Skip to content

9 días en Haití

(Barcelona)

Durada: 37’. Any: 2015. Director: Juan Antonio Bayona. Productora: Apaches Entertainment / Películas La Trini / Colosé Producciones. Producció: Belén Atienza, Sandra Hermida. Guió: Juan Antonio Bayona, Belén Atienza. Música original: Fernando Velázquez, Johannes Vogel. Fotografia: Marc Miró, Hermes Marco. Idioma original: Castellà, Creole, Francès, Anglès (subt. castellà).

J.A. Bayona retrata a 9 días en Haití el dia a dia del pais caribeny i la seva lluita contra la pobresa, amb l’ajuda dels nens i nenes de l’escola del camp de desplaçats de Corail-Cesselesse.


J.A. BayonaJ.A. Bayona

Bayona és graduat de la ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisual de Catalunya), i està considerat un dels directors espanyols més reeixits. En 2007 va dirigir el seu primer llargmetratge, L’Orfenat, que va rebre una ovació dempeus en la seva estrena en el Festival de Cannes, i va adquirir immediatament la reputació d’un clàssic de culte del cinema de terror. La seva segona pel·lícula L’Impossible, fou un èxit de taquilla que va recaptar mes de 170 milions de dòlars al voltant del món. La pel·lícula va ser lloada per la crítica i va obtenir una nominació als Oscar a Millor Actriu per a Naomi Watts. Mes recentment va ajudar a crear el to i ambient per a la sèrie Penny Dreadful, una sèrie de showtime per a la televisió, escrita pel guanyador d’Oscar John Logan i produïda per Sam Mendes. El 2016 estrena el seu tercer llargmetratge, Un Monstre Ve a Veure’m (A Monster Calls) basada en la novel·la de Patrick Ness i protagonitzada per Felicity Jones, Sigourney Weaver i Liam Neeson.

Acorats, crònica d’un fenomen

(Algaida)

Durada: 60’. Any: 2015. Director: Joan Martí Mir. Productora: Trompicar Films. Guió: Joan Martí Mir. Música original: Universal Publishing Production Music. Fotografia: Joan Martí Mir. Idioma original: Català.

Basat en l’obra de teatre Acorar, escrita i interpretada per Toni Gomila i dirigida per Rafel Duran.

Acorar no és només la recreació d’un gest popular i ancestral. La matança del porc és el fil argumental, l’excusa perfecta per parlar i reflexionar sobre la identitat d’un poble, Mallorca, i la seva relació amb el món.


Joan MartíJoan Martí

(Ferreries, 1975)

Llicenciat en Filologia Hispànica (UdL) i en Comunicació Audiovisual. És periodista i ha treballat en premsa escrita, ràdio i televisió. Actualment és redactor i presentador d’Esports a IB3, la Televisió Autonòmica de les Illes Balears i director i presentador del programa Feim Kilòmetres a IB3 Ràdio. Autor de la sèrie documental La força d’un sentiment. Acorats, crònica d’un fenomen és pot considerar la seva opera prima com a director i guionista.

Alcaldessa

(Barcelona)

Durada: 86’. Any: 2016. Director: Pau Faus. Productora: Nanouk Films. Producció: Ventura Durall. Guió: Pau Faus, Ventura Durall. Música original: Diego Pedragosa. Fotografia: Pau Faus. Idioma original: Català.

Festival de Màlaga 2016: Secció Oficial Documental, Bisnaga de Plata Millor Director.

Alcaldessa segueix els passos d’Ada Colau durant un any, des dels inicis de la candidatura de Barcelona en Comú fins al dia en què és investida alcaldessa de la capital catalana. La crònica íntima dels fets —amb un vídeo-diari personal de la mateixa Colau— i l’accés privilegiat a les entranyes de la formació, ens mostren un episodi que reuneix dos arguments universals: la consecució d’una victòria històrica, paradigma dels canvis polítics del sud d’Europa, i el combat interior d’algú que tem convertir-se en allò que tantes vegades havia qüestionat.


Pau Faus

Pau Faus

(Barcelona, 1974)

Alcaldessa és el primer llargmetratge de Pau Faus, artista visual i director del migmetratge Sí se puede. Siete días en PAH Barcelona (2014).

Dead Slow Ahead

(Barcelona)

Durada: 71’. Any: 2015. Director: Mauro Herce. Productora: Nanouk Films / El Viaje Films / Bocalupo Films. Producció: Ventura Durall, José Alayón. Guió: Mauro Herce, Manuel Muñoz. Música original: José Manuel Berenguer. Fotografia: Mauro Herce. Idioma original: Tagal (subt. català).

Festival de Cinema de Locarno 2015, Premi Especial del Jurat.
Festival de Cinema Internacional de Jilhava, Premi al Millor Documental Mundial.
DocLisboa 2015, Premi a la Millor Opera Prima i Premi del Jurat Universitari.

Un vaixell mercant travessa l’oceà. La hipnòtica cadència dels seus engranatges revela el continu moviment de la maquinària devorant els seus treballadors: els últims gestos del vell ofici dels mariners desapareixen sota el ritme autòmat del segle XXI. Potser es tracta d’una nau a la deriva, o de l’últim exemplar d’una espècie en extinció amb els seus motors girant, imparables.


Mauro Herce

Mauro Herce

(Barcelona, 1976)

Es va graduar com a enginyer en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, el 1999 i el 2001, respectivament. La seva passió pel cinema i els viatges el van conduir a prosseguir els seus estudis a Cuba i diplomar-se a l’Escuela Internacional de Cine de San Antonio de los Baños, el 2003. Gràcies als seus bons resultats, va aconseguir una beca per a l’escola de cinema Louis Lumière, a París, on va finalitzar els seus estudis el 2004.

