skip to Main Content

Nada, S.A.

Dissabte 24 / 22 h / Espai Orfeó / 4 €
(A la mateixa sessió es projectarà el llargmetratge Sonata per a violoncel)

(Barcelona)

Durada: 15’. Any: 2014. Directors: Caye Casas, Albert Pintó. Productora: ALHENA PRODUCTION. Producció: Norbert Llaràs. Guió: Caye Casas, Albert Pintó. Música original: Julie Reier. Fotografia: Miquel Prohens. Intèrprets: Emilio Gavira, Jaume Garcia Arija, Carlos Lasarte, Sílvia Borobia. Idioma original: Castellà.

Fa anys que Carlos no troba feina, està desesperat després de fracassar en totes les entrevistes de feina a què es presenta. Un dia veu un anunci d’una companyia anomenada Nada S.A.

Jurat 2015

Jurats del I Premi d’Arts Audiovisuals–IEI al Millor Llargmetratge de Ficció i al Millor Curtmetratge de Ficció

 

Santiago Lapeira

Santi Lapeira

Director, productor i guionista

Ha dirigit entre d’altres Asalto al Banco Central, Blue gin, Escrito en los cielos Perfidia, Maçons els fills de la vídua o Il Coraggio. Ha estat productor de Las Tres vidas de Pedro Burruezo de José López  i L’Home del Metro de Joan Vall. Coguioniste de La Ràdio Folla de Francesc Bellmunt. Ha dirigit una quinzena de curtmetratges i documentals per a la televisió. Ha exercit la docència en els camps dels drets i i el mercat audiovisual. Ha estat vicepresident de l’Acadèmia del Cinema Català i en l’actualitat és el president del Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya.


Alícia Pérez Borrás

Alicia PerezActriu (Lleida, 1971)

Ha realitzat cursos de teatre com a teràpia per a l’Escola d’Educació Especial Plançó de Lleida i l’Hospital de Dia Fundació Gaba de Barcelona.

En el camp de la interpretació, a treballat a l’Escola d’art dramàtic EOLIA de Barcelona, la Escuela de cine SALA BAM de Madrid i el Centre Cívic Golferich de Barcelona.

TeatreEl gat negre, Tito Andrónico, Orgía, Julio César, Antígona, Ricardo III, Otelo, Vida Privada, Dues dones que ballen, Tragedia, Coriolà, Macbeth, Una història catalana, Adiós a la infancia.

TelevisióLo Cartanyà, Mar de fons, Hospital Central, 23F: El día más difícil del Rey, La que se avecina, Operación Malaya, Felipe y Letizia, Ángel o demonio, Insensibles, La Riera.


Blai Morell

Blai Morell

Periodista i crític cinematogràfic (Barcelona, 1970)

Llicenciat en Periodisme i Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, exerceix la informació i la crítica cinematogràfica des de fa més de 20 anys en diferents mitjans, com ràdio —Cadena SER, Ràdio Gràcia—, premsa —Fotogramas, Diari de Barcelona—, televisió —Antena 3, Telecinco— o Internet —CineMAgazine-. També ha cobert certàmens cinematogràfics internacionals, com els de Cannes, Berlín i Sant Sebastià. Actualment treballa a RAC1 com a redactor i crític de cinema en diferents programes de l’emissora, col·labora com a crític al suplement Què Fem de La Vanguardia i és professor de ràdio a l’escola Aula Ràdio de Barcelona.


 

Jurat dels premis al Millor Documental Llargmetratge i Millor Documental Curtmetratge

Oriol Porta

Oriol Porta

Llicenciat en Història de l’Art (Lleida, 1959)

Productor i director de documentals. Va ser un dels primers impulsors del gènere a Espanya quan, a finals dels anys 90 del segle passat, es va donar el boom del documental. Des de la seva productora, Àrea de Televisió, va produir 18 documentals, dels quals en va dirigir tres, diversos en coproducció internacional, i molts premiats i distribuits internacionalment. En destaquen: Francisco Boix, un fotógrafo en el infierno (2000), Orwell, a contracorrent (2003), Hollywood contra Franco (2009) i L’església rebel (2012). Te una llarga experiència en la docència de desenvolupament de projectes i producció de documentals, així com en assessorament de projectes.


Sandro Machetti Sánchez

Sandro Machetti

Llicenciat en Història contemporània i en Història de l’Art (Lleida, 1964)

Professor d’Història de l’Art (Cinema i arts audiovisuals) a la Universitat de Lleida. Ha investigat els àmbits del precinema, el cinema dels orígens i la recuperació del patrimoni audiovisual. Ha col·laborat en projectes de catalogació amb Filmoteca Española i n’ha dirigit altres amb Filmoteca de Catalunya i de recuperació de patrimoni fílmic i fotogràfic amb l’Arxiu Municipal de Lleida. Les seves publicacions més destacades són El precinema a Lleida (1995, XVè Premi Humbert Torres) i Què és el precinema? (2000, en col·laboració). És coautor de L’Abans Lleida. Recull gràfic 1860-1982, que es publica actualment en forma de col·lecionable. Ha desenvolupat també una intensa tasca de divulgació cinematogràfica des del 1988 fins al 2014, especialment a Cine-ull, Cineclub de la UdL, i com a comissari de programació de la Filmoteca a Lleida.


