Skip to content

COSMÉTICA DEL ENEMIGO

Durada: 90 min. Any: 2020. Director: Kike Maillo. Productora: Sábado Películas, Barry Films, The Project. Producció: Toni Carrizosa, Ana Eiras. Guió:Kike Maillo, Cristina Clemente, Fernando Navarro. Música: Alex Baranowski. Fotografia: Rita Noriega. Intèrprets: Tomasz Kot, Athena Strates, Marta Nieto, Dominique Pinon, Götz Vogel. Idioma: anglès, subtitulat en castellà.

Jeremiasz Angust és un arquitecte d’èxit que, dirigint-se a l’aeroport de París, perd el seu vol a causa d’una misteriosa jove, Texel Textor, que l’aborda de sobte. Els dos personatges iniciaran una conversa que s’anirà enrarint fins a esdevenir una cosa sinistra i criminal.


Kike Maillo

Barcelona, 1975

El 1994 inicia els seus estudis a l’ESCAC. Allà es gradua en Direcció Cinematogràfica amb el curtmetratge Les cabres de Freud (1999), protagonitzat per Tristán Ulloa. A partir d’aquí comença la seva marxa publicitària com a creatiu i realitzador en el marc de la petita companyia Kikeyluis (fundada al costat de Lluís Segura, també creatiu i realitzador). Paral·lelament, escriu i dirigeix el seu segon curtmetratge, Els gossos de Pavlov, que estrena a finals del 2003. El curt s’exhibeix en més de quaranta festivals i rep dues desenes de premis, entre els quals destaquen els aconseguits al Festival d’Alcalá d’Henares, Mecal i el Festival de Munic. A partir del 2006 dirigeix diversos videoclips per a artistes com Pastora Soler, El Langui o Manos de Topo. Del 2009 al 2012 dirigeix la sèrie d’animació Arròs covat, produïda per Escándalo Films i Televisió de Catalunya i guardonada amb un premi Ondas. L’octubre de l’any 2011 estrena el seu primer llargmetratge, Eva, pel·lícula de ciència-ficció protagonitzada per Daniel Brühl, Marta Etura, Alberto Ammann i Claudia Vega. El film ha estat guardonat amb cinc premis Gaudí i tres premis Goya, entre ells el de director novell. L’any 2012 funda la productora Sábado Películas al costat de Toni Carrizosa, amb la qual ha produït els llargmetratges Barcelona, nit d’estiu i Barcelona, nit d’hivern, tots dos dirigits per Dani de l’Ordre. El 2016 estrena el seu segon llargmetratge com a director, Toro, un frenètic thriller d’acció que es desenvolupa a la Costa del Sol i que està protagonitzat per Mario Casas, Luis Tosar, José Sacristán i Ingrid García-Jonsson. Toro obre la 19a edició del Festival de Màlaga. El 2020 realitza Cosmética del enemigo, thriller ambientat a París i basat en una novel·la de la popular autora Amélie Nothomb.

ISAAC

Durada: 84 min. Any: 2020. Directors: Ángeles Hernández, David Mata- moros. Productores: Mr. Miyagi Films, Attitude Films. Producció: David Matamoros, Ángeles Hernández. Guió: Ángeles Hernández, David Matamoros, Antonio Hernández. Música: Simon Smith, Arnau Bataller. Fotografia: Gina Ferrer. Intèrprets: Pepe Ocio, Iván Sánchez, Maria Ribera, Erika Bleda. Idioma: castellà.

El Nacho i el Denis són dos amics que tornen a retrobar-se després de setze anys. Tots dos reprenen la seva amistat, fins al punt que el Nacho li confessa que no pot concebre fills amb la seva dona, la Marta. Al Nacho i al Denis se’ls ocorre una proposta en què es veuran involucrades les seves companyes. Les dues parelles es van entrellaçant cada vegada més a mesura que passen temps junts, mentre es posen a prova la fidelitat i la lleialtat.


