skip to Main Content

Love

Love

Barcelona, Catalunya / 20’ / 2009 / castellà

Director: Biel Mauri
Producció executiva: Escándalo Films
Guió: Biel Mauri i Dolors Moreno
Direcció de fotografia: Jordi Hernández
Repartiment: Jordi Gràcia, Bruno Bergonzini, Clara Segura, Alena Villaronga

Escándalo Films – ESCAC

Karen és una nena preciosa de dotze anys que viu amb una família en què tots, menys ella, tenen algun tipus de discapacitat psíquica. Karen els menysprea profundament, tot i així els discapacitats són entranyables.

Karen es una preciosa niña de doce años que vive con una familia en la que todos, menos ella, sufren algún tipo de discapacidad psíquica. Karen los desprecia profundamente, aun así los discapacitados tienen algo de entrañables.

Desesperación

Desesperación

Palma de Mallorca, Balears / 14’ / 2008 / castellà

Director: Daniel Aguilarte
Producció executiva: Prod. Serv. Twinpics SL
Guió: Daniel Aguilarte
Direcció de fotografia: Juan Prous i David Bonet
Repartiment: Leticia Dolera, Borja Tous, Simó Andreu, Xavier Núñez, María Eugenia Guiral, Ana Duarte

Production Services Twinpics SL

L’intent de canviar alguna cosa de les seves vides que no desitgen porta tres persones, aparentment inconnexes, a un punt d’unió en què la desesperació és l’únic que els queda.

El intento de cambiar algo de sus vidas que no desean lleva a tres personas, aparentemente inconexas, a un punto de unión en el que la desesperación es lo único que les queda.

El perdó

Ventura Durall

Barcelona, Catalunya / 65’ / 2008 / català

Director: Ventura Durall
Producció executiva: Nanouk Films
Guió: Ventura Durall
Direcció de fotografia: Mauro Herce

Nanouk Films
http://www.nanouk.tv

L’any 1994, Andrés Rabadán es va lliurar a la policia després de fer descarrilar tres trens i matar el seu pare amb una ballesta. En el judici se’l va declarar innocent en diagnosticar-li una esquizofrènia delirant paranoica i se’l va obligar a ser internat en un pavelló psiquiàtric penitenciari durant els següents 20 anys. Després d’un descens personal als inferns, Rabadán es refà com a persona utilitzant la pintura per exorcitzar els seus propis dimonis, i en aquest nou renéixer, nous testimonis d’ell mateix i del seu entorn més proper ens fan veure una realitat més complexa que la que va aflorar al judici i es revelen secrets íntims que han romàs més d’una dècada amagats.

En el año 1994, Andrés Rabadán se entregó a la policía tras hacer descarrilar tres trenes y matar a su padre con una ballesta. En el juicio se le declaró inocente al diagnosticarle una esquizofrenia delirante paranoica y se le obligó a ser internado en un pabellón psiquiátrico penitenciario durante los siguientes 20 años. Después de un descenso personal a los infiernos, Rabadán se rehace como persona utilizando la pintura para exorcizar sus propios demonios, y en este nuevo florecer, nuevos testimonios de él mismo y de su entorno más cercano nos hacen ver una realidad más compleja que la que afloró en el juicio, revelando secretos íntimos que han permanecido más de una década escondidos.

<img class="alignnone size-medium wp-image-687" title="Ventura Durall" src="https://www.somcinema.cat/wp-content/uploads/2009/10/el-perdo-300x225.png" alt="Ventura Durall" width="300" height="225" />

Ventura Durall

Llicenciat per l’ESCAC en l’especialitat de guió, també ha estudiat a San Antonio de los Baños i ha realitzat diversos seminaris amb prestigiosos documentalistes. Actualment supervisa i coordina els projectes de final de carrera de documental de l’ESCAC. Fundador de Nanouk Films, ha dirigit diversos documentals, entre els quals destaquen El perdó(produït per Nanouk Films en coproducció amb TVE i la participació de Canal+), Isla Negra, Illa Blanca (coproduït per Nanouk Films, TV3 i Televisió Nacional de Xile), Hablemos del documentalLa dama dels coloms (premi documental creatiu UAB i premi FAD). Acaba de realitzar el seu primer llargmetratge de ficció, Les 2 vides d’Andrés Rabadán.

