Skip to content

Cuerdas

Durada: 90’. Any: 2019. Director: José Luis Montesinos. Productores: Loto Films/Gaia Audiovisuals, Bastian Films, TVC, Movistar+. Producció: Carles Pastor, Arturo Méndiz. Guió: Iakes Blesa, José Luis Montesinos. Fotografia: Marc Zumbach. Música: Arnau Bataller. Intèrprets: Paula del Río, Miguel Ángel Jenner, Jordi Aguilar, Ana Terrassa, René Terrassa. Idioma: castellà.

L’Elena està atrapada amb una bèstia. Però la seva pitjor presó no és casa seva, sinó el seu propi cos.

 

José Luis Montesinos

El director i guionista tarragoní José Luis Montesinos és Enginyer en Imatge i So i graduat en Direcció en Cinematografia. Ha treballat com a realitzador per a TV i és conegut pels seus curtmetratges: Físic (2002) amb el qual va aconseguir el premi al millor guió del Festival de Càller (Itàlia); Final,  que va obtenir més de 30 premis, entre els quals destaquen els guardons a Sant Sebastià i el Festival de Màlaga; La història de Sempre,  que va ser el curt més premiat de 2010 participant en més de 250 festivals, sumant un palmarès de 130 premis i El Corredor,  que va aconseguir el Goya al millor curtmetratge, el premi José María Forqué, el premi com a Millor Curt Europeu a la Seminci i el premi Gaudí.

Cuerdas és el seu primer llargmetratge.

Champán para todos

Durada: 76’. Any: 2018. Directora: Lola Lapaz. Productora: Círculo Polar Films. Producció: Lola Lapaz. Guió: Lola Lapaz. Música: El Niño Gusano, Muy Poca Gente, La Costa Brava. Fotografia: Lola Lapaz. Idioma: castellà.

Qui era Sergio Algora i per què no és recordat? Músics com ara Amaral i Nacho Vegas, o periodistes com Julio Ruiz dibuixen un retrat del músic i escriptor desaparegut el 2008, oferint les claus que descriuen una de les figures més carismàtiques de la música independent nacional.

 

Lola Lapaz

És professora de guió i de narrativa audiovisual a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Universitat Oberta de Catalunya, a la Universitat Internacional de Catalunya i al Summer School de l’ESCAC.

Llicenciada en Filologia Hispànica, Màster en Muntatge (ESCAC), Màster en Escriptura de Guions per a Cinema i Televisió (UAB), Màster en Literatura Comparada (UAB) i Màster en Community Management i Direcció de Xarxes Socials a l’Empresa (UA).

Champán para todos (2018) és la seva opera prima, un documental sobre el músic Sergio Algora, desaparegut fa deu anys. S’ha filmat amb un iPhone X per a experimentar amb la tecnologia i els nous formats.

KIMI NO SUIZŌ O TABETAI (‘Vull menjar-me el teu pàncrees’)

Animació (Japó)

Durada: 108’. Any: 2018. Direcció: Shinichiro Ushijima. Productora: Your Pancreas Anime Film Partners. Producció d’animació: Keiji Mita. Direcció artística: Yukako Ogawa. Guió: Shinichiro Ushijima. Fotografia: Mayuko Koike. Direcció 3D CG: Koremi Kishi. Edició: Yumi Jinguji. Direcció de so: Shōji Hata. Efectes de so: Noriko Izumo. Música: Hiroko Sebu. Producció d’animació: Keiji Mita. Estudi d’animació: Studio Voln.

Aquesta és la història d’una noia amb una malaltia pancreàtica terminal, d’un noi que li guarda el secret i d’una relació que encara no té nom.

Jo és un estudiant d’ensenyament secundari. No té cap interès pels altres i es passa el dia llegint llibres tot sol. Un dia, en una sala d’espera d’un hospital, troba el llibre Conviure amb la malaltia, que és el diari secret de Sakura Yamauchi, una noia popular de la seva classe. Hi relata que li han diagnosticat una malaltia pancreàtica terminal, que ha decidit no explicar-ho a ningú i esprémer el temps que li queda de vida.

Malgrat el menyspreu inicial d’en Jo, l’actitud de la noia fa que el seu cor s’endolceixi a poc a poc. Aquests són els records primaverals d’una noia que conviu amb una malaltia terminal, d’un noi que li guarda el secret i d’una relació que encara no té nom.

Escapada

Durada: 89’. Any: 2018. Directora: Sarah Hirtt. Productora: Artemis Productions, Samsa Films, Artebis, Mallerich Paco Poch, RTBF. Producció: Patrick Quinet, Claude Baringo, Paco Poch. Guió: Sarah Hirtt. Música: Les Skeleton Band. Fotografia: Jako Raybaut. Intèrprets: François Neycken, Raphaëlle Corbisier, Yohan Manca, María León, Sergi López, Fermí Reixach, Bruna Cusí, Marta Durruti, Ivan Altimira, Rafael Espinosa. Idioma: francès, català, castellà.

