Skip to content

EL BUEN PATRÓN

Durada: 120 min. Any: 2021. Director: Fernando León de Aranoa. Productores: Reposado PC i The Mediapro Studio, TVE, TV3 i MK2 Films. Producció: Fernando León de Aranoa, Jaume Roures. Guió: Fernando León de Aranoa. Música: Zeltia Montes. Fotografia: Pau Esteve Birba. Intèrprets: Javier Bardem, Manolo Solo, Almudena Amor, Óscar de la Fuente, Sonia Almarche i Fernando Abizu. Idioma: castellà.

“La Justícia porta a la mà una bàscula Blanco”, sol dir el bon patró als seus treballadors. La seva empresa produeix balances industrials, però la que presideix l’accés a la fàbrica, un antic model de dos plats, està torta. Situada en la perifèria industrial d’una petita ciutat de províncies, Bàscules Blanco fabrica des de fa dècades balances industrials per a grans superfícies i de pesatge de vehicles i de bestiar. Blanco, el seu propietari, està content. El seu negoci es troba en un bon moment: estan a punt de rebre un premi del govern provincial a l’excel·lència empresarial. S’espera la visita imminent d’una comissió, i tot ha d’estar a punt per a aquest esdeveniment. No obstant això, els problemes amb els seus treballadors posen en risc el bon rumb de les coses. El bon patró tracta de resoldre’ls a qualsevol preu: per restaurar l’equilibri perdut, creuarà totes les línies imaginables.


Fernando León de Aranoa

Madrid, 1968

Debuta amb el llargmetratge Família (1996), pel qual obté el Goya al millor director novell. Amb Barrio (1998) guanya la Concha de Plata a la millor direcció i el premi FIPRESCI al Festival de Sant Sebastià, a més dels Goya a la millor direcció, al millor guió original i a la millor actriu revelació. Los lunes al sol (2002) guanya la Concha de Oro a la millor pel·lícula i cinc premis Goya, entre ells els de millor pel·lícula i millor director. El segueixen Princesas (2005), Amador(2010), A Perfect Day (2015), presentada a la Quinzena de Realitzadors de Cannes i guanyadora d’un Goya al millor guió adaptat, i Loving Pablo (2017). També ha dirigit documentals com Caminantes (2011) o Política, manual de instrucciones (2016).

Jurats

Jurat de Llargmetratges i Curtmetratges

Meritxell Colell

És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UPF el 2006. El 2005 rep una beca per estudiar a la Universidad del Cine a Buenos Aires. Com a muntadora, treballa en nou llargmetratges exhibits en prestigiosos festivals internacionals. Com a directora, signa el seu primer llargmetratge el 2018: Con el viento és seleccionada a L’Atelier de la Cinéfondation del Festival de Cannes, estrenada a la 68a edició de la Berlinale i premiada al Festival de Málaga. En total ha estat exhibida en més de quaranta festivals. El 2020 estrena Transoceàniques al Festival de Nara (Japó), i rep una menció especial del jurat espanyol al Festival de Gijón. Ara està treballant en la fase de postproducció del seu segon llargmetratge de ficció, Dúo, premiat a nombrosos laboratoris. Des del 2007 combina la realització de films amb l’ensenyament en els estudis de cinema. Forma part de l’equip de «Cinema en curs», un projecte de l’associació A Bao A Qu. També és professora associada del grau en Comunicació Audiovisual a la UPF.


Carlos R. Ríos

És llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB i té un postgrau en Gestió i Polítiques Culturals. És un dels cofundadors de la difusora cinematogràfica 100.000 Retinas, entitat que neix el 1994 i que es dedica a promoure el cinema com a cultura. Ha estat promotor i coordinador del cicle Cineambigú, espai cinematogràfic setmanal que oferia el millor cinema internacional sense distribució al nostre país. Durant més de deu anys ha codirigit el Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona i des del 2010 és director de la distribuïdora cinematogràfica Noucinemart i del D’A Film Festival Barcelona.