Licenciado por el ESCAC en la especialidad de guión, ha estudiado también en San Antonio de los Baños y ha realizado varios seminarios con reputados documentalistas. Actualmente supervisa y coordina los proyectos de fin de carrera de documental del ESCAC. Fundador de Nanouk Films, ha dirigido varios documentales, entre los cuales destacan El perdó(producido por Nanouk Films en coproducción con TVE y la participación de Canal+), Isla Negra, Illa Blanca(coproducido por Nanouk Films, TV3 y Televisión Nacional de Chile), Hablemos del documentalLa dama dels coloms (premio documental creativo UAB y premio FAD). Acaba de realizar su primer largometraje de ficción, Las 2 vidas de Andrés Rabadán.

Palestina, la veritat assetjada

Palestina, la veritat assetjada

Barcelona, Catalunya / 50’ / 2008 / anglès / subt. en català

Directora: Helena Sala
Producció executiva: Montse Capdevila i Alex Himno
Guió: Laura Beaumont, Maria Freixa i Alex Ànfruns
Direcció de fotografia: Manuel Atuan

Xarxa d’Enllaç amb Palestina
http://www.xarxapalestina.org

Palestina, la veritat assetjada és un documental que dóna veu al poble palestí. Una trentena d’homes i dones de diferents edats i de diferents territoris de la Palestina històrica expliquen com l’ocupació afecta la seva vida diària i reflexionen sobre el seu futur incert. D’aquesta manera, els mateixos palestins posen a sobre de la taula els temes clau per a un procés de pau. Els refugiats, el mur, les colònies, els atacs o el bloqueig de Gaza són alguns dels epígrafs d’aquesta història que explica allò que d’altres silencien.

Palestina, la veritat assetjada es un documental que da voz al pueblo palestino. Una treintena de hombres y mujeres de diferentes edades y de diferentes territorios de la Palestina histórica explican cómo la ocupación afecta a su vida diaria y reflexionan sobre su futuro incierto. De esta manera, los propios palestinos ponen encima de la mesa los temas clave para un proceso de paz. Los refugiados, el muro, las colonias, los ataques o el bloqueo de Gaza son algunos de los epígrafes de esta historia que explica aquello que otros silencian.

Helena Sala Bitrià

Helena Sala Bitrià

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Realitza el primer documental, Use me as a stone, el 2004 en un viatge a Palestina. Dos anys més tard, viatja a Mostar (Bòsnia i Hercegovina) per gravar Don’t forget, veus més enllà de l’oblit, seleccionat en una dotzena de festivals i premiat al festival de curtmetratges Baumman de Terrassa. El 2007 torna a Palestina per rodar Palestina, la veritat assetjada, un documental produït per la Xarxa d’Enllaç amb Palestina i finançat per l’Agència Catalana de Cooperació i pel Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa d’Enllaç amb Palestina és una organització amb seu a Barcelona que aglutina i coordina les activitats de diversos col·lectius de solidaritat amb Palestina de tot el territori català.

Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona. Realiza su primer documental, Use me as a stone,en 2004 en un viaje a Palestina. Dos años más tarde, viaja a Mostar (Bosnia-Herzegovina) para grabar Don’t forget, veus més enllà de l’oblit, seleccionado en una docena de festivales y premiado en el festival de cortometrajes Baumman de Terrassa. En 2007 vuelve a Palestina para rodar Palestina, la veritat assetjada, un documental producido por la Xarxa d’Enllaç amb Palestina y financiado por la Agencia Catalana de Cooperación y por el Departamento de Juventud de la Generalitat de Catalunya. La Xarxa d’Enllaç amb Palestina es una organización con sede en Barcelona que aglutina y coordina las actividades de varios colectivos de solidaridad con Palestina de todo el territorio catalán.

