Skip to content

Imatges Som Cinema 2009

Som Cinema 2009

Gràcies per haver estat entre nosaltres:

Daniel Aguilarte, Sintu Amat, Marcel·lí Antúnez, Txe Arana, Miquel Ardévol, Carolina Astudillo, Joaquim Bernat, Llorenç Bonet, Alexis Borràs, Oriol Bosch, Ventura Durall, Lleonard Escandell, Albert Escuer, Inés Garriga, Esther Gatnau, Pep Guasch, Georgina Latre, Àlex Lora, Biel Mauri, Blai Morell, Antoni Not, Rosa Novell, Pep Oriol, Roberta Pasquinucci, J. A. Pérez Giner, Oriol Porta, Marga Prades, Jaime Pujol, Marc Reixach, Òscar Romagosa, Mercè Rovira, Albert Sagalés, Helena Sala, Juanjo Seda, Eugenia Soria, Joan Carles Suau, Judi Sydes, José Luís Tejero, Mar Ulldemolins, Jordi Varela, Jordi Vilches, Carmen Viveros.

Protomembrana

Protomembrana

Format: Conferència interactiva; durada aproximada: 60 minuts. Autor, performer i dibuixos: Marcel·lí Antúnez Roca. Animació: Liliana Fortuny. Programació: Matteo Sisti Sette. Música: Alain Wergifosse. Fotografia: Carles Rodríguez. Vídeo: Lucía Egaña Rojas, Francis Gómez de la Cruz. Disseny d’il·luminació: Oriol Ibáñez. Assistents gràfics: Wahab Zeghlache, Emi Martín, Ana Fernández de Sevilla Fontanet, Oriol Corbella, Merlí Borrell, Dídac Valldosera. Attrezzo: Ruth Aleu, Álvaro Sosa. Models: Lucía Egaña Rojas, Emi Martín, Perla Mesa, Giulia Mattioli, Adelaida Antúnez, Àlvar Antúnez, Marcel·lí Antúnez Roca. Joy-dreskeleton: Héctor López. Producció tècnica: Oriol Ibáñez. Assistent de producció tècnica: Lucía Egaña Rojas. Producció executiva: Eva Vilaró Móra. Producció: Panspermia SL.

Protomembrana és una lliçó mecatrònica, en format performance, per a un dreskeleton, un entorn audiovisual interactiu i diverses interfícies dinàmiques.

L’argument de Protomembrana és una lliçó teòrica sobre la sistematúrgia, literalment dramatúrgia dels sistemes computacionals, que serveix per teixir, a manera de novel·la llatina, una narració farcida de faules. La performance utilitza, a més de la narració verbal, l’animació gràfica, la música i la il·luminació. Tots aquests elements escènics són tractats com a elements interactius controlats a través de diverses interfícies. Formalment, l’acció es desenvolupa en una gran pantalla, davant la qual se situa el Marcel·lí vestit amb un dreskeleton, al costat d’una taula de control amb diversos ordinadors. La narració s’estructura en quatre capítols: 1. Introducció o La història del Martí. 2. Les interfícies o La història del gest. 3. La computació o Llúcia i el gat. 4. El mèdium o Les cinc membranes.

A més de la imatge i el so, aquesta història interactiva utilitza altres dispositius, com ara una càmera/pistola que permet capturar el rostre de diversos voluntaris del públic i introduirlos en la performance com a cares protagonistes de posteriors animacions. O bé unes pròtesis sensibles en forma de vestit que permeten convertir un voluntari en interfície visual i sonora. Aquests dispositius traslladen, en determinats moments, la performance Protomembrana als subgèneres de la hipnosi o la màgia.

Aquesta lliçó continua una línia de narració interactiva iniciada pel Marcel·lí al seu anterior treball performàtic Transpermia. La paraula, pràcticament inexistent en treballs anteriors, té un paper important a l’últim mòdul d’aquella performance. A Protomembrana, la paraula és la protagonista contínua, ja que la polisèmia escènica interactiva està al servei de la narració verbal.

