Som Cinema 2 (2008)

En aquesta nova orientació de SOM CINEMA cap a la producció audiovisual catalana més recent, en aquesta acció dirigida a fomentar i a donar suport als nous creadors audiovisuals, hi feia falta alguna cosa més que paraules.

A partir d’aquesta edició de 2008, SOM CINEMA es converteix en una mostra competitiva, dotada de premis econòmics per als millors llargmetratges, curtmetratges i documentals. Ho fa modestament, però amb la intenció i les ganes que, esglaonadament, any rere any, aquestes aportacions es puguin anar incrementant i perquè el sector cinematogràfic i audiovisual català en sigui beneficiari. Així ho han entès totes les persones que participen en els diversos jurats. Professionals del cinema, periodistes i un grup de joves de la ciutat aplegats de manera transversal amb l’única intenció de contribuir al desenvolupament del nostre cinema.

La principal novetat de la segona edició és que passa a ser una mostra competitiva, amb els següents premis:

Llargmetratges

Premi Mollerussa al Millor Llargmetratge Som Cinema 2008, dotat amb 6.000 €.
Jurat: Inma Ibáñez, Aina de Cos, Rafa Lluch i Julio Wallovits.

Documentals

Premi Mollerussa al Millor Documental Som Cinema 2008, dotat amb 2.500 €.
Premi Mollerussa al Millor Documental en llengua catalana Som Cinema 2008, dotat amb 500 €.
Jurat: Marcel·lí Borrell, Joaquim Capdevila, Àlex Culleré i Mònica Mombiela.

Curtmetratges

Premi Mollerussa al Millor Curtmetratge Som Cinema 2008, dotat amb 2.000 €.
Premi Mollerussa al Millor Curtmetratge en llengua catalana Som Cinema 2008, dotat amb 500 €.
Jurat: Pep Guasch, Miquel Ardèvol, Llorenç Bonet, Esther Gatnau, Marga Prades, Anna Urdáñiz i Albert Sellés.

Aquests premis poden recaure en la mateixa obra.

El jurat podrà designar l’atorgament ex aequo dels premis entre dos o més obres. En aquest cas, les dotacions econòmiques es repartiran a parts iguals entre tots els guanyadors.

El jurat podrà atorgar tantes mencions especials com cregui oportunes, sempre que justifiqui el motiu pel qual destaca una obra no premiada.

Les dotacions econòmiques estan subjectes a la fiscalitat vigent a la data d’entrega dels premis i, si escau, a les retencions tributàries d’obligat compliment.

EL KASERÓN

Pau Martínez. 2007, 100′

L’ajuntament d’una gran ciutat decideix transformar una casa abandonada en un centre cívic. El problema és que els ocupes que habiten el casalot des de fa deu anys no tenen cap intenció de marxar-ne. Alfredo, un advocat novell, serà l’encarregat de negociar amb els ocupes el desallotjament o de convèncer-los perquè s’encarreguin de gestionar el centre cívic. La cosa es complica quan, en la primera visita a la casa, Alfredo coneix Eva, una escultora que mai no ha venut una obra i que resultarà ser la filla de Modesto, el regidor d’Urbanisme.

MÀ MORTA TRUCA A LA PORTA

Ramón Costafreda. 2008, 85’

Històries d’amor, de mort i de sexe que barregen realitat i ficció, mostrades amb ironia, sarcasme i humor. A través seu, coneixem els secrets i les emocions d’una colla de personatges quotidians que s’entrecreuen entre si per diversos indrets de la ciutat de Barcelona. Mà morta truca a la porta! és l’adaptació de Miquel Obiols d’uns contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes de Sergi Pàmies.

