Palma de Mallorca, Balears / 14’ / 2008 / castellà
Director: Daniel Aguilarte Producció executiva: Prod. Serv. Twinpics SL Guió: Daniel Aguilarte Direcció de fotografia: Juan Prous i David Bonet Repartiment: Leticia Dolera, Borja Tous, Simó Andreu, Xavier Núñez, María Eugenia Guiral, Ana Duarte
Production Services Twinpics SL
L’intent de canviar alguna cosa de les seves vides que no desitgen porta tres persones, aparentment inconnexes, a un punt d’unió en què la desesperació és l’únic que els queda.
El intento de cambiar algo de sus vidas que no desean lleva a tres personas, aparentemente inconexas, a un punto de unión en el que la desesperación es lo único que les queda.
L’any 1994, Andrés Rabadán es va lliurar a la policia després de fer descarrilar tres trens i matar el seu pare amb una ballesta. En el judici se’l va declarar innocent en diagnosticar-li una esquizofrènia delirant paranoica i se’l va obligar a ser internat en un pavelló psiquiàtric penitenciari durant els següents 20 anys. Després d’un descens personal als inferns, Rabadán es refà com a persona utilitzant la pintura per exorcitzar els seus propis dimonis, i en aquest nou renéixer, nous testimonis d’ell mateix i del seu entorn més proper ens fan veure una realitat més complexa que la que va aflorar al judici i es revelen secrets íntims que han romàs més d’una dècada amagats.
En el año 1994, Andrés Rabadán se entregó a la policía tras hacer descarrilar tres trenes y matar a su padre con una ballesta. En el juicio se le declaró inocente al diagnosticarle una esquizofrenia delirante paranoica y se le obligó a ser internado en un pabellón psiquiátrico penitenciario durante los siguientes 20 años. Después de un descenso personal a los infiernos, Rabadán se rehace como persona utilizando la pintura para exorcizar sus propios demonios, y en este nuevo florecer, nuevos testimonios de él mismo y de su entorno más cercano nos hacen ver una realidad más compleja que la que afloró en el juicio, revelando secretos íntimos que han permanecido más de una década escondidos.
Ventura Durall
Llicenciat per l’ESCAC en l’especialitat de guió, també ha estudiat a San Antonio de los Baños i ha realitzat diversos seminaris amb prestigiosos documentalistes. Actualment supervisa i coordina els projectes de final de carrera de documental de l’ESCAC. Fundador de Nanouk Films, ha dirigit diversos documentals, entre els quals destaquen El perdó(produït per Nanouk Films en coproducció amb TVE i la participació de Canal+), Isla Negra, Illa Blanca (coproduït per Nanouk Films, TV3 i Televisió Nacional de Xile), Hablemos del documental o La dama dels coloms (premi documental creatiu UAB i premi FAD). Acaba de realitzar el seu primer llargmetratge de ficció, Les 2 vides d’Andrés Rabadán.
Licenciado por el ESCAC en la especialidad de guión, ha estudiado también en San Antonio de los Baños y ha realizado varios seminarios con reputados documentalistas. Actualmente supervisa y coordina los proyectos de fin de carrera de documental del ESCAC. Fundador de Nanouk Films, ha dirigido varios documentales, entre los cuales destacan El perdó(producido por Nanouk Films en coproducción con TVE y la participación de Canal+), Isla Negra, Illa Blanca(coproducido por Nanouk Films, TV3 y Televisión Nacional de Chile), Hablemos del documental o La dama dels coloms (premio documental creativo UAB y premio FAD). Acaba de realizar su primer largometraje de ficción, Las 2 vidas de Andrés Rabadán.