Marcel·lí Antúnez Roca

Nota biogràfica

Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) és internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i per les seves instal·lacions robòtiques. Els seus treballs s’han presentat en nombrosos festivals, galeries, museus i teatres d’arreu del món, com la Villette de París, l’ICA de Londres, el FILE de São Paulo, el DAF de Tòquio, el DOM Cultural Center de Moscou, el DEAF de Rotterdam, l’Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seül (Corea), entre d’altres.

Des dels anys vuitanta, el treball d’Antúnez Roca s’ha caracteritzat per la preocupació per la condició humana, pel com i el perquè dels desigs i les emocions humanes, en un primer moment des de la performance tribal del col·lectiu La Fura dels Baus grup del qual fou fundador, coordinador artístic, músic i actuant des de 1979 fins a 1989 i després en solitari.

En col·laboració amb: ICIC —Institut Català de les Indústries Culturals—, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, INAEM, Ministeri de Cultura, ICUB, Institut de Cultura de Barcelona, d-lab (Dédale /París), Arcadi (París)

__________

Protomembrana es una lección mecatrónica, en formato performance, para un dreskeleton, un entorno audiovisual interactivo y diversas interfaces dinámicas.

El argumento de Protomembrana es una lección teórica sobre la sistema turgia, literalmente dramaturgia de los sistemas computacionales, que sirve para tejer, a modo de novela latina, una narración rellena de fábulas. La performance utiliza, además de la narración verbal, la animación gráfica, la música y la iluminación. Todos estos elementos escénicos son tratados como elementos interactivos controlados a través de diversas interfaces. Formalmente, la acción se desarrolla en una gran pantalla, delante de la cual se sitúa Marcel·lí vestido con un dreskeleton, al lado de una mesa de control con varios ordenadores. La narración se estructura en cuatro capítulos: 1. Introducción o Historia de Martín. 2. Las interfaces o Historia del gesto. 3. La computación o Lucía y el gato. 4. El médium o Las cinco membranas.

Además de la imagen y el sonido, esta historia interactiva utiliza otros dispositivos, como una cámara/pistola que permite capturar el rostro de varios voluntarios del público e introducirlos en la performance como caras protagonistas de posteriores animaciones. O bien unas prótesis sensibles en forma de vestido que permiten convertir a un voluntario en interfaz visual y sonora. Estos dispositivos trasladan, en determinados momentos, la performance Protomembrana a los subgéneros de la hipnosis o la magia.

Esta lección continúa una línea de narración interactiva iniciada por Marcel·lí en su anterior trabajo per formático Transpermia. La palabra, prácticamente inexistente en trabajos anteriores, tiene un papel importante en el último módulo de aquella performance. En Protomembrana, la palabra es la protagonista continua, ya que la polisemia escénica interactiva está al servicio de la narración verbal.

Marcel·lí Antúnez Roca

Nota biográfica

Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) es internacionalmente conocido por sus performances mecatrónicas y por sus instalaciones robóticas. Sus trabajos se han presentado en numerosos festivales, galerías, museos y teatros de todo el mundo, como la Villette de París, el ICA de Londres, el FILE de São Paulo, el DAF de Tokio, el DOM Cultural Center de Moscú, el DEAF de Róterdam, el Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seúl (Corea), entre otros.

Desde los años ochenta, el trabajo de Antúnez Roca se ha caracterizado por la preocupación por la condición humana, por el cómo y el porqué de los deseos y las emociones humanas, en un primer momento desde la performance tribal del colectivo La Fura dels Baus —grupo del cual fue fundador, coordinador artístico, músico y actuante desde 1979 hasta 1989— y después en solitario.

Taller de cinema DiBa kids

diba-kids

Coincidint amb la tercera edició de SOM CINEMA i en col·laboració amb el Digital Barcelona Film Festival (DiBa), posem en marxa aquests Tallers de Cinema per a joves amb la intenció de fomentar una actitud participativa davant la creació audiovisual. Un espai on, a més de veure cinema, es pugui fer cinema i investigar els límits de la tecnologia i la creativitat.

