Som Cinema 16 (2025)

Durada: 84 min. Any: 2025. Director: Ventura Durall. Productores: Nanouk Films, Harald House, Massala, Glia Films, 3Cat, Filmin, RTVE. Producció: Ventura Durall, Sergi Cameron, Charlotte Guénin, Kristian Van der Heyden. Guió:Ventura Durall. Música: Justine Bourgeus. Fotografia: Núria Gascón, Iván Castiñeiras. Idioma: català, castellà, francès, anglès, subt. castellà.

Moltes persones creuen que el Malby, un famós xaman i sanador espiritual, posseïa poders sobrenaturals. Tot i això, el seu propi fill, Mathu, no ho creu. Amb el temps, el Mathu s’ha convertit en l’antítesi del pare. Mentre que el Malby era un hedonista i un faldiller, el Mathu és un metge convencional que viu en harmonia amb la seva família. Però la seva tranquil·litat aparent comença a trontollar quan l’Anna Alarcón, actriu i fervent creient del Malby, contacta amb ell.

Ventura Durall

És productor, guionista i director de cinema. L’any 2000 va fundar la productora Nanouk Films amb l’objectiu de crear una plataforma artística de referència al panorama audiovisual català i europeu i establir nous canals de comunicació entre els àmbits del documental i la ficció cinematogràfica. Les seves produccions han estat seleccionades i guardonades a festivals internacionals de cinema com Sundance, Locarno, Sant Sebastià, IDFA i Hot Docs. La seva vocació pedagògica és evident en la seva tasca a l’escola de cinema ESCAC, on va ser cap del Departament de Documental durant 10 anys. També ha estat president de PRODOCS, associació de productors de documentals a Espanya.

En la seva dilatada filmografia destaquen:

Les dues vinyes d’Andrés Rabadán (2009), llargmetratge de ficció. Guanyador de tres Premis Gaudí.

El perdó (2009), llargmetratge documental. Secció Oficial DocsBarcelona 2010.

El somriure amagat (2011), curtmetratge documental. Guanyador de diferents premis internacionals i en competició al Sundance Film Festival.

Els anys salvatges (2013), llargmetratge documental. Millor pel·lícula al València International Human Rights Film Festival i Best Cinematography al Xangai Film Festival, en competició a IDFA, Guadalajara o Vancouver. Dues nominacions als Premis Gaudí, per a Millor Banda Sonora i Millor Documental.

Bugarach (2014), llargmetratge documental. Premi FIPRESCI al St. Petersburg Film Festival. Seleccionat a festivals internacionals com IDFA, Visions du Réel i Hot Docs, entre altres.

Primer estrat (2018), curtmetratge documental. Premi del Públic al Mediterranean Film Festival de Bòsnia i Hercegovina, 2018.

La Nova Escola (2020), llargmetratge documental. Selecció Oficial al Docs Barcelona.

L’ofrena (2020), llargmetratge de ficció. Selecció Oficial a la Secció ZonaCine al Festival de Màlaga 2020; Selecció Oficial a la Seminci.

Sis nits d’agost (2022), llargmetratge de ficció. Premi Gaudí a la Millor Pel·lícula Televisiva.

Durada: 88 min. Any: 2025. Director: Josep Culleré. Producció: Josep Culleré. So: Josep M. Bossa. Música: Antonio Tolmos. Fotografia: Josep Culleré. Ef. digitals: Josep Culleré.

Colors és un llargmetratge que utilitza la tècnica de la cinematografia time-lapse per capturar el cicle de la vida, vibrant i canviant, a través dels diversos paisatges de la província de Lleida.

Josep Culleré

Lleida, 1981

És un tècnic/artista audiovisual autònom que treballa en diversos mitjans des del 2002, des de llargmetratges fins a continguts en línia. Establert a Catalunya, entre Lleida i Barcelona,ha participat en produccions nacionals i internacionals.

Especialitzat en postproducció de vídeo digital com a editor/compositor i artista de motion graphics, Josep Culleré treballa en diversos aspectes de la producció audiovisual, incloent-hi la direcció creativa, la coordinació de postproducció, la supervisió d’efectes visuals, el disseny digital (DIT), el disseny de so, la cinematografia time-lapse i la consultoria audiovisual.

