Skip to content

Bayo i el Che, guerrilla i escacs a Cuba

Durada: 72’. Any: 2019. Director: Pedro de Echave Garcia. Productora: Quindrop Prod. Aud. SL, IB3 TV. Producció: Pablo Azorín, Nacho Tejedor. Guió: Pedro de Echave Garcia. Fotografia: Javier González Bordas. Idioma: català, castellà.

El capità Alberto Bayo és un personatge conegut a les Illes Balears i a Catalunya. La seva actuació durant la Guerra Civil comandant la fracassada expedició republicana a les Balears és encara recordada. No obstant això, molt poca gent coneix la seva vida a l’exili i el seu important paper en la Revolució Cubana.

 

Pedro de Echave

Ha estudiat guió i realització de documentals amb els directors José Luis Guerín, Marta Zhein y Patricio Guzmán. La seva filmografia com director i guionista està vinculada especialment al documental de temàtica històrica i social.

Bayo i el Ché. Guerrilla i escacs a Cuba  (2019),  2018 La Cadira i el General  (2018), Ossos que xerren (2017), Silenci  trencat, la Fossa de Porreres (2017), Bayo, el desembarcament a Porto Cristo (2016),  Els secrets de l’últim exiliat (2000), programa 30 Minuts de TV3.

Champán para todos

Durada: 76’. Any: 2018. Directora: Lola Lapaz. Productora: Círculo Polar Films. Producció: Lola Lapaz. Guió: Lola Lapaz. Música: El Niño Gusano, Muy Poca Gente, La Costa Brava. Fotografia: Lola Lapaz. Idioma: castellà.

Qui era Sergio Algora i per què no és recordat? Músics com ara Amaral i Nacho Vegas, o periodistes com Julio Ruiz dibuixen un retrat del músic i escriptor desaparegut el 2008, oferint les claus que descriuen una de les figures més carismàtiques de la música independent nacional.

 

Lola Lapaz

És professora de guió i de narrativa audiovisual a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Universitat Oberta de Catalunya, a la Universitat Internacional de Catalunya i al Summer School de l’ESCAC.

Llicenciada en Filologia Hispànica, Màster en Muntatge (ESCAC), Màster en Escriptura de Guions per a Cinema i Televisió (UAB), Màster en Literatura Comparada (UAB) i Màster en Community Management i Direcció de Xarxes Socials a l’Empresa (UA).

Champán para todos (2018) és la seva opera prima, un documental sobre el músic Sergio Algora, desaparegut fa deu anys. S’ha filmat amb un iPhone X per a experimentar amb la tecnologia i els nous formats.

Ciutat dels morts

Durada: 58’. Any: 2019. Director: Miguel Eek. Productora: Mosaic Producciones. Producció: Miguel Eek, Marta Castells. Guió: Miguel Eek. Fotografia: Edu Biurrun, Jan Hernández, Pablo Bohigas, Joan Vidal, Bosco Lona. Idioma: català, castellà.

Al cementiri i el tanatori de Palma treballen el Biel, el vigilant del cementiri; el Josep, l’agent comercial que tracta amb les famílies; el David i el Sergio, els tanatopràctis; el Jaume i el Mohammed, jardiners, el José Luis, del forn crematori, i la Manuela, que treballa en la neteja. A través de les seves relacions descobrim el desconegut món de la mort, però també les històries personals dels seus habitants.

 

Miguel Eek 

Graduat en Direcció per l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). També ha cursat estudis universitaris de realització televisiva a la Universitat Arcada Polithecnic d’Hèlsinki. Ha compaginat la seva activitat com a director d’una desena de documentals de creació amb la de director de sèries de ficció com “Món Llull” o “Mossèn Capellà”. Va iniciar la seva carrera com a curtmetratgista amb “Quatre hores de gas “Premi ArtJove2005. Posteriorment s’ha dedicat al documental, destacant títols com Vida i mort d’un arquitecte(2016), Vida divina (2015), Bennazar, l’arquitecte de Palma (2014), Centroamericando (2013), El cometa Giroavió (2012), Sabios (2011), Editing time (2011) i Villaronga, la audacia de lo oscuro (2010).

És membre de ACIB, Associació de Cineastes de les Balears.

Enfemme

Durada: 103’. Any: 2018. Directora: Alba Barbé. Producció: Alba Barbé. Guió: Alba Barbé, Laia Manresa. Música: Clara Peya, Dj Huete, Nu, Degiheugi. Fotografia: Marc C. Llop. Idioma: català, castellà.