Hollywood contra Franco

Hollywood contra Franco

Barcelona, Catalunya / 92’ / 2008 / català

Director: Oriol Porta
Produció executiva: Oriol Porta
Guió: Isabel Andrés, Oriol Porta i Lorenzo Soler
Direcció de fotografia: David García

Àrea de Televisió
http://www.hollywoodcontrafranco.com (https://es.wikipedia.org/wiki/Hollywood_contra_Franco)

La Guerra Civil espanyola va exercir un fort impacte en els artistes de Hollywood. Molts d’ells van donar suport a campanyes contra la política de no-intervenció del Govern dels Estats Units, van participar en mítings o van pagar ambulàncies per al bàndol republicà. Com va dir Fred Zinnemann, la derrota de l’Espanya democràtica va deixar una ferida oberta als cors dels liberals de Hollywood. Molts guionistes la van utilitzar durant anys per reforçar el caràcter noble i romàntic d’alguns personatges de les seves pel·lícules, com Rick a Casablanca, per exemple.

La Guerra Civil española ejerció un fuerte impacto en los artistas de Hollywood. Muchos de ellos apoyaron campañas contra la política de no intervención del Gobierno de los Estados Unidos, participaron en mítines o pagaron ambulancias para el bando republicano. Como dijo Fred Zinnemann, la derrota de la España democrática dejó una herida abierta en los corazones de los liberales de Hollywood. Muchos guionistas la utilizaron durante años para reforzar el carácter noble y romántico de algunos personajes de sus películas, como Rick en Casablanca, por ejemplo.

Oriol Porta

Oriol Porta

Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona el 1986, combina actualment la seva feina com a productor i realitzador amb la docència, ja que imparteix cursos de producció i desenvolupament de projectes documentals a la Universitat Ramon Llull de Barcelona i l’ESCAC de Terrassa. Inicia la carrera professional com a productor de vídeos institucionals, espots publicitaris i programes per a Tele 5, FORTA, Antena 3 i Canal 10. Durant els Jocs Olímpics del 92 dirigeix els serveis de producció a televisions estrangeres de l’agència de notícies EditMedia. El 1992 crea la seva pròpia productora, Àrea de Televisió. Hollywood contra Franco (2008) ha estat el seu primer treball com a realitzador.

Licenciado en Geografía e Historia por la Universidad de Barcelona en 1986, combina actualmente su trabajo como productor y realizador con la docencia, impartiendo cursos de producción y desarrollo de proyectos documentales en la Universidad Ramon Llull de Barcelona y el ESCAC de Terrassa. Inicia su carrera profesional como productor de vídeos institucionales, espots publicitarios y programas para Tele 5, FORTA, Antena 3 y Canal 10. Durante los Juegos Olímpicos del 92 dirige los servicios de producción a televisiones extranjeras de la agencia de noticias EditMedia. En 1992 crea su propia productora, Àrea de Televisió. Hollywood contra Franco (2008) ha sido su primer trabajo como realizador.

La Ruta dels Annapurna amb BTT

La Ruta dels Annapurna amb BTT

Lleida, Catalunya / 27’ / 2008-2009 / català

Directors: Xavier Arnalot, Albert Escuer i Jordi Varela
Producció executiva: Lo Traster
Guió: Lo Traster
Direcció de fotografia: Jordi Varela

La Ruta dels Annapurna amb BTT explica en primera persona les vivències de quatre lleidatans amants de la muntanya i de la bicicleta en el seu viatge pel Nepal. Ells mateixos, a mesura que avança el viatge, van gravant la seva aventura i ens narren els problemes que es van trobant, el tracte amb la gent de la zona i el descobriment d’una cultura tan diferent com allunyada dels estàndards occidentals. Malgrat els problemes físics d’alguns dels membres de l’expedició durant la ruta, finalment aconsegueixen l’objectiu.

La Ruta dels Annapurna amb BTT explica en primera persona las vivencias de cuatro leridanos amantes de la montaña y de la bicicleta en su viaje por Nepal. Son ellos mismos quienes, a medida que avanza el viaje, van grabando su aventura y nos narran los problemas que se van encontrando, el trato con la gente de la zona y el descubrimiento de una cultura tan diferente como alejada de los estándares occidentales. A pesar de los problemas físicos de algunos de los miembros de la expedición durante la ruta, finalmente consiguen el objetivo.