Ángeles Hernández

Barcelona, 1974

Directora, guionista i productora, ha compaginat feines de direcció i producció, amb més de vint projectes produïts en els últims dotze anys. Isaac, la seva òpera prima, ha participat en el Festival Internacional de Cinema de l’Índia, de classe A, i en multitud de festivals internacionals. Actualment prepara el seu segon llargmetratge, Faro.

David Matamoros

Barcelona, 1973

Engega la seva carrera dirigint el curtmetratge Lo que dejamos atrás, amb el qual guanya multitud de premis al circuit de festivals, com passa, també, amb el seu primer llargmetratge, Isaac. Actualment està treballant en el procés de preproducció d’Astronauta, la seva segona pel·lícula com a director. Ángeles i David fa més de deu anys que col·laboren amb la productora de Lars von Trier, Zentropa, produint cinema, documentals i televisió. Han posat en marxa més de deu pel·lícules junts, entre les quals El hoyo, Breve historia del planeta verde, Evolution o Vulcania. La seva passió els porta a involucrar-se creativament en els projectes, desenvolupant tasques de guió i direcció. Tanmateix, és amb Isaac que fan un pas en la seva trajectòria professional i es llancen a dirigir un llargmetratge.

LA DESVIDA

Durada: 87 min. Any: 2020. Director: Agustín Rubio. Productora: EOC Producciones Cinematográficas. Producció: Agustín Rubio, Emilio Oviedo. Guió: Agustín Rubio. Fotografia: Carlos Cebrián. Música: Josué Vergara. Intèrprets: Julio Perillán, Tábata Cerezo, Telmo Yago. Idioma: anglès, subtitulat en castellà.

L’Alex i la Natalia Dunn formen una parella reeixida, típicament actual: seguidors de la teoria de decreixement, resideixen en un poble de l’Espanya buida, des d’on han tingut un notable èxit mundial com a autors de contes infantils. Tanmateix, tot s’enfonsa quan perden el Jonah, el seu únic fill, a punt de complir els deu anys.


Agustín Rubio

València, 1978

Des del 2006 exerceix com a professor de Ciències de la Comunicació a la Universitat Jaume I de Castelló. És autor de quatre llibres de cinema i de nombrosos articles en revistes especialitzades. El 1997 escriu i dirigeix el seu primer curtmetratge, de caràcter semiprofessional, Caritat. El curt, gravat en U-matic, és seleccionat, entre d’altres, a la 21a edició del Festival Internacional de Cinema Independent d’Elx. La seva experiència següent és el migmetratge Arribés el dia, coescrit i codirigit amb Nacho Lahuerta, Miguel Roselló i David Serna, i que produeix en solitari. El 2010 funda amb Óscar Martín Xerea Films, segell sota el qual impulsen el curtmetratge documental Falles 37. L’art en guerra, en el qual fa de productor executiu. Després coescriu amb el mateix Martín el llargmetratge In denial (Negació). El 2015 escriu, dirigeix i produeix per a When Lights Are Low el curtmetratge Replà, seleccionat en les seccions oficials, entre d’altres, del 21 Bermuda International Film Festival o la 41a edició del Festival Internacional de Cinema Independent d’Elx, i reconegut com a millor curt valencià en la 18a edició del Festival Internacional de Curtmetratges de Ràdio City. Actualment prepara diversos projectes per a curts i llargmetratges.

LUCAS

Durada: 92 min. Any: 2021. Director: Álex Montoya. Productores: Raw Pictures, Telespan, RTVE, àMÈDIA. Producció: Sofía López, Álex Montoya. Guió: Álex Montoya, Sergio Barrejón. Música: Siddhartha Barnhoorn. Fotografia: Jon D. Domínguez. Intèrprets: Jorge Motos, Jorge Cabrera, Jordi Aguilar, Irene Anula, Emma Lainez. Idioma: castellà.

El Lucas és un noi que acaba de perdre el seu pare, cosa que ha complicat la seva vida quotidiana. Un dia l’aborda l’Álvaro, un home de mitjana edat que li proposa un tracte: li pagarà diners a canvi de fotos i vídeos, amb els quals crearà falsos perfils a les xarxes socials per contactar amb noies joves.


