Durada: 60 min. Any: 2021. Director: Joan Tisminetzky. Productores: Colibrí Studio, Antaviana Films, Pere Portabella, Films 59, Ovide, TV3, ICEC. Producció: Francina Verdés, Pere Marzo, Raul M. Candela. Guió: Joan Tisminetzky, Francina Verdés, Laura Huguet. Fotografia: Joan Tisminetzky. Idioma: català.
Tomàs Pladevall és un admirat director de fotografia; un mestre de la llum que busca recuperar i classificar el seu arxiu personal per preservar-lo i fer-lo accessible a tothom que vulgui consultar-lo. Però la primera de les seves pel·lícules, Robin Hoodno mor mai, està perduda.
Joan Tisminetzky
Realitzador i director de fotografia resident a Barcelona, ha desenvolupat la seva carrera a l’àmbit del cinema i la televisió, i s’ha especialitzat en cinema documental. Ha codirigit el documental Per Júpiter! (2005, TVC) i les sèries Al lladre! i Tan sols (2006-2007, XTVL). El 2018 va estrenar Cada quinze dies, el seu primer llargmetratge documental, corealitzat amb Laura Huguet i seleccionat a festivals nacionals i internacionals. D’Ombres és el seu segon llargmetratge com a director.
Durada: 60 min. Any: 2022. Director: Aleix Gallardet. Productores: Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Diputació de Lleida, IEI. Producció: Aleix Gallardet. Guió: Raquel Picolo, Aleix Gallardet. Música: Joan Díaz. Fotografia: Aleix Gallardet. Idioma: català.
Camí d’Àrreu tracta del conflicte que l’abandonament forçat del poble d’Àrreu va provocar als veïns.
Sense assenyalar ni culpables ni innocents, es decideix per la comprensió de les seves raons exposant la fragilitat de la condició humana, convertint-se així en una obra intimista de caràcter universal.
Aleix Gallardet
És titulat en Ciències de la Informació i Màster en Història i Estètica de la Cinematogràfica per la Universitat de Valladolid. La seva filmografia està formada per les següents realitzacions: Apells Fenosa, seleccionat a Films du Reel; L’esportoriginal. Els Indis Tarahumara (Mèxic); Esguerros sobre esguerros, creació artística; La casa i vaja creu videoart; Al capvespre, videoart; Tractes bodes i tornabodes, de caràcter etnogràfic; Cantaires del Pallars, investigació musicològica; Reconèixer Borrell, sobre l’obra del pintor Alfons Borrell.
Durada: 60 min. Any: 2022. Directors: Lulú Martorell, Roger La Puente, Martí Sales. Productores: La Interferència, Els Surfing Sirles, Bankrobber. Guió: Lulú Martorell, Roger La Puente, Martí Sales. Música: Els Surfing Sirles. Idioma: català.
Documental musical de creació sobre el cicle vital de la banda Els Surfing Sirles (2006/2013). Recuperació recreativa dels arxius més explosius que va generar la curta però fulgurant vida de l’enyorada banda barcelonina de referència, que marcà l’escena indie de principis del segle XXI al país.
Lulú Martorell
Realitzadora i guionista (TVE, TV3, Betevé…) Especialitzada en art i cultura audiovisual, en el retrat documental i el compromís social (Glasnost, El sida existe, Nitstemàtiques…). Dirigeix Pobres pobres que els donguin pel cul, amb l’Albert Pla sobre l’obra de Pepe Sales, que guanyà l’Inèdit 2007. Acaba d’escriure una adaptació cinematogràfica de la novel·la Film (3000 Metres) de Víctor Català.
Roger La Puente
Fotògraf i realitzador, dirigeix Alcelobert, sèrie documental per Betevé; 30 anys+ documental sobre Keith Haring i El 89, la Sida i Barcelona (MACBA i Inèdit 2019).
Martí Sales
Escriptor i cantant d’Els Surfing Sirles, aixeca l’exposició La Passió segons Pepe Sales a Konvent de Berga (comissariat i edició del llibre/catàleg d’edicions LaBreu, 2019) i presenta Amor etern alt grup de risc (espectacle i vinil, 2020).
Rodejat de l’atmosfera dels fills de l’emigració republicana, l’Hilaire forma part de la generació de joves dels barris obrers de la Narbona dels anys seixanta. Viu la seva infantesa menyspreat per francesos, algerians, portuguesos, italians, gitanos… al crit de ‘español de mierda’.
Seixanta anys després d’haver marxat, Hilaire torna al seu poble natal, Camarles, per descobrir l’Espanya dels presos polítics i els exiliats catalans, un viatge interior de retorn al Delta, al llegat repressiu de la postguerra, però també al seu primer gran amor de joventut.
Mario Pons
Graduat Superior en Cinema i Audiovisuals per l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Universitat de Barcelona, amb dues dècades d’experiència en el camp del guió, la producció i direcció de documentals per cinema i televisió.
Destaquen El Periple, la vella llum d’Europa (2018), Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre (2012) i La Batalla de la Memòria (2009).