Els infants i els adolescents estan més immersos en la societat de la informació que qualsevol altre grup d’edat. Internet, videojocs, televisió, cinema, telefonia mòbil, etc. Les noves tecnologies són, per a ells, una eina útil en el seu desenvolupament personal.

Per aquest motiu és necessari que els joves aprenguin el funcionament dels codis del llenguatge audiovisual.

SOM CINEMA i DiBa plantejen la realització de tallers amb alumnes d’ESO i Batxillerat, per aproparlos a les bases del llenguatge audiovisual.

En aquests tallers se’ls donaran les eines per descobrir com funciona la ficció al mateix temps que la creen.

OBJECTIUS

  1. Trencar el llaç màgic de la imatge-realitat
    • Diferenciar entre la realitat i la seva representació mediàtica: veure qui, com i per què la construeix.
    • Introducció al llenguatge audiovisual: aprendre a llegir per aprendre a escriure en imatges.
    • Aproximació als conceptes bàsics del cinema.
    • Coneixement dels aspectes tècnics al set de rodatge.
  2. Desenvolupar l’esperit crític dels joves
    • Passar d’una lectura passiva i una posició indefensa davant el poder de seducció dels mitjans audiovisuals a una actitud conscient dels seus recursos i tècniques per poder filtrar la informació i tenir un criteri propi.
  3. Potenciar el treball en equip
    • Escoltar i dialogar amb els altres.
    • Prendre i compartir decisions.
    • Pensar en com donar forma a les idees i transmetreles.

EL TALLER

Conèixer el procés cinematogràfic a partir d’exercicis pràctics. Participar en totes les etapes d’un rodatge, des de la identificació i el guió fins al rodatge i l’edició.

Direcció acadèmica
Montserrat Martí (vicedegana dels estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra).

Professorat
Professionals del cinema i llicenciats en Comunicació Audiovisual amb experiència docent.

Durada del taller
10 hores. Dues hores al dia durant cinc dies.

Nombre d’alumnes
25 per grup.

PROGRAMA

  • Presentació de DiBa Kids
    • Què és el cinema?
    • El documental i la ficció.
    • Visionat de fragments de pel·lícules.
  • Introducció a l’equipament tècnic
    • Introducció a la càmera.
    • Introducció a l’equip de so.
  • La posada en escena
    • Definició del tema del film: què vull filmar.
    • Definició de la forma cinematogràfica de treballar.
    • Primers exercicis de rodatge.
  • Rodatge
    • Rodatge d’un pla, tres plans i pla seqüència.
    • Rotació en les tasques: càmera, director, tècnic de so, script, etc.
    • Exercici final: el thriller.

Proposem que els resultats del taller es projectin en una gran festa amb la presència de totes les escoles participants. Els nens i nenes veuran a la gran pantalla les seves obres i les dels seus companys juntament amb els familiars i professors.

Durant l’acte s’entregarà als participants una còpia en DVD amb tots els films realitzats.

diba-kids2

TALLER DE CINE DiBa Kids

Coincidiendo con la tercera edición de SOM CINEMA y con la colaboración de Digital Barcelona Film Festival (DiBa), ponemos en marcha estos Talleres de Cine para jóvenes con la intención de fomentar una actitud participativa delante la creación audiovisual. Un espacio donde, además de ver cine, se pueda hacer cine e investigar los límites de la tecnología y la creatividad.

Los niños y los adolescentes están más inmersos en la sociedad de la información que cualquier otro grupo de edad. Las nuevas tecnologías son, para ellos, una herramienta útil en su desarrollo personal.

Por este motivo es necesario que los jóvenes aprendan el funcionamiento de los códigos del lenguaje audiovisual.

SOM CINEMA y DiBa plantean la realización de talleres con alumnos de ESO y Bachillerato, para acercar a las bases el lenguaje audiovisual. En estos talleres se les darán las herramientas para descubrir cómo tiempo que la crean.

