Llargmetratges

Durada: 70 min. Any: 2022. Director: Lluís Galter. Productora: Carmel. Producció: Lluís Galter, Albert Pons, Oriol Cid. Guió: Lluís Galter. Fotografia: Lluís Galter. Aarón Sánchez. Intèrprets: Àlex Moreu, Carmela Poch, Àgueda Suros, Ainoa Suros, Lola Daniel. Narcís Bardalet. Idioma: català, alemany (subt. castellà).

Estiu. A la piscina d’un càmping, tres amigues escolten la història d’un nen desaparegut misteriosament als anys vuitanta. Després d’anar a prendre el sol a la platja, mentre juguen a cartes, observen comportaments una mica estranys de la mascota del càmping i una dona de fer feines, que entren d’amagat en un bungalou. L’endemà, un altre nen desapareix i les tres amigues comencen a investigar. La llegenda d’un ocell que habita els aiguamolls pot ser la clau que resolgui el misteri.

Lluís Galter

Figueres, 1983

El seu debut, Caracremada (2010), va ser estrenat a la secció Orizzonti de Venècia i a Sant Sebastià, i el seu segon llarg, el documental La substància (2016), va formar part dels Festivals Visions du Réel i Sevilla. Format en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, Galter ha combinat la direcció de cinema amb la realització televisiva. Les seves obres, formalment inquietes, plantegen diàlegs entre les persones i els seus entorns humans i naturals.

Durada: 85 min. Any: 2022. Directora: Zaida Carmona. Productores: Jajaja Industrias, González Vera. Producció: Gema Arquero, Zaida Carmona, Tatiana Fernández. Guió: Zaida Carmona, Marc Ferrer. Fotografia: Alba Cros. Intèrprets: Zaida Carmona, Rocío Saiz, Alba Cros, Aroa Elbira, Thaïs Quadreny. Idioma: castellà.

Tenen trenta anys, però viuen com quan en tenien vint, encara que ja no tenen edat per convertir-se en joves promeses. Estan enamorades de l’amor, però, en la recerca, es destrossen les unes amb les altres, anant d’exparella en exparella, de relació en relació. Amb el pop i l’autoficció com a teló de fons i l’aparició d’una coneguda cantant que mai no sabem si és del tot real, L’amiga de la meva amiga és un joc que s’inicia quan Zaida, després d’una ruptura, torna a la ciutat.

Zaida Carmona

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i Màster de Guió per la Universitat Carlos III de Madrid. Ha treballat com a redactora a la televisió i en mitjans com Notodo i Vice. Actualment, treballa al departament de màrqueting i comunicació de Filmin. Condueix un podcast amb Cristina Pastrana anomenat L’amiga de la meva amiga i juntament amb l’escriptora i guionista Diana Aller ha creat la productora de continguts JaJaJa Industrias. En cinema, ha col·laborat com a actriu als films de Marc Ferrer i ha dirigit diversos curtmetratges i videoclips, entre ells Son ilusiones, presentat a D’A 2021. L’amiga de la meva amiga és el seu primer llargmetratge.

Durada: 98 min. Any: 2022. Director: Adrián Silvestre. Productores: Testamento PCT, Promafi Futuro, Alba Sotorra Cinema Prod. Producció: Javier Pérez, Marta Figueras, Alba Sotorra. Guió: Raphaëlle Pérez, Adrián Silvestre, Carlos Marqués-Marcet. Fotografia: Laura Herrero. Intèrprets: Raphaëlle Pérez, Alberto Díaz, Marc Ribera, Isabel Rocatti, Carlos Fernández, Carmen Moreno. Idioma: castellà, francès (subt. castellà).

Raphi és una persona jove, andrògina i una mica naïf. Escriu poemes i somia en enamorar-se d’un príncep blau. De la seva França natal es muda a Barcelona, on la realitat queda molt lluny de ser com la imagina. Després de ser diagnosticada amb disfòria de gènere, començarà un viatge arduós per tal d’assumir la seva veritable identitat. Metges, companys de feina, amigues trans, artistes queer, i, fins i tot, homes que coneix per aplicacions, tots li donaran els seus consells, però tan sols el temps i l’experiència vital ajudaran Raphi a trobar el seu lloc al món.