Barcelona, Catalunya / 50’ / 2008 / anglès / subt. en català
Directora: Helena Sala Producció executiva: Montse Capdevila i Alex Himno Guió: Laura Beaumont, Maria Freixa i Alex Ànfruns Direcció de fotografia: Manuel Atuan
Palestina, la veritat assetjada és un documental que dóna veu al poble palestí. Una trentena d’homes i dones de diferents edats i de diferents territoris de la Palestina històrica expliquen com l’ocupació afecta la seva vida diària i reflexionen sobre el seu futur incert. D’aquesta manera, els mateixos palestins posen a sobre de la taula els temes clau per a un procés de pau. Els refugiats, el mur, les colònies, els atacs o el bloqueig de Gaza són alguns dels epígrafs d’aquesta història que explica allò que d’altres silencien.
Palestina, la veritat assetjada es un documental que da voz al pueblo palestino. Una treintena de hombres y mujeres de diferentes edades y de diferentes territorios de la Palestina histórica explican cómo la ocupación afecta a su vida diaria y reflexionan sobre su futuro incierto. De esta manera, los propios palestinos ponen encima de la mesa los temas clave para un proceso de paz. Los refugiados, el muro, las colonias, los ataques o el bloqueo de Gaza son algunos de los epígrafes de esta historia que explica aquello que otros silencian.
Helena Sala Bitrià
Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Realitza el primer documental, Use me as a stone, el 2004 en un viatge a Palestina. Dos anys més tard, viatja a Mostar (Bòsnia i Hercegovina) per gravar Don’t forget, veus més enllà de l’oblit, seleccionat en una dotzena de festivals i premiat al festival de curtmetratges Baumman de Terrassa. El 2007 torna a Palestina per rodar Palestina, la veritat assetjada, un documental produït per la Xarxa d’Enllaç amb Palestina i finançat per l’Agència Catalana de Cooperació i pel Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa d’Enllaç amb Palestina és una organització amb seu a Barcelona que aglutina i coordina les activitats de diversos col·lectius de solidaritat amb Palestina de tot el territori català.
Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona. Realiza su primer documental, Use me as a stone,en 2004 en un viaje a Palestina. Dos años más tarde, viaja a Mostar (Bosnia-Herzegovina) para grabar Don’t forget, veus més enllà de l’oblit, seleccionado en una docena de festivales y premiado en el festival de cortometrajes Baumman de Terrassa. En 2007 vuelve a Palestina para rodar Palestina, la veritat assetjada, un documental producido por la Xarxa d’Enllaç amb Palestina y financiado por la Agencia Catalana de Cooperación y por el Departamento de Juventud de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa d’Enllaç amb Palestina es una organización con sede en Barcelona que aglutina y coordina las actividades de varios colectivos de solidaridad con Palestina de todo el territorio catalán.
La Guerra Civil espanyola va exercir un fort impacte en els artistes de Hollywood. Molts d’ells van donar suport a campanyes contra la política de no-intervenció del Govern dels Estats Units, van participar en mítings o van pagar ambulàncies per al bàndol republicà. Com va dir Fred Zinnemann, la derrota de l’Espanya democràtica va deixar una ferida oberta als cors dels liberals de Hollywood. Molts guionistes la van utilitzar durant anys per reforçar el caràcter noble i romàntic d’alguns personatges de les seves pel·lícules, com Rick a Casablanca, per exemple.
La Guerra Civil española ejerció un fuerte impacto en los artistas de Hollywood. Muchos de ellos apoyaron campañas contra la política de no intervención del Gobierno de los Estados Unidos, participaron en mítines o pagaron ambulancias para el bando republicano. Como dijo Fred Zinnemann, la derrota de la España democrática dejó una herida abierta en los corazones de los liberales de Hollywood. Muchos guionistas la utilizaron durante años para reforzar el carácter noble y romántico de algunos personajes de sus películas, como Rick en Casablanca, por ejemplo.
Oriol Porta
Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona el 1986, combina actualment la seva feina com a productor i realitzador amb la docència, ja que imparteix cursos de producció i desenvolupament de projectes documentals a la Universitat Ramon Llull de Barcelona i l’ESCAC de Terrassa. Inicia la carrera professional com a productor de vídeos institucionals, espots publicitaris i programes per a Tele 5, FORTA, Antena 3 i Canal 10. Durant els Jocs Olímpics del 92 dirigeix els serveis de producció a televisions estrangeres de l’agència de notícies EditMedia. El 1992 crea la seva pròpia productora, Àrea de Televisió. Hollywood contra Franco (2008) ha estat el seu primer treball com a realitzador.