Yolanda Olmos Ruiz

Inicia la seva formació cinematogràfica al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya el 1990, especialitzant-se en direcció i guió. Els seus primers passos en el sector audiovisual són a Producciones Doble Banda, on treballa com a productora executiva fins al 2017. Durant aquest període produeix una vintena de films, amb

especial atenció al gènere documental. Com a directora i guionista, ha dirigit documentals per al cinema i la televisió, a més de diversos audiovisuals per a museus i fundacions, entre ells Les mans d’Alícia, Shorok i Vos, que sos mi hermana. Des del 2017 és directora de l’associació D nes Visuals.


Jurat de Documentals

Ceci Artigues

Llicenciada en Periodisme per la UAB i en Comunicació Audiovisual per la UOC, ha estat regidora en programes de televisió com Nexes (Mediapro, TVC), Està passant (Minoria Absoluta, TVC), La nit dels Òscars (Triacom Audiovisual, TVC), Revolució 4.0 (El Terrat, TVC), Pura magia (TVE) o Hora punta (TVE). També ha format part de l’equip de realització de l’acadèmia d’Operación Triunfo (TVE) per al canal 24 hores i per al programa El chat de Operación Triunfo. En els àmbits de producció i guió, ha treballat durant quatre temporades al programa Export.cat (Catarsi TV, TVC) i ha dut a terme el càsting internacional de Planeta comida (Mega TV, TVE). També ha col·laborat amb altres formats, com Ahora caigo (Gestmusic, Antena 3), Boom (Gestmusic, Antena 2), Control T (Mediapro, TVC) o Todo es mentira (Minoria Absoluta, Cuatro). Actualment compagina les seves tasques al programa Polònia (Minoria Absoluta, TVC) amb la docència al centre Ilerna Formació i a l’Escola Catalana de Cinema i Televisió


Ferran Farré

Format a l’École Internationale Jacques Lecoq de París i amb un màster en Estudis Teatrals de l’Institut del Teatre de Barcelona, la UAB i la UPF, ha rebut formació en més d’una cinquantena de cursos de diverses disciplines artístiques i escèniques. Té vint-i-cinc anys d’experiència en el camp de la docència i la direcció escènica formativa, treballant amb infants, joves, adults i gent gran a escoles de teatre i centres de primària, secundària i batxillerat; a universitats i centres penitenciaris; a centres de lleure i de col·lectius amb atenció a la diversitat, i a companyies de teatre. Ha publicat diversos textos teatrals (Clandestins; Durruti, la memòria perduda de l’anarquia, i Okupa Palestina!), a més de recursos pedagògics sobre expressió i teatre. Actualment treballa a l’Aula de Teatre de Mataró i de Lleida, a més de l’Arsènic Granollers, fent classes i tallers d’interpretació i teatre físic per a cicles de grau superior. També treballa amb l’editorial Shackleton Books fent locucions d’audiollibres per a les col·leccions «Mis Pequeños Héroes» i «Mitología para Niños». Com a actor és cofundador de la companyia Nurosfera, havent participat en totes les seves produccions i en diversos festivals internacionals (Teatro Clásico Almagro, Fira Tàrrega, Barcino, etc.).


Aida Bañeres Argilés

És editora, antropòloga i programadora de festivals de cinema. Amb un perfil polivalent en el món del cinema, ha treballat de reportera a LleidaTV, de productora a TV3, de directora de fotografia i editora de documentals a Londres i de professora de llenguatge cinematogràfic a Londres, Mèxic, Argèlia i, darrerament, a l’ECCIT de Lleida. Paral·lelament, des del 2010 forma part de l’equip de programació del Festival REC de Tarragona, ara com a directora del laboratori Work In Progress Primer Test. Anteriorment ha estat programadora del festival de documentals musicals Doc’n Roll de Londres. Lleidatana de naixement, viatgera i curiosa de vocació, s’identifica en la dissidència, el transfeminisme i l’antiracisme.