Álex Montoya

Aprèn a fer cinema als quinze anys gravant curtmetratges, que sumen més de 170 premis, inclosa una nominació als Goya i una menció especial a Sundance. Des de llavors roda dos llargmetratges: el primer, Assemblea, després de la seva exhibició en festivals el 2020 s’estrena a Filmin i es converteix en l’estrena espanyola més vista en aquesta plataforma. Lucas, un thriller dramàtic sobre la relació entre un noi de quinze anys i un pedòfil, és el seu segon llargmetratge.

OVELLA

Durada: 63 min. Any: 2021. Directors: Marc Puig, Júlia Marcos, Daria Molteni, Sergi Rubio. Productora: ESCAC Films. Producció: Alison Gimeno, Raquel Torreño, Ana Villagra. Guió: Pau Vidal, Joel Guisado, Carlos Robisco, Antoni Casas. Música: Marc Little. Fotografia: Cristina Neira, Raquel Coll, Oriol Pons, Martí Rosell. Intèrprets: Nao Albet, Pep Cruz, Maria Pau Pigem, Marc Garcia Coté. Idioma: castellà, català.

L’Ove és un noi que ha estat tractat i criat com una ovella tota la vida. El seu dia a dia consisteix a menjar, dormir, pasturar i passar l’estona al costat de la LL, l’única ovella del ramat que el sembla acceptar. L’arribada d’un camió que ve a emportar-se una part del ramat fa que l’Ove comenci a preguntar-se què pot haver-hi més enllà dels límits de la granja i a rebel·lar-se contra el que sempre ha cregut ser.


Sergi Rubio

Sant Antoni de Vilamajor (Barcelona), 1997

És graduat en Direcció Cinematogràfica per la UB i l’ESCAC. Anteriorment, com a alumne, participa i dirigeix desenes de curtmetratges i reportatges, com Aire (2016) i Protocol de reconeixement (2018). Actualment està cursant el màster universitari en Estratègia i Creativitat en Publicitat per la UOC, mentre desenvolupa un curtmetratge d’animació.

Marc Puig

Gallifa (Barcelona), 1995

És graduat en Direcció Cinematogràfica per la UB i l’ESCAC. Anteriorment, com a alumne, desenvolupa i dirigeix diferents projectes, com La caiguda d’Apol·lo (2014) i El racó (2017). El curtmetratge El saber perdre (2020) és el seu projecte final de grau. Durant el seu últim any a l’ESCAC codirigeix el llargmetratge col·lectiu Ovella.

Júlia Marcos

Barcelona, 1997

Es gradua en Cinema i Audiovisual a l’ESCAC, en l’especialització de direcció cinematogràfica, amb la promoció del 2015-2019. Després d’escriure, dirigir i col·laborar en diferents projectes dins i fora de l’àmbit acadèmic, coescriu i dirigeix el curtmetratge Compte enrere com a projecte de graduació. L’últim any de carrera codirigeix el llargmetratge Ovella, també com a projecte final de grau.

Daria Molteni

Como (Itàlia), 1994

Tenint pocs mesos la seva família s’instal·la a Varadero (Cuba), on a la primerenca edat de tres anys comença la seva formació musical. Continua els seus estudis professionals de piano al Conservatori de Palma. El 2012 la seva passió pel cinema l’empeny a formar-se com a guionista a la Scuola Visconti de Milà, treballant en l’escriptura de múltiples curtmetratges, sèries i un llargmetratge. Quatre anys després finalitza la carrera de direcció cinematogràfica a l’ESCAC, dirigint el curtmetratge Totes les meves vespes. Durant el seu últim any a l’ESCAC codirigeix el llargmetratge col·lectiu Ovella.

VOCES ROTAS

Durada: 103 min. Any: 2020. Director: Héctor Fáver. Productora: Segarra Films i Aureal Theorem. Producció: Ramon Térmens, Lluís Serra i Xènia Puiggrós. Guió: Héctor Fáver. Fotografia: Joan Babiloni. Música: Lito Vitale. Intèrprets: Luz Portero, Ariadna Brull, Albert Pueyo, Keyla Alterachs, Montse Barriga, Carmen Pérez, Cristina Zafra, Leo Durán i Eduard Fontana. Idioma: castellà i francès, subtitulat en castellà.