EnFemme, un refugi per a l’anonimat a la metròpolis de Barcelona, revela el secret “m’agrada vestir de dona”. I a poc a poc descobreix la fluïdesa del gènere en un món que exigeix constantment posicionar-se. EnFemme descobreix el silenci d’una vivència que no es pot mantenir ja oculta, però també la solidaritat i la importància del plaer a l’hora de negociar la pròpia identitat.

 

Alba Barbé

És doctora en Antropologia Social i Cultural. La seva tesi doctoral es titula “El cross-dressing en el context català del segle XXI”, realitzada a l’interior del club EnFemme i en diferents contextos europeus.

Com antropòloga i educadora social està especialitzada en l’estudi, l’elaboració de polítiques públiques i la realització d’intervencions educatives per eradicar les violències de gènere, l’homofòbia i la transfòbia. És membre de GRECS, Grup de Recerca en Control i Exclusió Social de la Universitat de Barcelona, i de l’Institut Català d’Antropologia.

EnFemme (2018) és el seu primer llargmetratge documental.

Idrissa, crònica d’una mort qualsevol

Durada: 88’. Any: 2018. Directors: Xavier Artigas, Chapo Ortega. Productora: Polar Star Films, Metromuster. Producció: Xavier Artigas, Carles Brugueras, Marieke Van de Bersselaar, Belén Sánchez. Guió: Xavier Artigas, Chapo Ortega. Fotografia: Lucía Venero. Idioma: català, castellà, francès.

Un cop arxivat el cas d’Idrissa Diallo, la justícia espanyola nega qualsevol possibilitat d’investigar els motius pels quals aquest jove de 21 anys de Guinea va morir al CIE de Barcelona. Amb l’accés a l’expedient policial bloquejat, no tenim ni una fotografia seva. Va ser enterrat en un nínxol anònim a Barcelona. Algú ha contactat amb la seva família de manera oficial?

 

Xavier Artigas i Xapo Ortega

Han adquirit una gran experiència com a comunicadors socials des que es van conèixer a la Comissió Audiovisual del 15M de Barcelona, l’any 2011. Com tàndem s’han desenvolupat noves narratives audiovisuals en l’activisme, el que els ha permès viralitzar missatges tradicionalment associats a grups minoritaris i fer-los arribar a centenars de milers -fins i tot a milions- d’espectadors, com en el cas del documental Ciutat morta.

Entre la seva filmografia destaca Tarajal (2015), Ciutat morta (convidada fora de competició al Festival de Sant Sebastià 2014, Millor Documental Festival de Màlaga 2014), i NO-RES (2012).

Rêve de Mousse

Durada: 60’. Any: 2018. Directora: Elena Molina. Productora: Cicely Films. Producció: Mayca Sanz, Txema Torres. Guió: Elena Molina, Isaki Lacuesta, Laura Calavia, Txema Torres. Música: Iván Cester. Fotografia: Elena Molina. Idioma: català, francès, castellà, crioll haitià.

Quatre joves catalans sense experiència en alta mar emprenen un viatge a través de l’Atlàntic rumb a Haití a bord del Rêve de Mousse, un vaixell vell de pesca francès carregat de material humanitari.

 

Elena Molina

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la U. Complutense de  Madrid, completa els seus estudis en la Universitat degli studi di Perugia (Itàlia) i en la Univeristat Pompeu Fabra (Barcelona).

Continua la seva formació amb tallers com El cinema documental según Patricio Guzmán i el Taller de Documental Creatiu per a dones de Belkis Vega amb qui començarà a col·laborar al Taller de Documental Creatiu per a Dones del CC.Bonnemaison (Barcelona) així com ajudant de direcció de Isaki Lacuesta.

Com a realitzadora ha treballat per a la TVC, per al festival internacional “The Influencers” (CCCB), aixi com diferents comercials, videoarts i altres peces sempre vinculada al mon del visual. Ha realitzat projectes a França, Sahara, Corea del Sud, Kuwait, Cap Verd, Haití i Burkina Faso,  on ha dirigit els seus primers curts documentals: The Puppets Cemetery (2014) i Quand j’étais petit (2016),  guanyadors de diferents premis a festivals d’arreu del mon. Rêve de Mousse (2018) és el seu primer llargmetratge documental.

Back To Top