LES MANS DEL PIANISTA

Sergio Sánchez. 2008, 85’

En una urbanització en construcció hi apareix el cadàver d’un dels socis en un dels xalets acabats de construir. Un pianista fracassat, dedicat a completar els seus humils ingressos eliminant animals i mascotes incòmodes, sembla el principal sospitós de la mort del constructor. És aleshores quan el pianista contracta els serveis del detectiu Ricardo Cupido amb la finalitat que pugui exculpar-lo del crim. El protagonista se submergeix en una investigació apassionant en què no importen tant les coartades com la tèrbola i desolada descripció de la condició humana.

PEIXOS AL DESERT

Oriol Aubets i Sergi Pérez. 2008, 75’

Al costat de la Nacional II. Al mig del desert. En un petit drugstore nocturn que té com a veïna una macrodiscoteca viu en Pablo amb la seva visitant perenne, l’Adu, la dj que punxa a primera hora. En la rutina nocturna irromp un curiós home, en Frank. Tot i l’ensurt inicial, en Frank s’hi instal·la a viure.

PLOU A BARCELONA

Carles Torrens. 2008, 85’

Una prostituta interessada en Dante i que busca clients als museus. Un proxeneta que no para de menjar hamburgueses i bombons. I un client que cada nit desitja que mori la seva dona. A les ciutats amb ports, la marginalitat i la cultura oficial solen coincidir en un mateix barri. A Plou a Barcelona, el triangle fràgil i obscur que componen els tres personatges (una prostituta, el seu company proxeneta i un dels seus clients habituals) té com a rerefons aquesta particular proximitat.

IMMA IBÁÑEZ (Barcelona, 1966)

Formada en imatge, so, realització i producció, Inma Ibáñez és una professional de llarga trajectòria en l’àmbit de la producció audiovisual. Ha desenvolupat la seva tasca en cinema i publicitat per a empreses com Lola Films, In Vitro Films o Ovideo treballant en llargs com El amante bilingüe, de Vicente Aranda; Huevos de oro, de Bigas Luna; El embrujo de Shangai, de Fernando Trueba, o Perdita Durango, de Álex de la Iglesia. El 2003 funda, amb altres socis, la productora Gipsy Films. Desenvolupa, també, tasques de producció musical i management per a artistes com Lídia Pujol i Alfons Vilallonga.

JULIO WALLOVITS (Buenos Aires, 1970)

És un dels professionals més destacats de la publicitat europea. Ha estat director creatiu d’agències com Bates Worldwide, Wieden & Kennedy Amsterdam o El Sindicato España i ha treballat en campanyes de comunicació per a Nike, Coca Cola, Vodafone, Microsoft, Telefónica o BMW, entre moltes d’altres. En l’actualitat és soci fundador i director general de La Doma. El 1996, en paral·lel amb la seva carrera publicitària, inicia una tímida aventura cinematogràfica que el duu a coescriure i codirigir, el 2001, la pel·lícula Smoking room (Goya a la millor direcció novell). El 2005 va rodar el seu primer llarg en solitari, La silla (premi especial del jurat del Festival d’Annecy).

AINA DE COS (Palma de Mallorca, 1975)

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, la seva carrera d’actriu es desenvolupa en produccions per a teatre, cinema i televisió. En l’àmbit del cinema, el 2006 va protagonitzar el llargmetratge Yo, produït per Fausto Produccions i dirigit per Rafa Cortés. També és coneguda per les seves intervencions en produccions televisives com Plats bruts, El cor de la ciutat o Laberint de passions.

RAFA LLUCH (Barcelona, 1965)

Format professionalment a Barcelona, el 1995 inicia la seva activitat professional com a director de fotografia en publicitat, videoclips musicals i cinema. Entre altres treballs, destaquen Jugar a matar, amb Isidro Ortiz (2005); El asesino del parking, amb Isidro Ortiz (2006); Animals ferits, amb Ventura Pons (2007); El pallasso i el führer, amb Eduard Cortés, i Paraíso travel, amb Saimon Brand (2007).