Durada: 79 min. Any: 2022. Directora: Anna Giralt. Productores: Gusano Films, Indi Film, TV3. Producció:Jorge Caballero, Arek Gielnik, Sonia Otto. Guió: Anna Giralt. Animació: Laura Ginès, Pepón Meneses. Música: Meike Katrin Stein, Pablo Hasél, Jorge Arango. Fotografia: Aïda Torrent. Idioma: català, castellà, anglès (subt. català).
Robin Bank narra la història d’Enric Duran, un activista català autor d’un dels desfalcs més sonats de l’última dècada a Espanya. Durant més de dos anys, i després d’haver estudiat el sistema bancari a fons, va planificar una estratègia per aconseguir mig milió d’euros a través de 68 crèdits sol·licitats a 39 entitats bancàries. No els va tornar mai i va destinar els diners a projectes socials.
Anna Giralt
Cineasta, Investigadora i creadora de nous mitjans. Llicenciada en Comunicació Audiovisual i Màster en Investigació i Comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra.
El 2018 va ser seleccionada a l’IDFA DocLab Academy i el 2019 al Talent Campus de la Berlinale. El seu primer llargmetratge documental, Robin Bank, és una coproducció entre Espanya i Alemanya, compta amb la participació d’ARTE i Televisió de Catalunya. Ha participat en diversos mercats de coproducció internacionals com Dok-Leipzig i IDFA Forum, entre d’altres.
El seu darrer curtmetratge, 44 messages from Catalonia, ha estat produït per Field of Vision i publicat al prestigiós mitjà The Intercept. Ha dirigit i produït diversos curtmetratges documentals a països com l’Afganistan, l’Iran i l’Iraq, que han estat reconeguts en festivals internacionals.
Treballa com a consultora de nous mitjans i ha estat professora de narrativa digital a la Universitat de Barcelona, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Pompeu Fabra. També desenvolupa projectes interactius i de nous mitjans. El seu darrer treball com a coguionista i dissenyadora d’UX va ser l’experiència de RV Crònica d’una ciutat que va ser estrenada a SXSW VR Cinema.
Actualment, forma part del col·lectiu Artifici, amb Jorge Caballero, que du a terme projectes i investiga l’ús de la intel·ligència artificial en àmbits creatius.
Durada: 68 min. Any: 2022. Directors: Pedro de Echave, Felip Solé. Productores: Quindrop Prod. Audiovisuales, Segula Films, RTVE, TV3, IB TV Balears. Producció: Pablo Azorín, Ana Peláez, Agustí Argelich, Nacho Tejedor, Mario Pons. Guió: Pedro de Echave. Música: Francisco Albéniz. Fotografia: Aníbal Landazuri, Marc Farré. Idioma: català, castellà.
Pedro Urraca Rendueles, policia franquista, agent E-8001 de la Gestapo, i col·laborador del Règim de Vichy, amb el sobrenom d’«El caçador de rojos» encapçalà la persecució i assetjament de nombrosos exiliats catalans, bascos i espanyols a França durant l’ocupació nazi. Va ser el responsable de la detenció de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, a qui va interrogar i custodiar fins a la frontera d’Hendaia on el va lliurar al govern franquista segellant la seva sort.
Pedro de Echave
Ha estudiat guió i realització de documentals amb els directors José Luis Guerín, Marta Zhein i Patricio Guzmán. Al camp docent ha impartit tallers audiovisuals per a joves per a Amnistia Internacional i per a diversos instituts públics (IES Manacor i IES Porto Cristo, Mallorca).
La seva filmografia com a director i guionista està vinculada especialment al documental històric i de temàtica social. Destaquen els següents títols: El hombre más peligroso de Europa. Otto Skorzeny en España (2019), Bayo y el Che. Ajedrez, guerrilla y Revolución (2019), La Silla y el General (2018) i El desembarco de Bayo (2016).
Durada: 68 min. Any: 2022. Directores: Núria Abad, Marta Hierro. Productores: MOM Works, IB TV Balears. Producció: Núria Abad, Marta Hierro, Nacho Tejedor. Guió: Marta Hierro, Núria Abad. Música: Francisco Albéniz. Fotografia: Juan Carlos Azpiroz. Idioma: català, castellà.
Carles Llull i Luis Ozonas són dos dissenyadors mallorquins que, malgrat treballar en àmbits molt similars, mai no s’han creuat. Tot canvia el dia que descobreixen, per casualitat, que són parents llunyans i que tenen una llarga història al darrere, amb avantpassats emigrats a Puerto Rico i convertits en grans hisendats. La branca familiar d’un conservarà la seva hisenda cafetera porto-riquenya fins a l’actualitat. L’altra perdrà la vinculació, però no els records.
