Llargmetratges

Durada: 60 min. Any: 2024. Director: Adrià Pagès. Producció: Cristina Belmonte. Guió: Adrià Pagès. Música: Adrià Pagès, Davy Lyons, Pao Licari. Fotografia: Adrià Guardiola. Intèrprets: Davy Lyons, Pao Licari, Mingrong Zhu. Idioma: anglès,  subt. castellà, català.

Davy és músic de carrer. El seu amic Paolo, també músic, li envia una nota de veu al mòbil: “per què no em portes a aquest lloc que coneixes a prop del mar i treballem en la cançó?”. Davy està molt ocupat i no respon.

Adrià Pagès
Barcelona, 1987

Va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i, després de graduar-se el 2010, va començar els estudis de Cinema i Mitjans Audiovisuals a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). El 2016 es va graduar a l’especialitat de Direcció.

Ha treballat als departaments de càsting de produccions com Estiu 1993 (Inicia Films, 2017), Matar el pare (Escàndol Films, 2018) o La vida sense la Sara Amat (Massa d’Or, 2019). Ha escrit i dirigit dos curtmetratges: Ringo (Escac Films, 2016), que va obtenir el Premi del Jurat al IV Sundance TV Shorts i una Menció Especial del Jurat al XIII Festival Internacional de Monterrey, i Freddie (2019). Solo arrojaron és el seu primer llargmetratge.

Durada: 136 min. Any: 2024. Director: Ramon Térmens. Productora: Segarra Films. Producció: Xènia Puiggrós, Ramon Térmens, Daniel Faraldo. Guió: Daniel Faraldo, Ramon Térmens. Música: David Solar. Fotografia: Àlex Sans.  Intèrprets: Alberto Jo Lee, Daniel Faraldo, Chacha Huang, Marcos Zan, David Arribas, Adrian Pang, Montse Germán, Maria Galiana, Abel Folk. . Idioma: català, anglès, cantonès, subt. castellà.

LIang Huan és un jove de mare xinesa i pare espanyol que s’ha criat a l’extraradi de Barcelona. Es guanya la vida fent classes de kungfú i fent tripijocs amb els seus amics del barri: Pardales, lladre de professió amb més vides que un gat de carrer, i Tracas, un camell de poques llums, però amb un gran cor.

Ramon Térmens

Va debutar el 2005 com a guionista i codirector de la pel·lícula Joves, que li va valer el premi a Millor Director Novell als Premis Gaudí. Posteriorment va treballar a Los Angeles com a guionista fins a rodar el 2009 el seu primer projecte en solitari com a director, Negro Buenos Aires. El 2010 va obrir la seva pròpia productora Segarra Films amb la qual ha produït tots els seus llargmetratges des de llavors. El 2011 va coescriure, dirigir, produir i distribuir Catalunya Über Alles!, que va rebre 3 premis al Festival de Màlaga, Premi a Millor Pel·lícula Social de l’Any de la Film Commission del Festival de Sant Sebastià i 5 nominacions als IV Premis Gaudí, aconseguint una estatueta.

La seva quarta pel·lícula, El mal que fan els homes, va ser presentada al Festival de Cinema de Montreal el 2015 i va ser seleccionada als festivals de Xangai, Night Visions d’Hèlsinki, Splatfest! de Polònia, Chicago Llatí Film Festival i NIAFFS 2016, on va guanyar el Premi a Millor Pel·lícula Espanyola i Millor Actor per a Daniel Faraldo. El 2020 va estrenar la seva última pel·lícula, La dona il·legal.

Durada: 75 min. Any: 2024. Director: Marc Ferrer. Productora: Películas Inmundas. Producció: Marc Ferrer. Guió: Marc Ferrer. Música: Adrià Arbona. Fotografia: Marc Ferrer. Intèrprets: Toñi Vargas, Lahcen Ouchat, Madame Hiroshima, Azahara Moyano, Eduardo Gion, Pere Vall, Sandra Soro, Sara Ramos, Júlia Betrian. Idioma: castellà.

 Toñi, una dona trans de mitjana edat, demana en una església a un sant miraculós tenir un nuvi, i així és com apareix a la seva vida Lahcen, un jove i maco marroquí immigrant que acaba d’arribar a Barcelona, ​​del qual s’enamorarà. Aquesta relació provocarà un gran escàndol a la seva comunitat de veïns, moguts per l’enveja i la desconfiança.