ELS PONTS DE MOSTAR

Jordi Aliberas, Joan Salicrú i Ariadna Vázquez. 2008, 51’

El juliol de 1996, una trentena de nois i noies croats i musulmans de la capital d’Hercegovina, Mostar, van venir a passar uns dies a Catalunya gràcies a les gestions dels ajuntaments de Mataró i Barcelona. Entre aquells nois i noies, n’hi va haver un, Edin Kapic, que es va enamorar de casa nostra i va decidir venir-hi al cap d’uns quants mesos. Amb ell actuant de còmplice, deu anys després, vam decidir visitar Bòsnia i Hercegovina.

MIRADAS DESVELADAS

Alba Sotorra. 2008, 52’

L’autora d’aquest documental va sortir fent autoestop cap al Pakistan amb la intenció d’enregistrar quelcom diferent del que ens ensenyen els mitjans de comunicació dels països etiquetats com a islàmics, associats a l’integrisme i velats per una sèrie d’estereotips que tenen el centre de mira en la figura de la dona. Durant tretze mesos viatjà i visqué a Bòsnia, Turquia, l’Iran, l’Afganistan i el Pakistan. Mirades desvelades retrata la vida de cinc dones que es creuaren en el seu camí.

MIRANT AL CEL

Jesús Garay. 2008, 85’

Entre el 16 i el 18 de març de 1938, Barcelona va ser contínuament bombardejada de dia i de nit per ordre expressa de Mussolini. Era un assaig que es feia per primer cop (abans només s’atacaven objectius militars) per terroritzar la població civil matant-la indiscriminadament i així guanyar la guerra. Un jove artiller, Manel, defensa Barcelona des del Carmel. Mario, un pilot italià que prové de la base franquista de Mallorca, ataca la ciutat. Setanta anys més tard, Mario, especialista en Dante Alighieri, va a un congrés a Barcelona. A través de la Divina Comèdia es retrobarà amb Manel. Algú haurà de demanar perdó, o no.

PALMA A PALMO

Elsa González Zorn. 2008, 35’

Un de cada quatre taxis és conduït per una dona a Palma, la taxa més gran d’Europa. A través d’aquestes valentes i divertides dones, de les seves històries i de les seves vides, coneixerem Palma des del carrer, amb la seva gent, els seus barris i les seves voreres. No la Palma dels famosos, ni la glamurosa, turística i monàrquica que ens presenten els mitjans, sinó la dels treballadors i habitants de cada dia.

PLANTARÉ LA MEVA TERRA

Aaron Blanc, Isaac Giribet, Guillem Moya i Eric Rojals. 2008, 58’

Plantaré la meva terra és un retrat de l’MST, el Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra del Brasil. El documental es concentra en la lluita dels sense terra per reclamar una divisió més justa de la propietat agrícola, però també en els seus esforços per transformar la societat brasilera a partir d’un ideari en què es combinen socialisme, humanisme i ecologia.

TÀRREGA 1939

Amanda Cardona i Gerard Corbella. 2008, 48’

Tàrrega 1939: any zero pretén apropar-nos a la repressió i a l’exili que van patir moltes persones d’aquesta ciutat durant la postguerra. El documental utilitza les cartes com a leitmotiv. La correspondència que mantenien els exiliats amb les seves famílies i les cartes que el Martí escrivia a la seva muller o al seu fill des de la presó són les que fan avançar la narració i ens mostren els diferents aspectes d’aquesta etapa tan dura de la nostra història.

LA IMPORTÀNCIA DE DIR-SE

Alicia Ortiz de Cevallos. 2008, 26’

La importància de dir-se es una sèrie inspirada en el documental d’Alan Berliner The Sweetest Sound, en el qual, l’autor novaiorquès, ens presenta la seva experiència personal de compartir el nom i el cognom amb un fotògraf, un advocat, un cineasta belga i altres persones que no tenen res a veure amb ell. La importància de dir-se reflexiona, al llarg dels sis episodis de 26 minuts de durada, sobre les casualitats, l’atzar i les coincidències que comporten els noms i cognoms amb els quals se’ns coneix.