Jordi Varela Ciudad

Jordi Varela Ciudad

Lleida, 1973. Forma part de Lo Traster. Lo Traster és un estudi de creació audiovisual i multimèdia que neix el setembre de 2007 a Lleida i es dedica a la producció de vídeo i a la comunicació. Entre les seves tasques documentals destaca la producció del vídeo del 25è aniversari de l’INEFC de Lleida, en què Lo Traster es va encarregar de la realització. Dins del sector televisiu produeix els programes La cuina de… per a Comunicàlia i Zona & Esports per a La Manyana Televisió. També treballa amb la Secretaria General de l’Esport, el Departament de Treball, la Fira de Lleida, la Federació Catalana de Tennis i la Federació Lleidatana de Bàsquet, entre d’altres. En l’àmbit artístic s’ha encarregat del making offde l’últim disc del grup Lexu’s i ha gravat concerts i espectacles de diferents grups i companyies.

Lleida, 1973. Forma parte de Lo Traster. Lo Traster es un estudio de creación audiovisual y multimedia que nace en septiembre de 2007 en Lleida y se dedica a la producción de vídeo y a la comunicación. Entre sus tareas documentales destaca la producción del vídeo del 25º aniversario del INEFC de Lleida, en el que Lo Traster se encargó de la realización. Dentro del sector televisivo produce los programas La cuina de… para Comunicàlia y Zona & Esports para La Manyana Televisió. También trabaja con la Secretaría General del Deporte, el Departamento de Trabajo, la Fira de Lleida, la Federació Catalana de Tennis y la Federació Lleidatana de Bàsquet, entre otros. En el ámbito artístico se ha encargado del making off del último disco del grupo Lexu’s y ha grabado conciertos y espectáculos de diferentes grupos y compañías.

Dopico, cantant professional

Dopico, cantant professional

Palma de Mallorca, Balears / 57’ / 2009 / català

Director: Lleonard Escandell
Producció executiva: Pere Gayà
Guió: Lleonard Escandell
Direcció de fotografia: Lleonard Escandel

Dopico viu al carrer, però un dia va ser ric i famós. Uns nois del barri creen un blog a Internet sobre la seva vida i la seva música. Diversos mitjans de comunicació es fan ressò del primer captaire amb un blog i el motiven per tornar a cantar.

Dopico vive en la calle, pero un día fue rico y famoso. Unos chicos del barrio crean un blog en Internet sobre su vida y su música. Diversos medios de comunicación se hacen eco del primer pordiosero con un blog y lo motivan para volver a cantar.

Lleonard Escandell

Lleonard Escandell

Té 28 anys i és nascut a Palma. Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Actualment cursa el Màster de guió de ficció per a cinema i televisió de la mateixa universitat. Des de fa tres anys treballa de tècnic d’informatius de televisió a Mallorca, però la seva veritable passió és explicar històries. En els últims anys s’ha autoproduït sense capital un curtmetratge: Where Was I? (2007) i dos documentals: L’esperit a les mans (2008), sobre l’escultor Jeroni Bosch, i Dopico, cantant professional (2009), documental que tracta sobre les aventures i desventures delsense sostre José Manuel Dopico.

Tiene 28 años y es natural de Palma de Mallorca. Licenciado en Comunicación Audiovisual por la Universidad Pontificia de Salamanca. Actualmente cursa el Máster de guión de ficción para cine y televisión de la misma universidad salmantina. Desde hace tres años trabaja de técnico de informativos de televisión en Mallorca, pero su verdadera pasión es contar historias. En los últimos años se ha autoproducido sin capital un cortometraje: Where Was I? (2007) y dos documentales:L’esperit a les mans (2008), sobre el escultor Jeroni Bosch, y Dopico, cantante profesional

De monstruos y faldas

De monstruos y faldas

Barcelona, Catalunya / 24’ / 2008 / castellà

Directora: Carolina Astudillo Muñoz
Producció executiva: Carmen Viveros
Guió: Carolina Astudillo i Gustavo Junqueira
Direcció de fotografia: Lleonard Escandell

Màster Documental Creatiu UAB

Libertad, Enriqueta, Maricarmen i Albert evoquen els anys en què les seves mares i la seva tia van estar a la presó de les Corts, una època tenyida d’innocència, desemparament i tristesa. Les seves històries infantils ens submergeixen en un món que té com a protagonistes els records, l’oblit i el pas del temps. En aquest moviment pendular entre el passat i el present, la memòria prolifera, es consumeix i s’esvaeix.

