Skip to content

EL SOSTRE GROC

Durada: 94 min. Any: 2022. Directora: Isabel Coixet. Productora: Miss Wasabi Films. Producció: Isabel Coixet, Carla Sospedra. Guió: Isabel Coixet, Laura Ferrero. Música: Chop Suey. Fotografia: Nadia S.  Idioma: català, castellà.

El sostre groc explica i denuncia el cas de l’Aula de Teatre de Lleida a través de les seves protagonistes. L’any 2018 un grup de nou dones van presentar una denúncia contra dos dels seus professors pels abusos sexuals que havien patit entre els anys 2001 i 2008, quan eren adolescents. Va ser massa tard. Per por, per vergonya, van trigar molt temps a entendre i digerir el que els havia passat. La denúncia va arribar quan el cas ja havia prescrit i es va arxivar.


Isabel Coixet

Va debutar amb Massa vell per morir jove (New Directors, 1989) i va aconseguir el reconeixement amb el seu segon treball, Cosas que nunca te dije (1996). La vida secretade las palabras (2005) es va presentar a Orizzonti de Venècia i va obtenir el Goya a la millor direcció i al millor guió original. Ha competit a Berlín amb Mi vida sin mi (2003), Elegy (2008), Nadie quiere la noche (2015) i Elisa y Marcela (2019) i a Cannes amb Mapa de los sonidos de Tokio (2009). El 2018 The Bookshop (La librería) va obtenir el Goya a la millor pel·lícula, a la millor direcció i al millor guió adaptat. El 2016 va presentar Spain in a Day a Projeccions TVE a Sant Sebastià, i el 2020 va dirigir Nieva en Benidorm.

AFTERSUN

Durada: 70 min. Any: 2022. Director: Lluís Galter. Productora: Carmel. Producció: Lluís Galter, Albert Pons, Oriol Cid. Guió: Lluís Galter. Fotografia: Lluís Galter. Aarón Sánchez. Intèrprets: Àlex Moreu, Carmela Poch, Àgueda Suros, Ainoa Suros, Lola Daniel. Narcís Bardalet. Idioma: català, alemany (subt. castellà).

Estiu. A la piscina d’un càmping, tres amigues escolten la història d’un nen desaparegut misteriosament als anys vuitanta. Després d’anar a prendre el sol a la platja, mentre juguen a cartes, observen comportaments una mica estranys de la mascota del càmping i una dona de fer feines, que entren d’amagat en un bungalou. L’endemà, un altre nen desapareix i les tres amigues comencen a investigar. La llegenda d’un ocell que habita els aiguamolls pot ser la clau que resolgui el misteri.


Lluís Galter

Figueres, 1983

El seu debut, Caracremada (2010), va ser estrenat a la secció Orizzonti de Venècia i a Sant Sebastià, i el seu segon llarg, el documental La substància (2016), va formar part dels Festivals Visions du Réel i Sevilla. Format en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, Galter ha combinat la direcció de cinema amb la realització televisiva. Les seves obres, formalment inquietes, plantegen diàlegs entre les persones i els seus entorns humans i naturals.

LA AMIGA DE MI AMIGA

Durada: 85 min. Any: 2022. Directora: Zaida Carmona. Productores: Jajaja Industrias, González Vera. Producció: Gema Arquero, Zaida Carmona, Tatiana Fernández. Guió: Zaida Carmona, Marc Ferrer. Fotografia: Alba Cros. Intèrprets: Zaida Carmona, Rocío Saiz, Alba Cros, Aroa Elbira, Thaïs Quadreny. Idioma: castellà.

Tenen trenta anys, però viuen com quan en tenien vint, encara que ja no tenen edat per convertir-se en joves promeses. Estan enamorades de l’amor, però, en la recerca, es destrossen les unes amb les altres, anant d’exparella en exparella, de relació en relació. Amb el pop i l’autoficció com a teló de fons i l’aparició d’una coneguda cantant que mai no sabem si és del tot real, L’amiga de la meva amiga és un joc que s’inicia quan Zaida, després d’una ruptura, torna a la ciutat.


Zaida Carmona

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i Màster de Guió per la Universitat Carlos III de Madrid. Ha treballat com a redactora a la televisió i en mitjans com Notodo i Vice. Actualment, treballa al departament de màrqueting i comunicació de Filmin. Condueix un podcast amb Cristina Pastrana anomenat L’amiga de la meva amiga i juntament amb l’escriptora i guionista Diana Aller ha creat la productora de continguts JaJaJa Industrias. En cinema, ha col·laborat com a actriu als films de Marc Ferrer i ha dirigit diversos curtmetratges i videoclips, entre ells Son ilusiones, presentat a D’A 2021. L’amiga de la meva amiga és el seu primer llargmetratge.

