Llargmetratges documentals

Durada: 90 min. Any: 2024. Directora: Laia Manresa. Productores: Films de l’Orient, Video Profilmar, TV3. Producció: Sandra Forn, Cristina Galvarriato. Guió: Laia Manresa. Música: Albert Pla, Judit Farrés. Fotografia: Lucía Venero, Carles Gusí. Idioma: català.

Després de la mort de la meva àvia, la Montserrat Reynal Vilaginés, la meva mare decideix vendre Cal Reynal, la casa familiar ubicada a Bellvís, un poble de la comarca del Pla d’Urgell. La meva família de pares i germans emprenem un viatge fins allà per assumir totes les gestions que implica la venda.

Laia Manresa
Barcelona, 1973

Llicenciada en Periodisme i Màster en Guió per a Televisió i Cinema per la UAB Universitat de Barcelona. L’any 2000 va començar a treballar amb el cineasta Joaquín Jordá i va escriure amb ell els guions de les seves darreres pel·lícules: De nens (2003), Veinte años no es nada (2004) i Més enllà del mirall (2006). L’any 2010 va debutar com a director amb el documental Morir de dia  i a partir d’aleshores va combinar els guions amb la producció audiovisual, sobretot en l’àmbit documental. Alguns títols són: Tan petita (2012), La Muntanya (2015), Loba (Catherine Bechard, 2015) o Idrissa,crònica de qualsevol mort (Xavi Artigas i Xapo Ortega, 2018). També treballa com a editora de guió i consultora de guió creatiu: En femme (Alba Barbé, 2017), Ciutat en venda (Laura Álvarez, 2018), Viatge interior (Glòria Matamala, 2019), Oso (Amanda Sans Planting, 2020), Pa’ trás ni pá tomar impuls (Lupe Pérez, 2021). Des del 2013 és professora associada del grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona on imparteix classes de Guió i Fonaments del Guió. Durant 3 anys és tutora de documentals per a joves directores emergents.

Durada: 65 min. Any: 2024. Director: Miguel Eek. Productores: Mosaic,  IB TV Balears, TV3, Filmin. Producció: Miguel Eek, Marta Castells, Virginia Galán, Nacho Tejedor, Jaume Ripoll. Cristina Muñoz. Guió: Miguel Eek. Música: Sergio Llopis. Fotografia: Miquel Prohens. Idioma: català.

Tretze homes es retiren un cap de setmana en una casa al camp per enfrontar-se a una transformació personal i col·lectiva. Són homes ferits que busquen recuperar la relació amb altres homes amb menys màscares i bloquejos; tornar a confiar en els altres i tocar-ne la vulnerabilitat.

Miguel Eek
Madrid, 1982

Criat entre Mallorca, Estocolm i Barcelona, ​​on es va graduar en Direcció de documentals a l’Escola de Cinema de Catalunya (ESCAC). Va completar la seva formació a la universitat Arcada Polytechnic d’Hèlsinki i altres tallers com Eurodoc. El 2008 funda Mosaic, una productora especialitzada en cinema documental que produeix tota la seva obra actual així com altres cineastes.

Les seves pel·lícules no tenen, de vegades, argument o protagonista. Documenta els herois anònims, els utòpics i els que viuen als marges. Els seus documentals s’han mostrat a festivals com IDFA, Docaviv, Festival de Màlaga, Doc Edge, Seminci, Fipadoc, Doxa, Makedox, Atlàntida, Som Cinema o Cinemed on ha aconseguit una desena de premis internacionals.

Miguel forma part d’Eurodoc, Docma, APAIB i ACIB. Des del 2019 és director artístic del festival de documentals MajorDocs.

Durada: 85 min. Any: 2023. Directors: Òskar Navarro, Sergi Tarín. Productores: à Punt Mèdia, Info TV. Producció: Juli Esteve, Ana Alemany. Guió: Òskar Navarro, Sergi Tarín. Música: Damián Sánchez. Fotografia: José Mª Casamayor. Animació: Julia Cejas, David Calabuig. Idioma:  català (valencià), castellà.

