La ciutat cremada
Direcció: Antoni Ribas. Any: 1975-1976. País: Catalunya (Espanya). Durada: 160 minuts. Intèrprets: Rafael Anglada, Heribert Barrera, Josep Benet, Francisco Casares, Josep M. Castellet, Xabier Elorriaga, Núria Espert, Pau Garsaball, Teresa Gimpera, Alfred Lucchetti, José Luis López Vázquez, Adolfo Marsillach, Marta May, Jeannine Mestre, Ángela Molina, Ovidi Montllor, Miguel Porter, Montserrat Roig, Marina Rossell, Montserrat Salvador, Mary Santpere, Joan Manuel Serrat, Patty Shepard, Jordi Solé-Tura, Iván Tubau, José Vivó. Guió: Antoni Ribas, Miquel Sanz. Fotografia: Teodoro Escamilla. Música: Manuel Valls i Gorina. Ambientació i decoració: Josep Massagué, Jordi Berenguer.
Narra els esdeveniments històrics que es produïren a Barcelona entre els anys 1899 i 1909; des de l’arribada dels soldats de la guerra colonial de Cuba fins al procés d’esclat popular que passà a la història com la Setmana Tràgica. Al voltant de la família Palau, mostra de la burgesia catalana i del desenvolupament econòmic de l’època, succeeixen els fets polítics i socials més
rellevants del període.
“Primer títol de la trilogia del director sobre la història de Catalunya del segle XX, que completà amb Victòria (1981-83) i Terra de canons (1993-2000). Emotiu film epicohistòric de ressonàncies catalanistes, que desbordà la seva condició de producte cinematogràfic, sobretot quan s’estrenà, ja que es tractava del primer film en català de la Transició. Tingué alguns problemes amb la censura, que s’havia de resituar en un Estat democràtic. Aquest decidit esperit de reivindicació catalanista i de recuperació de la reprimida memòria històrica es manifestà en el finançament del film (aportacions individuals i inversors populars). Molts dels inversors hi participaren com a actors, entre els quals destaquen: Alfons Carles Comín, Jordi Botja, Josep Benet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell (…). La cinta aconseguí un èxit esclatant i provocà emoció entre els espectadors, a més de reflexions sobre els paral·lelismes històrics i polítics de les dues èpoques, la del film i la de l’estrena. L’estrena al País Valencià i a les Illes Balears ocasionà alguns aldarulls, tot i que fou en castellà.”
Narra los acontecimientos históricos que se produjeron en Barcelona entre los años 1899 y 1909; desde la llegada de los soldados de la guerra colonial de Cuba hasta el proceso de estallido popular que pasó a la historia como la Semana Trágica. En torno a la familia Palau, muestra de la burguesía catalana y del desarrollo económico de la época, suceden los hechos políticos y sociales más relevantes del periodo.
“Primer título de la trilogía del director sobre la historia de Catalunya del siglo XX, que completó con Victòria (1981-83) y Terra de canons (1993-2000). Emotivo film epico-histórico de resonancias catalanistas, que desbordó su condición de producto cinematográfico, sobre todo cuando se estrenó, ya que se trataba del primer film en catalán de la Transición. Tuvo algunos problemas con la censura, que se tenía que reubicar en un Estado democrático. Este decidido espíritu de reivindicación catalanista y de recuperación de la reprimida memoria histórica se manifestó en la financiación del film (aportaciones individuales e inversores populares). Muchos de los inversores participaron como actores, entre los cuales destacan: Alfons Carles Comín, Jordi Botja, Josep Benet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell (…). La cinta consiguió un éxito brillante y provocó emoción entre los espectadores, además de reflexiones sobre los paralelismos históricos y políticos de las
dos épocas, la del film y la del estreno. El estreno en la Comunidad Valenciana y en las Islas Baleares ocasionó algunos disturbios, aunque fue en castellano.”
Extret de: Diccionari del cinema a Catalunya / Joaquim Romaguera i Ramió (dir.); amb una anàlisi històrica de Miquel Porter i Moix. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.