OBJETIVOS

  1. Romper el lazo mágico de la imagen-realidad
    • Diferenciar entre la realidad y su representación mediática: ver quién, cómo y por qué la construye.
    • Introducción al lenguaje audiovisual: aprender a leer para aprender a escribir en imágenes.
    • Aproximación a los conceptos básicos del cine.
    • Conocimiento de los aspectos técnicos en el set de rodaje.
  2. Desarrollar el espíritu crítico de los jóvenes
    • Pasar de una lectura pasiva y una posición indefensa ante el poder de seducción de los medios audiovisuales a una actitud consciente de sus recursos y técnicas  para poder filtrar la información y tener un criterio propio.
  • Potenciar el trabajo en equipo
    • Escuchar y dialogar con los otros.
    • Tomar y compartir decisiones.
    • Pensar en cómo dar forma a las ideas y transmitirlas.

EL TALLER

Conocer el proceso cinematográfico a partir de ejercicios prácticos. Participar en todas las etapas de un rodaje, desde la identificación y el guión hasta el rodaje y la edición.

Dirección académica
Montserrat Martí (vicedegana de estudios de Comunicación Audiovisual de la Universidad Pompeu Fabra).

Profesorado
Profesionales del cine y licenciados en Comunicación Audiovisual con experiencia docente.

Duración del taller
10 horas. Dos horas al día durante cinco días.

Número de alumnos
25 por grupo.

PROGRAMA

  • Presentación de DiBa Kids
    • ¿Qué es el cine?
    • El documental y la ficción.
    • Visionado de fragmentos de películas.
  • Introducción al equipamiento técnico
    • Introducción a la cámara.
    • Introducción al equipo de sonido.
  • La puesta en escena
    • Definición del tema del filme: qué quiero filmar.
    • Definición de la forma cinematográfica de trabajar.
    • Primeros ejercicios de rodaje.
  • Rodaje
    • Rodaje de un plano, tres planos y plano secuencia.
    • Rotación en las tareas: cámara, director, sonidista, script, etc.
    • Ejercicio final: el thriller.

Proyección: la gran pantalla

Proponemos que los resultados del taller se proyecten en una gran fiesta con la presencia de todas las escuelas participantes. Los niños y niñas verán en la gran pantalla sus obras y las de sus compañeros junto con sus familiares y profesores.

Durante el acto se entregará a los participantes una copia en DVD con todos los filmes realizados.

Solo

Solo

Catalunya / 12’ / 1971 / SP

Director: Ramon Monfà Escolà
Producció: Monfà Films
Repartiment: Alex Guiu, Bel Muray i Amadeo Aymerich

Es tracta un tema terrorífic inspirat en la solitud de la psique en els instants que precedeixen la mort, solitud que se simbolitza en un oníric peregrinar per terres desèrtiques i carrers fantasmals sobre els quals acabarà planejant l’espectre del més enllà.

Es tracta un tema terrorífic inspirat en la solitud de la psique en els instants que precedeixen la mort, solitud que se simbolitza en un oníric peregrinar per terres desèrtiques i carrers fantasmals sobre els quals acabarà planejant l’espectre del més enllà.

Ramon Monfà

Ramon Monfà

Ramon Monfà, malgrat el seu caràcter polifacètic, destaca per la dedicació al curtmetratge. El 1961 començà les seves primeres filmacions amb una càmera de 8 mm. Ha estat crític de cinema, projeccionista, realitzador i productor cinematogràfic. Compta amb títols com Reacción humanaPasó un gran circo, Abuelos en carretera o El pobre romántico. Entre el 1977 i el 2004 va produir La hordaSolo, Aversión o El aprendiz de hippy. Fou el fundador del cineclub de Mollerussa el 1977, localitat on ha establert la seva residència. El seu llargmetratge Cara quemada data del 1980. La seva dedicació al cinema continua fins al 2004.