Jurat de Som Secundària

Montserrat Cortada

És, des de l’any 2017, directora general de JCA Cinemes, empresa d’exhibició de cinema fundada a Lleida el 1923. JCA Cinemes és un punt de referència a la ciutat per passar una bona estona, per desconnectar amb la família, els amics o un mateix i per gaudir d’una tarda de cinema en la intimitat d’una sala, on l’espectador, a més de connectar amb altres històries i realitats, té la possibilitat de guanyar capacitat crítica i conèixer altres vides i possibilitats. Creiem fermament que el cinema és una molt bona eina per educar-nos; per aquest motiu sabem que és important que tothom tingui accés al cinema i que es creï l’hàbit d’anar-hi des de molt jove. Per això estem molt contents de poder formar part del jurat del concurs de curts de Som Secundària, destinat als centres educatius de la nostra demarcació.


Marina Rodrigo

Ha estudiat el grau de Realització de Projectes Audiovisuals i Espectacles al centre Ilerna de Lleida i ha estat treballant en l’equip de producció del nou film Alcarràs (2021), de Carla Simón. L’apassiona el cinema.


Miquel Plaza

És tècnic superior en realització de projectes audiovisuals i espectacles pel centre Ilerna de Lleida. Ha participat en la producció i direcció de curts i pel·lícules com Alcarràs (2021) o Llodrigons (2021). Amb experiència en la gestió de xarxes socials, actualment col·labora en aquest camp amb Screenbox Lleida. També ha fet pràctiques a l’ECCIT i a l’empresa Suggeriments SCP per a l’edició del 2020 del Festival Visual Art Som Cinema Lleida.


Es presenta el cartell del 12è Som Cinema-Visual Art, Festival de l’Audiovisual Català de Lleida

L’esdeveniment tindrà lloc a Lleida del 20 al 24 d’octubre de 2021.

Som Cinema-Visual Art, Festival de l’Audiovisual Català de Lleida que celebrarà la seva dotzena edició del 20 al 24 d’octubre, presenta el seu cartell, obra del dissenyador i pintor Josep Maria Cazares.

En paraules del seu autor, “la imatge és una “complicada” perspectiva aèria de Lleida vista des de la torre de la Seu Vella i amb un element com és un dron filmant la ciutat de nit, tot sobre una base real d’edificis i carrers de Lleida, amb una ambientació d’uns dies de cinema durant el festival a la ciutat”.

 

Els guardonats de l’11è SomCinema Festival de l’Audiovisual Català

Els guardonats del Som Cinema 2020 ens han fet arribar les seves fotografies amb els seus guardons entre les mans, ja que, arran de la crisi sanitària, no vam poder-los-hi lliurar personalment en l’acte de cloenda del festival.

Bristol

Durada: 29 min. Any: 2020. Director: Sergi Merchan. Productores: ESCAC Films. Producció: Anna Moragriega. Guió: Sergi Merchan, Bianca Luzia Franceza, Antoni González. Música: Arnau Cintas. Fotografia: Joan Martínez Urango, Sergi Merchan. Idioma: català.

El Sergi és un estudiant de cinema que intenta fer el seu primer llargmetratge, basat en la relació que va tenir amb la Claudia, la seva millor amiga, amb qui va perdre el contacte des que van discutir a Bristol, Anglaterra.

 

Sergi Merchan

Graduat en cinema a l’ESCAC, es va estrenar oficialment com a director i guionista amb Tribu, una comèdia negra en format curt que ha estat seleccionada i premiada en més de seixanta festivals internacionals; destaquen la menció especial del jurat que va obtenir al Festival de Cinema de Saragossa l’any 2018 i les projeccions que se’n van fer al Pinewood Studios. Bristolés el seu primer curtmetratge amb la productora ESCAC Films, un híbrid entre el món de la ficció i el propi del documental i que representa el seu treball més personal fins ara.

¿Tiene sentido contar hasta infinito?

Durada: 20 min. Any: 2020. Directora: Hajar Boujtat. Productora: ESCAC Films. Producció: Hajar Boujtat, Sílvia Calabuig, Walter Capdevila, Laura Rodríguez. Guió: Hajar Boujtat. Fotografia: Guillermo Labarga. Idioma: castellà.