Licenciado en Geografía e Historia por la Universidad de Barcelona en 1986, combina actualmente su trabajo como productor y realizador con la docencia, impartiendo cursos de producción y desarrollo de proyectos documentales en la Universidad Ramon Llull de Barcelona y el ESCAC de Terrassa. Inicia su carrera profesional como productor de vídeos institucionales, espots publicitarios y programas para Tele 5, FORTA, Antena 3 y Canal 10. Durante los Juegos Olímpicos del 92 dirige los servicios de producción a televisiones extranjeras de la agencia de noticias EditMedia. En 1992 crea su propia productora, Àrea de Televisió. Hollywood contra Franco (2008) ha sido su primer trabajo como realizador.
Directors: Xavier Arnalot, Albert Escuer i Jordi Varela Producció executiva: Lo Traster Guió: Lo Traster Direcció de fotografia: Jordi Varela
La Ruta dels Annapurna amb BTT explica en primera persona les vivències de quatre lleidatans amants de la muntanya i de la bicicleta en el seu viatge pel Nepal. Ells mateixos, a mesura que avança el viatge, van gravant la seva aventura i ens narren els problemes que es van trobant, el tracte amb la gent de la zona i el descobriment d’una cultura tan diferent com allunyada dels estàndards occidentals. Malgrat els problemes físics d’alguns dels membres de l’expedició durant la ruta, finalment aconsegueixen l’objectiu.
La Ruta dels Annapurna amb BTT explica en primera persona las vivencias de cuatro leridanos amantes de la montaña y de la bicicleta en su viaje por Nepal. Son ellos mismos quienes, a medida que avanza el viaje, van grabando su aventura y nos narran los problemas que se van encontrando, el trato con la gente de la zona y el descubrimiento de una cultura tan diferente como alejada de los estándares occidentales. A pesar de los problemas físicos de algunos de los miembros de la expedición durante la ruta, finalmente consiguen el objetivo.
Jordi Varela Ciudad
Lleida, 1973. Forma part de Lo Traster. Lo Traster és un estudi de creació audiovisual i multimèdia que neix el setembre de 2007 a Lleida i es dedica a la producció de vídeo i a la comunicació. Entre les seves tasques documentals destaca la producció del vídeo del 25è aniversari de l’INEFC de Lleida, en què Lo Traster es va encarregar de la realització. Dins del sector televisiu produeix els programes La cuina de… per a Comunicàlia i Zona & Esports per a La Manyana Televisió. També treballa amb la Secretaria General de l’Esport, el Departament de Treball, la Fira de Lleida, la Federació Catalana de Tennis i la Federació Lleidatana de Bàsquet, entre d’altres. En l’àmbit artístic s’ha encarregat del making offde l’últim disc del grup Lexu’s i ha gravat concerts i espectacles de diferents grups i companyies.
Lleida, 1973. Forma parte de Lo Traster. Lo Traster es un estudio de creación audiovisual y multimedia que nace en septiembre de 2007 en Lleida y se dedica a la producción de vídeo y a la comunicación. Entre sus tareas documentales destaca la producción del vídeo del 25º aniversario del INEFC de Lleida, en el que Lo Traster se encargó de la realización. Dentro del sector televisivo produce los programas La cuina de… para Comunicàlia y Zona & Esports para La Manyana Televisió. También trabaja con la Secretaría General del Deporte, el Departamento de Trabajo, la Fira de Lleida, la Federació Catalana de Tennis y la Federació Lleidatana de Bàsquet, entre otros. En el ámbito artístico se ha encargado del making off del último disco del grupo Lexu’s y ha grabado conciertos y espectáculos de diferentes grupos y compañías.