Ramon Monfà, a pesar de su carácter polifacético, destaca por la dedicación al cortometraje. En 1961 empezó sus primeras filmaciones con una cámara de 8 mm. Ha sido crítico de cine, proyeccionista, realizador y productor cinematográfico. Cuenta con títulos como Reacción humana, Pasó un gran circo, Abuelos en carretera o El pobre romántico. Entre los años 1977 y 2004 produjo La horda, Solo, Aversión o El aprendiz de hippy. Fue el fundador del cineclub de Mollerussa en 1977, localidad donde ha establecido su residencia. Su largometraje Cara quemada es de 1980. Su dedicación al cine continúa hasta el año 2004.

Curtmetratge seleccionat per representar a Espanya a la IV SEMANA INTERNACIONAL DE CINE FANTASTICO Y DE TERROR de Sitges
Representant de Catalunya a les IV JORNADAS DE CINE INDEPENDIENTE DE ORENSE d’Orense

La ciutat cremada

La ciutart cremada

Direcció: Antoni Ribas. Any: 1975-1976. País: Catalunya (Espanya). Durada: 160 minuts. Intèrprets: Rafael Anglada, Heribert Barrera, Josep Benet, Francisco Casares, Josep M. Castellet, Xabier Elorriaga, Núria Espert, Pau Garsaball, Teresa Gimpera, Alfred Lucchetti, José Luis López Vázquez, Adolfo Marsillach, Marta May, Jeannine Mestre, Ángela Molina, Ovidi Montllor, Miguel Porter, Montserrat Roig, Marina Rossell, Montserrat Salvador, Mary Santpere, Joan Manuel Serrat, Patty Shepard, Jordi Solé-Tura, Iván Tubau, José Vivó. Guió: Antoni Ribas, Miquel Sanz. Fotografia: Teodoro Escamilla. Música: Manuel Valls i Gorina. Ambientació i decoració: Josep Massagué, Jordi Berenguer.

Narra els esdeveniments històrics que es produïren a Barcelona entre els anys 1899 i 1909; des de l’arribada dels soldats de la guerra colonial de Cuba fins al procés d’esclat popular que passà a la història com la Setmana Tràgica. Al voltant de la família Palau, mostra de la burgesia catalana i del desenvolupament econòmic de l’època, succeeixen els fets polítics i socials més
rellevants del període.

“Primer títol de la trilogia del director sobre la història de Catalunya del segle XX, que completà amb Victòria (1981-83) i Terra de canons (1993-2000). Emotiu film epicohistòric de ressonàncies catalanistes, que desbordà la seva condició de producte cinematogràfic, sobretot quan s’estrenà, ja que es tractava del primer film en català de la Transició. Tingué alguns problemes amb la censura, que s’havia de resituar en un Estat democràtic. Aquest decidit esperit de reivindicació catalanista i de recuperació de la reprimida memòria històrica es manifestà en el finançament del film (aportacions individuals i inversors populars). Molts dels inversors hi participaren com a actors, entre els quals destaquen: Alfons Carles Comín, Jordi Botja, Josep Benet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell (…). La cinta aconseguí un èxit esclatant i provocà emoció entre els espectadors, a més de reflexions sobre els paral·lelismes històrics i polítics de les dues èpoques, la del film i la de l’estrena. L’estrena al País Valencià i a les Illes Balears ocasionà alguns aldarulls, tot i que fou en castellà.”

Narra los acontecimientos históricos que se produjeron en Barcelona entre los años 1899 y 1909; desde la llegada de los soldados de la guerra colonial de Cuba hasta el proceso de estallido popular que pasó a la historia como la Semana Trágica. En torno a la familia Palau, muestra de la burguesía catalana y del desarrollo económico de la época, suceden los hechos políticos y sociales más relevantes del periodo.