En plena crisi matrimonial, la Júlia coneix el Víctor, un director de cinema fracassat. Junts viuran una relació tempestuosa en la qual ella reordenarà el seu passat. Mentrestant, ell intentarà treballar en el seu següent film: la història d’Alcón, una vella glòria teatral, tancat en un casalot amb els seus fantasmes.

Héctor Fáver

A més de director, guionista, productor i professor de cinema, és membre de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, de l’Acadèmia de Cinema Català i de l’Acadèmia de Cinema Europeu. D’altra banda, ha estat director i professor durant 28 anys, entre 1984 i 2012, del Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Dins del pla pedagògic del centre, en aquest període produeix, a través de la seva pròpia productora, 11 llargmetratges i més de 270 curtmetratges realitzats per alumnes i professors. Ha participat en més de 100 festivals internacionals, com el de Cannes, Berlín, Venècia, Sant Sebastià i Karlovy Vary, a més del London Film Festival, entre d’altres. Obté diversos reconeixements, com un Goya al millor curtmetratge documental i diferents premis al Festival de Berlín i al de Sant Sebastià, al Documentary Film Festival Amsterdam, al St. Petersburg International Film Festival, al Festival de Cinema de Catalunya – Sitges, al Festival de Cinema Fantástico de Porto i al Festival de Màlaga.

LAS CONSECUENCIAS

Durada: 96 min. Any: 2021. Directora: Claudia Pinto. Productores: Sin Rodeos Films, Las Consecuencias AIE, N279 Entertainment, Potemkino i Érase Una Vez Films. Producció: Claudia Pinto, Els Vandevorst, Peter de Maegd, Tom Hameeuw, Ángeles Hernández i Elena Ruiz. Guió: Claudia Pinto i Jordi Llorca. Música: Vincent Barrière. Fotografia: Gabo Guerra. Intèrprets: Juana Acosta, Alfredo Castro, María Romanillos, Carme Elias, Sonia Almarcha, Christian Checa i Héctor Alterio. Idioma: castellà.

En un viatge a una petita illa volcànica, Fabiola es converteix en espia de la seva llar. No té proves ni certeses, però la seva intuïció li diu que no tot és el que sembla. Es debat entre la por al que pot trobar i la necessitat d’obtenir respostes. Fins a on es pot furgar en la intimitat dels altres? Fins on es pot mentir per protegir la gent que estimes?


Claudia Pinto

Llicenciada en Comunicació Audiovisual, amb màsters en guió de cinema i guió de televisió i un doctorat en fotografia i nous mitjans audiovisuals, és directora i guionista. Amb la seva òpera prima, La distancia más larga (Veneçuela-Espanya), guanya el reconeixement dels festivals, la indústria i el públic. És nominada als Goya en la categoria de millor pel·lícula iberoamericana el 2015 i guanya el premi Platí a la millor òpera prima de ficció iberoamericana. Obté uns altres disset premis internacionals, entre ells, a la millor pel·lícula d’Amèrica Llatina al Festival des Films du Monde de Mont-real i a la millor directora al Cleveland International Film Festival. D’altra banda, participa en la secció oficial dels festivals de Gijón i l’Havana, entre d’altres. Varietyconsidera el film “un debut reeixit”, i el públic li dona suport, atorgant-li premis en llocs tan diferents com Hèlsinki, Buenos Aires i Espanya. A Veneçuela, per exemple, es manté més d’un any en cartellera. Amb el seu segon llargmetratge, Las consecuencias (Espanya-Holanda-Bèlgica), participa en el Fòrum de Coproducció de Sant Sebastià i guanya el premi Eurimages. Des del 2006 compagina la creació cinematogràfica amb la direcció de sèries de televisió.