Libertad, Enriqueta, Maricarmen y Albert evocan los años en que sus madres y su tía estuvieron en la prisión de Les Corts, una época teñida de inocencia, desamparo y tristeza. Sus historias infantiles nos sumergen en un mundo que tiene como protagonistas los recuerdos, el olvido y el paso del tiempo. En este movimiento pendular entre el pasado y el presente, la memoria prolifera, se consume y se desvanece.

Carolina Astudillo Muñoz

Carolina Astudillo Muñoz

Va estudiar Periodisme a la Universitat de Santiago. Ha treballat en televisió i en diversos mitjans escrits i productores de Xile. Del seu treball com a actriu destaca l’actuació a l’obra El golpe de Roberto Parra i al curt Marti le fou. L’any 2005 participa al disc Tak de Le Popotam i el seu tema Juego lúgubre va tenir una bona acollida en alguns mitjans especialitzats i als circuits electrònics de Xile. Ha publicat en les antologies de contes Diversos y estiladosTenemos pantalones, ambdós d’Editorial Asterión. Diplomada en Cinema per la Universitat Catòlica de Xile, el 2007 cursa el Màster en Documental Creatiu a la UAB, que li produeix juntament amb Localia TV el documental De monstruos y faldas.

Estudió Periodismo en la Universidad de Santiago. Ha trabajado en televisión y en diversos medios escritos y productoras de Chile. De su trabajo como actriz destaca su actuación en la obra El golpe de Roberto Parra y en el corto Marti le fou. En el año 2005 participa en el disco Tak de Le Popotam y su tema Juego lúgubre tuvo una buena acogida en algunos medios especializados y en los circuitos electrónicos de Chile. Ha publicado en las antologías de cuentos Diversos y estiladosTenemos pantalones, ambos de Editorial Asterión. Diplomada en Cine por la Universidad Católica de Chile, en 2007 cursa el Máster en Documental Creativo en la UAB, que le produce junto con Localia TV el documental De monstruos y faldas.

Les 2 vides d’Andrés Rabadán

http://www.nanouk.tv

Catalunya / 84’ / 2008 / català

Director: Ventura Durall.
Producció executiva: Óscar Romagosa, Ventura Durall, Emilio Mencheta, Joaquim Solano, Luis Ángel Ramírez.
Guió: Ventura Durall, Enric Álvarez i Andrés Rabadán.
Direcció de fotografia: Mauro Herce.
Repartiment: Alex Brendemühl, Mar Ulldemolins, Andrés Herrera, Clara Segura, Cristina García, Emilio Mencheta

Nanouk Films
http://www.nanouk.tv

Es mereix tothom una segona oportunitat, independentment dels crims que hagi comès? Aquesta és la pregunta que planteja la pel·lícula, la història d’un pres turmentat pels seus crims aberrants. El film, de tall intimista, se submergeix en una recerca personal en què el protagonista descobrirà que ell mateix ha estat el seu pitjor enemic i que la seva única oportunitat de redempció es troba en l’amor.

¿Merece todo el mundo una segunda oportunidad, independientemente de los crímenes que haya cometido? Esta es la pregunta que plantea la película, la historia de un preso atormentado por sus crímenes aberrantes. El film, de corte intimista, se sumerge en una búsqueda personal donde el protagonista descubrirá que él mismo ha sido su peor enemigo y que su única oportunidad de redención se encuentra en el amor.

Ventura Durall

Ventura Durall

Llicenciat per l’ESCAC en l’especialitat de guió, també ha estudiat a San Antonio de los Baños i ha realitzat diversos seminaris amb prestigiosos documentalistes. Actualment supervisa i coordina els projectes de final de carrera de documental de l’ESCAC. Fundador de Nanouk Films, ha dirigit diversos documentals, entre els quals destaquen El perdó(produït per Nanouk Films en coproducció amb TVE i la participació de Canal+), Isla Negra, Illa Blanca (coproduït per Nanouk Films, TV3 i Televisió Nacional de Xile), Hablemos del documentalLa dama dels coloms (premi documental creatiu UAB i premi FAD). Acaba de realitzar el seu primer llargmetratge de ficció, Les 2 vides d’Andrés Rabadán.