MI VACÍO Y YO

Durada: 98 min. Any: 2022. Director: Adrián Silvestre. Productores: Testamento PCT, Promafi Futuro, Alba Sotorra Cinema Prod. Producció: Javier Pérez, Marta Figueras, Alba Sotorra. Guió: Raphaëlle Pérez, Adrián Silvestre, Carlos Marqués-Marcet. Fotografia: Laura Herrero. Intèrprets: Raphaëlle Pérez, Alberto Díaz, Marc Ribera, Isabel Rocatti, Carlos Fernández, Carmen Moreno. Idioma: castellà, francès (subt. castellà).

Raphi és una persona jove, andrògina i una mica naïf. Escriu poemes i somia en enamorar-se d’un príncep blau. De la seva França natal es muda a Barcelona, on la realitat queda molt lluny de ser com la imagina. Després de ser diagnosticada amb disfòria de gènere, començarà un viatge arduós per tal d’assumir la seva veritable identitat. Metges, companys de feina, amigues trans, artistes queer, i, fins i tot, homes que coneix per aplicacions, tots li donaran els seus consells, però tan sols el temps i l’experiència vital ajudaran Raphi a trobar el seu lloc al món.


Adrián Silvestre

Director de cinema, nascut a València. Va estudiar Comunicació Audiovisual, Direcció de Cinema i Història de l’Art Contemporani a Madrid, Roma i l’Havana. Ha sigut becari de la Real Academia de Espanya a Roma i a la Casa de Velázquez. A les seves pel·lícules, treballa amb intèrprets naturals a partir de les seves pròpies vivències, explorant els límits entre la realitat i la ficció. Los objetos amorosos, la seva òpera prima, va tenir un extens recorregut i nombrosos premis com el FIPRESCI al Festival de Cinema Europeu de Sevilla. Sedimentos, Premio Feroz 2022 (Arrebato de No Ficción), participa en BFI London FF, San Sebastián FF, Festival de Màlaga, Thessaloniki (Special Jury Prize), Seattle FF, Gotemburgo, Cinespaña Toulouse (Millor Documental), Outfest Los Angeles (Grand Jury Special Mention) y Newfest NY, entre altres. Després de la seva estrena a la secció oficial de Rotterdam, Mi vacío y yo guanya la Biznaga de Plata, Premio Especial del Jurado al 25è Festival de Màlaga, el Premio Maguey / Millor Pel·lícula al 37 Festival de Guadalajara i una menció especial al D’A.

D’OMBRES

Durada: 60 min. Any: 2021. Director: Joan Tisminetzky. Productores: Colibrí Studio, Antaviana Films, Pere Portabella, Films 59, Ovide, TV3, ICEC. Producció: Francina Verdés, Pere Marzo, Raul M. Candela. Guió: Joan Tisminetzky, Francina Verdés, Laura Huguet. Fotografia: Joan Tisminetzky. Idioma: català.

Tomàs Pladevall és un admirat director de fotografia; un mestre de la llum que busca recuperar i classificar el seu arxiu personal per preservar-lo i fer-lo accessible a tothom que vulgui consultar-lo. Però la primera de les seves pel·lícules, Robin Hood no mor mai, està perduda.


Joan Tisminetzky

Realitzador i director de fotografia resident a Barcelona, ​​ha desenvolupat la seva carrera a l’àmbit del cinema i la televisió, i s’ha especialitzat en cinema documental. Ha codirigit el documental Per Júpiter! (2005, TVC) i les sèries Al lladre! i Tan sols (2006-2007, XTVL). El 2018 va estrenar Cada quinze dies, el seu primer llargmetratge documental, corealitzat amb Laura Huguet i seleccionat a festivals nacionals i internacionals. D’Ombres és el seu segon llargmetratge com a director.

NORIA

Durada: 13 min. Any: 2022. Directora: Elisabet Terri. Productora: Imminent Produccions, Arlong Productions. Producció: Elisabet Terri, José Pozo, David Ortiz. Guió: Elisabet Terri. Música: Óscar Araujo. Fotografia: José Pozo. Intèrprets: Arlette Torres, Albert Vilcan. Idioma: castellà.

Simón pateix síndrome d’Asperger, però això no li impedeix intentar comunicar-se amb la Valèria, una noia sordmuda que visita amb regularitat la mateixa solitària platja que ell.