Adrián Silvestre

Director de cinema, nascut a València. Va estudiar Comunicació Audiovisual, Direcció de Cinema i Història de l’Art Contemporani a Madrid, Roma i l’Havana. Ha sigut becari de la Real Academia de Espanya a Roma i a la Casa de Velázquez. A les seves pel·lícules, treballa amb intèrprets naturals a partir de les seves pròpies vivències, explorant els límits entre la realitat i la ficció. Los objetos amorosos, la seva òpera prima, va tenir un extens recorregut i nombrosos premis com el FIPRESCI al Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Sedimentos, Premio Feroz 2022 (Arrebato de No Ficción), participa en BFI London FF, San Sebastián FF, Festival de Màlaga, Thessaloniki (Special Jury Prize), Seattle FF, Gotemburgo, Cinespaña Toulouse (Millor Documental), Outfest Los Angeles (Grand Jury Special Mention) y Newfest NY, entre altres. Després de la seva estrena a la secció oficial de Rotterdam, Mi vacío y yo guanya la Biznaga de Plata, Premio Especial del Jurado al 25è Festival de Màlaga, el Premio Maguey / Millor Pel·lícula al 37 Festival de Guadalajara i una menció especial al D’A.

Durada: 116 min. Any: 2022. Director: Santi Trullenque. Productores: Films de l’Orient, Red Nose, Arlong Productions. Producció: Sandra Forn, Alfons Teruel, David Ortiz. Guió: Agustí Franch. Música: Francesc Gener. Fotografia: Àlex Franch. Intèrprets: Greta Fernández, Roger Casamajor, Daniel Hovart, Adrià Collado, Elisabet Terri. Idioma: català.

Hivern de 1943. L’Antoni i la Sara són un matrimoni jove que viu al mig del Pirineu i esperen el seu primer fill. En una situació bèl·lica i d’ocupació, acullen una família de jueus que fugen de la persecució nazi i que tenen la clau per capgirar l’equilibri de forces i aconseguir la pau. Sara haurà de prendre una decisió difícil quan està en joc la supervivència, i comencen a sortir a la llum massa secrets.

Santi Trullenque

Director, realitzador i productor. Ha dedicat bona part de la seva carrera a transitar pels diferents àmbits de l’audiovisual: publicitat, cinema i televisió. Entre els programes que ha dirigit i realitzat per a TVE i TV3 hi ha El Aprendiz, Òpera en texans, Mestres de mestres, Psicopatologia Digital, Anecdotari i Campanades històriques, entre molts altres. Recentment, ha dirigit el programa Volcans per a Betevé.

Entre els documentals en què ha participat hi ha Delgado, anatomia d’un general, La Canadenca o Generación Pegaso, així com el díptic dedicat al xef Nandu Jubany Transfiguración y Sacrificio. És el director i realitzador dels continguts audiovisuals del monestir de Sant Benet de Bages així com el creador de la plataforma audiovisual dedicada a continguts de gastronomia TASTY TV.

Ha estat alumne de Werner Herzog a la Rogue Film School. El Fred que crema és el seu primer llargmetratge de ficció.

Durada: 122 min. Any: 2022. Directora: Pilar Palomero. Productora: Inicia Films, BTeam Prod. Producció:Valérie Delpierre, Álex Lafuente. Guió: Pilar Palomero. Fotografia: Julián Elizalde.  Intèrprets: Carla Quílez, Ángela Cervantes, Jordán Ángel Dumes. Idioma: castellà.

Carla, una noia jove embarassada i en risc d’exclusió, arriba al centre d’acollida La Maternal, on haurà d’aprendre a conviure amb les seves companyes adolescents i a preparar-se com a futura mare. Un repte vital que implica conèixer-se millor i comprendre el món que l’envolta i l’inestable i destructiva relació amb la seva mare.

Pilar Palomero

El primer llargmetratge de Pilar Palomero, Las niñas (2021), estrenat a Generation Kplus del Festival de Berlín, va guanyar la Biznaga d’Or a la millor pel·lícula al Festival de Màlaga i els Goya a la millor pel·lícula, millor direcció novell, millor guió original i millor fotografia. Anteriorment, havia dirigit els curtmetratges Sonrisas (2005), Niño balcón (2009), Chan Chan (2012), Noć (2015) i La noche de todas las cosas (2016), el migmetratge Zimsko sunce (2017) i el documental creatiu Horta (2017). Ha treballat com a guionista per a televisió i és la coguionista del llargmetratge Chaco (Diego Mondaca, 2020), estrenat al Festival de Rotterdam. La Maternal és el seu segon llargmetratge.