Licenciado por el ESCAC en la especialidad de guión, ha estudiado también en San Antonio de los Baños y ha realizado varios seminarios con reputados documentalistas. Actualmente supervisa y coordina los proyectos de fin de carrera de documental del ESCAC. Fundador de Nanouk Films, ha dirigido varios documentales, entre los cuales destacan El perdó(producido por Nanouk Films en coproducción con TVE y la participación de Canal+), Isla Negra, Illa Blanca(coproducido por Nanouk Films, TV3 y Televisión Nacional de Chile), Hablemos del documentalLa dama dels coloms (premio documental creativo UAB y premio FAD). Acaba de realizar su primer largometraje de ficción, Las 2 vidas de Andrés Rabadán.

Deslliga’t

Deslliga't

Catalunya / 90’ / 2009 / català

Director: Jesús Font.
Producció executiva: Albert Sagalés, Marco Meere i José Luis Forteza.
Guió: Manel Bonany, Joan Mallarach i Eulàlia Carrillo.
Direcció de fotografia: Àlex Catalán.
Repartiment: Jaime Pujol, Antonio Garrido, Rosa Novell, Marta Calvó, María Almudéver, Sandra Cervera

Diagonal Televisió – Kálida Producciones – Malvarrosa Media
http://www.diagonaltv.es

Una comèdia d’embolics que gira entorn d’un estricte terapeuta, expert a donar consells per ser feliç, que es veu obligat a sortir de la seva closca i viure les passions més desenfrenades per mirar de recuperar la seva dona. Aquesta acabarà per abandonar-lo, i el que és més humiliant: el deixa per un altre home, i pitjor encara: l’altre és pacient seu…

Una comedia de enredo que gira en torno de un estricto terapeuta, experto en dar consejos para ser feliz, que se ve obligado a salir de su cascarón y vivir las pasiones más desenfrenadas para tratar derecuperar a su mujer. Ésta acabará por abandonarle, y el que es más humillante: lo deja por otro hombre, y peor aún: el otro es paciente suyo…

Jesús Font

Jesús Font

Als EUA estudia guió, interpretació i direcció a l’American Film Institute (1988-1989) i la Universitat de Califòrnia (1990-1991) de Los Angeles (UCLA). De tornada a Espanya, realitza la sèrie Vostè mateix, de TV3, seguida d’Historias de la puta mili, de Telecinco, el 1994. El telefilm La sucursal, per a TVC, d’un argument de creació pròpia, i per a Telecinco les sèries

Todos los hombres sois iguales, El comisarioAbogados. El 2002 dirigeix el telefilm Temps afegit i l’any següent produeix Mónica Carta mortal i dirigeix La vida aquíEl tránsfuga. El 2005, El año que trafiqué con mujeres, i produeix La Atlántida. Entre el 2005 i el 2008 dirigeix les sèries Siete días al desnudo i la comèdia 13 anys i un dia per a TVC. Ha dirigit els telefilms Buscando al hombre perfecto,Desátate.

En los EEUU estudia guión, interpretación y dirección en el American Film Institute (19881989) y la Universidad de California (1990-1991) de Los Ángeles (UCLA). Ya de vuelta a España, realiza la serie Vostè mateix, de TV3, seguida de Historias de la puta mili, de Telecinco, en 1994. El telefilme La sucursal, para TVC, de un argumento de creación propia, y para Telecinco las series

Todos los hombres sois iguales, El comisario,Abogados. En 2002 dirige el telefilme Temps afegit y al año siguiente produce MónicaCarta mortal y dirige La vida aquíEl tránsfuga. En 2005, El año que trafiqué con mujeres, y produce La Atlántida. Entre 2005 y 2008 dirige las series Siete días al desnudo y la comedia 13 anys i un dia para TVC. Ha dirigido los telefilmes Buscando al hombre perfecto, y Desátate.

