Documentals

(Barcelona)

Durada: 109’. Any: 2017. Director: Héctor Fáver. Productora: VARGTIMMEN FILMS S.L./AUREAL THEOREM S.L. Producció: Lluís Serra i  Ramon Térmens. Guió: Héctor Fáver. Música original: Lito Vitale. Fotografia: Gerard Gormezano. Idioma original: Català i Castellà.

Des de la perspectiva de l’anàlisi de diversos conflictes mundials en què s’han violat els drets humans reflexionem sobre la necessitat d’una jurisdicció universal. Analitzem el perquè a Espanya encara hi ha víctimes oblidades des de la Guerra Civil i crims contra la humanitat sense resoldre

[wc_divider style=»solid» line=»single» margin_top=»40px» margin_bottom=»40px»]

Héctor Faver

Director i professor durant 28 anys al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. En aquest període va produir dins del pla pedagògic i, a través de la seva pròpia productora, 11 llargmetratges, i més de 270 curtmetratges en format cinematogràfic. Tots ells realitzats íntegrament pels alumnes i professors del centre, un dels quals va guanyar el Goya a millor curtmetratge documental.

Com a realitzador ha dirigit els llargmetratges, El Acto (1986), amb el que participa al Chicago International Film Festival, Nice International Film Festival (Premi Especial del Jurat a la Millor Realització), Festival de Cartagena de Indias. La memòria del agua (1991), seleccionat a la Secció Oficial al Festival Internacional du film du Cannes; rep el premi Joris Ivens a l’Internati nal Documentary Film Festival Amsterdam; menció especial del jurat al Festival du Film Juif et Israelien de Montpellier; va a competició al Stockholm Film Festival; i participa també al Human Rights Watch Film Festival, New York. Invocación (2000), participa a la LVII Mostra Internazionale d’Arte Cinematografica, la Biennale Di Venecia; Festival Internacional de Cine Donostia; Premi al Millor Guió i Premi Especial del Jurat al Festival de Cine de Alcalà de Henares.

(Terrassa)

Durada: 72’. Any: 2017. Directors: Álvaro Torrelli i Beatriz Osorno. Productora: ESCAC FILMS. Producció: Verónica Acevedo. Guió: Álvaro Torrelli i Beatriz Osorno. Música original: Lu Rois. Fotografia: Gemma Rogés. Idioma original: Català i Castellà.

Núria i Joan han estat companys des dels 15 anys. Els rols tradicionals dins del seu matrimoni els han concedit 30 anys de rutinària estabilitat. L’obertura d’un negoci familiar i el descobriment del ball, determinen a Núria una transformació radical. Als seus 56 anys, Núria torna la vista enrere reflexionant sobre el seu passat… decideix mudar de pell.

[wc_divider style=»solid» line=»single» margin_top=»40px» margin_bottom=»40px»]

Álvaro Torrelli

Periodista titulat en la UPS (Universitat Politècnica Salesiana) l’any 2009 a Quito, Equador. Graduat amb l’especialitat en periodisme d’investigació, inicia el seu acostament cap a les històries de vida treballant com a reporter audiovisual i fotogràfic durant 4 anys per Grup El Comercio (2009 – 2013).

L’any 2014 obté una beca de la SENESCYT (Secretaria d’Educació Superior, Ciència, Tecnologia i Innovació) per viatjar a Barcelona i estudiar un Màster en Cinematografia a l’ESCAC. A partir d’aquest moment dirigeix, al costat de Beatriz Osorno, el seu primer llargmetratge Desde que bailas (2016), un documental de tall intimista que retrata el procés de separació d’una parella catalana.

Beatriz Osorno

Cursa la Llicenciatura en Ciències de la Comunicació (I.T.E.S.O, Mèxic). És aquí on emprèn el seu camí i passió per l’art audiovisual amb un curtmetratge documental que enfronta un problemàtica ambiental, Terra Lliure (2004, Chiapas, Mèxic).

El 2009 decideix realitzar un llarg documental autogestionat, Senyoreta Sol que té el seu recorregut en festivals com el Festival de Cinema de Bogotà , Libercine Mostra de Cinema de Lavapiés, o Festival Internacional de Cinema Expressió en Curt, viatjant per Argentina, Espanya, Colòmbia i Mèxic. En 2013 el Col·legi de la Frontera Sud (ECOSUR) la convida a participar en la realització d’un documental que tracti la temàtica ambiental sobre la disposició de les escombraries a Tapachula, Chiapas, Els Tricicleros. Posteriorment obté una beca i viatja a Barcelona per estudiar el Màster de Cinema Documental a l’ESCAC. Amb el suport de l’ESCAC Films i en co-direcció amb Álvaro Torrelli, realitza el llarg documental Desde que bailas.

(Barcelona)

Durada: 75’. Any: 2016. Director: Víctor Alonso Berbel. Productora: COMPACTO/CLASSE VALENTA AIE. Producció: Aritz Cirbián, Borja Barrera Allué i Jan Matheu Montserrat. Guió: Victor Alonso Berbel, Borja Barrera Allué i Jan Matheu Montserrat. Fotografia: Alba Bosch, Laura Carrillo i Marcel Pascual. Idioma original: Català, Castellà, Francès i Anglès.

La realitat canvia en funció de les paraules que utilitzem per definir-la. Classe valent és un experiment social que investiga la importància del llenguatge en la nostra forma d’entendre el món.