EL FRED QUE CREMA

Durada: 116 min. Any: 2022. Director: Santi Trullenque. Productores: Films de l’Orient, Red Nose, Arlong Productions. Producció: Sandra Forn, Alfons Teruel, David Ortiz. Guió: Agustí Franch. Música: Francesc Gener. Fotografia: Àlex Franch. Intèrprets: Greta Fernández, Roger Casamajor, Daniel Hovart, Adrià Collado, Elisabet Terri. Idioma: català.

Hivern de 1943. L’Antoni i la Sara són un matrimoni jove que viu al mig del Pirineu i esperen el seu primer fill. En una situació bèl·lica i d’ocupació, acullen una família de jueus que fugen de la persecució nazi i que tenen la clau per capgirar l’equilibri de forces i aconseguir la pau. Sara haurà de prendre una decisió difícil quan està en joc la supervivència, i comencen a sortir a la llum massa secrets.


Santi Trullenque

Director, realitzador i productor. Ha dedicat bona part de la seva carrera a transitar pels diferents àmbits de l’audiovisual: publicitat, cinema i televisió. Entre els programes que ha dirigit i realitzat per a TVE i TV3 hi ha El Aprendiz, Òpera en texans, Mestres de mestres, Psicopatologia Digital, Anecdotari i Campanades històriques, entre molts altres. Recentment, ha dirigit el programa Volcans per a Betevé.

Entre els documentals en què ha participat hi ha Delgado, anatomia d’un general, La Canadenca o Generación Pegaso, així com el díptic dedicat al xef Nandu Jubany Transfiguración y Sacrificio. És el director i realitzador dels continguts audiovisuals del monestir de Sant Benet de Bages així com el creador de la plataforma audiovisual dedicada a continguts de gastronomia TASTY TV.

Ha estat alumne de Werner Herzog a la Rogue Film School. El Fred que crema és el seu primer llargmetratge de ficció.

CAMÍ D’ÀRREU

Durada: 60 min. Any: 2022. Director: Aleix Gallardet. Productores: Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Diputació de Lleida, IEI. Producció: Aleix Gallardet. Guió: Raquel Picolo, Aleix Gallardet. Música: Joan Díaz. Fotografia: Aleix Gallardet. Idioma: català.

Camí d’Àrreu tracta del conflicte que l’abandonament forçat del poble d’Àrreu va provocar als veïns.

Sense assenyalar ni culpables ni innocents, es decideix per la comprensió de les seves raons exposant la fragilitat de la condició humana, convertint-se així en una obra intimista de caràcter universal.


Aleix Gallardet

És titulat en Ciències de la Informació i Màster en Història i Estètica de la Cinematogràfica per la Universitat de Valladolid. La seva filmografia està formada per les següents realitzacions: Apells Fenosa, seleccionat a Films du Reel; L’esport original. Els Indis Tarahumara (Mèxic); Esguerros sobre esguerros, creació artística; La casa i vaja creu videoart; Al capvespre, videoart; Tractes bodes i tornabodes, de caràcter etnogràfic; Cantaires del Pallars, investigació musicològica; Reconèixer Borrell, sobre l’obra del pintor Alfons Borrell.

Curtmetratges d’Ilerna

Cicle Formatiu de Grau Superior Realització d’Espectacles Audiovisuals Curs 2021-2022



 

ALONE

Durada: 4 min. Direcció: Àlex Ramírez. Intèrprets: Roberto Campoy, Manuel Ramírez. Idioma: Castellà.

Roberto arriba al seu poble a la recerca del seu amic Àlex. En arribar s’adona que està completament sol i algú l’aguaita fins que descobreix la tragèdia que està passant al poble.


DOLÇOS SOMNIS

Durada: 9 min. Direcció: David Comas. Intèrprets: Tiko López, David Comas. Idioma: Català.

El xampú amb el poder de matar tot aquell que un desitja, arriba un dia a les mans del Tiko, un home que ronda la cinquantena d’edat i que a poc a poc descobrirà l’abast del poder d’aquest sabó. Però, a vegades, s’ha d’anar amb compte amb el que desitges, ja que se’t pot tornar en contra.


EL PLA RESSONA

(Documental)

Durada: 13 min. Direcció: Roger Torres. Intèrprets: Javi Filella, Jordi Bonilla, Joaquim Pueyo, Robert Teixidó, Ismael Conejero, Gil Bonet, Joan R. Rodríguez, Albert Gilabert, Eva Pomés. Idioma: Català.