Tres germans belgues es retroben a Catalunya amb motiu d’una herència familiar: una casa en runes envoltada de vinyes. Cadascú té la seva visió del món i els seus propis projectes pel que fa a aquesta herència, que despertarà vells conflictes familiars i capgirarà la vida dels personatges.

 

Sarah Hirtt

Després d’obtenir el seu diploma en Filologia Romana, Sarah Hirtt, portada per la seva passió pel cinema, comença a estudiar realització a l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle et des Techniques de Difusion, a Bruseles. Finalitza el seu Màster amb una gran distinció i el seu film En attendant le dégel obté, entre d’altres, el 2n Premi de la Ciné-Fondation del Festival de Cannes 2013.

Seguidament realitza el curt Javotte, el 2014, paral·lelament a l’escriptura del guió d’ Escapada, el seu primer llargmetratge, que es va  rodar a finals del 2017 a l’Empordà.

Ciutat dels morts

Durada: 58’. Any: 2019. Director: Miguel Eek. Productora: Mosaic Producciones. Producció: Miguel Eek, Marta Castells. Guió: Miguel Eek. Fotografia: Edu Biurrun, Jan Hernández, Pablo Bohigas, Joan Vidal, Bosco Lona. Idioma: català, castellà.

Al cementiri i el tanatori de Palma treballen el Biel, el vigilant del cementiri; el Josep, l’agent comercial que tracta amb les famílies; el David i el Sergio, els tanatopràctis; el Jaume i el Mohammed, jardiners, el José Luis, del forn crematori, i la Manuela, que treballa en la neteja. A través de les seves relacions descobrim el desconegut món de la mort, però també les històries personals dels seus habitants.

 

Miguel Eek 

Graduat en Direcció per l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). També ha cursat estudis universitaris de realització televisiva a la Universitat Arcada Polithecnic d’Hèlsinki. Ha compaginat la seva activitat com a director d’una desena de documentals de creació amb la de director de sèries de ficció com “Món Llull” o “Mossèn Capellà”. Va iniciar la seva carrera com a curtmetratgista amb “Quatre hores de gas “Premi ArtJove2005. Posteriorment s’ha dedicat al documental, destacant títols com Vida i mort d’un arquitecte(2016), Vida divina (2015), Bennazar, l’arquitecte de Palma (2014), Centroamericando (2013), El cometa Giroavió (2012), Sabios (2011), Editing time (2011) i Villaronga, la audacia de lo oscuro (2010).

És membre de ACIB, Associació de Cineastes de les Balears.

Mareas ocultas

Durada: 11’. Any: 2019. Directora: Mònica Cambra. Productora: Universitat Pompeu Fabra. Producció: Mònica Cambra. Guió: Mònica Cambra. Música: Àlex Illici. Fotografia: Albert Grinyó. Idioma: castellà.

Emoció cap a una mar que ara està més contaminat que mai i que ja no és només blau. Ara el poblen milions de colors en forma de plàstics. Veiem aquesta realitat des del punt de vista d’uns pescadors i el dia a dia en la seva jornada laboral

 

Mònica Cambra

Estudiant de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, durant els últims anys ha participat en la creació de diversos projectes audiovisuals vinculats al món de la ficció i del documental. Ha codirigit el curtmetratge Els esvaïts i ha participat en la creació i direcció de documentals com Màrmara, La Nau Bostik o Marees Ocultes. Durant els primers anys d’estudis ha coguionizado també projectes com el llargmetratge de ficció Margo o la sèrie televisiva El Jardí d’Eva. Actualment està escrivint un llargmetratge de ficció per a la productora Mr. Miyagi i desenvolupant un projecte de llargmetratge com a treball de final de grau.

Misericórdia

Durada: 21’. Any: 2019. Director: Xavier Marrades. Producció: Xavier Marrades. Guió: Xavier Marrades. Fotografia: Xavier Marrades. Idioma: portuguès brasiler.

Misericórdia és el retrat d’una comunitat a través dels somnis dels seus habitants.
Vaig passar tres mesos a l’illa d’Itaparica a l’estat de Bahia, Brasil, recopilant els somnis de la gent mentre filmava escenes de la seva vida quotidiana. Aviat aquesta barreja de somnis i documental va desencadenar una tercera realitat: Misericórdia és un somni de somnis, evocador de l’encantament  i l’ancestralitat de Bahia, el cor africà de Brasil.

 

Xavier Marrades 

Nascut a Cervera, Lleida, ha cursat estudis a la Universitat Pompeu Fabra i a la School of Visual Arts de Nova York, on va fer un màster de documental i fotografia. El seu treball es centra en el cinema documental i experimental. Misericórdia es va estrenar aquest 2019 al MoMA de Nova York en el marc del festival New Directors New Films. Cucli (2016) va ser el seu anterior curtmetratge documental, mostrat en festivals d’arreu del món, IDFA, Cartagena de Índias, Camerimage, NYFF, entre d’altres, i va obtenir el premi a Som Cinema. Anteriorment va dirigir un llargmetratge documental,  La Terra de l’Estrany (2009).

