Skip to content

Els guardonats de l’11è SomCinema Festival de l’Audiovisual Català

Els guardonats del Som Cinema 2020 ens han fet arribar les seves fotografies amb els seus guardons entre les mans, ja que, arran de la crisi sanitària, no vam poder-los-hi lliurar personalment en l’acte de cloenda del festival.

Bristol

Durada: 29 min. Any: 2020. Director: Sergi Merchan. Productores: ESCAC Films. Producció: Anna Moragriega. Guió: Sergi Merchan, Bianca Luzia Franceza, Antoni González. Música: Arnau Cintas. Fotografia: Joan Martínez Urango, Sergi Merchan. Idioma: català.

El Sergi és un estudiant de cinema que intenta fer el seu primer llargmetratge, basat en la relació que va tenir amb la Claudia, la seva millor amiga, amb qui va perdre el contacte des que van discutir a Bristol, Anglaterra.

 

Sergi Merchan

Graduat en cinema a l’ESCAC, es va estrenar oficialment com a director i guionista amb Tribu, una comèdia negra en format curt que ha estat seleccionada i premiada en més de seixanta festivals internacionals; destaquen la menció especial del jurat que va obtenir al Festival de Cinema de Saragossa l’any 2018 i les projeccions que se’n van fer al Pinewood Studios. Bristolés el seu primer curtmetratge amb la productora ESCAC Films, un híbrid entre el món de la ficció i el propi del documental i que representa el seu treball més personal fins ara.

¿Tiene sentido contar hasta infinito?

Durada: 20 min. Any: 2020. Directora: Hajar Boujtat. Productora: ESCAC Films. Producció: Hajar Boujtat, Sílvia Calabuig, Walter Capdevila, Laura Rodríguez. Guió: Hajar Boujtat. Fotografia: Guillermo Labarga. Idioma: castellà.

Una línia recta, sense final i sense inici, es planteja a si mateixa on comença i on acaba. La mort no és un instant; és un procés prolongat de reflexions, idees, pors, rancúnies, faltes, enyorances, esperances, etc. És un instant que es perllonga i no mor fins després de la nostra mort.

 

Hajar Boujtat

Nascuda al Marroc, està graduada en direcció de cinema documental a l’ESCAC. ¿Tiene sentido contar hasta infinito? és el seu projecte final de carrera i el seu primer curtmetratge documental, en què es presenta a si mateixa com a directora experimental i poc convencional.

Casa pairal

Durada: 10 min. Any: 2020. Director: Frederic Perers. Productora: Nanouk Films. Producció: Ventura Durall.  Guió: Frederic Perers i Ventura Durall. Fotografia: Mauro Herce. Idioma: català.

La Pilar recorre per última vegada el pis que la va veure néixer, retrobant a cada estança alguns dels moments de la seva vida.

 

Frederic Perers

Artista i dissenyador visual. La memòria, el rastre, l’arxiu i l’homenatge gairebé sempre estan presents en la seva obra, de vegades amb instal·lacions a l’espai públic que pivoten sobre la memòria del lloc on intervé. És l’autor de Voreres, la memòria subtil, una publicació editada per l’Ajuntament de Barcelona el 2017. La casa pairal, produïda per Nanouk Films, és el seu primer curtmetratge.

El cost de la fruita

Durada: 60 min. Any: 2020. Directors: Clara Barbal, Pablo Rogero. Producció: Pablo Rogero. Guió: Clara Barbal. Música: David Malatesta. Fotografia: Pablo Rogero. Idioma: català.

A l’oest de Catalunya es produeix gairebé tota la fruita dolça d’Europa. Cada any, quan pugen les temperatures, una legió de braços arriba a la regió per collir les pomes, peres i préssecs que trobem als mercats i supermercats. Homes i dones del Marroc, Ucraïna, Algèria, Mali, Senegal, Romania, Costa d’Ivori, Colòmbia… La majoria arriben, però d’altres ja hi són. Aquest documental és el resultat de dos anys d’observació i seguiment de les campanyes de la fruita a Lleida.

 

Clara Barbal

Està graduada en periodisme i treballa en el sector editorial. S’ha format a l’EICTV de San Antonio de los Baños (Cuba) en escriptura de guió. El cost de la fruita és el seu primer llargmetratge documental.

