Skip to content

Solo

Solo

Catalunya / 12’ / 1971 / SP

Director: Ramon Monfà Escolà
Producció: Monfà Films
Repartiment: Alex Guiu, Bel Muray i Amadeo Aymerich

Es tracta un tema terrorífic inspirat en la solitud de la psique en els instants que precedeixen la mort, solitud que se simbolitza en un oníric peregrinar per terres desèrtiques i carrers fantasmals sobre els quals acabarà planejant l’espectre del més enllà.

Es tracta un tema terrorífic inspirat en la solitud de la psique en els instants que precedeixen la mort, solitud que se simbolitza en un oníric peregrinar per terres desèrtiques i carrers fantasmals sobre els quals acabarà planejant l’espectre del més enllà.

Ramon Monfà

Ramon Monfà

Ramon Monfà, malgrat el seu caràcter polifacètic, destaca per la dedicació al curtmetratge. El 1961 començà les seves primeres filmacions amb una càmera de 8 mm. Ha estat crític de cinema, projeccionista, realitzador i productor cinematogràfic. Compta amb títols com Reacción humanaPasó un gran circo, Abuelos en carretera o El pobre romántico. Entre el 1977 i el 2004 va produir La hordaSolo, Aversión o El aprendiz de hippy. Fou el fundador del cineclub de Mollerussa el 1977, localitat on ha establert la seva residència. El seu llargmetratge Cara quemada data del 1980. La seva dedicació al cinema continua fins al 2004.

Ramon Monfà, a pesar de su carácter polifacético, destaca por la dedicación al cortometraje. En 1961 empezó sus primeras filmaciones con una cámara de 8 mm. Ha sido crítico de cine, proyeccionista, realizador y productor cinematográfico. Cuenta con títulos como Reacción humana, Pasó un gran circo, Abuelos en carretera o El pobre romántico. Entre los años 1977 y 2004 produjo La horda, Solo, Aversión o El aprendiz de hippy. Fue el fundador del cineclub de Mollerussa en 1977, localidad donde ha establecido su residencia. Su largometraje Cara quemada es de 1980. Su dedicación al cine continúa hasta el año 2004.

Curtmetratge seleccionat per representar a Espanya a la IV SEMANA INTERNACIONAL DE CINE FANTASTICO Y DE TERROR de Sitges
Representant de Catalunya a les IV JORNADAS DE CINE INDEPENDIENTE DE ORENSE d’Orense

La ciutat cremada

La ciutart cremada

Direcció: Antoni Ribas. Any: 1975-1976. País: Catalunya (Espanya). Durada: 160 minuts. Intèrprets: Rafael Anglada, Heribert Barrera, Josep Benet, Francisco Casares, Josep M. Castellet, Xabier Elorriaga, Núria Espert, Pau Garsaball, Teresa Gimpera, Alfred Lucchetti, José Luis López Vázquez, Adolfo Marsillach, Marta May, Jeannine Mestre, Ángela Molina, Ovidi Montllor, Miguel Porter, Montserrat Roig, Marina Rossell, Montserrat Salvador, Mary Santpere, Joan Manuel Serrat, Patty Shepard, Jordi Solé-Tura, Iván Tubau, José Vivó. Guió: Antoni Ribas, Miquel Sanz. Fotografia: Teodoro Escamilla. Música: Manuel Valls i Gorina. Ambientació i decoració: Josep Massagué, Jordi Berenguer.

Narra els esdeveniments històrics que es produïren a Barcelona entre els anys 1899 i 1909; des de l’arribada dels soldats de la guerra colonial de Cuba fins al procés d’esclat popular que passà a la història com la Setmana Tràgica. Al voltant de la família Palau, mostra de la burgesia catalana i del desenvolupament econòmic de l’època, succeeixen els fets polítics i socials més
rellevants del període.

“Primer títol de la trilogia del director sobre la història de Catalunya del segle XX, que completà amb Victòria (1981-83) i Terra de canons (1993-2000). Emotiu film epicohistòric de ressonàncies catalanistes, que desbordà la seva condició de producte cinematogràfic, sobretot quan s’estrenà, ja que es tractava del primer film en català de la Transició. Tingué alguns problemes amb la censura, que s’havia de resituar en un Estat democràtic. Aquest decidit esperit de reivindicació catalanista i de recuperació de la reprimida memòria històrica es manifestà en el finançament del film (aportacions individuals i inversors populars). Molts dels inversors hi participaren com a actors, entre els quals destaquen: Alfons Carles Comín, Jordi Botja, Josep Benet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell (…). La cinta aconseguí un èxit esclatant i provocà emoció entre els espectadors, a més de reflexions sobre els paral·lelismes històrics i polítics de les dues èpoques, la del film i la de l’estrena. L’estrena al País Valencià i a les Illes Balears ocasionà alguns aldarulls, tot i que fou en castellà.”