La 126 del cementiri de Paterna, amb 239 afusellats, entre el 27 d’agost i el 14 de setembre de 1940, és la més gran de les fosses del franquisme al País Valencià. Els familiars l’han batejada com la “fossa de la terra” i han aconseguit exhumar 114 cossos, dels quals, de moment, se n’han identificat quatre.

Òskar Navarro
Paterna, València, 1973

Tècnic de disseny sonor i documentalista. Tècnic especialista al Laboratori d’Audiovisuals de la Universitat Jaume I de Castelló. I professor associate al departament de Ciències de la Comunicació en aquesta universitat.

Sergi Tarín
València, 1978

Periodista i documentalista. Ha treballat a Público -fins al tancament a 2012-, InfoLibre, La Marea, El Salt, Eldiario.es, El Temps o Diari La Veu. I a InfoTV, on ha realitzat gran part de la vintena de documentals que ha dirigit o codirigit.

Durada: 80 min. Any: 2024. Directors: Oriol Gispert, Ramon Balagué, Nick Bolger. Productores: La Lupa Produccions, Icon International, Minifilms TV, 3Cat. Producció: Marta Palacín. Guió: David Casademunt, Oriol Gispert, Ramon Balagué, Nick Bolger. Música: Stay Homas. Fotografia: Camille Irrgang. Idioma: català.

En plena pandèmia, tres amics músics –Rai, Guillem i Klaus– queden confinats a Barcelona, ​​per vèncer l’avorriment, creen una cançó diària a Instagram i, de cop i volta, es converteixen en un fenomen viral.

Oriol Gispert

És periodista, director, productor executiu i professor universitari. S´ha especialitzat en documentals socials. Des de 1989 ha retratat persones i situacions a tots els continents. Ha desenvolupat la majoria dels seus projectes a través de la seva productora, La Lupa Produccions, fundada el 2005.

Nick Bolger

És productor i director a la indústria de la televisió. Amb més de dues dècades d’experiència ha treballat per crear contingut atractiu i memorable que captivi audiències de tot el món. El 2002 va fundar la productora Icon International.

Ramon Balagué

És director creatiu i productor. Dirigeix ​​de la productora Minifilms TV. Destaquen les seves sèries de divulgació científica que viatgen per tot el món a la recerca de les ments més brillants del nostre temps.

Durada: 56 min. Any: 2024. Directors: Ricard Mamblona, Ariadna Relea. Productores: Docme Films, 3Cat. Producció: Ricard Mamblona, Núria Vilamajó, Xavier Francàs. Guió: Ricard Mamblona, Ariadna Relea. Música: Angélica Salvi. Fotografia: Ariadna Relea. Idioma: català, castellà.

Ariana Benedé, Ari, va ser diagnosticada amb 13 anys de leucèmia limfoblàstica aguda. Amb la seva mare i un equip de professionals sanitaris van iniciar una lluita contrarellotge per aconseguir fer els primers assajos clínics de la teràpia CAR-T, un tractament innovador que modifica les cèl·lules del sistema immunitari per combatre de manera efectiva les cèl·lules canceroses.

Ricard Mamblona

És director de la productora audiovisual i cultural DOCME Films, especialitzada en documentals (ARI-Una història d’amor i vida, Connexió Clínic, El triangle rodó), projectes de formació i gestió d’esdeveniments culturals (FICAE), la majoria d’aquests centrats en temes socials i que deriven de la conjunció entre art i malaltia.

És també professor al Departament de Comunicació del CESAG – Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez, adscrit a la Universitat Pontifícia Comillas. Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Internacional de Catalunya, com a docent i investigador, s’ha especialitzat en el cinema documental contemporani.

