Skip to content

MRS. DEATH

Durada: 61 min. Any: 2021. Directora: Sílvia Ventayol. Productora: La Perifèrica Produccions, The Fly Hunter, IB3 TV i àMÈDIA. Producció: Núria Cano i Lorena Torres. Guió: Sílvia Ventayol. Música: Jaume Compte. Fotografia: Jordi Pol. Idioma: català, castellà i anglès, subtitulat en català.

La mort ens provoca tanta por i confusió que amb prou feines podem mirar-la a la cara. En les nostres societats asèptiques, el dolor i el sofriment tendeixen a amagar-se. Tot i que no sempre va ser així. Fins més o menys la segona meitat del segle vint, i en llocs tan dispars com Europa, Llatinoamèrica i Estats Units, va existir el costum de pintar i, més endavant, fotografiar els morts. Una cosa que avui pot semblar macabra tenia la seva raó de ser. La representació dels difunts era una manera d’honrar i mitigar la pena per la mort d’un ésser estimat.


Sílvia Ventayol

És llicenciada en Humanitats per la UPF. Va completar la seva formació a l’Escola Internacional de Ràdio i Televisió de San Antonio de los Baños (Cuba) i a la UB amb un postgrau en Cooperació Cultural Internacional. A partir de llavors és directora, guionista audiovisual, professora i gestora cultural. Ha dirigit L’arxiduc i la pagesa (2016, IB3 TV), la sèrie documental La fàbrica desapareguda  (2013, IB3 TV), Les coves de Bellver (2012, Ajuntament de Palma, IB3 TV) i Llànties de foc (2011, TVC).

MAL DE CAÑA

Durada: 76 min. Any: 2021. Director: Juan A. Zapata. Productora: Mayo Films, Som Batabat i IFilm, TVC. Producció: Sergio Grobas, Oriol Cortacans i Ico Abréu. Guió: Jan Matheu. Música: José Julio Bello i Marcos Arias. Fotografia: Sofía Nicolini Llosa. Idioma: castellà.

Aquest documental gira entorn d’un cas d’esclavitud moderna en una de les plantacions de canya de sucre més grans del món, situada a la República Dominicana i pertanyent a una de les famílies més poderoses d’Amèrica. Emmarcats en una cultura de coerció, els treballadors haitians de les plantacions es veuen obligats a acceptar unes condicions de vida miserables, sense electricitat, aigua potable o serveis sanitaris, a canvi d’un refugi rudimentari que han de considerar per força la seva llar.


Juan A. Zapata

Arquitecte i fotògraf dominicà resident a Barcelona. Es va graduar a l’Institut Berlage de Rotterdam mentre col·laborava amb el fotògraf Francesco Jodice and Multiplicity a Milà. Entre els seus premis i reconeixements hi ha el Premi Internacional de Fotografia Wilfredo García, el Best Entry Award de la 2a Biennal d’Arquitectura de Rotterdam com a part del think-tank urbà Supersudaca, la preselecció als Premis Eduardo León Jimenes i una beca de cinema de la Graham Foundation. Ha exposat i projectat la seva obra a la Biennal de Paisatge de Barcelona, al SAIT, al Centre Witte de With d’Art Contemporani, als Rencontres Internationales Nouveau Cinéma et Art Contemporain, a la Haus der Kulturen der Welt i a la Galeria Nacional de Belles Arts de Santo Domingo. Zapata ha fet de professor i conferenciant sobre arquitectura, paisatge i fotografia en diverses institucions d’Amèrica Llatina i Europa.

LA CIGÜEÑA DE BURGOS

Durada: 82 min. Any: 2020. Directora: Joana Conill. Productora: Sigue Soñando Films. Producció: Àngela Bosch. Guió: Joana Conill. Música: Xavi Xalmeta. Fotografia: Àngela Bosch. Idioma: català, castellà.

La directora de la pel·lícula és una adolescent quan, després del funeral del seu pare, llegeix la vida del difunt als diaris. «Per què no en sé res, de tot això?», es pregunta. Filla d’un anarquista condemnat per terrorisme durant la dictadura franquista i afiliat al Partit Comunista durant el seu empresonament, partit per al qual després serà regidor a Barcelona durant les primeres legislatures democràtiques, Joana Conill comprèn que el seu pare, company de jocs i aventures, va decidir no explicar-li la seva vida. Per què?


Joana Conill

Logronyo, 1980

Resideix a Barcelona. Després d’estudiar Història de l’Art a la UB i Direcció Cinematogràfica al CECC, fa un curs de narrativa i novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Llavors decideix finalitzar la seva carrera acadèmica per treballar en el seu somni: aconseguir donar veu a la seva història familiar, vinculada amb la violència política espanyola del segle vint, i trobar camins de reparació col·lectiva que aportin nous escenaris socials més enllà del conflicte i el trauma. Comença a dirigir La cigüeña de Burgos el 2014 i estudia psicologia orientada al procés (Institut de Treball de Processos i IAPOP) per poder donar suport al seu propi procés de recerca i el d’altres persones. El 2020 aconsegueix acabar la seva òpera prima, La cigüeña de Burgos, que també produeix, després de sis anys de paciència i obstinació.

EL RETORN, LA VIDA DESPRÉS DE L’ISIS

Durada: 90 min. Any: 2021. Directora: Alba Sotorra. Productora: Alba Sotorra Cinema Productions, Sky Originals i Komina Film A Rojava, TVC. Producció: Alba Sotorra, Vesna Cudic i Carles Torras. Guió: Alba Sotorra. Música: Mehmud Berazi, Josefina Rozenwasser. Fotografia: Lara Vilanova, Gris Jordana i Núria Roldós. Idioma: anglès, subtitulat en català.