L’escena musical del Pla d’Urgell ha donat històricament molts grups de diferents estils. El documental busca, a través de l’associació Pla Sonor, fer una fotografia del moment musical actual del Pla d’Urgell.


EL POU DE L’OR

(Documental)

Durada: 3 min. Direcció: David Antúnez. Intèrprets: Teresa Pijuan, Rosa Pera. Idioma: Català.

La protagonista d’aquesta història és una dona coneguda com La Xollada, qui a principis del segle XX deia que en un punt concret de la vil·la de Bellvís s’hi trobaria or. Va ser capaç de persuadir una gran quantitat de persones per, a pic i pala, fer un pou amb unes dimensions excepcionals.


PINTO, DESPRÉS EXISTEIXO

(Documental)

Durada: 7 min. Direcció: David Comas. Intèrpret: Aka Modesto. Idioma: Català.

Pinto, després existeixo sorgeix del fenomen artístic urbà que la ciutat de Lleida pot observar pels seus carrers plasmat sobre matalassos, parets i altres superfícies. El protagonista d’aquests actes, que es defineix a Instagram com a decorador d’espais exteriors, es fa dir Aka Modesto.


RUTHLESS

Durada: 7 min. Direcció: Ventura Cerón. Intèrprets: Ventura Cerón, Damià Cerón, Josep Cerón. Idioma: Castellà.

Un periodista de guerra queda atrapat al soterrani d’una casa habitada per terroristes. Podrà sobreviure gràcies a l’ajuda de la seva handycam i la d’un misteriós nen.

Jurats

Jurat de Llargmetratges i Curtmetratges

Montse Majench

Llicenciada en Ciències de la Informació i Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1985, s’inicia com a reportera al circuit català de TVE-Sant Cugat (Fila 7; 3×4). Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, exerceix de cap de premsa dels Festivals de Tardor de l’Olimpíada Cultural (1989-1992). Durant tres temporades dirigeix l’espai escènic Círcol Maldà i l’estiu de 2003 les Atraccions Montalegre al Pati de les Dones del CCCB. Va formar part de l’equip de l’EADC del Departament de Cultura i del primer CoNCA. Com a directora de l’Acadèmia del Cinema Català (2011-2017), organitza sis edicions dels Premis Gaudí i promou el cinema català. Acompanya el naixement de Dones Visuals, l’associació que impulsa la presència i el lideratge de les dones a l’audiovisual a través de programes innovadors d’acompanyament i accions.
És membre de l’Acadèmia del Cinema Català, de l’European Film Academy, EFA i membre d’honor de Dones Visuals.

Arnau Vilaró

És llicenciat en Comunicació Audiovisual i Doctor en Estudis Fílmics per la Universitat Pompeu Fabra. Va treballar al departament de direcció d’Estiu 1993 (2017) i, juntament amb Carla Simón, va escriure Alcarràs (2022). Inspirada en part de la infantesa que Vilaró va viure a Lleida, la pel·lícula va guanyar l’Os d’Or a la Berlinale del 2022. Actualment, desenvolupa la seva òpera prima com a director. Vilaró combina l’escriptura i direcció amb la docència i la investigació fílmica. Ha estat professor de cinema a les universitats UAB, UOC i ESCAC. És autor de l’assaig La caricia del cine (2017) i ha obtingut beques de recerca predoctoral i postdoctoral a París i a Mèxic, respectivament. També ha treballat com a crític de cinema i ha estat programador en institucions com el Museu Jeu de Paume de París, l’Ajuntament de Barcelona o la Fundació ‘La Caixa’.


Carolina Rivas

És una cineasta reconeguda en l’escena internacional. Va estudiar a Mèxic a l’Escola d’Escriptors de la SOGEM i a l’Escola Nacional d’Arts Cinematogràfiques de la UNAM. Autora del llibre Cine paso a paso. Va realitzar estudis de teatre i dansa butoh. És directora de la productora Creadores Contemporáneos i presidenta de l’associació Open Art. Va participar com a jurat de cinema a Documenta Madrid 2012. Després del seu curtmetratge Zona Cero (2003), seleccionat al Festival de Cannes. Les seves obres premiades són: El color de olivos (2006), Millor Direcció Documental al Golden Minbar (2007) i Valor en la filmación als Women Film Critics Circle Awards (2006), i Lecciones para Zafirah (codirigida amb Daoud Sarhandi, 2011), Millor Pel·lícula al Latinoamericano Film Festival van Vlaanderen (2013). Ha produït més de cinquanta curtmetratges, entre els auqls destaquen Crevices —de la seva sèrie Videovalores (2019), realitzat per un refugiat sirià,  Dyaa Naim—, que va rebre el Premi +Youth Video Festival Plural (2019), i Intimidad del distanciamiento social, de Sasha Benarie, els premis Vision i Best Lockdown Film a l’Screen Culture Film Festival (2020). L’obra de Rivas s’ha caracteritzat per l’agudesa crítica i l’esperit humanista. Actualment, imparteix classes de Cinema del Món a ECCIT.


