«Estrena» del col·lectiu Clac en el marc del Festival Som Cinema de Lleida

L’acte de cloenda i lliurament de premis, demà a les 12.30 al ScreenBox

Format per una cinquantena de cineastes i professionals de l’audiovisual amb l’objectiu de potenciar aquesta indústria a les Terres de Lleida

La vessant més professional del festival Som Cinema ha assolit aquest dissabte el seu moment culminant amb la posada de llarg en societat de CLAC (Col·lectiu Lleidatà d’Audiovisuals i Cinema) entitat formada actualment per 46 membres que va néixer amb l’objectiu de fomentar la indústria cinematogràfica lleidatana i enfortir el teixit cultural de la ciutat i del territori. L’acte, que ha aplegat aquest matí una setantena de persones –tècnics, guionistes, editors, directors, productors i altres professionals del sector– a la Casa de la Volta de la Seu Vella, ha comptat amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida.

Berta Lacruz, productora i membre del CLAC,  ha llegit un manifest en el col·lectiu que reivindica la col·laboració i les aliances estratègiques dels membres del col·lectiu per tal de convertir Lleida en un punt de referència de l’audiovisual. El manifest diu que l’audiovisual és «un art que ha marcat profundament la societat, la seva forma de veure i interpretar el món, una eina de socialització durant moltes generacions i també una eina imprescindible per a la comunicació», si bé «territoris com el de Lleida s’han vist desvinculats del creixement d’aquesta indústria i art».

El document advoca per combatre aquesta realitat per mitjà de «l’associació conscient de tots els i les treballadores que senten passió per aquest art i ofici i que alhora reivindiquen poder quedar-se a la seva terra. Gent que es dedica a direcció, producció, guió, so, fotografia, muntatge, efectes especials, bandes sonores, vestuari, maquillatge, art, postproducció, exhibició, distribució, crítica i docència del cinema i audiovisual», entre altres.

El manifest afirma que «si ens unim per aconseguir aquest canvi de paradigma, el treball s’omplirà per si mateix d’autoestima pel territori i la seva manera de fer, garantint que els treballadores del gremi no hagin d’exiliar-se allà on la indústria és més potent i puguin desenvolupar la seva activitat a casa». L’escrit diu que «manca una indústria potent que fomenti el desenvolupament cinematogràfic, ja que només s’ofereix formació, però no es vetlla per un correcte progrés una vegada acabats els estudis».

El manifest assegura també que «les produccions audiovisuals foranes interessades en les Terres de Lleida s’han recolzat en els seus equips ja coneguts en les capitals, i a través del desconeixement no s’han ofert oportunitats laborals directes per a lleidatans i lleidatanes», mentre que «els professionals del territori sempre han trobat respostes fora de la seva ciutat, comarques i província, o si ho han fet aquí, ha estat de manera precària i momentània».

El text, finalment, reivindica la «professionalització del sector sota condicions dignes» i el suport de les institucions lleidatanes.

Després de la presentació formal del col·lectiu ha tingut lloc un intercanvi d’opinions i experiències entre els participants per tal d’establir contactes, compartir experiències, parlar de nous projectes i crear vincles i sinergies entre cineastes, rematat tot plegat amb un vermut.

Reír, cantar, tal vez llorar

Avui ha estat projectada també la pel·lícula Reir, cantar, tal vez llorar, del director Marc Ferrer. El film, guardonat amb Premi Un Impulso Colectivo D’A Film Festival Barcelona 2024, ha comptat amb una representació del col·lectiu LGTBI de Lleida. La cinta se centra en una dona trans de mitjana edat que demana en una església a un sant miraculós tenir un xicot, i així és com apareix a la seva vida en Lahcen, un jove i guapo marroquí immigrant que acaba d’arribar a Barcelona, del qual s’enamorarà, provocant un gran escàndol a la seva comunitat de veïns, moguts per l’enveja i la desconfiança.

Les actrius Toñi Vargas i Sandra Soro han presentat el film tot lloant «la llibertat i independència» amb les quals ha treballat el director en una cinta «molt real sobre la discriminació» i en la que el rodatge va comptar amb alguns actors no professionals que donen molta versemblança a la història.

Acte de cloenda

La cerimònia de cloenda del Som Cinema tindrà lloc demà diumenge a les 12.30 h al ScreenBox. L’acte inclourà el lliurament de premis i la presentació a càrrec de la professora Mònica Visier dels curtmetratges de l’INS La Caparrella fets durant el festival.

Abans de la cloenda, a les 10.30 h, la productora del llargmetratge Ari, una història d’amor i vida, Núria Vallmajor presentarà aquest documental al ScreenBox. El film, dirigit per Ricard Mamblona i Ariadna Relea, descriu el dia a dia d’Ariana Benedé, «Ari», qui va ser diagnosticada amb 13 anys de leucèmia limfoblàstica aguda. Amb la seva mare i un equip de professionals sanitaris, va iniciar una lluita contrarellotge per aconseguir fer els primers assajos clínics de la teràpia CAR-T, un tractament innovador que modifica les cèl·lules del sistema immunitari per combatre de manera efectiva les cèl·lules canceroses.

Cal recordar que el festival compta amb 4 seccions oficials (llargmetratges de ficció, curts de ficció, llargs documentals i curtmetratges documentals), als quals enguany s’han afegit 2 categories noves dins de l’apartat de Som Secundària, la de curts realitzats per alumnes d’ESO i la de curts realitzats per alumnes de Batxillerat i cicles formatius. El festival té dos jurats, un per a les obres de ficció i un altre per als documentals. La pel·lícula de ficció guanyadora rebrà un guardó de 2.000 €.

Un total de 57 produccions de Catalunya, Balears i València conformen la programació del Som Cinema (Festival de l’Audiovisual Català Som Cinema), esdeveniment organitzat per Suggeriments, amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i la Fundació Horitzons 2050.