Menjar per a gats

Menjar per a gats

Catalunya / 87’ / 2008 / català

Director: Carlos Pastor.
Producció executiva: Albert Sagalés, Carles Pastor i Paloma Mora.
Guió: Elena Piquer i Carmen Fernández Villalba.
Direcció de fotografia: Juan Carlos Lausín.
Repartiment: Roger Casamajó, Jordi Vilches, Álvaro Baguena, Cristina Plazas, Empar Ferrer, Cristina Perales, María Almudever, Jaime Pujol, Ángel Pavlovsky.

Diagonal Televisió – Gaia Audiovisuals – TV ON
http://www.diagonaltv.es

Dos amics inseparables s’enamoren de la mateixa noia. Una periodista ha d’elegir entre l’èxit professional o la maternitat. Una esposa i mare fidel arriba al límit amb les infidelitats del seu marit. Un home madur fa anys que oculta un secret de domini públic. Vides i realitats, somnis i il·lusions, que s’entrecreuen al voltant d’un supermercat de barri on una marca de menjar per a gats ofereix un viatge al Carib.

Dos amigos inseparables se enamoran de la misma chica. Una periodista ha de elegir entre el éxito profesional o la maternidad. Una fiel esposa y madre llega al límite con las infidelidades de su marido. Un hombre maduro lleva años ocultando un secreto a voces. Vidas y realidades, sueños e ilusiones, que se entrecruzan alrededor de un supermercado de barrio donde una marca de comida para gatos ofrece un viaje al Caribe.

Carlos Pastor Moreno

Carlos Pastor Moreno

Director i guionista, comença la carrera fent espots publicitaris, programes per a televisió, vídeos de creació i documentals. Fa el salt a la gran pantalla amb pel·lícules com Una piraña en el bidéA ras de suelo. També dirigeix les TV movies Campos de fresasLatidos i la seva última creació, Comida para gatos, guardonada, entre d’altres, amb el premi a la millor TV movie en la 29a edició de la Mostra de València 2008 i al millor director i a la millor pel·lícula en l’XI Festival Internacional Premis Tirant 2009.

Director y guionista, comienza su carrera realizando spots publicitarios, programas para televisión, vídeos de creación y documentales. Da su salto a la gran pantalla con películas como Una piraña en el bidéA ras de suelo. También dirige las TV movieCampos de fresasLatidos y su última creación, Comida para gatos, galardonada, entre otros, con el premio a la mejor TV movie en la 29ª edición de la Mostra de València 2008 y al mejor director y a la mejor película en el XI Festival Internacional Premis Tirant 2009.

Joaquim Bernat Monje

Joaquim Bernat

Llicenciat en Dret, professor jubilat i jurista. Son pare, Joaquim Bernat Gombáu, realitzà més de 100 pel·lícules en l’àmbit amateur. El seu nebot és el director Jaume Balagueró Bernat, realitzador d’Els sense nomDarknessFrágiles,RECREC 2. És autor del llibre Una història del cinema a Lleida.

Licenciado en Derecho, profesor jubilado y jurista. Su padre, Joaquim Bernat Gombáu, realizó más de 100 películas en el ámbito amateur. Su sobrino es el director Jaume Balagueró Bernat, realizador de Los sin nombreDarknessFrágiles,RECREC 2. Es autor del libro Una història del cinema a Lleida.

Pep Oriol i Canamasas

Pep Oriol

Professional de l’àmbit de la comunicació i els mitjans. Professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Lleida, productor i realitzador de televisió, director teatral i consultor audiovisual. Estudia Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona i grafisme a l’Escola Elisava de disseny. Des de l’any 1982 està vinculat a diversos aspectes de la producció audiovisual: vídeo, televisió, sonorització i doblatge, producció de programes, producció multimèdia interactiva… Director de diverses obres teatrals i productor d’esdeveniments institucionals.

