Arquitecta tècnica. Forma part de l’equip de Revers Magazine, on realitza funcions de coordinació i organització. Col·labora amb l’empresa Vincles Accions Culturals SL en diferents activitats, projectes culturals i de gestió.
Llicenciat en Filologia Hispànica, exerceix com a professor i és redactor a la secció de Cultura del diari La Mañana. A més, ha estat col·laborador fix a Revers Magazine i actualment ho és a La Bultra,on aporta els seus coneixements i crítiques sobre cinema, literatura i altres disciplines del món cultural.
Treballador social i gestor cultural, fundador de l’empresa Vincles Accions Culturals SL i co-director de Revers Magazine. Ha participat en diferents produccions culturals amb l’empresa Vincles o com a freelance amb A Portada Comunicació SL. Actualment és el secretari tècnic de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut (AcPpJ).
Autònom en el sector audiovisual, treballa en diferents programes de televisió i realitza les seves pròpies produccions, associat sota el nom de Record. Ha codirigit i organitzat les cinc edicions del CCO Concurs de Curtmetratges i Animació del Baix Llobregat.
Treballa com a freelance dins del disseny gràfic des de l’any 1992. Membre de l’equip de Revers, és la responsable del disseny i la maquetació del magazín, entre altres projectes creatius. Ha estat presidenta de l’Associació de Comerciants de Mollerussa.
Fundador de l’empresa Vincles Accions Culturals SL i codirector de Revers Magazine. Actualment col·labora als espais d’opinió del suplement del Pla d’Urgell del diari La Mañana, al portal d’Internet de Platònic.cat i a la revista local El Portell de les Dotze.
Arquitecta per la Universitat de Palermo de Buenos Aires. Ha treballat com a arquitecta i fou membre de l’equip directiu de la revista d’arquitectura Summa+ (Argentina) i coordinadora editorial de la revista Barzón (Argentina). Fou docent a la càtedra d’Història de l’Arquitectura de la Universitat de Palermo. A Catalunya, ha estat col·laboradora de Revers Magazine i actualment forma part de l’equip de l’editorial Paidós.
Daniel Aguilarte, Sintu Amat, Marcel·lí Antúnez, Txe Arana, Miquel Ardévol, Carolina Astudillo, Joaquim Bernat, Llorenç Bonet, Alexis Borràs, Oriol Bosch, Ventura Durall, Lleonard Escandell, Albert Escuer, Inés Garriga, Esther Gatnau, Pep Guasch, Georgina Latre, Àlex Lora, Biel Mauri, Blai Morell, Antoni Not, Rosa Novell, Pep Oriol, Roberta Pasquinucci, J. A. Pérez Giner, Oriol Porta, Marga Prades, Jaime Pujol, Marc Reixach, Òscar Romagosa, Mercè Rovira, Albert Sagalés, Helena Sala, Juanjo Seda, Eugenia Soria, Joan Carles Suau, Judi Sydes, José Luís Tejero, Mar Ulldemolins, Jordi Varela, Jordi Vilches, Carmen Viveros.
Protomembrana és una lliçó mecatrònica, en format performance, per a un dreskeleton, un entorn audiovisual interactiu i diverses interfícies dinàmiques.
L’argument de Protomembrana és una lliçó teòrica sobre la sistematúrgia, literalment dramatúrgia dels sistemes computacionals, que serveix per teixir, a manera de novel·la llatina, una narració farcida de faules. La performance utilitza, a més de la narració verbal, l’animació gràfica, la música i la il·luminació. Tots aquests elements escènics són tractats com a elements interactius controlats a través de diverses interfícies. Formalment, l’acció es desenvolupa en una gran pantalla, davant la qual se situa el Marcel·lí vestit amb un dreskeleton, al costat d’una taula de control amb diversos ordinadors. La narració s’estructura en quatre capítols: 1. Introducció o La història del Martí. 2. Les interfícies o La història del gest. 3. La computació o Llúcia i el gat. 4. El mèdium o Les cinc membranes.
A més de la imatge i el so, aquesta història interactiva utilitza altres dispositius, com ara una càmera/pistola que permet capturar el rostre de diversos voluntaris del públic i introduirlos en la performance com a cares protagonistes de posteriors animacions. O bé unes pròtesis sensibles en forma de vestit que permeten convertir un voluntari en interfície visual i sonora. Aquests dispositius traslladen, en determinats moments, la performance Protomembrana als subgèneres de la hipnosi o la màgia.
Aquesta lliçó continua una línia de narració interactiva iniciada pel Marcel·lí al seu anterior treball performàtic Transpermia. La paraula, pràcticament inexistent en treballs anteriors, té un paper important a l’últim mòdul d’aquella performance. A Protomembrana, la paraula és la protagonista contínua, ja que la polisèmia escènica interactiva està al servei de la narració verbal.
