Secció Oficial Llargmetratges 2008

EL KASERÓN

Pau Martínez. 2007, 100′

L’ajuntament d’una gran ciutat decideix transformar una casa abandonada en un centre cívic. El problema és que els ocupes que habiten el casalot des de fa deu anys no tenen cap intenció de marxar-ne. Alfredo, un advocat novell, serà l’encarregat de negociar amb els ocupes el desallotjament o de convèncer-los perquè s’encarreguin de gestionar el centre cívic. La cosa es complica quan, en la primera visita a la casa, Alfredo coneix Eva, una escultora que mai no ha venut una obra i que resultarà ser la filla de Modesto, el regidor d’Urbanisme.

MÀ MORTA TRUCA A LA PORTA

Ramón Costafreda. 2008, 85’

Històries d’amor, de mort i de sexe que barregen realitat i ficció, mostrades amb ironia, sarcasme i humor. A través seu, coneixem els secrets i les emocions d’una colla de personatges quotidians que s’entrecreuen entre si per diversos indrets de la ciutat de Barcelona. Mà morta truca a la porta! és l’adaptació de Miquel Obiols d’uns contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies.

LES MANS DEL PIANISTA

Sergio Sánchez. 2008, 85’

En una urbanització en construcció hi apareix el cadàver d’un dels socis en un dels xalets acabats de construir. Un pianista fracassat, dedicat a completar els seus humils ingressos eliminant animals i mascotes incòmodes, sembla el principal sospitós de la mort del constructor. És aleshores quan el pianista contracta els serveis del detectiu Ricardo Cupido amb la finalitat que pugui exculpar-lo del crim. El protagonista se submergeix en una investigació apassionant en què no importen tant les coartades com la tèrbola i desolada descripció de la condició humana.

PEIXOS AL DESERT

Oriol Aubets i Sergi Pérez. 2008, 75’

Al costat de la Nacional II. Al mig del desert. En un petit drugstore nocturn que té com a veïna una macrodiscoteca viu en Pablo amb la seva visitant perenne, l’Adu, la dj que punxa a primera hora. En la rutina nocturna irromp un curiós home, en Frank. Tot i l’ensurt inicial, en Frank s’hi instal·la a viure.

PLOU A BARCELONA

Carles Torrens. 2008, 85’

Una prostituta interessada en Dante i que busca clients als museus. Un proxeneta que no para de menjar hamburgueses i bombons. I un client que cada nit desitja que mori la seva dona. A les ciutats amb ports, la marginalitat i la cultura oficial solen coincidir en un mateix barri. A Plou a Barcelona, el triangle fràgil i obscur que componen els tres personatges (una prostituta, el seu company proxeneta i un dels seus clients habituals) té com a rerefons aquesta particular proximitat.