Jurat de Llargmetratges i Curtmetratges Documentals

Tito Banqué

Llicenciat en Comunicació Audiovisual a la UPF va formar part de l’equip que va engegar Lleida TV. Fa vint anys que fa televisió com a realitzador i creador de continguts, a més de produir i dirigir vídeos publicitaris.

Durant sis anys va ser realitzador a 8TV i operador d’imatge a TV3, després va passar a treballar a El Terrat durant cinc anys com a subdirector del programa Divendres (TV3) i format part de l’equip de realització de Movistar+ i DAZN durant sis temporades.

Des de fa tretze anys és professor associat a la UIC fent classes de Realització televisiva i de Creació Audiovisual, i des de fa tres anys també fa classes al Centre de Formació Ilerna.


Margarida Troguet

Gestora escènica curatorial, comissària independent de l’àmbit de les arts en viu.

Desenvolupa continguts, curadories i acompanyaments al voltant del projecte artístic dels creadors i de les estructures escèniques. Després de molts anys treballant per les arts escèniques des de l’administració local, ha endegat un projecte personal i independent sobre l’acompanyament artístic.

Des de juliol 2019 és vicepresidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de Catalunya (CoNCA). Forma part de la comissió assessora de la Fira Mediterrània de Manresa (2019-2022) i coordina el programa Fem Dansa del Pla d’Impuls de la Dansa de Catalunya liderat per l’APdC (2016-2021).

És Facilitadora PRO de la Fira de Titelles de Lleida (2017-2022) i de La Mostra d’Igualada (2019-2022).

És professora convidada al Postgrau de Gestió d’Espectacles i Festivals de la Universitat de Barcelona (2018-2022), i al Grau d’Arts Escèniques de l’ERAM, adscrit a la Universitat de Girona (2019-2022).


Lleonard Delshams

Bogotà, 1956.

Als 10 anys va venir a viure a Lleida estudiant al col·legi Sant Jordi i posteriorment a l’institut Màrius Torres. Als 17 anys es trasllada a Barcelona i estudia cinema i fotografia a l’EMAV. Torna a Lleida i el 1982 comença a treballar al diari Segre al departament de fotocomposició, i un any després com a fotògraf. L’any 1988 guanya el premi Fotopress d’Esports amb la fotografia Quatre en un, fotografia de quatre ciclistes feta al velòdrom de Lleida. Ha col·laborat en diversos diaris com La Vanguardia, El País i El Periódico.


Jurat del Concurs de Curtmetratges Som Secundària

Consol Gonzàlez

Professora i actriu. Graduada en Art Dramàtic per l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. Ha cursat estudis al Col·legi de Teatre de Barcelona. Ha format part de les companyies lleidatanes SAC Espectacles i Fadunito, i ha participat, amb aquesta última, en diferents festivals de teatre de carrer nacionals i internacionals.


Abril Pinyol

Als tres anys va començar a fer teatre com a extraescolar a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida, i també de molt petita va començar estudis musicals a l’escola i conservatori de música L’Intèrpret. Uns anys més tard, descobreix que les arts escèniques és el que més l’apassiona i que hi vol dedicar la seva activitat professional. La tardor del 2021 va tenir l’oportunitat de participar com a actriu en el projecte del Teatre Lliure Aquell dia tèrbol, fet que encara va afirmar més la seva inclinació professional. Actualment, continua formant-se com a actriu i està preparant el seu primer EP com a cantant.


Blau Granell

Fa teatre a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida des dels cinc anys. Allí ha format part de la companyia Petiestable 12 i Inestable 21. Treballa esporàdicament amb la Companyia Xip Xap i el 2021 va treballar al Teatre Lliure com a intèrpret d’Aquell dia tèrbol, dirigida per Alicia Gorina. Actualment, estudia Estudis Literaris a la UB que  compagina amb Estudis Professionals d’Art Dramàtic al Col·legi de Teatre de Barcelona.


Back To Top