Skip to content

Ciutat morta

Dimarts 13 de gener de 2015 / 20 h / Cafè del Teatre / Entrada gratuïta

Durada: 120’. Any: 2013. Directors: Xavier Artigas i Xapo Ortega. Productora: METROMUSTER. Producció: Diana Asenjo. Ajudants de direcció: Marielle Paon i Núria Campabadal. Fotografia: Xavier Artigas i Xapo Ortega. Il·luminació: Marielle Paon. So: Xapo Ortega. Postproducció: Lluís Germanó. Música original: Las CasiCasiotone. Idioma original: Català/Castellà

Juny de 2013: un grup de 800 persones entren a un cinema abandonat del centre de Barcelona per projectar-hi un documental. Un cop dins, canvien el nom de l’edifici: l’antic “Palacio del Cinema” es diu a partir d’ara “Cinema Patricia Heras”. Qui era la Patricia? Perquè va decidir treure’s la vida?

I el més important: què hi té a veure Barcelona amb la seva mort? Una acció de desobediència, amb fort contingut simbòlic i un gran impacte mediàtic, que busca —a través de la història de la Patricia— donar a conèixer l’altra cara de Barcelona, la Ciutat Morta.

Un dels pitjors casos de corrupció policial dels últims anys a Barcelona

La nit del 4 febrer 2006 va acabar amb una càrrega policial al centre de Barcelona . Va ser a les rodalies d’ un antic teatre okupat en què s’estava celebrant una festa . Entre els cops de porra , van començar a caure objectes des del terrat de la casa okupada . Segons va relatar per ràdio l’Alcalde de Barcelona poques hores després, un dels policies, que anava sense casc, va quedar en coma per l’impacte d’un test.

Les detencions que van venir immediatament després del tràgic incident ens relaten la crònica d’una venjança. Tres joves detinguts, d’origen sud-americà, són greument torturats i privats de llibertat durant 2 anys, a l’espera d’un judici en el qual poc importava qui havia fet què. Poc importava que l’objecte que va ferir el policia hagués estat tirat des d’un terrat mentre que els detinguts estaven a peu de carrer. Dos detinguts aquella nit –Patricia i Alfredo— ni tan sols eren presents al lloc dels fets: van ser detinguts en un hospital pròxim i trobats sospitosos per la seva forma de vestir. Poc importava si hi havia proves o evidències que exculpaven a tots els acusats. En aquell judici no s’estaven jutjant a individus sinó a tot un col·lectiu. Es tractava d’un enemic genèric construït per la premsa i els polítics de la Barcelona modèlica. Barcelona, ​​la ciutat que acabava d’estrenar la seva anomenada “ordenança de civisme”, una llei higienista, marc legal perfecte per als plans de gentrificació d’alguns barris cèntrics, destinats al turisme. Els nois detinguts aquella nit eren caps de turc que encaixaven perfectament, per la seva estètica, amb la imatge del dissident antisistema: l’enemic intern que la ciutat modèlica havia anat generant aquells últims temps.

Anys després, dos policies són condemnats a inhabilitació i penes de presó de més de 2 anys per haver torturat un noi negre. La sentència demostra que els agents menteixen i manipulen proves durant el judici. Per encobrir les tortures, acusen el jove de ser traficant de drogues, però el jutge descobreix un muntatge: el negre és en realitat, fill d’un diplomàtic:

L’ambaixador de Trinitat i Tobago a Noruega. Aquests agents resulten ser els mateixos que havien torturat als joves detinguts aquella nit del 4 de febrer de 2006 i alguns dels testimonis que van declarar en contra durant el judici. El mateix modus operandi en els dos casos. L’única diferència:

L’origen social de les víctimes. L’enèsima història d’impunitat policial, acompanyada per bones dosis de racisme, classisme i la vulneració de drets fonamentals, tot això emparat per un sistema judicial hereu del règim franquista i uns polítics obsessionats amb el negoci immobiliari que ofereix la Marca Barcelona a costa dels seus ciutadans.

ciutat-morta

Palmarès

Festival de Málaga de Cine Español 2014. Biznaga de Plata al millor documental.
ALCANCES Muestra Cinematográfica del Atlántico 2014. Premi del públic.
Festival de Cine de Madrid-PNR 2014. Premi del jurat. Premi de la crítica. Premi del jurat jove.
Festival de Cine y Derechos Humanos 2014. Secció oficial. Premi Amnistia Internacional.
Festival de Cine Iberoamericano de Huelva 2014. Premi Universitat de Huelva al millor documental.

Back To Top