Oriol Bosch Bausà

Oriol Bosch

Barcelona, 1974.

Llicenciat en Història de l’Art, té un Màster en gestió cultural per la UdL i un Postgrau en gestió, preservació i difusió d’arxius fotogràfics per la UAB. Ha treballat en diversos projectes de recerca de recuperació de patrimoni cinematogràfic i catalogació filmogràfica, i és autor de nombrosos estudis sobre la història del cinema i la fotografia a Lleida. Va comissariar l’exposició Lleida. Sessió contínua (Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008) sobre la història de l’espectacle cinematogràfic a Lleida i va coordinar el dossier monogràfic Una nova onada: joves cineastes de Lleida (revista Arts, Lleida, abril 2009). Darrerament, ha comissariat les exposicions De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran (2012-2014), El pintor Baldomer Gili Roig i la fotografia al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida (2013) i Català-Roca. Retrats (2014-2015) també per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran. Membre fundador de Cine-ull, cineclub de la UdL, des del 2003 ha estat responsable de programació de la Filmoteca Terres de Lleida i des del 2007 és coordinador d’exposicions i comunicació del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida.

Experiments animats, de Laura Ginès

experiments animats

Laura Ginés és una de les nostres autores més destacades en animació. Arriba a Lleida per mostrar-nos els treballs més interesants de la seva dilatada carrera en una xerrada–projecció adreçada als animaqueros i als que porten un artista a dins.

La música com a guió

De com és la dinàmica de deixar-se portar per la música a l’hora de generar ficcions, tant en films d’encàrrec (videoclips per a Maria Rodés, Standstill, Els nens eutròfics) com en els treballs més personals en l’inici de la seva trajectòria (Música per a perplexos i L’arca de Noè). La feina realitzada a l’estudi Laboratorium és un bon exemple d’aquesta especial relació amb el so.

L’encàrrec d’autor

L’experimentació que et permeten els films més personals i les limitacions o requeriments específics en els treballs d’encàrrec són vasos comunicants. No només el control sinó també l’atzar i el joc són ingredients imprescindibles per afrontar treballs de gràfica per a televisió o publicitat.

Film col·lectiu, joc i experimentació

Recentment, tres de les parcel·les professionals que té com a animadora han començat a tenir una certa confluència: la docència, l’activitat professional en equip i l’experiment artístic. Barrejar-les no només és divertit, sinó que té molt de sentit. Veurem aquí algunes peces de marcat caràcter experimental elaborades de manera col·lectiva.


Laura Ginès

laura gines
Va estudiar Arquitectura en la UPC, és graduada en Art i Disseny a la UAB i tècnic superior en il·lustració per la Escola Massana. Co-fundadora de l’estudi multidisciplinari Laboratorium, va ser responsable durant 2004 i 2005 del grafisme de Localia Catalunya i ha desenvolupat projectes audiovisuals per Mediapro, Televisió de Catalunya, Triacom Audiovisual, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Centri de Cultura Contemporània de Barcelona, entre altres.

Alguns dels seus vídeos i films formen part del Arxiu Xcèntric del CCCB dedicat al cinema experimental i del Arxiu Actiu de Bòlit (Centri d’Art Contemporani de Girona), així com del catàleg Hamaca (distribuïdora de videoart i arts electròniques creada per iniciativa de la AAVC i dirigida per Yproduccions). Ha presentat i projectat el seu treball en centres de referència internacional com la Cinemàteque de Sant Francisco, el Anthology Film Arxivis de Nova York o el Museu Nacional Centre d’Art Regna Sofia de Madrid. Va ser col·laboradora habitual de Xinacittà, Mostra Internacional de Cinema d’Animació d’Autor de Barcelona (2002-2007) i ha exercit de programadora independent en centres d’art com a Ca Felipa i en esdeveniments varis com a L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona o Animac, Mostra Internacional de Cinema d’*Animació de Catalunya (Lleida).

No todo es vigília

Dijous 22 / 18 h / Espai Orfeó / 4 €

(Barcelona)

Durada: 98’. Any: 2014. Director: Hermes Paralluelo. Productora: EL DEDO EN EL OJO / BANDE À PART. Producció: Maria José Garcia, Uriel Wisnia, Andrés Luque, Jacques Toulemonde, Diana Ramos. Guió: Hermes Paralluelo. Fotografia: Julián Elizalde. Idioma original: Castellà.

No todo es vigilia és una història d’amor. L’ Antonio i la Felisa porten junts tota la vida i ara que el seu estat de salut és fràgil tenen por de no poder cuidar-se mútuament. La possibilitat d’haver d’anar-se’n a viure a una residència d’avis apareix en l’horitzó com una amenaça.

Back To Top