Skip to content

Inés Garriga

Inés Garriga

Ha treballat sempre com a dinamitzadora i coordinadora de projectes en què la innovació tenia un paper clau. Les seves activitats i interessos es projecten cap a la relació entre el món cultural, el dels continguts i el de les noves oportunitats que el món digital i les novestecnologies ofereixen. És enginyera en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és codirectora de Factoría de Talento i directora adjunta de la Fundació Digitalent. Ha treballat al centre CLiC coordinant projectes d’innovació en l’àrea de la lingüística computacional per al sector editorial, entre d’altres, i per a la Fundació CIREM en la coordinació del Diàleg Cultures del Treball dins del Fòrum Barcelona 2004. Des del 2004 fins al juny del 2008 va assumir l’organització del clúster audiovisual de la Fundació i2Cat.

Ha trabajado siempre como dinamizadora y coordinadora de proyectos donde la innovación jugaba un papel clave, y sus actividades e intereses se proyectan hacia la relación entre el mundo cultural, el de los contenidos y el de las nuevas oportunidades que el mundo digital ofrece. Es ingeniera en Informática por la Universidad Politécnica de Catalunya. Actualmente es codirectora de Factoría de Talento y directora adjunta de la Fundación Digitalent. Ha trabajado coordinando y gestionando proyectos de innovación en el área de la lingüística computacional en el centro CLiC del Parque Científico de la Universidad de Barcelona y para la Fundación CIREM como adjunta a dirección en la secretaría técnica del Diálogo Culturas del Trabajo dentro del Fórum Barcelona 2004. Desde 2004 hasta junio de 2008 asumió la organización del clúster audiovisual de la Fundación i2Cat.

Georgina Latre

Georgina Latre

Neix el 23 de desembre de 1988 a Barcelona. Ha cursat els estudis d’interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. S’endinsa en el món professional amb quinze anys de la mà d’Eduard Cortés amb la pel·lícula Otros días vendrán,estrenada el 2005. El 2006 és seleccionada per interpretar el personatge d’Isona a la sèrie de Televisió de CatalunyaVentdelplà, on encara participa actualment. El 2008 intervé en la pel·lícula de Ventura Pons Forasters, estrenada el novembre del mateix any. En teatre ha participat a Latituds de Laura Batllori i Aleix Fauró al Festival Inund’art’08; Hikikomori de Jordi Faura, dirigida per J. Faura i Abel Coll, a la sala Villarroel de Barcelona el desembre de 2008, i a 5 noies i un vestit d’Alan Ball, dirigida per Víctor Álvaro, pendent d’estrena aquest octubre a l’Almeria Teatre de Barcelona. Actualment roda la TV movie El pacto,dirigida per Fernando Colomo per a Telecinco.

Nace el 23 de diciembre de 1988 en Barcelona. Ha cursado los estudios de interpretación en la Escuela Superior de Arte Dramático Eòlia. Se introduce en el mundo profesional con quince años de la mano de Eduard Cortés con la películaOtros días vendrán, estrenada en 2005. El 2006 es seleccionada para interpretar al personaje de Isona en la serie de Televisió de Catalunya Ventdelplà, donde todavía participa actualmente. En 2008 interviene en la película de Ventura Pons Forasters, estrenada en noviembre del mismo año. En teatro ha participado en Latituds de Laura Batllori y Aleix Fauró en el Festival Inund’art’08; Hikikomori de Jordi Faura, dirigida por J. Faura y Abel Coll, en la sala Villarroel de Barcelona en diciembre de 2008, y en 5 noies i un vestit de Alan Ball, dirigida por Víctor Álvaro, pendiente de estreno este octubre en el Almeria Teatre de Barcelona. Actualmente rueda la TV movie El pacto, dirigida por Fernando Colomo para Telecinco.

Alexis Borràs

Alexis Borràs

Codirector de DiBa.
Llicenciat en Sociologia, després de treballar a Levi’s com a product manager i a Planners com a consultor de màrqueting va decidir canviar de rumb i dedicar-se a realitzar esdeveniments i es va especialitzar en els espectacles audiovisuals. El 2005 funda DiBa – Digital Barcelona Film Festival, juntament amb Montserrat Martí i Néstor Domènech. Ha produït curtmetratges per a Juanma Bajo Ulloa, Joaquim Oristrell i Rafa Cortés, entre d’altres. El 2007 va produir Lo bueno de llorar del director xilè Matías Bize, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Locarno.

Codirector de DiBa.
Licenciado en Sociología, después de trabajar en Levi’s como product manager y en Planners como consultor de marketing decidió cambiar de rumbo y dedicarse a realizar eventos, especializándose en los espectáculos audiovisuales. En 2005 funda DiBa – Digital Barcelona Film Festival, junto con Montserrat Martí y Néstor Domènech. Ha producido cortometrajes para Juanma Bajo Ulloa, Joaquim Oristrell y Rafa Cortés, entre otros. En 2007 produjo Lo bueno de llorar del director chileno Matías Bize, estrenada en el Festival Internacional de Cine de Locarno.

Blai Morell

Blai Morell

Barcelona, 1970. Periodista i crític cinematogràfic. Llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, exerceix la informació i la crítica cinematogràfica des de fa més de 20 anys en diferents mitjans, com ràdio —Cadena SER, Ràdio Gràcia—, premsa —Fotogramas, Diari de Barcelona—, televisió —Antena 3, Telecinco— o Internet —CineMAgazine. També ha cobert certàmens cinematogràfics internacionals, com els de Canes, Berlín i Sant Sebastià. Actualment treballa a RAC1 com a redactor i crític de cinema en diferents programes de l’emissora i és coordinador de la secció de cinema del suplement Què Fem de La Vanguardia.

Barcelona, 1970. Periodista y crítico cinematográfico. Licenciado en Periodismo y Comunicación Audiovisual por la Universidad Autónoma de Barcelona, ejerce la información y la crítica cinematográfica desde hace más de 20 años en diferentes medios, como radio —Cadena SER, Ràdio Gràcia—, prensa —Fotogramas, Diari de Barcelona—, televisión —Antena 3, Telecinco— o Internet —CineMAgazine. También ha cubierto certámenes cinematográficos internacionales, como los de Cannes, Berlín y San Sebastián. Actualmente trabaja en RAC1 como redactor y crítico de cine en diferentes programas de la emisora y es coordinador de la sección de cine del suplemento Què Fem de La Vanguardia.

Back To Top