
Format: Conferència interactiva; durada aproximada: 60 minuts. Autor, performer i dibuixos: Marcel·lí Antúnez Roca. Animació: Liliana Fortuny. Programació: Matteo Sisti Sette. Música: Alain Wergifosse. Fotografia: Carles Rodríguez. Vídeo: Lucía Egaña Rojas, Francis Gómez de la Cruz. Disseny d’il·luminació: Oriol Ibáñez. Assistents gràfics: Wahab Zeghlache, Emi Martín, Ana Fernández de Sevilla Fontanet, Oriol Corbella, Merlí Borrell, Dídac Valldosera. Attrezzo: Ruth Aleu, Álvaro Sosa. Models: Lucía Egaña Rojas, Emi Martín, Perla Mesa, Giulia Mattioli, Adelaida Antúnez, Àlvar Antúnez, Marcel·lí Antúnez Roca. Joy-dreskeleton: Héctor López. Producció tècnica: Oriol Ibáñez. Assistent de producció tècnica: Lucía Egaña Rojas. Producció executiva: Eva Vilaró Móra. Producció: Panspermia SL.
Protomembrana és una lliçó mecatrònica, en format performance, per a un dreskeleton, un entorn audiovisual interactiu i diverses interfícies dinàmiques.
L’argument de Protomembrana és una lliçó teòrica sobre la sistematúrgia, literalment dramatúrgia dels sistemes computacionals, que serveix per teixir, a manera de novel·la llatina, una narració farcida de faules. La performance utilitza, a més de la narració verbal, l’animació gràfica, la música i la il·luminació. Tots aquests elements escènics són tractats com a elements interactius controlats a través de diverses interfícies. Formalment, l’acció es desenvolupa en una gran pantalla, davant la qual se situa el Marcel·lí vestit amb un dreskeleton, al costat d’una taula de control amb diversos ordinadors. La narració s’estructura en quatre capítols: 1. Introducció o La història del Martí. 2. Les interfícies o La història del gest. 3. La computació o Llúcia i el gat. 4. El mèdium o Les cinc membranes.
A més de la imatge i el so, aquesta història interactiva utilitza altres dispositius, com ara una càmera/pistola que permet capturar el rostre de diversos voluntaris del públic i introduirlos en la performance com a cares protagonistes de posteriors animacions. O bé unes pròtesis sensibles en forma de vestit que permeten convertir un voluntari en interfície visual i sonora. Aquests dispositius traslladen, en determinats moments, la performance Protomembrana als subgèneres de la hipnosi o la màgia.
Aquesta lliçó continua una línia de narració interactiva iniciada pel Marcel·lí al seu anterior treball performàtic Transpermia. La paraula, pràcticament inexistent en treballs anteriors, té un paper important a l’últim mòdul d’aquella performance. A Protomembrana, la paraula és la protagonista contínua, ja que la polisèmia escènica interactiva està al servei de la narració verbal.
Marcel·lí Antúnez Roca
Nota biogràfica
Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) és internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i per les seves instal·lacions robòtiques. Els seus treballs s’han presentat en nombrosos festivals, galeries, museus i teatres d’arreu del món, com la Villette de París, l’ICA de Londres, el FILE de São Paulo, el DAF de Tòquio, el DOM Cultural Center de Moscou, el DEAF de Rotterdam, l’Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seül (Corea), entre d’altres.
Des dels anys vuitanta, el treball d’Antúnez Roca s’ha caracteritzat per la preocupació per la condició humana, pel com i el perquè dels desigs i les emocions humanes, en un primer moment des de la performance tribal del col·lectiu La Fura dels Baus grup del qual fou fundador, coordinador artístic, músic i actuant des de 1979 fins a 1989 i després en solitari.
En col·laboració amb: ICIC —Institut Català de les Indústries Culturals—, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, INAEM, Ministeri de Cultura, ICUB, Institut de Cultura de Barcelona, d-lab (Dédale /París), Arcadi (París)
__________
Protomembrana es una lección mecatrónica, en formato performance, para un dreskeleton, un entorno audiovisual interactivo y diversas interfaces dinámicas.
El argumento de Protomembrana es una lección teórica sobre la sistema turgia, literalmente dramaturgia de los sistemas computacionales, que sirve para tejer, a modo de novela latina, una narración rellena de fábulas. La performance utiliza, además de la narración verbal, la animación gráfica, la música y la iluminación. Todos estos elementos escénicos son tratados como elementos interactivos controlados a través de diversas interfaces. Formalmente, la acción se desarrolla en una gran pantalla, delante de la cual se sitúa Marcel·lí vestido con un dreskeleton, al lado de una mesa de control con varios ordenadores. La narración se estructura en cuatro capítulos: 1. Introducción o Historia de Martín. 2. Las interfaces o Historia del gesto. 3. La computación o Lucía y el gato. 4. El médium o Las cinco membranas.
Además de la imagen y el sonido, esta historia interactiva utiliza otros dispositivos, como una cámara/pistola que permite capturar el rostro de varios voluntarios del público e introducirlos en la performance como caras protagonistas de posteriores animaciones. O bien unas prótesis sensibles en forma de vestido que permiten convertir a un voluntario en interfaz visual y sonora. Estos dispositivos trasladan, en determinados momentos, la performance Protomembrana a los subgéneros de la hipnosis o la magia.
Esta lección continúa una línea de narración interactiva iniciada por Marcel·lí en su anterior trabajo per formático Transpermia. La palabra, prácticamente inexistente en trabajos anteriores, tiene un papel importante en el último módulo de aquella performance. En Protomembrana, la palabra es la protagonista continua, ya que la polisemia escénica interactiva está al servicio de la narración verbal.
Marcel·lí Antúnez Roca
Nota biográfica
Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) es internacionalmente conocido por sus performances mecatrónicas y por sus instalaciones robóticas. Sus trabajos se han presentado en numerosos festivales, galerías, museos y teatros de todo el mundo, como la Villette de París, el ICA de Londres, el FILE de São Paulo, el DAF de Tokio, el DOM Cultural Center de Moscú, el DEAF de Róterdam, el Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seúl (Corea), entre otros.
Desde los años ochenta, el trabajo de Antúnez Roca se ha caracterizado por la preocupación por la condición humana, por el cómo y el porqué de los deseos y las emociones humanas, en un primer momento desde la performance tribal del colectivo La Fura dels Baus —grupo del cual fue fundador, coordinador artístico, músico y actuante desde 1979 hasta 1989— y después en solitario.