[wc_divider style=»solid» line=»single» margin_top=»40px» margin_bottom=»40px»]

Víctor Alonso Berbel

Ha estat seleccionat en més de 20 festivals internacionals pel seu primer curtmetratge documental Puny i metall. En l’actualitat cursa becat un Màster en Direcció Cinematogràfica a la University of Southern California, a Los Angeles.

(Barcelona)

Durada: 84’. Any: 2016. Director: Lluís Galter. Productora: LASTOR MEDIA/MALLERICH FILMS/CCMA/PACO POCH CINEMA/ALINA FILM. Producció: Sergi Moreno, Paco Poch, Tono Folguera. Guió: Ivan Pintor, Irene Masdeu, Lluís Galter. Fotografia: Jordi Figueras. Idioma original: Català i Xinès (subt. al català).

L’any 2010, una delegació de l’empresa China Merchants Group es presentà a Cadaqués, localitat icònica de la Costa Brava catalana, coneguda internacionalment per ser refugi i inspiració de l’insigne pintor Salvador Dalí. La seva missió, prendre apunts per a contruïr, en un futur, una rèplica del poble empordanès a la Xina.

[wc_divider style=»solid» line=»single» margin_top=»40px» margin_bottom=»40px»]

Lluís Galter

(Figueres, 1983)

Director i guionista, va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu de Barcelona (2006) i a l’Escola de Cinema i Televisió de l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga (FAMU). Ha escrit i dirigit diverses obres curtes, dues d’elles durant la seva estada a FAMU, i un llargmetratge, Caracremada (2010).

(Mallorca/València)

Durada: 66’. Any: 2016. Directors: Pablo Azorín i Marta Hierro. Productora: QUINDROP PRODUCCIONS AUDIOVISUALS (BALEARS)/DACSA PRODUCCIONS (PAÍS VALENCIÀ)/ IB3TELEVISIÓ PÚBLICA DE LES ILLES BALEARS/RADIO TELEVISIÓ ESPANYOLA RTVE. Producció: Pablo Azorín, Xavier Crespo, Andrés Luque. Guió: Marta Hierro i Pablo Azorín. Música original: Damián Sánchez. Fotografia: Marc Martínez i Javier G. Bordas. Idioma original: Castellà i Català.

En 1943 un grup de republicans espanyols exiliats al nord d’Àfrica són reclutats, amb la col·laboració del Partir Comunista d’Espanya, per l’Office of Strategic Services OSS, servei d’intel·ligència militar, predecessor de la CIA. Poc després desembarcaran clandestinament a les costes d’Andalusia per preparar el terreny de cara a una possible invasió aliada de la Península Ibèrica, l’operació «Backbone».

[wc_divider style=»solid» line=»single» margin_top=»40px» margin_bottom=»40px»]

Pablo Azorín Wiliams

Pablo Azorín és titulat en Tècniques Audiovisuals per el Taller d’Imatge de la Universitat d’Alacant i Tècnic Superior en Imatge i So per l’IES Lluis G. Berlanga d’Alacant. Compta amb més de dues dècades d’experiència en el mitjà audiovisual com productor,  director,  cap de producció y cap de localitzacions. Actualment es dedica a la recerca, direcció i producció de documentals. Fruit d’aquesta tasca són, entre altres, Agent Sicre, L’amic americà i «Espies a l’arena. Objectiu Espanya.

Marta Hierro

Llicenciada en periodisme per la Facultat de CC. de la Informació de la Universidad Complutense de Madrid. Fa setze anys que treballa com a periodista, guionista i directora de programes i documentals per a televisió. Fruit del seu treball son els documentals «Espies a l’arena. Objectiu Espanya, «Agent Sicre,  L’amic americà, El darrer viatge per a l’associació DIME de cures pal·liatives, Vacances a Txernòbil o Els monstres de ca meva, entre altres.

(Mallorca)

Durada: 52’. Any: 2017. Director: Miguel Eek. Productora: MOSAIC PRODUCCIONES. Producció: Marta Castells i Miguel Eek. Guió: Mar Pla, Josep MªNadal Suau i Miguel Eek. Música original: Jaume Compte. Fotografia: Edu Biurrun. Idioma original: Català i Castellà.

Al febrer de 1968, José Ferragut, l’arquitecte més important de Mallorca apareix mort en un descampat. El cas va ser tancat per falta de proves.

50 anys més tard, Vida i mort d’un arquitecte aborda un dels casos més sòrdids de la nostra història. Un assassinat marcat pels silencis, la doble moral, l’homofòbia, el boom turístic i la corrupció.

[wc_divider style=»solid» line=»single» margin_top=»40px» margin_bottom=»40px»]

Miguel Eek

(Madrid, 1982)

Es va graduar en Direcció de Documental a l’ESCAC el 2005, i va completar els seus estudis universitaris en producció cinematográfic a la Universitat Arcada (Hèlsinki).
Ha dirigit programes de televisió per a diverses productores com Espiral, Graphic, La Perifèrica,

Nova Televisió, Cinètica i Quindrop. El 2005 fa fundar la productora Mosaic Produccions on ha dirigit documentals com Vida i mort d’un arquitecte, Vida divina, Bennazar, Centroamericando, Profe, Savis, Editing time, Villalonga, l’audàcia de la fosca i En que penses, àvia?