Director: Lleonard Escandell Producció executiva: Pere Gayà Guió: Lleonard Escandell Direcció de fotografia: Lleonard Escandel
Dopico viu al carrer, però un dia va ser ric i famós. Uns nois del barri creen un blog a Internet sobre la seva vida i la seva música. Diversos mitjans de comunicació es fan ressò del primer captaire amb un blog i el motiven per tornar a cantar.
Dopico vive en la calle, pero un día fue rico y famoso. Unos chicos del barrio crean un blog en Internet sobre su vida y su música. Diversos medios de comunicación se hacen eco del primer pordiosero con un blog y lo motivan para volver a cantar.
Lleonard Escandell
Té 28 anys i és nascut a Palma. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Actualment cursa el Màster de guió de ficció per a cinema i televisió de la mateixa universitat. Des de fa tres anys treballa de tècnic d’informatius de televisió a Mallorca, però la seva veritable passió és explicar històries. En els últims anys s’ha autoproduït sense capital un curtmetratge: Where Was I? (2007) i dos documentals: L’esperit a les mans (2008), sobre l’escultor Jeroni Bosch, i Dopico, cantant professional (2009), documental que tracta sobre les aventures i desventures delsense sostre José Manuel Dopico.
Tiene 28 años y es natural de Palma de Mallorca. Licenciado en Comunicación Audiovisual por la Universidad Pontificia de Salamanca. Actualmente cursa el Máster de guión de ficción para cine y televisión de la misma universidad salmantina. Desde hace tres años trabaja de técnico de informativos de televisión en Mallorca, pero su verdadera pasión es contar historias. En los últimos años se ha autoproducido sin capital un cortometraje: Where Was I? (2007) y dos documentales:L’esperit a les mans (2008), sobre el escultor Jeroni Bosch, y Dopico, cantante profesional
Directora: Carolina Astudillo Muñoz Producció executiva: Carmen Viveros Guió: Carolina Astudillo i Gustavo Junqueira Direcció de fotografia: Lleonard Escandell
Màster Documental Creatiu UAB
Libertad, Enriqueta, Maricarmen i Albert evoquen els anys en què les seves mares i la seva tia van estar a la presó de les Corts, una època tenyida d’innocència, desemparament i tristesa. Les seves històries infantils ens submergeixen en un món que té com a protagonistes els records, l’oblit i el pas del temps. En aquest moviment pendular entre el passat i el present, la memòria prolifera, es consumeix i s’esvaeix.
Libertad, Enriqueta, Maricarmen y Albert evocan los años en que sus madres y su tía estuvieron en la prisión de Les Corts, una época teñida de inocencia, desamparo y tristeza. Sus historias infantiles nos sumergen en un mundo que tiene como protagonistas los recuerdos, el olvido y el paso del tiempo. En este movimiento pendular entre el pasado y el presente, la memoria prolifera, se consume y se desvanece.
Carolina Astudillo Muñoz
Va estudiar Periodisme a la Universitat de Santiago. Ha treballat en televisió i en diversos mitjans escrits i productores de Xile. Del seu treball com a actriu destaca l’actuació a l’obra El golpe de Roberto Parra i al curt Marti le fou. L’any 2005 participa al disc Tak de Le Popotam i el seu tema Juego lúgubre va tenir una bona acollida en alguns mitjans especialitzats i als circuits electrònics de Xile. Ha publicat en les antologies de contes Diversos y estilados i Tenemos pantalones, ambdós d’Editorial Asterión. Diplomada en Cinema per la Universitat Catòlica de Xile, el 2007 cursa el Màster en Documental Creatiu a la UAB, que li produeix juntament amb Localia TV el documental De monstruos y faldas.