MÒNICA MOMBIELA

Ha cursat els estudis de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa 8 anys treballa a Lleida Televisió on ha desenvolupat tota mena de tasques als serveis informatius d’aquesta casa. Actualment edita i condueix el Noticies Migdia i és responsable del programa cultural La Nova Divina, a Lleida Televisió.

JOAQUIM CAPDEVILA

Joaquim Capdevila i Capdevila és llicenciat en filologia catalana i en psicologia i doctor en lingüística. Ha estat coeditor i coautor de quatre publicacions en català (1997-2008). El 2004 va obtenir la Borsa d´Estudis Eusko-Ikaskuntza-Institut d’Estudis Catalans pel treball: Les lluites pel ben parlar i contra la blasfèmia a Catalunya i al País Basc en el marc del seu despertament nacional. És professor de Semiòtica i de Psicologia de la Comunicació a la Universitat de Lleida.

MARCEL·LÍ BORRELL

Marcel·lí Borrell va ser el co-fundador i director del Cine-Club L’Esquella. Actualment és el coordinador-presentador de “Matinals de cinema” i “Parlem de cinema”, a la Fundació “la Caixa”. Borrell és crític cinematogràfic al diari “La Mañana” de Lleida.

ÀLEX CULLERÉ

Llicenciat en Història. La seva vida professional esta lligada al món cultural. Treballa a l’Ajuntament de Mollerussa al Departament de Cultura on s’ocupa entre d’altres de la programació teatral del Teatre L’Amistat de Mollerussa. Persona amb experiència en els mecanismes actorals, ha estat membre del Jurat del premi “Ara Lleida ara titelles” de la Fira de teatre de Titelles de Lleida.

CABARET KADNE

Marc Riba i Anna Solanas. 2008, 5’

L’Otto i la Lola, dos artistes de cabaret, omplen les seves vides amb la seva passió: actuar.

EL VUELO DE MARIO

Victor Correas i Joan Enric Barceló. 2008, 4’

Mario es troba a l’abisme i ha de prendre una decisió. Té la família al costat per ajudar-lo.

EXTRAVÍO

Pep Oriol. 2007,21’

Extravío és una reflexió al voltant de l’existència, prenent com a paràmetre conductor la manera que té el tango de veure-la i descriure-la.

FI

Antoni Casals Roma. 2007, 13’

Un diumenge de primavera de 2005, la ciutat de Perpinyà viu una sèrie d’esdeveniments. La Mariana i el Djamel els viuen de manera particular.

NITBUS

Juanjo Giménez. 2007, 9’

Nitbus és el servei d’autobusos de la ciutat de Barcelona. S’hi poden veure un ampli ventall de personatges i situacions, amb la nit com a denominador comú.

PANTOMIMA

Héctor Suñol Bert. 2008, 20’

Tiko, un mim de 30 anys, està disposat a descobrir quina és la seva ubicació dins d’aquest complex trencaclosques que és la vida. Mitjançant les seves actuacions vol desemmascarar la paròdia que vivim en el món present.

QUÉDATE

Alicia Ortiz de Cevallos. 2008, 26’

El Manuel acaba de perdre el seu fill Daniel, de 8 anys, en un esborronador accident de trànsit. El record més dolorós que esclavitza el Manuel és la cuina especial de casa seva, que està decorada com el lloc que el Daniel sempre havia desitjat conèixer: el desert de l’Àfrica.

SAVE THE WORLD

David Casals-Roma. 2007, 11’

Un dia, en Richard decideix abandonar-ho tot i dedicar-se a una tasca més compromesa: salvar el món, tot i que d’una manera molt particular.

SPEIRA

Jesús Llungueras. 2008, 14’

Un grup de persones es desmaien aclaparades per unes visions. Quan es desperten comencen una llarga marxa cap a una destinació incerta.

