TRES
Durada: 96 min. Any: 2021. Director: Juanjo Giménez. Productores: Nadir Films, Frida Films, M-Films i Tres la Película Frida Nadir AIE. Guió: Juanjo Giménez i Pere Altimira. Música: Domas Strupinskas. Fotografia: Javi Arrontes. Intèrprets: Marta Nieto, Miki Esparbé, Francisco Reyes, Luisa Merelas i Cristina Iglesias. Idioma: castellà i català.
C. és dissenyadora de so. Gaudeix amb el seu treball. Passa moltes hores sola, gravant efectes de sala, wild tracks, editant, barrejant. L’estudi és el seu últim refugi: un lloc on deixa de banda les relacions avariades que manté amb la seva exparella, amb la seva anciana mare i amb els seus companys de feina. Tot i que no n’és conscient, C. està començant a desincronitzar-se. Com si fos una pel·lícula mal sonoritzada, el seu cervell ha començat a processar el so més tard que les imatges. Tot d’una està curada, però ja no és la mateixa. La seva odissea sensorial l’ha fet madurar. Ara disposa d’una segona oportunitat. Està a les seves mans no deixar-la escapar.
Juanjo Giménez
Ha nascut i viu a Barcelona. Ha dirigit uns quants curts, entre ells Timecode (2016), Palma d’Or al Festival de Cannes, nominat a l’Oscar de Hollywood, considerat el millor curt europeu als European Film Awards i guanyador del Goya, el Gaudí i més de cent premis internacionals. Alguns dels seus altres curts són Libre indirecto (1997), Máxima pena (2005),NitBus (2007) i Rodilla (2010), tots ells multipremiats en festivals nacionals i internacionals. D’altra banda, és director dels llargmetratges Nos hacemos falta i Tilt (2003), premiats a Roma, Las Palmas i Ourense, i dels documentals Esquivar y pegar (2010), codirigit amb Adán Aliaga, Cargol al millor documental al Festival Abastos de Cadis, i Contact proof (2014), també estrenat a l’Abastos. A més a més, és el responsable i fundador de la productora Nadir Films SL. Algunes de les seves produccions són La casa de mi abuela (Adán Aliaga, 2005), guanyadora del premi Joris Ivens al Festival Internacional de Cinema Documental d’Amsterdam, Estigmas (també dirigida per Aliaga el 2009), que obté el premi Pilar Miró a la millor òpera prima al Seminci, i Una película india (Enric Miró, 2009), guardonada al Documenta Madrid i l’Abastos i seleccionada a Karlovy Vary.