Marcel·lí Antúnez Roca
Nota biogràfica
Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) és internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i per les seves instal·lacions robòtiques. Els seus treballs s’han presentat en nombrosos festivals, galeries, museus i teatres d’arreu del món, com la Villette de París, l’ICA de Londres, el FILE de São Paulo, el DAF de Tòquio, el DOM Cultural Center de Moscou, el DEAF de Rotterdam, l’Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seül (Corea), entre d’altres.
Des dels anys vuitanta, el treball d’Antúnez Roca s’ha caracteritzat per la preocupació per la condició humana, pel com i el perquè dels desigs i les emocions humanes, en un primer moment des de la performance tribal del col·lectiu La Fura dels Baus grup del qual fou fundador, coordinador artístic, músic i actuant des de 1979 fins a 1989 i després en solitari.
En col·laboració amb: ICIC —Institut Català de les Indústries Culturals—, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, INAEM, Ministeri de Cultura, ICUB, Institut de Cultura de Barcelona, d-lab (Dédale /París), Arcadi (París)
__________
Protomembrana es una lección mecatrónica, en formato performance, para un dreskeleton, un entorno audiovisual interactivo y diversas interfaces dinámicas.
El argumento de Protomembrana es una lección teórica sobre la sistema turgia, literalmente dramaturgia de los sistemas computacionales, que sirve para tejer, a modo de novela latina, una narración rellena de fábulas. La performance utiliza, además de la narración verbal, la animación gráfica, la música y la iluminación. Todos estos elementos escénicos son tratados como elementos interactivos controlados a través de diversas interfaces. Formalmente, la acción se desarrolla en una gran pantalla, delante de la cual se sitúa Marcel·lí vestido con un dreskeleton, al lado de una mesa de control con varios ordenadores. La narración se estructura en cuatro capítulos: 1. Introducción o Historia de Martín. 2. Las interfaces o Historia del gesto. 3. La computación o Lucía y el gato. 4. El médium o Las cinco membranas.
Además de la imagen y el sonido, esta historia interactiva utiliza otros dispositivos, como una cámara/pistola que permite capturar el rostro de varios voluntarios del público e introducirlos en la performance como caras protagonistas de posteriores animaciones. O bien unas prótesis sensibles en forma de vestido que permiten convertir a un voluntario en interfaz visual y sonora. Estos dispositivos trasladan, en determinados momentos, la performance Protomembrana a los subgéneros de la hipnosis o la magia.
Esta lección continúa una línea de narración interactiva iniciada por Marcel·lí en su anterior trabajo per formático Transpermia. La palabra, prácticamente inexistente en trabajos anteriores, tiene un papel importante en el último módulo de aquella performance. En Protomembrana, la palabra es la protagonista continua, ya que la polisemia escénica interactiva está al servicio de la narración verbal.
Marcel·lí Antúnez Roca
Nota biográfica
Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) es internacionalmente conocido por sus performances mecatrónicas y por sus instalaciones robóticas. Sus trabajos se han presentado en numerosos festivales, galerías, museos y teatros de todo el mundo, como la Villette de París, el ICA de Londres, el FILE de São Paulo, el DAF de Tokio, el DOM Cultural Center de Moscú, el DEAF de Róterdam, el Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seúl (Corea), entre otros.
Desde los años ochenta, el trabajo de Antúnez Roca se ha caracterizado por la preocupación por la condición humana, por el cómo y el porqué de los deseos y las emociones humanas, en un primer momento desde la performance tribal del colectivo La Fura dels Baus —grupo del cual fue fundador, coordinador artístico, músico y actuante desde 1979 hasta 1989— y después en solitario.
Coincidint amb la tercera edició de SOM CINEMA i en col·laboració amb el Digital Barcelona Film Festival (DiBa), posem en marxa aquests Tallers de Cinema per a joves amb la intenció de fomentar una actitud participativa davant la creació audiovisual. Un espai on, a més de veure cinema, es pugui fer cinema i investigar els límits de la tecnologia i la creativitat.
Els infants i els adolescents estan més immersos en la societat de la informació que qualsevol altre grup d’edat. Internet, videojocs, televisió, cinema, telefonia mòbil, etc. Les noves tecnologies són, per a ells, una eina útil en el seu desenvolupament personal.
Per aquest motiu és necessari que els joves aprenguin el funcionament dels codis del llenguatge audiovisual.
SOM CINEMA i DiBa plantejen la realització de tallers amb alumnes d’ESO i Batxillerat, per aproparlos a les bases del llenguatge audiovisual.
En aquests tallers se’ls donaran les eines per descobrir com funciona la ficció al mateix temps que la creen.
OBJECTIUS
Trencar el llaç màgic de la imatge-realitat
Diferenciar entre la realitat i la seva representació mediàtica: veure qui, com i per què la construeix.
Introducció al llenguatge audiovisual: aprendre a llegir per aprendre a escriure en imatges.
Aproximació als conceptes bàsics del cinema.
Coneixement dels aspectes tècnics al set de rodatge.
