts a Un Capricho de Producciones. El seu treball més recent és la sèrie documental de televisió La pell dels murs (2022), produïda per TV3 i guardonada amb el premi CIRCOM de l’Associació de Televisions Regionals Europees.

Suárez es va graduar en Periodisme i Sociologia, però el que realment el va transformar va ser la seva participació al Taller Bigas-Luna l’any 2000.

Té una extensa carrera com a guionista i director en televisió. Entre el 2001 i el 2007 va ser guionista i director d’actors a El Terrat. Posteriorment, va treballar com a director d’actors per a Globomedia. Aquesta dedicació a la televisió (i la publicitat) li va deixar poc temps per al seu veritable amor: el cinema. El seu primer curtmetratge de ficció va ser una comèdia, …y gracias (2007), presentada al Festival de Cinema de Sitges i que va guanyar diversos premis. El 2015 va crear Un Capricho de Producciones juntament amb Belén Sánchez. Actualment dirigeix ​​el llargmetratge documental In memoriam Biel, i Lisa serà el seu debut com a director de ficció.