Durada: 88 min. Any: 2025. Director: Mario Pons. Productora: Sègula Films. Producció: Mario Pons. Guió: Mario Pons. Música: Los Sirgadors. Fotografia: Àlex Garcia. Idioma: català.

Durant dècades el Mario ha filmat la defensa de les Terres de l’Ebre, el seu Delta i, d’ençà que es va posar a cantar acompanyat de la banda Los Sirgadors, ha focalitzat la mirada cap a un estil de creació pròpia: la jota&blues, un cant per sublimar el sofriment de l’esclau.

Mario Pons

Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals (Escac), Universitat de Barcelona, amb 25 anys d’experiència en el camp del guió, la producció i direcció de documentals per a cinema i televisió.

Destaquen les seves realitzacions: Renàixer (2025). L’Espill (2022), Millor Documental al Festival El Salto de Uruguay (2024); menció especial del Jurat al New York Cinematography Awards (2024; seleccionat a l’European Cinematography Awards (ECA) 2023, Lift-Off Tokyo 2023, Lisboa Indie Film Festival LISBIFF 2023, Hollywood Verge Films Awards 2023; Millor Direcció al Five Continents International Film Festival de Veneçuela 2022, International Film Festival de Buenos Aires; nominat en la categoria de Millor Film Experimental al Festival de Cinema Independent de Montreal MIFF Canadà; Around Film Festival d’Amsterdam, Festival 37e Rencontres Cinémaginaire d’Argelers de la Marenda, Festival Som Cinema de Lleida, Festival Internacional de Cinema de Boden. BIFF Suècia 2022, 17è Festival Memorimage de Reus 2022. Urraca, Caçador de rojos (2022), amb coproducció amb 3Cat Sense Ficció, Quindrop S.L, RTVE, IB3, Premi del Públic al Festival Memorimagede Reus 2022; Premi Memòria al Cerdanya Film Festival 2023; Millor Documental al III Saraqusta Films Festival de Saragossa; seleccionat als XXI Premis Zoom d’Igualada (2022); Premi del Públic al VI Certamen de Imágenes con memoria de Navarra. El Periple (2018), Los Angeles Cinematography Awards LACA 2020, Festival ARFF Global de París 2020, ARFF Global Berlín 2020, European Cinematography Awards Amsterdam 2019, Festival 34e Rencontres Cinémaginaire d’Argelès de la Marenda 2019; Millor Documental al Festival SFAAF de Xile 2019; Millor Guió al Five Continents International Film Festival de Veneçuela 2019, Visages & Images de Méditerranée, Banyuls-sur-Mer 2019; Millor Documental del Festival de Girona 2018; Cinéma à la Frontière de Prats de Molló 2018; Mostra Documental 24 d’Out 1944 París 2018; Festival Som Cinema de Lleida 2018.

Durada: 96 min. Any: 2024. Director: Jorge Cebrián. Productores: Qucut Producció, 3Cat, IB TV Balears. Producció:Sandra Forn, Rosa Burgos, Lor Garcia, Julieta Favre. Guió: Jorge Cebrián. Música: Miguel Espinosa, Carlos Lozano. Fotografia: Albert Cristòfol, Javier Rodríguez. Idioma: català.

Boris Skossyreff va ser membre de la noblesa russa, espia britànic, apàtrida, ajudant de la reina d’Holanda, col·laboracionista nazi, falsificador i estafador professional, gigoló, visionari, personatge mediàtic a escala internacional, poliglot, presoner a les principals presons europees i, fins i tot, rei d’Andorra el 1934.

Jorge Cebrián

Director, guionista i investigador amb una llarga experiència en la investigació històrica, tant des del medi audiovisual documental com l’escrit. Ha dirigit i escrit documentals premiats com: Pena Capital (Premis Pirene i Tristaina de periodisme); Lluitant per la vida. Andorra i la Segona Guerra Mundial (Premi Pirene); Els secrets de Sonplosa (Premi Pirene) o Tota una vida vetllant per Andorra (Premi Pirene). També té en la seva trajectòria com a director de documentals Històries d’una Constitució o 10 anys de constitució a Andorra i, com a guionista del mateix gènere, el seu treball a Pujol-Catalunya, el consell de guerra, documental emès a Sense Ficció de TV3, que va aconseguir una de les audiències més grans en la història del programa.