Estudió Periodismo en la Universidad de Santiago. Ha trabajado en televisión y en diversos medios escritos y productoras de Chile. De su trabajo como actriz destaca su actuación en la obra El golpe de Roberto Parra y en el corto Marti le fou. En el año 2005 participa en el disco Tak de Le Popotam y su tema Juego lúgubre tuvo una buena acogida en algunos medios especializados y en los circuitos electrónicos de Chile. Ha publicado en las antologías de cuentos Diversos y estilados y Tenemos pantalones, ambos de Editorial Asterión. Diplomada en Cine por la Universidad Católica de Chile, en 2007 cursa el Máster en Documental Creativo en la UAB, que le produce junto con Localia TV el documental De monstruos y faldas.
Es mereix tothom una segona oportunitat, independentment dels crims que hagi comès? Aquesta és la pregunta que planteja la pel·lícula, la història d’un pres turmentat pels seus crims aberrants. El film, de tall intimista, se submergeix en una recerca personal en què el protagonista descobrirà que ell mateix ha estat el seu pitjor enemic i que la seva única oportunitat de redempció es troba en l’amor.
¿Merece todo el mundo una segunda oportunidad, independientemente de los crímenes que haya cometido? Esta es la pregunta que plantea la película, la historia de un preso atormentado por sus crímenes aberrantes. El film, de corte intimista, se sumerge en una búsqueda personal donde el protagonista descubrirá que él mismo ha sido su peor enemigo y que su única oportunidad de redención se encuentra en el amor.
Ventura Durall
Llicenciat per l’ESCAC en l’especialitat de guió, també ha estudiat a San Antonio de los Baños i ha realitzat diversos seminaris amb prestigiosos documentalistes. Actualment supervisa i coordina els projectes de final de carrera de documental de l’ESCAC. Fundador de Nanouk Films, ha dirigit diversos documentals, entre els quals destaquen El perdó(produït per Nanouk Films en coproducció amb TVE i la participació de Canal+), Isla Negra, Illa Blanca (coproduït per Nanouk Films, TV3 i Televisió Nacional de Xile), Hablemos del documental o La dama dels coloms (premi documental creatiu UAB i premi FAD). Acaba de realitzar el seu primer llargmetratge de ficció, Les 2 vides d’Andrés Rabadán.
Licenciado por el ESCAC en la especialidad de guión, ha estudiado también en San Antonio de los Baños y ha realizado varios seminarios con reputados documentalistas. Actualmente supervisa y coordina los proyectos de fin de carrera de documental del ESCAC. Fundador de Nanouk Films, ha dirigido varios documentales, entre los cuales destacan El perdó(producido por Nanouk Films en coproducción con TVE y la participación de Canal+), Isla Negra, Illa Blanca(coproducido por Nanouk Films, TV3 y Televisión Nacional de Chile), Hablemos del documental o La dama dels coloms (premio documental creativo UAB y premio FAD). Acaba de realizar su primer largometraje de ficción, Las 2 vidas de Andrés Rabadán.
Director: Jesús Font. Producció executiva: Albert Sagalés, Marco Meere i José Luis Forteza. Guió: Manel Bonany, Joan Mallarach i Eulàlia Carrillo. Direcció de fotografia: Àlex Catalán. Repartiment: Jaime Pujol, Antonio Garrido, Rosa Novell, Marta Calvó, María Almudéver, Sandra Cervera
Una comèdia d’embolics que gira entorn d’un estricte terapeuta, expert a donar consells per ser feliç, que es veu obligat a sortir de la seva closca i viure les passions més desenfrenades per mirar de recuperar la seva dona. Aquesta acabarà per abandonar-lo, i el que és més humiliant: el deixa per un altre home, i pitjor encara: l’altre és pacient seu…
Una comedia de enredo que gira en torno de un estricto terapeuta, experto en dar consejos para ser feliz, que se ve obligado a salir de su cascarón y vivir las pasiones más desenfrenadas para tratar derecuperar a su mujer. Ésta acabará por abandonarle, y el que es más humillante: lo deja por otro hombre, y peor aún: el otro es paciente suyo…
Jesús Font
Als EUA estudia guió, interpretació i direcció a l’American Film Institute (1988-1989) i la Universitat de Califòrnia (1990-1991) de Los Angeles (UCLA). De tornada a Espanya, realitza la sèrie Vostè mateix, de TV3, seguida d’Historias de la puta mili, de Telecinco, el 1994. El telefilm La sucursal, per a TVC, d’un argument de creació pròpia, i per a Telecinco les sèries
Todos los hombres sois iguales, El comisario i Abogados. El 2002 dirigeix el telefilm Temps afegit i l’any següent produeix Mónica i Carta mortal i dirigeix La vida aquí i El tránsfuga. El 2005, El año que trafiqué con mujeres, i produeix La Atlántida. Entre el 2005 i el 2008 dirigeix les sèries Siete días al desnudo i la comèdia 13 anys i un dia per a TVC. Ha dirigit els telefilms Buscando al hombre perfecto, i Desátate.
