Documentals llargs

Durada: 71’. Any: 2017. Director: Miles Roston. Productora: LOTO FILMS/GAIA AUDIOVISUALS/ETHAN FILMS. Producció: Carles Pastor, Jenny Lundström. Guió: Miles Roston, Sergi Dies. Música Original: Marc Jovani. Fotografia: Francisco Belda. Idioma Original: Anglès, Castellà.

Ambientat dins l’ONU durant la Guerra Freda, en mig de la intriga i l’espionatge de finals del 70 i principis dels 80. Aquesta és la controvertida història de Theo van Boven, exdirector de Drets Humans de l’ONU, el seu equip i els supervivents acusats de terrorisme que van lluitar contra el sistema i les dictadures militars de Xile, Argentina i tota Amèrica del Sud, així com a Espanya.

Miles Roston

Nova York

És director, escriptor i productor. Ha estat nominat als premis Emmy i posseeix una àmplia experiència treballant amb emissores, productors i talents internacionals. Es va graduar a la Universitat de Columbia i ha dedicat els últims 15 anys de la seva vida com a productor a documentar i explicar històries relacionades amb temes socials, de drets humans i de desenvolupament. També ha treballat com a músic professional i escrit dos llibres sobre la no ficció.

Entre els seus propers projectes es troba el llargmetratge de ficció The confrontation, basat en la història real de Theo van Boven, director de drets humans de l’ONU durant la Guerra Freda.

Durada: 73’. Any: 2018. Director: Mario Pons Múria. Productora: SÉGULA FILMS. Producció: Mario Pons. Guió: Mario Pons. Música Original: Los Sirgadors. Fotografia: Àlex Garcia i Mario Pons. Idioma Original: Català, Anglès, Àrab.

Que tenen en comú el director de màrqueting d’una multinacional, un vell torrer de fars i el líder d’un camp de refugiats sirians a Grècia? La vida en aïllament, el bloqueig de l’individu i els Estats a la Mediterrània.

Mario Pons Múria

Guionista, director i productor audiovisual, és graduat Superior de Cinema i Audiovisuals per l’ESCAC.

Director i guionista del documental Aigua, la font de la vida (2002), Premi a la Mostra de Cinema Ecologista de Catalunya (2003).

Escriu i dirigeix Contracorrent (2006), Menció Especial del Jurat del XIII Festival Internacional de Cinema de Medi ambient de Catalunya. Ja com a productor, signa el guió i dirigeix La Batalla de la Memòria (2009). Documental en coproducció amb Televisió de Catalunya.

Amb Sègula Films treballa al 2013 amb Televisió de Catalunya, el documental Sègula, lo futur de les Terres de l’Ebre.

En aquests moments, ha finalitzat el documental La Filla del farer.

Durada: 60’. Any: 2017. Directora: Nila Núñez. Productora: UAB MASTER EN TEORIA I PRÀCTICA DEL DOCUMENTAL CREATIU. Producció: Emiliano Trovati. Guió: Mar López Zapata. Fotografia: Nila Núñez. Idioma Original: Català, Castellà.

El meu pare està: A les nou a casa. El meu pare no hi és: A les dotze a casa. Picardia generacional, universal, vàlida si et cobreixes el cap de vel musulmà com si la portes a l’aire ateu. Perquè són adolescents i amigues. I còmplices, i hi ha molt riure rebel, dubtes comuns, i prejudicis que combatre. I “el que diran” a elles els importa ben poc.

Nila Núñez

Directora, càmera i muntadora de documentals i ficció. Graduada en Mitjans Audiovisuals a la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2015. Paral·lelament, va estudiar Direcció de Fotografia a l’ECIB (Escola de Cinema de Barcelona). Més endavant va realitzar el Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona i el Postgrau en Muntatge Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.

Durada: 60’. Any: 2017. Directors: Raúl Capdevila, Juan Carrano, Raúl Egüés, Alejandra Vera. Productora: IDEC/UPF. Producció: Raúl Capdevila, Juan Carrano, Raúl Egües, Alejandro Vera. Guió: Raúl Capdevila, Juan Carrano, Raúl Egües, Alejandro Vera. Fotografia: Juan Carrano. Idioma Original: Català, Castellà, Anglès.

Judas és la història d’un bar i un temps que s’acaben: el retrat col·lectiu dels outsiders que habiten aquest lloc decadent al centre d’una ciutat cada dia més orientada al turisme massiu i als beneficis de la Marca Barcelona.

Juan Carrano

Caracas, Veneçuela.
Productor / Director de fotografia

Llicenciat en Comunicació Social a la menció Arts Audiovisuals per la Universidad Católica Andrés Bello (UCAB) amb diplomatura de Postgrau en Muntatge Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (UPF-IDEC).

Raul Egues

Pamplona
Muntador

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat del País Basc (UPV), cursa el Màster en Direcció Cinematogràfica de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) i el Postgrau en Muntatge Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (UPF-IDEC). El passat 2016 realitza el Màster en Estudis de Cinema Contemporani i Audiovisuals a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), gràcies a una Beca d’ampliació d’estudis artístics Príncep de Viana (2013-2016).