EL VENTRE DEL MAR

Durada: 76 min. Any: 2021. Director: Agustí Villaronga. Productores: Testamento Producciones, La Periférica Produccions i Link Up Barcelona. Producció: Javier Pérez Santana i Cesc Mulet. Guió: Agustí Villaronga. Música: Marcus J. G. R. Fotografia: Josep Maria Civit i Blai Tomás. Intèrprets: Roger Casamajor, Òscar Kapoya, Muminu Diallo, Armando Buika i Marc Bonnin. Idioma: català.

Juny del 1816. La fragata Alliance, de la Marina francesa, embarranca davant les costes del Senegal. Com els bots disponibles per a l’evacuació no són suficients per acollir tots els tripulants, es construeix una precària embarcació a què obliguen a pujar 147 homes i l’abandonen a la seva sort. La fam, la inclemència de la mar, la bogeria i una lluita aferrissada es deslliga en aquella barca a la deriva.


Agustí Villaronga

Una de les veus més personals i secretes del cinema europeu. Sempre transgressor, es mou per senders valents i implacables. De vegades transita pel cinema de gènere però sovint el desborda explorant amb rigor territoris poc freqüentats, situant-se sense pal·liatius a la part del mal i la mort com a exorcisme i reflexió profunda. Les seves pel·lícules han participat, i han estat premiades, en els festivals de Berlín, Cannes, Mont-real, Sant Sebastià, Tòquio, etc. A més, ha estat seleccionat dues vegades per representar Espanya i Mèxic als Oscars de Hollywood. La seva filmografia destaca per obres com Tras el cristal (1985), El niño de la luna (1989) El mar (2000), Aro Tolbukhin (2002), Pa negre (2010), El rey de la Habana (2015) Incerta glòria (2017) i Born a king (2018).

TRES

Durada: 96 min. Any: 2021. Director: Juanjo Giménez. Productores: Nadir Films, Frida Films, M-Films i Tres la Película Frida Nadir AIE. Guió: Juanjo Giménez i Pere Altimira. Música: Domas Strupinskas. Fotografia: Javi Arrontes. Intèrprets: Marta Nieto, Miki Esparbé, Francisco Reyes, Luisa Merelas i Cristina Iglesias. Idioma: castellà i català.

C. és dissenyadora de so. Gaudeix amb el seu treball. Passa moltes hores sola, gravant efectes de sala, wild tracks, editant, barrejant. L’estudi és el seu últim refugi: un lloc on deixa de banda les relacions avariades que manté amb la seva exparella, amb la seva anciana mare i amb els seus companys de feina. Tot i que no n’és conscient, C. està començant a desincronitzar-se. Com si fos una pel·lícula mal sonoritzada, el seu cervell ha començat a processar el so més tard que les imatges. Tot d’una està curada, però ja no és la mateixa. La seva odissea sensorial l’ha fet madurar. Ara disposa d’una segona oportunitat. Està a les seves mans no deixar-la escapar.

 


Juanjo Giménez

Ha nascut i viu a Barcelona. Ha dirigit uns quants curts, entre ells Timecode (2016), Palma d’Or al Festival de Cannes, nominat a l’Oscar de Hollywood, considerat el millor curt europeu als European Film Awards i guanyador del Goya, el Gaudí i més de cent premis internacionals. Alguns dels seus altres curts són Libre indirecto (1997), Máxima pena (2005),NitBus (2007) i Rodilla (2010), tots ells multipremiats en festivals nacionals i internacionals. D’altra banda, és director dels llargmetratges Nos hacemos falta i Tilt (2003), premiats a Roma, Las Palmas i Ourense, i dels documentals Esquivar y pegar (2010), codirigit amb Adán Aliaga, Cargol al millor documental al Festival Abastos de Cadis, i Contact proof (2014), també estrenat a l’Abastos. A més a més, és el responsable i fundador de la productora Nadir Films SL. Algunes de les seves produccions són La casa de mi abuela (Adán Aliaga, 2005), guanyadora del premi Joris Ivens al Festival Internacional de Cinema Documental d’Amsterdam, Estigmas (també dirigida per Aliaga el 2009), que obté el premi Pilar Miró a la millor òpera prima al Seminci, i Una película india (Enric Miró, 2009), guardonada al Documenta Madrid i l’Abastos i seleccionada a Karlovy Vary.

Back To Top