Marc Ferrer
Sabadell, 1984

Es va llicenciar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Ha realitzat diversos llargmetratges, impulsats pel D’A Film Festival. La seva pel·lícula Corten! va ser nominada a Millor Pel·lícula Arrebato, als Premis Feroz, i va guanyar el premi del públic del Festival Cinespaña de Toulouse. Ha treballat fent classes de muntatge i de direcció a La Casa del Cinema de Barcelona, ​​i com a tutor de guió a l’Acadèmia de Cinema Espanyol.

També ha participat com a guionista a Mamántula, d’Ion de Sosa, i a La amiga de mi amiga, de Zaida Carmona.

La seva filmografia la integren: Nos parecía importante (2016), La maldita primavera (2017), Puta y amada (2018), El corazón rojo (2020), Corten! (2021), Reir, cantar, tal vez llorar, (2024).

Durada: 115 min. Any: 2024. Director: Sergi Miralles. Productores: Aire de Cinema, Alhena Production, à Punt Media, 3Cat, RTVE. Producció: Mila Luengo, Norbert Llaràs. Guió: Mila Luengo, Sergi Miralles, Maria Mínguez. Música: Jorge Tórtol, Jordi Sapena. Fotografia: Víctor Entrecanales. Intèrprets: Neus Agulló, Kandarp Mehta, Carles Francino, Maria Maroto, Jordi Ballester, Empar Ferrer. Idioma: català (valencià), castellà, urdu, subt. castellà.

Teresa és la modista de tota la vida d´un poble d´interior. A més de fer arranjaments també s’encarrega tots els anys dels vestits per a l’Elecció del Rei i Reina de les festes. Aquest any rep un encàrrec especial. Samir, el propietari de la fruiteria, li demana prestada la màquina de cosir per fer-li el vestit a la seva filla.

Sergi Miralles

Va estudiar Comunicació Audiovisual a la UCH-CEU i va completar els estudis amb el Màster Iberoamericà de Guió de la FIA-UIMP de València i el Màster de Direcció Cinematogràfica de l’ESCAC de Barcelona. Ha treballat com a Ajudant de Direcció en cinema, televisió i publicitat, destacant Gavilanes per a Antena 3, Senyor Retor per a RTVV o La Vall per a À Punt Mèdia. També ha participat en pel·lícules com The Councelor i Exodus de Ridley Scott o Tomorrowland de Brad Bird. Per À Punt ha dirigit la segona temporada d’Açò és un Destarif i també la segona unitat de la sèrie La Forastera, recentment estrenada a TV3.

El 2015 va estrenar Ovidi, el Making of de la pel·lícula que mai no es va fer en què va exercir de productor delegat i director de la segona unitat. El documental va participar a festivals com el de Màlaga o Alfàs del Pi.

Com a director ha dirigit quatre curtmetratges, el més recent Confeti, codirigit amb Mila Luengo, que ha recollit premis en diferents festivals i va ser nominat a millor curtmetratge als III Premis de l´Audiovisual Valencià a Millor Curt.

L’Àvia i el foraster, és el seu primer llargmetratge.

Durada: 101 min. Any: 2024. Director: Jordi Núñez. Productores: Pegatum Transmedia, Dacsa Produccions, Ambar Pictures, Sol Works, à MEDIA, 3Cat, IB TV Balears. Producció: Marco Lledó, Maria Santolaria, Xavier Crespo, Sebastià Mery, Álvaro Iglesias. Guió: Jordi Núñez. Música: Isabel Latorre. Fotografia: Daniel Moreno. Intèrprets: Ángela Cervantes, Tània Fortea, Conchi Espejo, Fernando Guallar, Sandra Cervera. Idioma: català (valencià), castellà.

València, anys 90. Tres amigues intenten trobar el seu lloc a l’Espanya del progrés i les Olimpíades. Tot i el seu entusiasme per formar part d’aquesta nova modernitat, es veuen seduïdes per la corrupció, posant a prova la seva integritat.