Una línia recta, sense final i sense inici, es planteja a si mateixa on comença i on acaba. La mort no és un instant; és un procés prolongat de reflexions, idees, pors, rancúnies, faltes, enyorances, esperances, etc. És un instant que es perllonga i no mor fins després de la nostra mort.

 

Hajar Boujtat

Nascuda al Marroc, està graduada en direcció de cinema documental a l’ESCAC. ¿Tiene sentido contar hasta infinito? és el seu projecte final de carrera i el seu primer curtmetratge documental, en què es presenta a si mateixa com a directora experimental i poc convencional.

Casa pairal

Durada: 10 min. Any: 2020. Director: Frederic Perers. Productora: Nanouk Films. Producció: Ventura Durall.  Guió: Frederic Perers i Ventura Durall. Fotografia: Mauro Herce. Idioma: català.

La Pilar recorre per última vegada el pis que la va veure néixer, retrobant a cada estança alguns dels moments de la seva vida.

 

Frederic Perers

Artista i dissenyador visual. La memòria, el rastre, l’arxiu i l’homenatge gairebé sempre estan presents en la seva obra, de vegades amb instal·lacions a l’espai públic que pivoten sobre la memòria del lloc on intervé. És l’autor de Voreres, la memòria subtil, una publicació editada per l’Ajuntament de Barcelona el 2017. La casa pairal, produïda per Nanouk Films, és el seu primer curtmetratge.

El cost de la fruita

Durada: 60 min. Any: 2020. Directors: Clara Barbal, Pablo Rogero. Producció: Pablo Rogero. Guió: Clara Barbal. Música: David Malatesta. Fotografia: Pablo Rogero. Idioma: català.

A l’oest de Catalunya es produeix gairebé tota la fruita dolça d’Europa. Cada any, quan pugen les temperatures, una legió de braços arriba a la regió per collir les pomes, peres i préssecs que trobem als mercats i supermercats. Homes i dones del Marroc, Ucraïna, Algèria, Mali, Senegal, Romania, Costa d’Ivori, Colòmbia… La majoria arriben, però d’altres ja hi són. Aquest documental és el resultat de dos anys d’observació i seguiment de les campanyes de la fruita a Lleida.

 

Clara Barbal

Està graduada en periodisme i treballa en el sector editorial. S’ha format a l’EICTV de San Antonio de los Baños (Cuba) en escriptura de guió. El cost de la fruita és el seu primer llargmetratge documental.

Pablo Rogero

És realitzador audiovisual i combina els seus treballs com a freelance i la docència en l’àmbit audiovisual amb projectes de cinema documental com a muntador i director. El cost de la fruita és el seu tercer llargmetratge documental.

Los que buscamos

Durada: 85 min. Any: 2019. Director: Óscar Bernàcer. Productora: Kaishaku Films / Nakamura Films. Producció: Joana M. Ortueta, Jordi Llorca, Óscar Bernàcer, Iván Martínez-Rufat, Pilar Llorca. Guió: Óscar Bernàcer. Música: Tórtel, Jordi Sapena. Fotografia: Víctor Entrecanales, Willy Abad. Idioma: castellà.

L’Enrique va ser separat de la seva mare en néixer; l’Ascensió va ser obligada a lliurar la seva filla després de parir. Tots dos són víctimes de la trama dels nadons robats, un terreny relliscós per a la justícia espanyola. Mentre segueixen amb la batalla legal, continuen amb les seves recerques personals convivint amb la culpa, el rebuig i la construcció de la seva pròpia identitat.

 

Óscar Bernàcer

Guionista i director. Ha realitzat els curts Las zapatillas de Laura, Desayuno con diadema, Bikini i Apolo 81, que s’han pogut veure en centenars de festivals i multitud de televisions de tot el món. Entre els quatre sumen més de 160 premis, la candidatura als Goya i la nominació al Méliès d’Or. Ha escrit guions de llargmetratges i sèries de televisió com La forastera. El 2016 va estrenar L’home que va embotellar el sol. Actualment el seu primer llargmetratge de ficció, Ofelia, es troba en fase de finançament; d’altra banda, està rodant la tercera temporada de la sèrie documental Cuineres i cuiners i produint el documental Here comes the sun.

Back To Top