THE WEREPIG

Sam. 2008, 17’

Que el menjar porqueria i el fast food no són bons per a la salut, a Espanya, ho saben fins i tot els nens, però els nostres protagonistes, dos turistes ianquis, estan a punt de descobrir-ho. L’experiència serà tan satisfactòria que la nostra gastronomia formarà part, per sempre, de les seves vides, i viceversa.

El jurat jove, coordinat per la revista cultural Revers Magazine de Mollerussa, designarà els premis de la secció oficial de curtmetratge. Aquests són els seus membres:

MARGA PRADES (Mollerussa)

Treballa com a freelance en l’àmbit del disseny gràfic des de l’any 1992. Actualment és membre de l’equip de Revers i és la responsable del disseny i la maquetació del magazín, entre altres projectes creatius. Ha estat presidenta de l’Associació de Comerciants de Mollerussa.

LLORENÇ BONET (El Poal)

Fundador de Vincles Accions Culturals SL i codirector de Revers Magazine. Realitza diferents activitats de producció cultural dins l’empresa, com el MEM o Revers TV. És el creador del festival Sona el Poal Projeccions Festival i col·labora amb Record i Petroblanc en projectes audiovisuals. A més, és programador musical en diferents locals d’oci i discjòquei.

MIQUEL ARDÈVOL (Sant Just Desvern)

Autònom en el sector audiovisual, treballa en diferents programes de televisió i realitza les seves pròpies produccions, associat sota el nom de Record. Ha codirigit i organitzat les cinc edicions del Concurs de Curtmetratges i Animació del Baix Llobregat.

ANNA URDÁNIZ (Lleida)

Gestora cultural i comissària d’art free lance. Llicenciada i DEA en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Ha treballat, des de 2002, en projectes relacionats amb la creació i l’art emergent, entre aquests, la programació de la Sala Municipal Mercat del Pla de Lleida (2002-06) o el cicle Interferències’05 per a l’Ajuntament de Terrassa. Actualment, coorganitza la mostra d’art Extra_barri a Lleida i col·labora com a assessora amb la Xarxa Nacional d’Art Jove.

ESTHER GATNAU (Mollerussa)

Arquitecta tècnica i dissenyadora d’interiors. Forma part de l’equip de Revers Magazine, és la coordinadora de la revista. Porta a terme diferents activitats en projectes de producció cultural per a l’empresa Vincles Accions Culturals SL. Coordina el festival de música Mollerussa Elèctric Motel.

ALBERT SELLES (Lleida)

Realitzador i director del programa cultural Catarsi de Lleida Televisió. Realitzador del departament d’Autopromos de La Sexta. Cofundador i responsable de realització de la productora DigitMedia SL. Director del curtmetratge La colección i postproductor del curtmetratge A soles. Guanyador d’un premi MAC’08 al millor projecte seriat.

PEP GUASCH (El Palau d’Anglesola)

Treballador social i gestor cultural, fundador de l’empresa Vincles Accions Culturals SL i codirector de Revers Magazine. Entre altres projectes de producció cultural dins Vincles o com a freelance dins A Portada Comunicació SL, destaca la direcció artística del festival de música Mollerussa Elèctric Motel.

Premi Mollerussa al Millor Llargmetratge SomCinema 2008

Dotat amb 6.000 €, és per Plou a Barcelona, de Carles Torrens, pel conjunt total de la pel·lícula, ja que essent una petita història, sempre es manté el ritme i la implicació en ella; per la bona interpretació, equilibri i crescendo dels tres actors: per l’arriscat joc de la càmera donada la dificultat de rodar en interiors reduïts i per l’excel·lent muntatge final.

Premi Mollerussa al Millor Documental SomCinema 2008

Dotat amb 2.500 €, és per Mirades desvelades, d’Alba Satorra, atès els seus valors socials en defensa de la llibertat de la dona en els països on està reprimida, així com pels valors fílmics amb que aquelles experiències personals estan relatades.

