Documentals llargs

Dijous 22 / 18 h / Espai Orfeó / 4 €

(Barcelona)

Durada: 98’. Any: 2014. Director: Hermes Paralluelo. Productora: EL DEDO EN EL OJO / BANDE À PART. Producció: Maria José Garcia, Uriel Wisnia, Andrés Luque, Jacques Toulemonde, Diana Ramos. Guió: Hermes Paralluelo. Fotografia: Julián Elizalde. Idioma original: Castellà.

No todo es vigilia és una història d’amor. L’ Antonio i la Felisa porten junts tota la vida i ara que el seu estat de salut és fràgil tenen por de no poder cuidar-se mútuament. La possibilitat d’haver d’anar-se’n a viure a una residència d’avis apareix en l’horitzó com una amenaça.

Dijous 22 / 11 h / Espai Orfeó / gratuït

(Barcelona)

Durada: 79’. Any: 2015. Director: Alba Sotorra. Productora: GAIA AUDIOVISUALS / PROMARFI FUTURO 2010 / DIRK MANTHEY FILMS / LOTO FILMS SL. Producció: Carles Pastor, Marta Figueras, Dirk Manthey. Guió: Isa Campo. Música original: Michael Fakesch. Fotografia: Jimmy Gimferrer. Idioma original: Català/Castellà/Farsi.

Un jove obsessionat amb els jocs de guerra es converteix en un soldat després de la seva fantasia. Però la veritable guerra li avorreix i torna a casa per a frontar una guerra familiar causada per la crisi espanyola. Només quan s’adona que la realitat no és com les pel·lícules, serà capaç de créixer.

Divendres 23 / 18 h / Espai Orfeó / 4 €

(Pont d’Inca) 

Durada: 54’. Any: 2015. Director: Natxa Pomar. Productora: CINÈTICA PRODUCCIONS. Producció: Marisa Goñi. Guió: Natxa Pomar, Luís Ortas. Música original: Miguel Angel Aguiló. Fotografia: Sara Monge. Idioma original: Català/Francès/Castellà.

N’Engràcia Vicens, mallorquina; en Jean Serra, poeta eivissenc nascut al El Biar, Algèlia, l’any 1952, fill de pares exiliats; en Martí Carbonell, un jove menorquí… A partir del testimoni que ajunta les tres illes, i evocant les diferents etapes vitals de cadascú, es fa una reconstrucció de les seves vivències, resumint la història de l’emigració balear a Algèria i enllaçant una història comuna entre el nord i el sud del Mediterrani.

Dissabte 24 / 18 h / Espai Orfeó / 4 €

(Barcelona)

Durada: 60’. Any: 2014. Director: Carolina Astudillo. Producció: Carolina Astudillo. Guió: Carolina Astudillo. Música original: Diego Mune, Charlie Braesch, Charlie Sid, Claudia Cervenca, Karsten Hochapfel. Fotografia: Georgia Panagou, Ana Pfaff. Idioma original: Castellà/Català.

En els primers anys de la dictadura franquista, Clara Pueyo Jornet, militant del Partit Comunista, escapa de la presó de les Corts de Barcelona per la porta principal. En aquest moment la seva petjada es perd per sempre. Havia viscut en constant fugida i pretenia fugir també de la rigidesa del seu propi partit. La seva història és també la història de les dones de la seva època i de la seva lluita per la llibertat en una societat que va intentar reprimir-les.

Dimecres 21 / 11 h / Saló d’actes del rectorat de la UdL / gratuït

(Pont d’Inca)

Durada: 82’. Any: 2015. Director: Luís Ortas. Productora: CINÈTICA PRODUCCIONS. Producció: Àngela Bosch. Guió: Pedro de Echave. Música original: Miguel Àngel Aguiló. Fotografia: Iskra Karadzhova-Jaume Carrió. Idioma original: Castellà/Català/Francès.

La història de Siegfried Meir sembla treta d’un conte. Jueu alemany, va entrar en el primer camp de concentració quan tenia nou anys. Allí els seus pares van morir mentre que ell va ser enviat a un altre camp, Mauthausen, el camp dels republicans espanyols. Allí un jove de 30 anys, Saturnino Navazo, va decidir adoptar-lo per poder protegir-lo i donar-li una nova educació.

Dijous 22 / 11 h / Saló d’actes del rectorat de la UdL / gratuït

(Barcelona)

Durada: 61’. Any: 2015. Director: David Fernández de Castro. Productora: LASTOR MEDIA SL. Producció: Tono Folguera, Sergi Moreno. Guió: David Fernández de Castro. Fotografia: Raúl Cuevas. Idioma original: Castellà/Català.

Quan l’any 1974 van fundar Ajoblanco, els seus creadors volien fugir de tot tipus d’autoritarisme. Identificats amb els ideals llibertaris, sense proposar-s’ho, van posar d’acord a franquistes i… al Partit Comunista! Aquells joves eren una clara amenaça per al sistema: s’inspiraven en models diferents com la nova esquerra californiana i, a més, eren uns frívols que parlaven d’ecologia o urbanisme humanista.