Curtmetratges documentals

Durada: 29 min. Any: 2020. Director: Sergi Merchan. Productores: ESCAC Films. Producció: Anna Moragriega. Guió: Sergi Merchan, Bianca Luzia Franceza, Antoni González. Música: Arnau Cintas. Fotografia: Joan Martínez Urango, Sergi Merchan. Idioma: català.

El Sergi és un estudiant de cinema que intenta fer el seu primer llargmetratge, basat en la relació que va tenir amb la Claudia, la seva millor amiga, amb qui va perdre el contacte des que van discutir a Bristol, Anglaterra.

Sergi Merchan

Graduat en cinema a l’ESCAC, es va estrenar oficialment com a director i guionista amb Tribu, una comèdia negra en format curt que ha estat seleccionada i premiada en més de seixanta festivals internacionals; destaquen la menció especial del jurat que va obtenir al Festival de Cinema de Saragossa l’any 2018 i les projeccions que se’n van fer al Pinewood Studios. Bristolés el seu primer curtmetratge amb la productora ESCAC Films, un híbrid entre el món de la ficció i el propi del documental i que representa el seu treball més personal fins ara.

Durada: 20 min. Any: 2020. Directora: Hajar Boujtat. Productora: ESCAC Films. Producció: Hajar Boujtat, Sílvia Calabuig, Walter Capdevila, Laura Rodríguez. Guió: Hajar Boujtat. Fotografia: Guillermo Labarga. Idioma: castellà.

Una línia recta, sense final i sense inici, es planteja a si mateixa on comença i on acaba. La mort no és un instant; és un procés prolongat de reflexions, idees, pors, rancúnies, faltes, enyorances, esperances, etc. És un instant que es perllonga i no mor fins després de la nostra mort.

Hajar Boujtat

Nascuda al Marroc, està graduada en direcció de cinema documental a l’ESCAC. ¿Tiene sentido contar hasta infinito? és el seu projecte final de carrera i el seu primer curtmetratge documental, en què es presenta a si mateixa com a directora experimental i poc convencional.

Durada: 10 min. Any: 2020. Director: Frederic Perers. Productora: Nanouk Films. Producció: Ventura Durall.  Guió: Frederic Perers i Ventura Durall. Fotografia: Mauro Herce. Idioma: català.

La Pilar recorre per última vegada el pis que la va veure néixer, retrobant a cada estança alguns dels moments de la seva vida.

Frederic Perers

Artista i dissenyador visual. La memòria, el rastre, l’arxiu i l’homenatge gairebé sempre estan presents en la seva obra, de vegades amb instal·lacions a l’espai públic que pivoten sobre la memòria del lloc on intervé. És l’autor de Voreres, la memòria subtil, una publicació editada per l’Ajuntament de Barcelona el 2017. La casa pairal, produïda per Nanouk Films, és el seu primer curtmetratge.