Marta Hierro i Núria Abad
Marta Hierro i Núria Abad es van incorporar al seu camí professional l’any 2014, després d’una llarga trajectòria. La voluntat d’explicar històries en profunditat ja els havia portat al món del documental, especialitzat en temes socials, culturals, ambientals, científics i de salut. Fruit de la seva trobada va néixer la productora MOM Works, amb la qual han desenvolupat diferents projectes audiovisuals com els llargmetratges documentals Memòries de Puerto Rico, Dorothea y el Myotragus, “El retorno de Txernòbil, L’alcalde o El viatge definitiu, així com la sèrie documental El Rei. Joan Carles I, mitja vida a Marivent o el programa de televisió Balears fa ciència.
Durada: 86 min. Any: 2021. Director: David Casals-Roma. Productores: Nayox Films, ECCIT Films. Producció: David Casals-Roma. Guió: David Casals-Roma. Música: Cristina Barceló, Tristan Eckerson. Fotografia: David Casals-Roma, Gerard Satorra. Idioma: català, castellà, francès (subt. castellà).
Elena Jordi va ser la primera dona que va dirigir una pel·lícula a Espanya. Carla Mingueza, una jove actriu de Barcelona, es llança a la recerca de la pel·lícula Thaïs, l’única que va dirigir Elena Jordi i que actualment és considerada perduda. Durant la cerca, Carla descobrirà qui va ser Elena Jordi i el tràgic final de la seva vida i de la seva pel·lícula.
David Casals-Roma
Lleida, 1972
Va estudiar Cinema i Mitjans de Comunicació a la Birkbeck University de Londres. També es va matricular en diferents cursos de guió i direcció a Espanya, Regne Unit, França, Holanda, Itàlia i els Estats Units.
Ha dirigit curtmetratges, documentals i ha escrit diversos guions de llargmetratges. Ha guanyat més de cent premis arreu del món i treballa com a professor de guió i direcció en diverses escoles de cinema d’Espanya, França i els Estats Units. A més de fer cinema, ha escrit novel·les, contes, obres de teatre i poesia. L’any 2021 va publicar una novel·la titulada 21 dies de ràbia que va guanyar el Premi Morella Negra a la Millor Novel·la Noir publicada a Espanya per un escriptor novell.
L’any 2019 va iniciar ECCIT, una escola de cinema a Lleida amb l’objectiu principal de formar cineastes.
Durada: 83 min. Any: 2022. Directora: Alba Sotorra. Productores: Alba Sotorra SL, Urban Factory. Producció: Alba Sotorra, Frédéric Corvez, Maéva Sauvinien. Guió: Alba Sotorra. Música: Djuna Lund. Fotografia: Lara Vilanova. Idioma: català, castellà.
Francesca és una artista plàstica enèrgica i vital. Quan la seva filla deixa el niu, s’aventura a Tinder, l’app de cites, iniciant un viatge interior a través del procés artístic, i el contacte amb els seus éssers estimats per tal de redefinir l’amor. Fresca, acolorida i divertida, Francesca i l’amor és una oda a l’amor que una dona acull al llarg de la seva vida; dedicada a les dones que volen viure segons les seves pròpies normes i que simplement volen estimar i ser estimades.
Alba Sotorra
Directora i productora independent, fundadora de la productora Alba Sotorra SL, especialitzada en la producció de llargmetratges per a un públic internacional. Les seves pel·lícules estan creades sota una mirada de gènere, vinculades a la realitat social i política del moment. D’entre les seves produccions com a directora, destaquen El retorn: la vida després del ISIS (2021, SXSW, Hot Docs, Sheffield) —nominada als premis Goya, Focal Awards, Edinburgh TV Awards, RTS i Rose d’Or i guanyadora del premi Gaudí a Millor Documental, del Premi de l’Audiència i Premi Reteena del DocsBarcelona, i l’Esment Especial del Jurat a Varsòvia—; Comandant Arian (2018, Hot Docs, Xangai, Sheffield) —nominada al Gaudí a Millor Documental; Game Over(2015), guanyadora del premi Gaudí a Millor Documental—, i la recentment estrenada Francesca i l’amor(2022) —amb première al Festival de Màlaga. És també productora de pel·lícules de ficció com Per la llibertat (2020, Rotterdam, Kolkata), d’Ersin Çelik, i Mi vacío y yo (2022, Rotterdam, Màlaga), d’Adrián Silvestre, guanyadora del Premi Especial del Jurat al Festival de Màlaga, Millor pel·lícula – Premio Maguey al festival de Guadalajara, Menció especial al festival Boston Wicked Queer, D’A film festival, Mix Milano 2022, entre d’altres. Actualment, té diversos projectes entre mans com a productora: SICA (en postproducció), de Carla Subirana; La història oblidada (en producció), segona ficció de la directora afganesa Roya Sadat, i el llarg d’animació Rock Bottom (en producció), de María Trenor. Alhora, està desenvolupant les ficcions Bongoland, d’Adrián Silvestre, i Salen las lobas, de la nova directora Claudia Estrada, i els documentals Read My Breasts, d’Anja Salomonowitz, i Respira, Mama, de Meri Collazos Solà i Joan López Lloret.
