Barcelona, Catalunya / 75’ / 2009 / francès (subt. al català)
Director: Daniel Ferrer
Producció executiva: Daniel Ferrer
Guió: Daniel Ferrer
Direcció de fotografia: Jordi Cerdà
Música: Tomás Peire
VmDocs.com
Una reflexió entre les similituds i coincidències de dues societats (la de finals del segle XIX i l’actual) separades pel temps, però unides per la necessitat de trobar una sortida a tanta incomprensió artística i social.
Mallorca, Balears / 52’ / 2010 / català
Director: Miquel Àngel Raió
Producció executiva: Miquel Àngel Raió
Guió: Miquel Àngel Raió
Direcció de fotografia: Javier Rapallo i Miquel Àngel Raió
Música: Pere Martorell, Bach, Xostakóvitx i Mompou
El retrat d’un personatge una mica marcià, Pedrito de Campanet, jove mallorquí de 22 anys, amb una infància difícil i que, rebutjat per tothom, ha aconseguit amb esforç convertir-se en el que sempre va voler ser: un cantautor. Això sí, de cançons que semblen un encreuament entre Albert Pla i Jarabe de Palo. I toca on i quan vol. La història d’una superació i d’un personatge peculiar.
Barcelona, Catalunya / 30’ / 2010 / català
Directora: Mireia Ibars
Producció executiva: Mireia Ibars
Guió: Mireia Ibars
Direcció de fotografia: Aitor Echeverria
Noche de estreno
La Mireia, després d’uns anys a París, torna a Barcelona. Comença a preguntar-se per l’exili francès del seu avi, que li explicava que en la fugida va agafar una cullera, que guardava a la butxaca del pit. Una nit el va sorprendre una explosió i la metralla li va destrossar la cullera. Comença a preguntar per aquests successos entre els seus familiars de Lleida, Seròs i la Granja d’Escarp, però, segons sembla, ningú els recorda. Seguint aquesta recerca descobrim que setanta anys després afloren restes humanes a la superfície dels camps de batalla de l’Ebre.
Barcelona, Catalunya / 25’ / 2009 / castellà, català
Director: David Aguilar
Producció executiva: Walter Temporelli
Guió: David Aguilar
Direcció de fotografia: Giuseppe Lucibello
Música original: L. A. Abuela Prod., DJ Patata, Flan Solo
ECIB – Escuela de Cine de Barcelona / 9ZEROS
Un grup de grafiters del Vallès pinta murals urbans, un nou estil de grafit de diversos metres d’alçada. Es basa en l’ús de perxes extensores i rodets xops de pintura.
Tortosa, Catalunya / 30’ / 2009 / castellà
Director: Daniel Gutiérrez Borrego
Producció executiva: Daniel Gutiérrez Borrego
Guió: Daniel Gutiérrez Borrego
Direcció de fotografia: Guillermo Barberà
Ramón Giménez, un exnarcotraficant d’ètnia gitana, descobreix la droga més forta: Déu. Com a pastor d’una església evangelista, el Ramón ens relata la seva transformació personal, de delinqüent a missatger de la paraula del Senyor, i ens guia en un recorregut per la seva comunitat, un desfavorit barri de Tortosa. Ens creuem i parlem amb devots de l’església, exdrogoaddictes, joves músics, vells usuaris de malediccions, petits lladres, etc. Tots ells viuen en un barri trencat, enfonsat, oblidat per les autoritats.
Barcelona, Catalunya / 57’ / 2010 / català, castellà
Director: John English
Producció executiva: Sara Malavasi
Guió: Sara Malavasi / Patrick Hardy
Direcció de fotografia: Tom Garner
Música: Last 3 Lines, Sam Walton, My Pilot
Otoxo Productions
Els jugadors d’aquests vuit equips viuen al marge de la societat: és possible que una lliga setmanal de futbol els ajudi a reprendre el rumb?
Barcelona, Catalunya / 27’ / 2009 / català, flamenc i francès (subt. en català)
Directora: Sarah Bernheim
Producció executiva: Alicia Olivares
Guió: Sarah Bernheim
Direcció de fotografia: Raúl Cuevas
Música original: Daniel Gutiérrez Duran
Paral·lel 40
La Sarah ha sentit la història de l’Antonio des que era molt petita. La seva àvia Rosa sovint li explicava els mesos que va viure a Bèlgica amb aquell noi desconegut d’onze anys procedent de Lleida, que es va convertir amb el temps en el germà petit de la família. Una carta per a l’Antonio és la recerca personal de la Sarah a través dels arxius escrits i dels records de la seva àvia, que mai va poder oblidar el nen que va arribar a terres belgues en finalitzar la Guerra Civil. L’Antonio va tornar a Espanya just a l’iniciar-se la Segona Guerra Mundial i mai més en va saber res.