Profesional del ámbito de la comunicación y los medios. Profesor de Comunicación Audiovisual de la Universidad de Lleida, productor y realizador de televisión, director teatral y consultor audiovisual. Estudia Ciencias de la Información en la Universidad Autónoma de Barcelona y grafismo en la Escuela Elisava de diseño. Desde el año 1982 está vinculado a diferentes aspectos de la producción audiovisual: vídeo, televisión, sonorización y doblaje, producción de programas, producción multimedia interactiva… Director de varias obras teatrales y productor de acontecimientos institucionales.

Inés Garriga

Inés Garriga

Ha treballat sempre com a dinamitzadora i coordinadora de projectes en què la innovació tenia un paper clau. Les seves activitats i interessos es projecten cap a la relació entre el món cultural, el dels continguts i el de les noves oportunitats que el món digital i les novestecnologies ofereixen. És enginyera en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Actualment és codirectora de Factoría de Talento i directora adjunta de la Fundació Digitalent. Ha treballat al centre CLiC coordinant projectes d’innovació en l’àrea de la lingüística computacional per al sector editorial, entre d’altres, i per a la Fundació CIREM en la coordinació del Diàleg Cultures del Treball dins del Fòrum Barcelona 2004. Des del 2004 fins al juny del 2008 va assumir l’organització del clúster audiovisual de la Fundació i2Cat.

Ha trabajado siempre como dinamizadora y coordinadora de proyectos donde la innovación jugaba un papel clave, y sus actividades e intereses se proyectan hacia la relación entre el mundo cultural, el de los contenidos y el de las nuevas oportunidades que el mundo digital ofrece. Es ingeniera en Informática por la Universidad Politécnica de Catalunya. Actualmente es codirectora de Factoría de Talento y directora adjunta de la Fundación Digitalent. Ha trabajado coordinando y gestionando proyectos de innovación en el área de la lingüística computacional en el centro CLiC del Parque Científico de la Universidad de Barcelona y para la Fundación CIREM como adjunta a dirección en la secretaría técnica del Diálogo Culturas del Trabajo dentro del Fórum Barcelona 2004. Desde 2004 hasta junio de 2008 asumió la organización del clúster audiovisual de la Fundación i2Cat.

Georgina Latre

Georgina Latre

Neix el 23 de desembre de 1988 a Barcelona. Ha cursat els estudis d’interpretació a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia. S’endinsa en el món professional amb quinze anys de la mà d’Eduard Cortés amb la pel·lícula Otros días vendrán,estrenada el 2005. El 2006 és seleccionada per interpretar el personatge d’Isona a la sèrie de Televisió de CatalunyaVentdelplà, on encara participa actualment. El 2008 intervé en la pel·lícula de Ventura Pons Forasters, estrenada el novembre del mateix any. En teatre ha participat a Latituds de Laura Batllori i Aleix Fauró al Festival Inund’art’08; Hikikomori de Jordi Faura, dirigida per J. Faura i Abel Coll, a la sala Villarroel de Barcelona el desembre de 2008, i a 5 noies i un vestit d’Alan Ball, dirigida per Víctor Álvaro, pendent d’estrena aquest octubre a l’Almeria Teatre de Barcelona. Actualment roda la TV movie El pacto,dirigida per Fernando Colomo per a Telecinco.

Nace el 23 de diciembre de 1988 en Barcelona. Ha cursado los estudios de interpretación en la Escuela Superior de Arte Dramático Eòlia. Se introduce en el mundo profesional con quince años de la mano de Eduard Cortés con la películaOtros días vendrán, estrenada en 2005. El 2006 es seleccionada para interpretar al personaje de Isona en la serie de Televisió de Catalunya Ventdelplà, donde todavía participa actualmente. En 2008 interviene en la película de Ventura Pons Forasters, estrenada en noviembre del mismo año. En teatro ha participado en Latituds de Laura Batllori y Aleix Fauró en el Festival Inund’art’08; Hikikomori de Jordi Faura, dirigida por J. Faura y Abel Coll, en la sala Villarroel de Barcelona en diciembre de 2008, y en 5 noies i un vestit de Alan Ball, dirigida por Víctor Álvaro, pendiente de estreno este octubre en el Almeria Teatre de Barcelona. Actualmente rueda la TV movie El pacto, dirigida por Fernando Colomo para Telecinco.

Back To Top