Ha treballat com a director de fotografia en una vintena de films (tant de ficció com documentals), curtmetratges, videoclips i anuncis. Alguns d’aquests treballs han estat seleccionats i en ocasions premiats en destacats festivals de cinema arreu del món, com ara Canes, Berlín, Venècia, Sant Sebastià, Rotterdam, Locarno, Toronto o Mar de Plata. Durant la seva carrera en el cinema, també ha treballat com a director i guionista de diversos llargmetratges i curts, i també ha desenvolupat tasques de productor en tres pel·lícules.

Metamorphosis

(Barcelona)

Durada: 99’. Any: 2016. Director: Manuel Pérez. Productora: Cornelius Films / Compacto. Producció: Aritz Cirbián, Mikel Más, Manuel Pérez. Guió: Manuel Pérez, Carles Vidal. Música original: Nuu, Nacho Vegas. Fotografia: Manuel Pérez. Idioma original: Català.

Docs Barcelona 2016: Premi del Públic i Menció Especial del Jurat.

Metamorphosis és la història d’un canvi irreversible vist a través dels ulls d’una de tantes ciutadanes invisibles: Laia, Aquest documental retrata el procés de construcció de la candidatura ciutadana Barcelona en Comú fins a la conquesta del poder municipal.


Manuel Pérez Cáceres

Manuel Pérez Cáceres

(Barcelona, 1978)

Estudia direcció cinematogràfica al C.E.C.C de 1999 a 2003. Desenvolupa la seva trajectòria professional combinant el seu treball de realitzador amb el d’ajudant de direcció en diversos llargmetratges, sèries de televisió i espots publicitaris.

Entre els seus treballs com a director, podem destacar el curtmetratge Korscha, estrenat al Festival de Sitges 2009, on va participar a la secció oficial a competició, així com el llargmetratge documental L’hora del pati, i les sèries de televisió EOS, Anotacions i Ksual.

L’any 2013 estrena el llargmetratge de ficció Frontera, rebent el premi a millor director al Festival de Málaga a la Secció ZonaZine. La pel·lícula participa en diversos festivals tant nacionals com internacionals, i rep els guardons següents: la Biznaga de Plata a la Millor Interpretació Masculina al festival de Málaga (ZonaZine); el premi a la Millor Fotografia a la secció oficial del Festival de Cinema Espanyol de Toulouse i el premi a la Millor Banda Sonora a la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Costa Rica.

Tarajal, desmuntant la impunitat a la frontera sud

(Barcelona)

Durada: 80’. Any: 2015. Directors: Xapo Ortega, Xavier Artigas, Marc Serra. Productora: Metromuster / Observatori DESC. Guió: Xapo Ortega, Xavier Artigas, Marc Serra. Música original: Soundreamer/Las Casicasiotone. Fotografia: Roger Sabà. Idioma original: Català, Castellà, Francès (subt. català).

Festivals on ha participat: Documentamadrid 2016 (Fora de concurs); Barcelona Creative Commons Culture & Film Festival 2016.

El febrer de 2014 moren al mar 15 persones que intentaven arribar a la costa espanyola nedant. Van ser atacats per la Guàrdia Civil que controla la frontera i els seus dispositius. Tarajal relata com un cos policial pot vulnerar amb tota impunitat les lleis del pròpies del país, de la mateixa manera que viola convencions i acords internacionals. En casos com el de la platja del Tarajal, la societat civil té un rol fonamental en la denúncia dels fets. És aquí on entra la figura de les querelles populars (la de l’Observatori DESC i Coordinadora de Barrios), les quals —davant la inacció de la Fiscalia— poden fer força perquè es desprenguin responsabilitats.


Xavier Artigas

Xavier Artigas

És sociòleg i artista visual. Comença la seva carrera cinematogràfica en 2008 com a col·laborador de cineastes com Mercedes Álvarez iRicardo Íscar. El 2012 dirigeix i produeix el seu primer llarg metratge documental, [NO-RES ], vida i mort d’un espai en tres actes, el qual guanya el primer premi del Festival Documenta Madrid 2012 (millor llarg metratge nacional). Xavier també és fundador, juntament amb Xapo Ortega, de la productora independent Metromuster. És coodirector de la pel·lícula Ciutat Morta, premiada al Festival de Màlaga com a millor documental el 2014.


Xapo Ortega

Xapo Ortega

Ha desenvolupat la seva carrera professional al voltant de l’arquitectura i el disseny gràfic. A partir de 2004 crea es seu propi estudi, setdos, on desenvolupa projectes gràfics col·laborant amb arquitectes com Carles Ferrater, David Chipperfeld, José Luis Mateo i amb estudis com b720 o Fuses-Viader, entre d’altres. Participa també, als anys 90, en el naixement del festival Primavera Sound i altres projectes musicals. Col·labora en l’actualitat amb diferents col·lectius vinculats als moviments socials de Barcelona, generant material videogràfic de denúncia social i política. És soci treballador de la cooperativa Metromuster, i coodirector de la pel·lícula Ciutat Morta, premiada al Festival de Màlaga com a millor documental el 2014.


Marc Serra

Marc Serra

És sociòleg i jurista. Activista en moviments pels drets humans, la lliure circulació i els drets de les persones migrants. Des de 2012 participa en la creació del col·lectiu Tanquem els CIE, plataforma pel tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers. Ha treballat a l’Observatori DESC, com a membre de l’equip jurídic, on segueix col·laborant.

Back To Top