Ha treballat com a guionista, productor, director, muntador i distribuïdor de diferents formats audiovisuals, tant a Espanya com a l’estranger. Antologia de l’atzar, un dels seus darrers treballs, és un projecte transmèdia (llibre i llargmetratge documental) sobre els processos creatius de cinc documentalistes d’autor de les Illes Balears.

Durada: 98 min. Any: 2023. Director: Adrián Silvestre. Productores: Producciones del Barrio, Nanouk Films, Atresmedia Cine. Producció: Ramon Lara, Jordi Évole, Sergi Cámeron, Ventura Durall, Mercedes Gamero. Guió:Adrián Silvestre. Fotografia: Lara Vilanova. Idioma: castellà, català (valencià).

Ricardo va ser sempre un home hedonista, sarcàstic i una mica caòtic. Després de perdre la seva última parella i patir dos ictus, es queda mig paralitzat i mig cec, amb un patiment físic i mental insuportable. Com que la seva situació és irreversible, ha decidit sol·licitar l’eutanàsia.

Adrián Silvestre

A les seves pel·lícules treballa amb intèrprets naturals a partir de les seves pròpies experiències, explorant els límits entre la realitat i la ficció. Los objetos amorosos, el seu primer llargmetratge, va tenir una llarga trajectòria i va guanyar nombrosos premis com el FIPRESCI del Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Sedimentos és el seu primer documental i va guanyar el Premi Feroz 2022, va participar al BFI London FF, Sant Sebastià, Festival de Màlaga, Tessalònica (Premi Especial del Jurat), Seattle, Göteborg, Cinespaña Toulouse (Millor Documental), Outfest Los Angeles (Gran Especial del Jurat). Menció) i Newfest NY, entre d’altres. Després de la seva estrena a Rotterdam, Mi Vacío y yo  va guanyar el Premi Especial del Jurat al Festival de Màlaga, el Premi a la Millor Pel·lícula al Festival de Guadalajara, una menció especial al D’A i el de Millor Llargmetratge al Som Cinema.

Durada: 73 min. Any: 2024. Directora: Louise Brix Andersen. Productores: Limmat Films, BS Global TV, TV3, à Punt Mèdia. Producció: Marc Chica, David Delgado, Rafael Cerveró Ballester, Rafael Cerveró Sánchez-Capilla. Guió: Louise Brix Andersen. Música: Joan Vilà. Fotografia: Gema Briones. Idioma: català (valencià), castellà.

Noah és una jove de 24 anys de qui destaca la seva bellesa i somriure enlluernadora. Influencer amb més de cent mil seguidors, es passa el dia, com molts altres joves de la seva edat, amb el mòbil enganxat a la mà. Però, més enllà de la seva rellevància a les xarxes, la vida de Noah està molt lluny de ser normal. La seva història és única en tots els sentits. Noah pateix set malalties rares i incurables diferents.

Louise Brix Andersen 

És una guionista, directora de cinema i autora de publicacions multilingüe amb talent per a històries profundes i complexes. Originària de Dinamarca però amb seu a Barcelona, ​​li agrada treballar en diferents idiomes i cultures. Té experiència variada tant en documentals i ficció com en projectes comercials. Sovint explora temes desconcertants dins de gèneres com el terror psicològic, el thriller, la ciència-ficció i el veritable drama criminal. Encara que ocasionalment, totalment contrastat amb els gèneres esmentats anteriorment, també es capbussarà en la comèdia.

Com a cineasta, defensora oberta dels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats, membre de diverses organitzacions locals i internacionals de promoció de dones que treballen per l’equitat de gènere a la indústria, sovint és convidada a taules rodones, conferenciants, seminaris de classes magistrals o jurats de festivals de cinema.

Louise també és la fundadora del grup The Leading Ladies, on durant 3 anys va organitzar i organitzar reunions mensuals en línia per a cineastes amb convidats tan inspiradors com Starr Parodi President Alliance Women Film Composers, la compositora de cinema nominada als Emmy Miriam Cutler, la directora guanyadora del premi Sundance, Diane. Timbre.