“Primer título de la trilogía del director sobre la historia de Catalunya del siglo XX, que completó con Victòria (1981-83) y Terra de canons (1993-2000). Emotivo film epico-histórico de resonancias catalanistas, que desbordó su condición de producto cinematográfico, sobre todo cuando se estrenó, ya que se trataba del primer film en catalán de la Transición. Tuvo algunos problemas con la censura, que se tenía que reubicar en un Estado democrático. Este decidido espíritu de reivindicación catalanista y de recuperación de la reprimida memoria histórica se manifestó en la financiación del film (aportaciones individuales e inversores populares). Muchos de los inversores participaron como actores, entre los cuales destacan: Alfons Carles Comín, Jordi Botja, Josep Benet, Montserrat Roig, Arnau Olivar, Marina Rossell (…). La cinta consiguió un éxito brillante y provocó emoción entre los espectadores, además de reflexiones sobre los paralelismos históricos y políticos de las
dos épocas, la del film y la del estreno. El estreno en la Comunidad Valenciana y en las Islas Baleares ocasionó algunos disturbios, aunque fue en castellano.”

Extret de: Diccionari del cinema a Catalunya / Joaquim Romaguera i Ramió (dir.); amb una anàlisi històrica de Miquel Porter i Moix. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.

Bcn explosion

BCN Explosion

Barcelona és un bullidor de creativitat, tècnica i talent. Artistes, dissenyadors i realitzadors visuals demostren que a casa també es produeixen obres mestres. Presentem una selecció de peces autòctones que desafien la força de la gravetat.

Barcelona es un hervidero de creatividad, técnica y talento. Artistas, diseñadores y realizadores visuales demuestran que en casa también se producen obras maestras. Presentamos una selección de piezas autóctonas que desafían la fuerza de la gravedad.

  • Akemi Negishi, Lope Serrano (2008, 3:57 min.)
  • Doi Merbold und Clervoy, Lope Serrano (2008, 1:28 min.)
  • Joe Crepúsculo – ‘Espada de Damocles’, Luis Cerveró (2008, 1:51 min.)
  • Cristina Rosenvinge – ‘La distancia adecuada’, Luis Cerveró (2008, 4:26 min.)
  • We are standard – ‘Last time’, Marc Lozano (2008, 4:10 min.)
  • Nena Daconte – ‘Tenía tanto que darte’, Marc Lozano (2008, 3:45 min.)
  • Edison Woods – ‘Last Nights’, La Chula (Alicia Reginato) (2009, 5:35 min.)
  • Tu aire sensato, Nico Medes (2008, 5:04 min.)
  • Documental Loquillo (créditos), No Domain (2008, 1:10 min.)
  • Cortinillas Viajar, No Domain (2008, 1:20 min.)
  • Ampersand, No Domain (2008, 00:45 min.)
  • Sync, Sixis (2009, 2:00 min.)
  • The Books – ‘All Bad ends all’, Gregori Saavedra (2009, 2:41 min.)
  • iGolf, Inocuo The Sign Studio (2008, 00:43 min.)
  • Supersobrerodes (Club Super 3), Inocuo The Sign Studio (2009, 2:30 min.)
  • Nike Europa, Inocuo The Sign Studio (2008, 1:02 min.)
  • CECEA, Sofa Experience (2008, 24:00 min.)
  • El Bulto, Sofa Experience (2008, 3:34 min.)
  • Manos de topo – ‘Es feo’, Kike Maíllo (2008, 2:07 min.)

Catalònia, terra de tots. Les tres bessones a la Catalunya real

Les tres bessones

Catalunya / 31’ / 2009 / català

Direcció i realització: Sílvia Quer. Direcció artística: Roser Capdevila. Edició de guió: Eulàlia Cirera. Guió: Josep Penya. Música: Pep Lladó

És un audiovisual adreçat especialment als nens i nenes que viuen a Catalunya, tant als vellestants com als nouvinguts, i també en segona instància als pares i mares residents a Catalunya que vulguin saber, en clau infantil i amb un argument de ficció, per què Catalunya ha estat històricament, encara és i segurament seguirà essent terra de destí, d’acollida, per a moltes persones, famílies i nens d’arreu del món.