Premi Mollerussa al Millor Documental en llengua catalana SomCinema 2008

Dotat amb 500 €, és per Tàrrega 1939, Any Zero, de Gerard Corbella, pel seu rigor històric i la varietat de veus que apareixen en el documental.

Així mateix, el Jurat fa una Menció Especial pel documental Els ponts de Mostar, de Jordi Aliberas, donat el rigorós treball col·lectiu.

Premi Mollerussa al Millor Curtmetratge SomCinema 2008

Dotat amb 2.000 €, és per Save de World (Salvar el món), de David Casals-Roma, pel missatge que transmet, la seva excel·lent producció, guió i interpretació.

Premi Mollerussa al Millor Curtmetratge en llengua catalana SomCinema 2008

Dotat amb 500 €, és per Nit Bus, de Juanjo Jiménez, per la seva original idea, l’excel·lent ritme i el bon tracte de la història de principi a fi.

Després de la mirada històrica i de revisió de la cinematografia catalana, a partir de la 2a edició, SOM CINEMA emprén el camí competitiu i obert a les noves produccions, amb especial atenció als joves creadors i les noves tecnologies, per la qual cosa, el certàmen passa a denominar-se Mostra de Cinema i Audiovisual Català.

Amb aquesta renovació del festival, es vol donar suport a la creació emergent en els territoris de parla catalana i fer una aportació a la incentivació per als nous professionals que s’incorporen a aquest sector.

No per això, hi ha oblit per a retre homenatge a personatges que, en diferents vessant de la professió, hagin desenvolupat o, encara desenvolupin la seva tasca, que volem serveixi de mirall a les noves generacions. En aquesta 2a, edició ho foren l’actor Eduard Fernández i el Productor Josep Antoni Pérez Giner.

L’apartat competitiu, constarà a partir d’ara, de tres seccions: curtmetratges, documentals i llargmetratges, essent el participants en aquesta 1a edició de nou format, els següents:

Programa de mà

Llargmetratges
Ma morta truca a la porta (Ramon Costafreda)
El Kaserón (Pau Martínez)
Las manos del pianista (Sergio G. Sánchez)
Plou a Barcelona (Carles Torrens)
Peixos al desert (Oriol Aubets i Sergi Pérez)

Documentals
Els ponts de Mostar (Jordi Aliberas)
La importância de dir-se (Alicia Ortiz)
Mirades desvelades (Alba Satorra)
Palma a palmo (Elsa González)
Plantaré la meva terra (Col·lectiu Mutirão)
Tàrrega 1939: Any zero (Gerard Corbella)

Curtmetratges
Cabaret Kadne (Marc Riba i Anna Solanas)
El vuelo de Mario (Victor Correas i Joan Enric Barceló)
Extravio (Pep Oriol)
Fi (Antoni Casals-Roma)
Nitbus (Juanjo Gimenez)
Pantomina (Hector Suñol)
Quédate (Mireia Pujol)
Speira (Jesús Llungueras)
Save the world (David Casals-Roma)
The Werepig (Sam)

Dins dels homenatges, es van pojectar les següents pel·lícules:

Eduard Fernández
Los lobos de Washington
Fausto 5.0
Smoking Room
Cosas que hacen que la vida valga la pena
Ficció

Josep Antoni Pérez Giner
La nova cançó, la Vieja memoria
La casita blanca: la ciudad oculta
De Madrid a la luna

La secció presències, dedicada a la cinematografia d’una altra comunitat autònoma, va estar dedicada a Galícia. Gràcies a la col·laboració del Consorcio Audiovisual de Galícia, es van oferir les següents produccions:

Llargmetratges
La velocidad funda el olvido
El menor de los males

Documentals
Barreiros: motos humano
Kala Pattar: Os pés do monte Everest
Liste, pronunciado Lister

Curtmetratges
A revolta dos mouses
O hospital
Leo
Dario y Verónica

Matinals infantils
Donkey Xote