Durada: 75 min. Any: 2025. Directora: Alba Pifarré. Producció: Alba Pifarré. Guió: Alba Pifarré, Aline López. Música: Fryluka Musical. Fotografia: Laura Castelo, Jael Folguera, Laia Navarra, Èric Blasco. Idioma: català, castellà.

Parirem sense por proposa una mirada profunda i transformadora sobre el part. Partint de la idea que el naixement pot ser una experiència positiva si es viu des de la informació i la consciència, el documental es construeix com a eina de confiança per a totes aquelles persones que vulguin viure l’embaràs i el part com un procés natural, lliure i ple de sentit.

Alba Pifarré

És una directora novella amb una sòlida trajectòria a l’àmbit audiovisual. Formada en Educació Social i Comunicació Audiovisual a la Universitat de Lleida, acumula més de nou anys d’experiència en la creació de continguts audiovisuals amb sensibilitat i una mirada pròpia.

Ha desenvolupat projectes de vídeo social, comunicació transformadora i videoart, i va ser artista convidada al festival d’art contemporani CafE de Wroclaw (Polònia) el 2012.

Parirem sense por és el seu primer llargmetratge documental, on uneix el seu compromís social amb el llenguatge cinematogràfic.

Durada: 62 min. Any: 2025. Director: David Moncasi. Productora: Trama Audiovisual. Producció: Ana Barcos. Guió: David Moncasi, Ana Barcos. Música: Gloria Freixas, Joan Pinós, Àlex Ferret. Fotografia: David Moncasi, David de Frutos, Facundo Beraudi. Idioma: català, castellà.

Premi del Públic, Festival de Màlaga 2025.

La Carmen està a punt de fer 100 anys i ha arribat l’hora d’acomiadar-se del Joaquín, el seu company inseparable durant els últims 20 anys.

Es va quedar cega fa 67 anys quan el seu marit, el pallasso Rudillata, la va enverinar accidentalment després de donar a llum. Des de llavors viu a les fosques davant del mar.

David Moncasi

Lleida, 1966

Periodista i realitzador de documentals. Ha produït i dirigit els documentals: Magic, el último galope (2023), Un millón de hostias (2016), Paquita y todo lo demás (2010), Flores de Sión (2010), La muñeca del espacio (2007) i La epidemia silenciosa (2002). Ha dirigit els formats televisius: Comando Actualidad (TVE), Hipódromo (Cuatro-Canal +), Desafío Everest (Mediaset), Desafío Vertical (Mediaset), Desafío Himalaya (Mediaset), Strangers in the wild (Movistar+), Maravistar+man (Movistar+), Maravistar+, El running+man (Movistar+), Maravistar+, Scott & Milá(Movistar+), Milá vs Milá (Movistar+), No sé de qué hablas (TVE) i El mago del vino (Mediaset).

Durada: 72 min. Any: 2025. Director: Josep T. París. Productores: Karavan Films, 3Cat. Producció: Marc Petitpierre. Guió: Josep T. París, Sònia Calvó. Música: Josh Doughty. Fotografia: Àlex Garcia. Idioma: francès, wolof, subt. castellà.

Per què tants joves africans somien marxar a Europa? Coneixen els perills del viatge i la dura realitat que els espera? SUNU GAAL segueix les vides de diversos joves del Senegal a través dels ulls de la Mariatou, una noia de 18 anys que lluita per trobar la manera de viatjar a Europa; l’Arfa, un jove pescador, i l’Aliou, que aposta en línia per finançar el viatge.

Josep T. París

És director, guionista de documentals i periodista amb una carrera dedicada als moviments migratoris i al racisme. El 2024 va guanyar el Premi de Periodisme d’Investigació Montserrat Roig per un projecte sobre el Centre d’Internament d’Immigrants de Barcelona. En els seus documentals, treballa estretament amb els protagonistes per garantir que el procés creatiu sigui compartit i que les seves vides siguin retratades amb dignitat. El 2020 va codirigir el documental Mama Congo, sobre la lluita feminista a la República Democràtica del Congo, i el 2018 va dirigir Menors Far from Home, sobre l’arribada de menors migrants. Format com a guionista i dramaturg, ha guanyat diversos premis. Va ser finalista del Frederic Roda amb La família de silicona i, el 2019, va guanyar el Premi Ciutat de Manacor amb Piromànics.