NATURALEZA MUERTA

Durada: 6 min. Any: 2020. Directora: Carolina Astudillo. Producció: José Nicolás. Guió: Carolina Astudillo. Música: Tempe Hernández. Idioma: alemany, subtitulat en castellà.

Freud va descriure el concepte de inquietant (unheimlich) com una vivència contradictòria en què un cas estrany se’ns presenta com a conegut i el conegut se’ns torna estrany. Una neta descobreix que el passat de la seva àvia era molt diferent del que li havien explicat. Pot ser que en temps de guerra la moral quedi supeditada a la supervivència?

Carolina Astudillo Muñoz

Santiago de Xile

Diplomada en Estudis de Cinema per la Universitat Catòlica de Xile i amb el màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB, és realitzadora, investigadora i docent. Ha desenvolupat el seu treball en la investigació, la creació documental i l’escriptura, tenint com a eix articulador les dones i la memòria històrica. Els seus treballs oscil·len entre el cinema experimental i el videoart. Les seves pel·lícules han estat exhibides en museus i institucions educatives, com el Jeu de Paume, la Tabakalera, el Museu d’Història de Catalunya, la Sorbona, la Universitat de Franche-Comté, la Universitat de Borgonya, la Universitat d’Aix-Marseille, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Salamanca (CEISAL), la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat del País Basc (TYF), el Tecnocampus, la Universitat de Xile i la Universitat Diego Portales. Va realitzar el seu primer documental curt, De monstruos y faldas (2008), a través del màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB. El seu primer llargmetratge, El gran vuelo (2014), s’ha projectat en diversos festivals, mostres i universitats. Va obtenir la Biznaga de Plata al millor documental al Festival de Màlaga (2015); el Premi Ferotge Porta Fosca al millor documental, atorgat per l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya (AICE), i els premis al millor migmetratge documental a Abastos, al millor muntatge al Sole Luna Doc Film Festival i al millor documental al Som Cinema. Per aquesta obra, la directora va ser distingida com la millor realitzadora per l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIM). El seu segon llargmetratge, Ainhoa, yo no soy esa (2018), va obtenir la Biznaga de Plata al millor documental al Festival de Màlaga, el gran premi del jurat a l’Escales Documentaires i el premi al millor so i una menció especial del jurat al DocumentaMadrid.