Curtmetratges documentals

WELLNESS

Durada: 15 min. Any: 2020. Directors: Núria Gebellí, Diego Véliz, José Javier Castro i Maricella Vilca. Productora: UAB (màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu). Producció: Núria Gebellí i Maricella Vilca. Guió: Núria Gebellí, Diego Véliz, José Javier Castro i Maricella Vilca. Fotografia: Núria Gebellí i Maricella Vilca. Idioma: castellà.

Mari Fe lidera un equip amateur de culturisme femení que es prepara per competir a Catalunya. La debutant Soraya i les experimentades Rosa i Angie lluitaran per pertànyer a un món on han de conviure músculs i feminitat.

Núria Gebellí, Maricella Vilca, Diego Véliz i Jose Javier Castro

Espanya, Perú, Xile i Colòmbia

Realitzen el màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB el 2019-2020, sent Wellness el seu curtmetratge de titulació de màster. Prèviament, Núria treballa com a periodista a la Cadena SER i Betevé, i com a tallerista a la Cooperativa Drac Màgic; a més, codirigeix el seu primer documental, Cuidar entre terres (2019). D’altra banda, Maricella realitza dos curtmetratges i un taller de producció executiva a l’EICTV, i el 2015 funda la seva productora, Serra Sud Audiovisual. Quant a Diego, actua com a productor i programador del Festival Internacional de Cinema Documental Aricadoc, dirigeix la seva òpera prima, Aquí nos quedamos, i prepara el web interactiu Desert Sonor. Finalment, José Javier codirigeix els curtmetratges documentals La isla (2014), Semilla (2018) i Pablo (2019); estudia en un taller de realització de documentals a l’EICTV, i, actualment, està acabant el seu curtmetratge Como gallos.

NATURALEZA MUERTA

Durada: 6 min. Any: 2020. Directora: Carolina Astudillo. Producció: José Nicolás. Guió: Carolina Astudillo. Música: Tempe Hernández. Idioma: alemany, subtitulat en castellà.

Freud va descriure el concepte de inquietant (unheimlich) com una vivència contradictòria en què un cas estrany se’ns presenta com a conegut i el conegut se’ns torna estrany. Una neta descobreix que el passat de la seva àvia era molt diferent del que li havien explicat. Pot ser que en temps de guerra la moral quedi supeditada a la supervivència?

Carolina Astudillo Muñoz

Santiago de Xile

Diplomada en Estudis de Cinema per la Universitat Catòlica de Xile i amb el màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB, és realitzadora, investigadora i docent. Ha desenvolupat el seu treball en la investigació, la creació documental i l’escriptura, tenint com a eix articulador les dones i la memòria històrica. Els seus treballs oscil·len entre el cinema experimental i el videoart. Les seves pel·lícules han estat exhibides en museus i institucions educatives, com el Jeu de Paume, la Tabakalera, el Museu d’Història de Catalunya, la Sorbona, la Universitat de Franche-Comté, la Universitat de Borgonya, la Universitat d’Aix-Marseille, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Salamanca (CEISAL), la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat del País Basc (TYF), el Tecnocampus, la Universitat de Xile i la Universitat Diego Portales. Va realitzar el seu primer documental curt, De monstruos y faldas (2008), a través del màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB. El seu primer llargmetratge, El gran vuelo (2014), s’ha projectat en diversos festivals, mostres i universitats. Va obtenir la Biznaga de Plata al millor documental al Festival de Màlaga (2015); el Premi Ferotge Porta Fosca al millor documental, atorgat per l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya (AICE), i els premis al millor migmetratge documental a Abastos, al millor muntatge al Sole Luna Doc Film Festival i al millor documental al Som Cinema. Per aquesta obra, la directora va ser distingida com la millor realitzadora per l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIM). El seu segon llargmetratge, Ainhoa, yo no soy esa (2018), va obtenir la Biznaga de Plata al millor documental al Festival de Màlaga, el gran premi del jurat a l’Escales Documentaires i el premi al millor so i una menció especial del jurat al DocumentaMadrid.

LAS FLORES QUE ARRANCAS

Durada: 16 min. Any: 2020. Directora: Claudia Estrada. Producció: Claudia Estrada. Guió: Claudia Estrada. Música: Carlos Antonaya i Kristel Lilibeth. Fotografia: Daniela Garza. Idioma: castellà.

Mèxic, Dia dels Morts. Yamil Trejo recorda la seva filla, Yuri Lisset, víctima d’un feminicidi el 2016, mentre que Patricia Sánchez, una jove feminista, marxa i demana justícia en una manifestació. A Bachajón (Chiapas), María Demeza, activista indígena, dona suport a la seva comunitat per aturar la violència de gènere i informar sobre els drets de les dones. Les tres busquen justícia en un país on són assassinades deu dones al dia.

Claudia Estrada

València, 1997

É s graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València (Campus de Gandia). El seu interès pel cinema comença quan sent la necessitat d’expressar-se a través de l’audiovisual. Comença, així, a crear videopoemes i petites històries sobre dones. És quan rep el primer premi al Festival de Clipmetratges de Mans Unides amb Com va ser la teva vida, àvia? que pot anar a Mèxic a gravar el seu primer curt documental, Las flores que arrancas.

CON VISTAS AL MAR

Durada: 16 min. Any: 2021. Director: Marc Luguera. Productora: ESCAC Films. Producció: Marc Luguera i Mariona Serra. Guió: Marc Luguera. Fotografia: Raquel Coll. Idioma: castellà.

Després de consolidar-se com a destinació turística a mitjans dels anys seixanta, aquest petit poble de costa s’ha convertit en un poble dormitori per als treballadors d’una central nuclear. Amb la promesa liberal de prosperitat i benestar socioeconòmic, molts van deixar les seves cases per mudar-se al petit municipi i començar a treballar a la nova central nuclear.

Marc Luguera

Sitges, 1997

Especialitzat en la no-ficció, és graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC. El seu interès per les arts visuals des d’un punt de vista crític i polític, irònic i sarcàstic, l’ha portat a realitzar la seva òpera prima, Amb vistes a la mar (2021). Aquesta obra, en clau de curtmetratge documental, funciona com a retrat d’un poble costaner i articula una crítica a un model neoliberal que acabarà per engolir un municipi sencer

AMUNT LA VALL

Durada: 24 min. Any: 2021. Directora: Júlia Roigé. Productores: ESCAC Films. Producció: Jasmina Tost. Guió: Júlia Roigé. Música: Pau Vallvé. Fotografia: Guillermo Labarga. Idioma: català.

Corre la veu que enmig dels Pirineus andorrans hi ha un pastor solitari que mou el seu habitatge en helicòpter. És una petita caravana que, literalment, vola. Aquesta pel·lícula explica el viatge que fa la directora de la pel·lícula per descobrir si rere aquests rumors hi ha una història real.

Júlia Roigé

Lleida, 1996

És graduada en Direcció i Producció de Cinema Documental per l’ESCAC. Aquest és el seu treball de final de grau.

Back To Top

By visiting our site, you agree to our privacy policy regarding cookies, tracking statistics, etc.