El documental ens mostra la dura realitat d’un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres d’Estat Islàmic. Shamima Begum (Regne Unit) i Hoda Muthana (EUA) van marxar dels seus països manipulades per la propaganda terrorista i l’odi de les xarxes socials. Van ser demonitzades pels mitjans de comunicació i ara ningú no en vol saber res. ¿El penediment sincer mereix una segona oportunitat? ¿Es pot justificar que els països occidentals acceptin el retorn dels fills però rebutgin que les mares puguin tornar? La directora catalana s’esforça en comprendre els matisos d’una situació complexa i delicada.


Alba Sotorra

Reus, 1980

És una cineasta i productora independent, fundadora de la productora Alba Sotorra, amb seu a Barcelona. Sotorra ha treballat a Síria, Afganistan, Corea, Bòsnia, Cuba, Estats Units, Guatemala, Anglaterra, Iran, Pakistan, Puerto Rico i Qatar, i ha viscut llargues temporades a l’Orient Mitjà. Les seves pel·lícules s’han estrenat en festivals internacionals com el Hot Docs, el Seminci i els festivals de Xangai i de Karlovy Vary. Entre els seus projectes destaquen Game Over (2015), guanyador del premi al millor llargmetratge documental en la 6a edició de Som Cinema, d’un Gaudí i del premi al nou talent al DocsBarcelona, i Comandante Arian (2018), guanyador del Tercer Premi Lleida Visual Art 2016 al millor projecte i nominada als Premis Gaudí al millor documental el 2019.

DOROTHEA Y EL MYOTRAGUS

Durada: 61 min. Any: 2020. Directores: Marta Hierro i Núria Abad. Productora: Mom Works. Producció: Núria Abad, Marta Hierro, Nacho Tejedor. Animació: Luis Ozonas. Guió: Marta Hierro i Núria Abad. Música: Francisco Albéniz. Fotografia: Juan Carlos Azpiroz. Idioma: català, castellà, i anglès, subtitulat en castellà.

El 1909 una jove britànica s’embarca rumb a Mallorca seguint la pista d’uns misteriosos ossos. Durant dos anys, s’enfila, escala i explora cada cavitat a les roques de Mallorca, Eivissa i Menorca, i relata l’experiència en els seus diaris. El primer d’ells desapareix, però la resta es conserven i narren en detall l’experiència. Dorothea Bate és una de les paleontòlogues més importants de tots els temps, una dona que va lluitar contra els estereotips de gènere de la seva època i que va descobrir misterioses espècies animals extingides a la Mediterrània, entre elles, el mític Myotragus balearicus.


Marta Hierro

Càceres, 1975

És llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid. El desig d’explicar històries en profunditat la condueix al món del documental, especialitzant-se en temes històrics i socials. Ha estat directora i guionista dels documentals La batlessa, Illes en Transició, Espies a la sorra. Objectiu Espanya (premi del públic al Festival Internacional de Cinema de Reus Memorimage; premi al millor llargmetratge documental al Festival Som Cinema de Lleida; premi al millor documental al Festival Cinema Ciutadà Compromés de València; menció especial al millor documental de memòria històrica al Festival Extremadoc), Agent Sicre. L’amic americà, El viatge definitiu, Vacances a Txernòbil, Els monstres de cameva (premi al millor documental de drets humans al Festival de Cinema i Vídeo Independent de Nova York; premi al millor llargmetratge documental al Festival Inquiet), Estat d’exili, Baix en carboni, Risc químic i Mallorca al trot.

Núria Abad

És productora, directora i guionista de documentals i programes de televisió en col·laboració amb diverses productores de Balears i Catalunya; també és especialista en la planificació i execució d’estratègies integrals de comunicació. Ha estat directora i guionista dels documentals La batlessa i Centroamericando, la sèrie documental Històries d’un ball i els programes televisius Balears fa ciència i Art balear. També ha treballat en la producció de la sèrie documental Illes en Transició.

CONSTANTE Y EL FLORIDITA DE HEMINGWAY

Durada: 62 min. Any: 2020. Director: Ramon Vilaró. Productora: Arlet Films. Producció: Cristina Gibert. Guió: Ramon Vilaró. Fotografia: Andros Barroso. Idioma: català i castellà.

El documental recrea el llegat de Constant Ribalaigua, nascut a Lloret de Mar, que va emigrar a Cuba a la recerca de fortuna a finals del segle dinou. Allà va triomfar com a cocteler i propietari del cèlebre Floridita, lloc preferit de l’escriptor Ernest Hemingway, per a qui va elaborar el famós daiquiri Papa Doble, a més de crear cinc dels deu còctels cubans més populars. Encara avui està considerat un dels mestres de la cocteleria mundial.


Ramon Vilaró

Vic, 1945

Periodista, escriptor i documentalista, ha treballat de corresponsal d’El País a Brussel·les, Washington i Tòquio (1976-1989). És autor de llibres d’assaig, com Japó (1989), Gringolandia (2004), Sol naixent (2011) i Mabuhay (2016). En el camp de la novel·la, ha escrit Dainichi (2000), Tabac (2002) i L’última conquesta (2006). Pel que fa al món del documental, és director i guionista de Made In Barcelona (1992), Miró, la llum de Mallorca (1996), Javier (2007), D’aliats a massacrats (2014) i Constant i el Floridita de Hemingway (2020).

Back To Top