Les Tres Bessones, les protagonistes creades en paper per Roser Capdevila i portades a la pantalla per Cromosoma i Televisió de Catalunya, TV3, són les que ens conduiran pels diferents indrets de Catalunya, explicant com és el país, com hem estat i som els catalans i les catalanes, quines són les nostres dèries, defectes i virtuts, i en definitiva quin és el nostre tarannà.

Es un audiovisual dirigido especialmente a los niños y niñas que viven en Catalunya, tanto a los autóctonos como a los recién llegados, y también en segunda instancia a los padres y madres residentes en Catalunya que quieran saber, en clave infantil y con un argumento de ficción, por qué Catalunya ha sido históricamente, todavía es y seguramente seguirá siendo tierra de destino, de acogida, para muchas personas, familias y niños de todo el mundo.

Las Tres Mellizas, las protagonistas creadas en papel por Roser Capdevila y llevadas a la pantalla por Cromosoma y Televisió de Catalunya, TV3, son las que nos conducirán por los diferentes lugares de Catalunya, explicando cómo es el país, cómo hemos sido y somos los catalanes y las catalanas, cuáles son nuestras manías, defectos y virtudes, y en definitiva cuál es nuestro talante.

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania Secretaria per a la Immigració. Generalitat de Catalunya Departament d’Educació

Andalusia: animació

RH+ El vampiro de Sevilla

RH + EL vampiro de Sevilla

Andalusia / 80’ / 2007 / castellà
Director: Antonio Zurera. Producció: Ana de Pablo. Producción executiva: Ángel Izquierdo. Guió: Antonio Zurera. Música: Emilio Alquézar. Director d’animació: Javier Guijarro. Productora: M5 Audiovisual. Coproducció: Canal Sur TV

Després de treballar cinc-cents anys al servei dels comtes de Von Salchichen de Frankfurt, al senyor Manuel Malasangre y Jiménez de Clavijo i la seva peculiar família de vampirs se’ls presenta una oportunitat de tornar a Espanya. Però res no surt com s’esperaven i per accident la família queda dispersa, lluny encara del seu destí. El senyor Manuel acaba a Nova York, on ajuda un extraterrestre a salvar l’Estàtua de la Llibertat d’un ésser malvat i del Sindicat Americà de Vampirs.

Tras quinientos años trabajando al servicio de los condes de Von Salchichen de Frankfurt, a Don Manuel Malasangre y Jiménez de Clavijo y su peculiar familia de vampiros se les presenta una oportunidad de volver a España. Pero nada sale cómo esperaban y por accidente la familia queda dispersa, lejos aún de su destino. Don Manuel acaba en Nueva York, donde ayuda a un extraterrestre a salvar la Estatua de ladel Sindicato Americano de Vampiros.

mision-en-mocland

Misión en Mocland: una aventura superespacial

Andalusia / 80’ / 2008 / castellà

Director: Juan Manuel Suárez. Guió: Laura Gamero (idea: Juan Manuel Suárez i Enrique Fernández Guzmán). Música: José Enrique de la Vega. Fotografia: Kiko Pino. Productora: Forma Animada

El planeta Moc té dificultats. La seva essència vital, el límbar, desapareix i tots els micos habitants del planeta corren un greu perill. El terrible general Neflin ha robat la substància vital i ha aconseguit el poder. Decidida a tornar la vida a Mocland i restaurar la pau, la reina Pola ordena una expedició a la recerca de l’àloma, mineral generador de límbar. Lalo, Mina, Gobi i Lilium són els elegits per a aquesta missió, però trobaran finalment l’àloma o només es tractarà d’una llegenda?

El planeta Moc está en apuros. Su esencia vital, el límbar, desaparece y todos los micos habitantes del planeta corren un grave peligro. El terrible general Neflin ha robado la sustancia vital y se ha hecho con el poder. Decidida a devolver la vida a Mocland y restaurar la paz, la reina Pola ordena una expedición en busca del áloma, mineral generador de límbar. Lalo, Mina, Gobi y Lilium son los elegidos para esta misión, pero ¿encontrarán finalmente el áloma o se tratará sólo de una leyenda?