En los EEUU estudia guión, interpretación y dirección en el American Film Institute (19881989) y la Universidad de California (1990-1991) de Los Ángeles (UCLA). Ya de vuelta a España, realiza la serie Vostè mateix, de TV3, seguida de Historias de la puta mili, de Telecinco, en 1994. El telefilme La sucursal, para TVC, de un argumento de creación propia, y para Telecinco las series
Todos los hombres sois iguales, El comisario, y Abogados. En 2002 dirige el telefilme Temps afegit y al año siguiente produce Mónica y Carta mortal y dirige La vida aquí y El tránsfuga. En 2005, El año que trafiqué con mujeres, y produce La Atlántida. Entre 2005 y 2008 dirige las series Siete días al desnudo y la comedia 13 anys i un dia para TVC. Ha dirigido los telefilmes Buscando al hombre perfecto, y Desátate.
Director: Carlos Pastor. Producció executiva: Albert Sagalés, Carles Pastor i Paloma Mora. Guió: Elena Piquer i Carmen Fernández Villalba. Direcció de fotografia: Juan Carlos Lausín. Repartiment: Roger Casamajó, Jordi Vilches, Álvaro Baguena, Cristina Plazas, Empar Ferrer, Cristina Perales, María Almudever, Jaime Pujol, Ángel Pavlovsky.
Dos amics inseparables s’enamoren de la mateixa noia. Una periodista ha d’elegir entre l’èxit professional o la maternitat. Una esposa i mare fidel arriba al límit amb les infidelitats del seu marit. Un home madur fa anys que oculta un secret de domini públic. Vides i realitats, somnis i il·lusions, que s’entrecreuen al voltant d’un supermercat de barri on una marca de menjar per a gats ofereix un viatge al Carib.
Dos amigos inseparables se enamoran de la misma chica. Una periodista ha de elegir entre el éxito profesional o la maternidad. Una fiel esposa y madre llega al límite con las infidelidades de su marido. Un hombre maduro lleva años ocultando un secreto a voces. Vidas y realidades, sueños e ilusiones, que se entrecruzan alrededor de un supermercado de barrio donde una marca de comida para gatos ofrece un viaje al Caribe.
Carlos Pastor Moreno
Director i guionista, comença la carrera fent espots publicitaris, programes per a televisió, vídeos de creació i documentals. Fa el salt a la gran pantalla amb pel·lícules com Una piraña en el bidé i A ras de suelo. També dirigeix les TV movies Campos de fresas, Latidos i la seva última creació, Comida para gatos, guardonada, entre d’altres, amb el premi a la millor TV movie en la 29a edició de la Mostra de València 2008 i al millor director i a la millor pel·lícula en l’XI Festival Internacional Premis Tirant 2009.
Director y guionista, comienza su carrera realizando spots publicitarios, programas para televisión, vídeos de creación y documentales. Da su salto a la gran pantalla con películas como Una piraña en el bidé y A ras de suelo. También dirige las TV movies Campos de fresas, Latidos y su última creación, Comida para gatos, galardonada, entre otros, con el premio a la mejor TV movie en la 29ª edición de la Mostra de València 2008 y al mejor director y a la mejor película en el XI Festival Internacional Premis Tirant 2009.