La hija de un ladrón

Durada: 90’. Any: 2019. Directora: Belén Funes. Productores: Oberon Cinematogràfica, BTeam Producciones. TVC, TVE, Movistar+. Producció: Antonio Chavarrías, Àlex Lafuente. Guió: Belén Funes, Marçal Cebrian. Fotografia: Neus Ollé. Intèrprets: Greta Fernández ez, Àlex Monner, Tomás Martín, Adela Silvestre, Borja Espinosa. Idioma: Castellà.”

La Sara ha estat sola tota la vida. Té 22 anys i un fill de 6 mesos i el seu desig és formar una família amb el seu germà petit i el pare del seu fill, el Dani. El seu pare, el Manuel, ha estat absent durant anys, i en sortir de la presó, decideix reaparèixer a les seves vides. La Sara sap que ell és el principal obstacle per als seus plans i pren una decisió difícil: allunyar-lo d’ella i del seu germà.

 

Belén Funes 

És guionista i directora. El 2003 va ingressar a l’ESCAC on es llicència en el camp de la direcció cinematogràfica i ona més, va realitzar els seus primers curtmetratges d’escola. Més tard, a l’any 2008, va aconseguir una beca universitària per accedir al màster d’escriptura de guió a l’escola EICTV (Escola de Cinema Cubana a Sant Antoni dels Banys).

Més tard, Isabel Coixet es converteix en la productora del seu primer curtmetratge professional titulat Sara a la Fugida, co-escrit amb el guionista Marçal Cebrian que va aconseguir dos Biznaga al 18 Festival de Cinema de Màlaga, al Millor Director i al Millor Curtmetratge. El seu segon curtmetratge, La Inútil, va tenir el seu Premieremundial a la Seminci de Valladolid.

La hija de un ladrón és el seu primer llargmetratge.

Enfemme

Durada: 103’. Any: 2018. Directora: Alba Barbé. Producció: Alba Barbé. Guió: Alba Barbé, Laia Manresa. Música: Clara Peya, Dj Huete, Nu, Degiheugi. Fotografia: Marc C. Llop. Idioma: català, castellà.

EnFemme, un refugi per a l’anonimat a la metròpolis de Barcelona, revela el secret “m’agrada vestir de dona”. I a poc a poc descobreix la fluïdesa del gènere en un món que exigeix constantment posicionar-se. EnFemme descobreix el silenci d’una vivència que no es pot mantenir ja oculta, però també la solidaritat i la importància del plaer a l’hora de negociar la pròpia identitat.

 

Alba Barbé

És doctora en Antropologia Social i Cultural. La seva tesi doctoral es titula “El cross-dressing en el context català del segle XXI”, realitzada a l’interior del club EnFemme i en diferents contextos europeus.

Com antropòloga i educadora social està especialitzada en l’estudi, l’elaboració de polítiques públiques i la realització d’intervencions educatives per eradicar les violències de gènere, l’homofòbia i la transfòbia. És membre de GRECS, Grup de Recerca en Control i Exclusió Social de la Universitat de Barcelona, i de l’Institut Català d’Antropologia.

EnFemme (2018) és el seu primer llargmetratge documental.

La innocència

Durada: 100’. Any: 2019. Directora: Lucía Alemany. Productores: Un Capricho de Producciones, Turanga Films, Lagarto Films, TVC, TVE, Movistar+. Producció: Belén Sánchez, Lina Badenes, Juan Gordon. Guió: Lucía Alemany, Laia Soler. Música: Òscar Senén. Fotografia: Joan Bordera. Intèrprets: Carmen Arrufat, Laia Marull, Sergi López, Joel Bosqued, Sonia Almarcha. Idioma: valencià, castellà.

La Lis és una adolescent que somia convertir-se en artista de circ i sortir del seu poble, tot i que sap que, per aconseguir-ho, s’haurà d’enfrontar als seus pares. És estiu i la Lis es passa el dia jugant pels carrers del poble amb les seves amigues i flirtejant amb el seu xicot, uns anys més gran que ella. La manca d’intimitat i el xafardeig constant dels veïns obliguen la Lis a portar aquesta relació en secret.

 

Lucía Alemany

Nascuda a Traiguera, Castelló, als 18 anys va viatjar a Vic per començar la seva llicenciatura en Comunicació Audiovisual. El 2009 comença els seus estudis a l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), en l’especialitat de direcció. Durant aquests quatre anys Lucía investigarà, incessant, com donar vida als personatges, com captar l’emoció més sincera i pura, la que és espontània i veritable. La seva passió pel realisme més extrem la van portar a realitzar diverses pràctiques amb actors no professionals, i a recolzar-se en la improvisació com el motor generador de conflicte. De tota aquesta incessant recerca de la veritat neix 14 anys i un dia (2015), curtmetratge rodat al seu poble natal, que participà en festivals de prestigi, com la Seminci (2015) Guadalajara (Mèxic, 2017) i guanyant nombrosos premis en certàmens nacionals, inclòs el de Millor Curtmetratge al Som Cinema 2016.

La Innocència és el seu primer llargmetratge.

Back To Top