Desenvolupar l’esperit crític dels joves
Passar d’una lectura passiva i una posició indefensa davant el poder de seducció dels mitjans audiovisuals a una actitud conscient dels seus recursos i tècniques per poder filtrar la informació i tenir un criteri propi.
Potenciar el treball en equip
Escoltar i dialogar amb els altres.
Prendre i compartir decisions.
Pensar en com donar forma a les idees i transmetreles.
EL TALLER
Conèixer el procés cinematogràfic a partir d’exercicis pràctics. Participar en totes les etapes d’un rodatge, des de la identificació i el guió fins al rodatge i l’edició.
Direcció acadèmica Montserrat Martí (vicedegana dels estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra).
Professorat Professionals del cinema i llicenciats en Comunicació Audiovisual amb experiència docent.
Durada del taller 10 hores. Dues hores al dia durant cinc dies.
Nombre d’alumnes 25 per grup.
PROGRAMA
Presentació de DiBa Kids
Què és el cinema?
El documental i la ficció.
Visionat de fragments de pel·lícules.
Introducció a l’equipament tècnic
Introducció a la càmera.
Introducció a l’equip de so.
La posada en escena
Definició del tema del film: què vull filmar.
Definició de la forma cinematogràfica de treballar.
Primers exercicis de rodatge.
Rodatge
Rodatge d’un pla, tres plans i pla seqüència.
Rotació en les tasques: càmera, director, tècnic de so, script, etc.
Exercici final: el thriller.
Proposem que els resultats del taller es projectin en una gran festa amb la presència de totes les escoles participants. Els nens i nenes veuran a la gran pantalla les seves obres i les dels seus companys juntament amb els familiars i professors.
Durant l’acte s’entregarà als participants una còpia en DVD amb tots els films realitzats.
TALLER DE CINE DiBa Kids
Coincidiendo con la tercera edición de SOM CINEMA y con la colaboración de Digital Barcelona Film Festival (DiBa), ponemos en marcha estos Talleres de Cine para jóvenes con la intención de fomentar una actitud participativa delante la creación audiovisual. Un espacio donde, además de ver cine, se pueda hacer cine e investigar los límites de la tecnología y la creatividad.
Los niños y los adolescentes están más inmersos en la sociedad de la información que cualquier otro grupo de edad. Las nuevas tecnologías son, para ellos, una herramienta útil en su desarrollo personal.
Por este motivo es necesario que los jóvenes aprendan el funcionamiento de los códigos del lenguaje audiovisual.
SOM CINEMA y DiBa plantean la realización de talleres con alumnos de ESO y Bachillerato, para acercar a las bases el lenguaje audiovisual. En estos talleres se les darán las herramientas para descubrir cómo tiempo que la crean.
OBJETIVOS
Romper el lazo mágico de la imagen-realidad
Diferenciar entre la realidad y su representación mediática: ver quién, cómo y por qué la construye.
Introducción al lenguaje audiovisual: aprender a leer para aprender a escribir en imágenes.
Aproximación a los conceptos básicos del cine.
Conocimiento de los aspectos técnicos en el set de rodaje.
Desarrollar el espíritu crítico de los jóvenes
Pasar de una lectura pasiva y una posición indefensa ante el poder de seducción de los medios audiovisuales a una actitud consciente de sus recursos y técnicas para poder filtrar la información y tener un criterio propio.
Potenciar el trabajo en equipo
Escuchar y dialogar con los otros.
Tomar y compartir decisiones.
Pensar en cómo dar forma a las ideas y transmitirlas.
EL TALLER
Conocer el proceso cinematográfico a partir de ejercicios prácticos. Participar en todas las etapas de un rodaje, desde la identificación y el guión hasta el rodaje y la edición.
Dirección académica Montserrat Martí (vicedegana de estudios de Comunicación Audiovisual de la Universidad Pompeu Fabra).
Profesorado Profesionales del cine y licenciados en Comunicación Audiovisual con experiencia docente.
Duración del taller 10 horas. Dos horas al día durante cinco días.
Número de alumnos 25 por grupo.
PROGRAMA
Presentación de DiBa Kids
¿Qué es el cine?
El documental y la ficción.
Visionado de fragmentos de películas.
Introducción al equipamiento técnico
Introducción a la cámara.
Introducción al equipo de sonido.
La puesta en escena
Definición del tema del filme: qué quiero filmar.
Definición de la forma cinematográfica de trabajar.
Primeros ejercicios de rodaje.
Rodaje
Rodaje de un plano, tres planos y plano secuencia.
Rotación en las tareas: cámara, director, sonidista, script, etc.
Ejercicio final: el thriller.
Proyección: la gran pantalla
Proponemos que los resultados del taller se proyecten en una gran fiesta con la presencia de todas las escuelas participantes. Los niños y niñas verán en la gran pantalla sus obras y las de sus compañeros junto con sus familiares y profesores.
Durante el acto se entregará a los participantes una copia en DVD con todos los filmes realizados.