Narra los acontecimientos históricos que se produjeron en Barcelona entre los años 1899 y 1909; desde la llegada de los soldados de la guerra colonial de Cuba hasta el proceso de estallido popular que pasó a la historia como la Semana Trágica. En torno a la familia Palau, muestra de la burguesía catalana y del desarrollo económico de la época, suceden los hechos políticos y sociales más relevantes del periodo.

“Primer título de la trilogía del director sobre la historia de Catalunya del siglo XX, que completó con Victòria (1981-83) y Terra de canons (1993-2000). Emotivo film epico-histórico de resonancias catalanistas, que desbordó su condición de producto cinematográfico, sobre todo cuando se estrenó, ya que se trataba del primer film en catalán de la Transición. Tuvo algunos problemas con la censura, que se tenía que reubicar en un Estado democrático. Este decidido espíritu de reivindicación catalanista y de recuperación de la reprimida memoria histórica se manifestó en la financiación del film (aportaciones individuales e inversores populares). Muchos de los inversores participaron como actores, entre los cuales destacan: Alfons Carles Comín, Jordi Botja, Josep Benet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell (…). La cinta consiguió un éxito brillante y provocó emoción entre los espectadores, además de reflexiones sobre los paralelismos históricos y políticos de las
dos épocas, la del film y la del estreno. El estreno en la Comunidad Valenciana y en las Islas Baleares ocasionó algunos disturbios, aunque fue en castellano.”

Extret de: Diccionari del cinema a Catalunya / Joaquim Romaguera i Ramió (dir.); amb una anàlisi històrica de Miquel Porter i Moix. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.

Bcn explosion

BCN Explosion

Barcelona és un bullidor de creativitat, tècnica i talent. Artistes, dissenyadors i realitzadors visuals demostren que a casa també es produeixen obres mestres. Presentem una selecció de peces autòctones que desafien la força de la gravetat.

Barcelona es un hervidero de creatividad, técnica y talento. Artistas, diseñadores y realizadores visuales demuestran que en casa también se producen obras maestras. Presentamos una selección de piezas autóctonas que desafían la fuerza de la gravedad.

  • Akemi Negishi, Lope Serrano (2008, 3:57 min.)
  • Doi Merbold und Clervoy, Lope Serrano (2008, 1:28 min.)
  • Joe Crepúsculo – ‘Espada de Damocles’, Luis Cerveró (2008, 1:51 min.)
  • Cristina Rosenvinge – ‘La distancia adecuada’, Luis Cerveró (2008, 4:26 min.)
  • We are standard – ‘Last time’, Marc Lozano (2008, 4:10 min.)
  • Nena Daconte – ‘Tenía tanto que darte’, Marc Lozano (2008, 3:45 min.)
  • Edison Woods – ‘Last Nights’, La Chula (Alicia Reginato) (2009, 5:35 min.)
  • Tu aire sensato, Nico Medes (2008, 5:04 min.)
  • Documental Loquillo (créditos), No Domain (2008, 1:10 min.)
  • Cortinillas Viajar, No Domain (2008, 1:20 min.)
  • Ampersand, No Domain (2008, 00:45 min.)
  • Sync, Sixis (2009, 2:00 min.)
  • The Books – ‘All Bad ends all’, Gregori Saavedra (2009, 2:41 min.)
  • iGolf, Inocuo The Sign Studio (2008, 00:43 min.)
  • Supersobrerodes (Club Super 3), Inocuo The Sign Studio (2009, 2:30 min.)
  • Nike Europa, Inocuo The Sign Studio (2008, 1:02 min.)
  • CECEA, Sofa Experience (2008, 24:00 min.)
  • El Bulto, Sofa Experience (2008, 3:34 min.)
  • Manos de topo – ‘Es feo’, Kike Maíllo (2008, 2:07 min.)
Back To Top