Pablo Rogero

És realitzador audiovisual i combina els seus treballs com a freelance i la docència en l’àmbit audiovisual amb projectes de cinema documental com a muntador i director. El cost de la fruita és el seu tercer llargmetratge documental.

Los que buscamos

Durada: 85 min. Any: 2019. Director: Óscar Bernàcer. Productora: Kaishaku Films / Nakamura Films. Producció: Joana M. Ortueta, Jordi Llorca, Óscar Bernàcer, Iván Martínez-Rufat, Pilar Llorca. Guió: Óscar Bernàcer. Música: Tórtel, Jordi Sapena. Fotografia: Víctor Entrecanales, Willy Abad. Idioma: castellà.

L’Enrique va ser separat de la seva mare en néixer; l’Ascensió va ser obligada a lliurar la seva filla després de parir. Tots dos són víctimes de la trama dels nadons robats, un terreny relliscós per a la justícia espanyola. Mentre segueixen amb la batalla legal, continuen amb les seves recerques personals convivint amb la culpa, el rebuig i la construcció de la seva pròpia identitat.

 

Óscar Bernàcer

Guionista i director. Ha realitzat els curts Las zapatillas de Laura, Desayuno con diadema, Bikini i Apolo 81, que s’han pogut veure en centenars de festivals i multitud de televisions de tot el món. Entre els quatre sumen més de 160 premis, la candidatura als Goya i la nominació al Méliès d’Or. Ha escrit guions de llargmetratges i sèries de televisió com La forastera. El 2016 va estrenar L’home que va embotellar el sol. Actualment el seu primer llargmetratge de ficció, Ofelia, es troba en fase de finançament; d’altra banda, està rodant la tercera temporada de la sèrie documental Cuineres i cuiners i produint el documental Here comes the sun.

La nova escola

Durada: 85 min. Any: 2020. Director: Ventura Durall. Productora: Nanouk Films. Producció: Marija Capek, Ventura Durall. Guió: Ventura Durall. Fotografia: Júlia Girós. Idioma: català.

El 2016 va començar l’intrèpid viatge per transformar el sistema educatiu català des de les seves arrels recuperant l’essència de l’escola com a espai d’aprenentatge i adaptant-la a les necessitats actuals. El que va començar com un experiment a un nombre limitat d’escoles, es va estendre a tot el territori català en només tres anys.

 

Ventura Durall

Guionista, director i productor de documentals i de ficció. L’any 2000 va fundar la productora Nanouk Films amb l’objectiu de crear una plataforma de referència artística en el panorama audiovisual europeu. Algunes de les seves obres més aclamades són Bugarach (2014), seleccionada als festivals Visions du Réel, Hotdocs i IDFA i guanyadora del Premi FIPRESCI al Festival Message to Man, o El perdó (2009), guardonada com a millor documental al Belgrade International Documental Festival, i seleccionat a l’IDFA, al Dok Leipzig i al Thessaloniki Film Festival.

Preludi

Durada: 18 min. Any: 2019. Director: Adrià Guxens. Productora: ESCAC Films. Producció: Laura Egidos.  Guió: Miquel Grau, Adrià Guxens. Música: Fernando Furones. Fotografia: Guillermo Labarga.
Intèrprets:
Pablo Capuz, Pep Planas, Anna Diogène, Mauro Vélez, Mercè Pons. Idioma: català.

Un bloqueig emocional incapacita el Víctor per tocar bé el violí. A poques hores del concert que pot impulsar la seva carrera professional, haurà d’ordenar les seves prioritats.

Flora

Durada: 14 min. Any: 2019. Director: Anice Mateu. Productora: ESCAC Films. Producció: Iris Irish, Maria Potrina. Guió: Anice Mateu. Fotografia: Pablo Engo. Intèrprets: Patrícia Bargalló, Maria Ribera, Iris Vallés, Abraham Asensio, Tai Fati. Idioma: castellà.

La Carla és una mare que treballa cada dia als matins com a paramèdica en el servei d’ambulàncies i a les tardes al sector d’urgències d’un hospital. La seva exdona, que té la custòdia de la seva filla Flora, viu lluny, en una altra ciutat, des de fa uns anys, per la qual cosa la Carla ha de viatjar cada cap de setmana al sortir de la feina per poder visitar la seva nena.

Back To Top