Raul Capdevila

Muntador

Graduat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona (UB) amb diplomatura de Postgrau en Muntatge Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (UPF-IDEC). Actualment realitza el Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Alejandra Vera

Sevilla
Ajudant de direcció / Sonidista.

Grau Superior en Imatge (IES Nestor Almendros) amb diplomatura de Postgrau en Muntatge Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (UPF-IDEC).

Durada: 80’. Any: 2018. Directores: Liliana Torres, Sofi Escudé. Productora: BOOGALOO FILMS/LES FILS D’ICI/ESCÁNDALO FILMS/LES FILMS D’ICI MEDITERRANÉE. Producció:Bernat Manzano, Valerianne Boué. Guió: Sofi Escudé, Liliana Torres. Fotografia: Alberto Borque. Idioma Original: Àrab (subt. en castellà).

El 2015, una periodista de televisió va fer la traveta a Ossamah Al Mohsen i el seu fill en la seva desesperada fugida de Síria. La imatge es viralitzà, convertint-se en una de les iconesmésvergonyosos del conflicte. Paradoxalment, això li va permetre arribar a Madrid. La resta de la seva família, encara estan estancats a Turquia. El seu exemple ens permet reflexionar sobre la supervivència de les famílies sirianes atrapades a Turquia.

Sofi Escudé i Liliana Torres

Hayati (My Life) és el primer llargmetratge com a co-directora de Sofi Escudé. Graduada per l’ESCAC el 2013, ha desenvolupat la seva carrera professional com a muntadora de títols com Camera / Woman, Som Gent Honrada o La Guerre du Golf.

Liliana Torres, també graduada per l’ESCAC, va debutar el 2013 amb Family Tour, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. El seu cinema es desenvolupa entre la ficció i el documental, combinant elements d’ambdós gèneres. Hayati (My Life) és el seu segon treball com a co-directora.

Durada: 94’. Any: 2018. Directors: Xavier Baig i Jordi Rovira. Productora: REC VIDEOPRODUCCIONS SCP/Televisió de Catalunya/RTVE. Producció: Òscar Moreno, Xavier Baig. Guió:Òscar Moreno, Jordi Rovira. Fotografia: Xavier Baig. Idioma Original: Castellà, Català.

Vestit sempre de negre, seriós i amb un whisky a la mà. Així és com Eugenio es manté encara ara a la retina de vàries generacions. Qui no se sap un acudit de l’Eugenio? Però darrere l’home que sempre feia riure, s’hi amaga un altre Eugenio, fora dels escenaris, sense tamboret ni micròfons.

Jordi Rovira

Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB), Ciències Polítiques i Sociologia (UAB) i Geografia i Història (UNED). Periodista freelance des de 1998. Ha realitzat reportatges en una trentena de països com Kosovo, Iraq, Sierra Leone o Irlanda del Nord, publicats en mitjans com El Periódico, El País, El Mundo, Interviú, Avui i, sobretot, La Vanguardia. Des de 2005 dirigeix Capçalera, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Director i guionista del llargmetratge Joana Biarnés, una entre tots (2016) guardonat amb vuit premis en festivals de cinema documental.

Xavier Baig

El 2007 funda la productora Rec produccions des de la que produeix i realitza documentals propis i d’encàrrec per cadenes com TVE, TV3, Antena 3 o DMAX. Entre els treballs que ha dirigit, produït o realitzat destaquen Joana Biarnés, una entre tots (2016), La Guerra Civil en color: la mirada de los historiadores (2016), Simfonia d’un Mercat (2010), Cop al Banc Central (2010), la sèrie documental A la presó (2008-2009) i Hoy el día se repite diferente (2008) llargmetratge documental present a una trentena de festivals internacionals i quatre premis a millor pel·lícula.

Durada: 60’. Any: 2017. Directora: Denise Castro. Productora: VAMP FILMS. Producció: Denise Castro. Guió: Denise Castro, Daniel Garcia, Alfredo Ruiz. Música Original: Juanjo Javierre. Fotografia: Alfredo Ruiz. Intèrprets: Claudia Trujillo, Ricard Balada, Alfredo Ruiz, Denise Castro. Idioma Original: Castellà, Català.

Denise Castro vol rodar una nova adaptacio de Dracula a Transsilvània. Per descomptat, tot surt malament.

Denise Castro

Va estudiar Direcció de Cinema a la ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). També va treballar allà com Productora i Professora. Durant aquesta etapa va fer curtmetratges, videoclips i videoarts així com la seva Òpera Prima Salvació (Escac Films). Després va fer el seu segon llargmetratge col·lectiu Maniac tales (Kandale Films) i actualment està a punt d’estrenar la seva tercera pel·lícula Dràcula de Denise Castro amb la seva pròpia productora de cinema independent fantàstic VAMPIFILMS.