Curtmetratges

La patrulla perdida

La patrulla perdida

Direcció: Guillermo Rojas. Producció: Dosdecatorce Producciones, Áralan Films i Fíngaro. Productor executiu: Luis Melgar. Guió: Guillermo Rojas. Fotografia: Alejandro Espadero. Música: José M. Pérez. Any: 2009. Durada: 20’. Repartiment: Fabio Arrante, Pedro Casablanc, Juan Díaz, Cristina Domínguez, Esteban Garrido, Félix Gómez, Fernando Gómez, Jaime Martín, William Miller, Ángel Ridao

1936. En algun indret del camp cordovès, una patrulla de soldats republicans s’endinsa en territori enemic per destruir unes vies de tren crucials per a les comunicacions de l’exèrcit franquista.

1936. En algún lugar de la campiña cordobesa, una patrulla de soldados republicanos se adentra en territorio enemigo para destruir unas vías de tren cruciales para las comunicaciones del ejército franquista.

La leyenda del ladrón del árbols de los colgados

La leyenda del ladrón del árbols de los colgados

Director: Sami Natsheh. Producció: Marta Velasco i Gonzalo Bendala. Guió: Sami Natsheh i Gonzalo Bendala. Música: Pablo Cervantes. Narrador: Antonio Esquivias. Any: 2009. Durada: 13‘. Animació

En un llogarret oblidat del camp cordovès, entre Sierra Morena i la perillosa ruta dels bandolers, hi va haver una vegada un arbre maleït en què penjaven infinitat de cossos.

En una aldea olvidada de la campiña cordobesa, entre Sierra Morena y la peligrosa ruta de los bandoleros, existió una vez un árbol maldito del que pendían infinidad de cuerpos ahorcados.

La oficina

La oficina

Director: Gonzalo Crespo. Guió: Gonzalo Crespo i Rafael Oliver. Fotografia: José Luis Bernal. Música: Antonio Ceballos. Productora: División XL Producciones SL. Any: 2008. Durada: 17’. Repartiment: Antonio Chamorro, Antonio Dechent, Antonio Garrido

Santiago, un treballador model, mor sobtadament. Mentre dura la investigació policial es destapen dubtes sobre si l’han assassinat.

Santiago, un empleado modelo, muere súbitamente. Mientras dura la investigación policial se destapan dudas sobre si lo han asesinado.

Undergorund, la ciudad del arcoiris

Undergorund, la ciudad del arcoiris

Anadalusia / 90’ / 2003 / castellà

Direcció: Gervasio Iglesias.
Producció: Lara Sastre.
Guió: Santi Amodeo i Gervasio Iglesias.
Fotografia: Álex Catalán.
Productores: La Zanfoña Producciones / Motion Pictures
Subvencionat per la Junta d’Andalusia, en col·laboració amb TV3 i Canal Sur TV.

Quan a finals dels anys seixanta la dictadura del general Franco comença a trontollar i els Estats Units instal·len les seves primeres bases militars al nostre país, Andalusia es converteix una vegada més en un territori de trobada. Aquest nou contacte cultural farà sorgir un moviment conegut amb el nom d’underground. Els joves nord-americans que passen per aquestes bases entren en contacte amb un grup de músics inquiets que entre el 1967 i el 1972 converteixen una ciutat tradicional i conservadora com Sevilla en l’avantguarda sociocultural d’Espanya.

Cuando a finales de los años sesenta la dictadura del general Franco empieza a tambalearse y Estados Unidos instala sus primeras bases militares en nuestro país, Andalucía se convierte una vez más en un territorio de encuentro. Este nuevo contacto cultural hará surgir un movimiento conocido con el nombre de underground. Los jóvenes norteamericanos que pasan por estas bases entran en contacto con un grupo de inquietos músicos que entre 1967 y 1972 convierten a una ciudad tradicional y conservadora como Sevilla en la vanguardia sociocultural de España.

Back To Top