Jordi Núñez
València, 1991

Des de l’adolescència, ha creat curtmetratges, vídeos musicals i llargmetratges. Va guanyar el DKV Fresh Art el 2009. Graduat en Comunicació Audiovisual a la Universitat de València (2009-2013) i Màster en direcció de cinema a l’Escola TAI (2013-2014) a Madrid. El 2021, va estrenar el seu primer llargmetratge, El que sabem, a IFFI Goa, i menys de 2 anys després ha rodat Valenciana, la seva segona pel·lícula, que s’estrena a la tardor d’aquest 2024.

Durada: 72 min. Any: 2024. Director: Emilio Martínez-Borso. Productores: Antumbra Films, Dèria Films, Àccent Films. Producció: Daniel M. Caneiro, Pau Guixà. Guió: Emilio Martínez-Borso. Música: Hugo Mora. Fotografia: María Muñoz. Intèrprets: Aleida Torrent, David Marcé, Aida Flix, David Ramírez, Carles Velat-Angelat, Víctor Blázquez. Idioma: castellà.

Inma (Infermera, quaranta i pocs, mirada trista encara que atractiva a la seva manera) assisteix en estat de xoc, com un petit dispositiu del Samur, diposita el cadàver de

Jairo, la seva parella, envoltat d’una bossa mortuòria, a l’habitació de convidats i estableixen un petit perímetre sanitari precintant l’habitació.

Emilio Martínez-Borso

Comença a la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, tenint l’oportunitat de treballar per a directors com Paco Plaza, Jaume Balagueró, Alexandre Amenábar, Fernando León de Aranoa, Daniel Monzón, Tom Tykwer, Paul Greengrass, Brad Bird o Ridley Scott entre d’altres.

El seu primer curt, A.G.N. rep el premi al millor guió al XXIV festival de cinema de Girona. El 2013 roda Sense collar. un curtmetratge documental sobre les baralles clandestines de gossos, guardonat amb el premi al millor curtmetratge documental al Festival de Cinema i Vídeo de Houston, Texas i va participar en una vintena de festivals internacionals.

El 2016 roda el seu claustrofòbic curt La Vuelta. Estrenat al festival internacional de Sitges, guanya el premi al millor curtmetratge als Rome Film Awards i recorre més de 20 certàmens internacionals. A més, participa a la pel·lícula Jo, Ramón Llull produït per Batabat i TV3 com a director d’actors.

El 2021 estrena el seu curtmetratge Blau, amb què ha guanyat el premi del jurat al Trame Indpendenti Film festival, i el de millor curtmetratge al Live Screenings festival de Geòrgia.

El 2024 llança la seva primera pel·lícula, SinÉl (escrita per ell mateix i el guió del qual va ser seleccionat pel G.A.C. per a una mentoria per part de l’empresa Decoding Stories, i produïda per Antumbra Films.

Durada: 95 min. Any: 2023. Directora: Elena Escura. Productores: Tarannà Films, à Punt Mèdia. Producció: Giovanna Ribes. Guió: Elena Escura. Música: Isabel Latorre. Fotografia: Lara Vilanova. Intèrprets: Lorena López, Mireia Pérez, Ramón Ródenas, Toni Agustí, Guille Zavala, . Idioma: català (valencià).

Mara visita inesperadament una vella amiga, Vera. Després de passar una jornada juntes, s’acomiaden: són vacances de Pasqua i totes dues tenen viatges programats. No obstant, quan la Vera se n’ha anat, la Mara retrocedeix sobre els seus passos i pren una decisió inquietant: instal·lar-se a casa de la seva amiga.

Elena Escura

És guionista i directora. Llicenciada en Comunicació Audiovisual i amb un postgrau en guió cinematogràfic a l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Ha escrit nou curtmetratges i dirigit sis d’ells, entre els quals destaquen Caldo de gallina, Escala a Madrid (Premiere a la 29 Setmana de Cinema de Medina del Campo, Segon Premi a IV Festival Internacional Santiago Arizón), o Hàbitat (Wicker Films), premi a Millor Curtmetratge de Ficció als Premis Berlanga 2023 i Premi del Jurat al Som Cinema 2023.

Actualment imparteix classes de guió a l’Escola Nucine (València) i desenvolupa cursos d’introducció al guió i creació d’històries. Les vacances de Mara (Tarannà Films), el seu primer llargmetratge, es va estrenar com a pel·lícula de cloenda de la 38a Mostra de València, i va ser guardonada amb Millor So i Millor Direcció per a Elena Escura als Premis Berlanga de l’Audiovisual Valencià 2023.