skip to Main Content

Callback

(Barcelona)

Durada: 85’. Any: 2016. Director: Carles Torras. Productora: Zabriskie Films. Productor: Carles Torras. Guió: Carles Torras, Martín Bacigalupo. Fotografia: Juan Sebastián Vasquez. Intèrprets: Martín Bacigalupo, Lilli Stein, Larry Fessenden, Timothy Gibbs. Idioma original: Anglès (subt. castellà).

Festival de Màlaga 2016: Secció Oficial, Bisnaga d’Or a Millor Pel·lícula, Bisnaga de Plata a Millor Actor, Bisnaga de Plata a Millor Guió.

Larry és un fervent cristià evangèlic que viu a Nova York i treballa com a mosso de mudances, tot i que la seva gran aspiració és arribar a ser actor professional d’anuncis publicitaris. Viu immers en una solitària rutina de trasllats en cases de desconeguts, baralles amb el seu patró i càstings continus, en espera d’una oportunitat. Sembla que la seva sort canvia el dia que Alexandra entra en la seva vida, però aviat les coses començaran a torçar-se cada cop més…


Carles TorrasCarles Torras

(Barcelona, 1974)

Format al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC), debuta amb Joves (2004), opera prima codirigida junt amb Ramon Térmens, la qual va obtenir diversos guardons a la millor direcció. El seu segon llartg va ser Trash (2009), protagonitzat per Oscar Jaenada i que va assolir 13 nominacions als premis Gaudí 2009. El seu darrer llargmetratge, Open 24h (2011), va competir a la Secció Oficial del Festival de Màlaga (2011) i va aconseguir 7 nominacions en els IV Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català.

Colisión

(Barcelona / Vilanova i la Geltrú)

Durada: 72’. Any: 2016. Director: Marc Fàbregas. Productora: Claqueta y Acción. Producció: Marc Fàbregas, Germán Osorio. Guió: Marc Fàbregas. Música original: Carlus One, Miriam López, Slowdancer, ¡Viva la novia!, Petrus, Raydibaum. Fotografia: Cristóbal Franco. Intèrprets: Octavi Pujades, Chus Pereiro, Joan Carles Suau, Carla Lladó. Idioma original: Castellà.

Dues parelles, dos cotxes. El que havia de ser una nit romàntica a poc a poc va prenent un gust agredolç i anem descobrint que les parelles no són el que aparenten ser…


Marc FàbregasMarc Fàbregas

(Barcelona, 1973)

Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull. Director, guionista i productor de la pel·lícula Colisión (2016). Director, guionista i productor de la pel·lícula Cuinant (2014).

Ajudant de direcció a la pel·lícula Amor col·lateral (2011) dirigida per Jordi Roigé. Director, guionista i editor dels curtmetratges Nada (2004), Sprinters (2010), Targets (2010), La primera (2012), Mascarada (2012), Topless (2012), presentats en diversos festivals espanyols i europeus. Entre el 2002 i el 2011, treballa en diferents programes i events de Televisió de Catalunya, en els departaments de producció i guió. Autor i director dels reportatges Dia a Dia, emesos per Barcelona TV, el 2009 i 2010; i les càpsules DeVeDés, emeses pel Canal 300 de la TDT de la Televisió de Catalunya, el 2007. Col·laborador a la revista de cine Imágenes de actualidad des de 2004. Ha realitzat el guió i direcció de diferents obres de Microteatre, com Enganyats i Jo, que noche! I de la webserie 13mil, totes del 2016.

Neckan

(Barcelona / València)

Durada: 92’. Any: 2015. Director: Gonzalo Tapia. Productora: Gaia Audiovisual / Loto Films / Acacia Films / 2blefilo Producciones / Trulock Tv. Producció: Carles Pastor, Gonzalo Tapia, Amparo Miralles, Piluca Baquero. Guió: Michel Gaztambide, Gonzalo Tapia. Música original: Enric Monfort. Fotografia: Hermes Marco. Intèrprets: Pablo Rivero, Hermann Bonnin, Natalia Plasencia, Manuel Manquiña, Paco Catalá, Paco Gisbert, Abdelatif Hwidar, Roberto Álvarez. Idioma original: Castellà

Festival de Cine de Alicante 2016: Premi de la Crítica.

Abril de 1956, últims dies de la presència espanyola al Marroc, Santiago, un jove advocat, fill adoptiu d’un important polític franquista, arriba a Tetuan, capital del protectorat. La seva missió és trobar una família que podria ser la seva. Setmanes abans algú li ha fet arribar un anònim i una fotografia.


Gonzalo TapiaGonzalo Tapia

Nascut a Avilés i resident a Madrid, va estudiar cinematografia a l’Escola Internacional de Cinema de Londres i es va graduar en l’especialitat de muntatge i direcció. Durant la seva estada a Londres va alternar la direcció de videoclips amb l’edició. Al seu retorn a Espanya, va crear, juntament amb Icar Bollaín, l’empresa cinematogràfica Produccions La Iguana, responsable de Hola, estàs sola? (Premi del Públic en Seminci de Valladolid) i Flors d’un altre món (Premi a la millor pel·lícula en una Setmana de la Crítica del Festival de Cannes). De 1994 a 1997 va formar part del Consell de la FAPAE com a director i treballant en diversos comitès. Ha participat en les fonts de programes en els mitjans de comunicació, on va escriure el guió de Història de Lena, i també en diversos seminaris d’escriptura de guions i direcció.

La pols

(Barcelona)

Durada: 85’. Any: 2016. Director: Llàtzer Garcia. Productora: Astrolabi Films. Producció: Josep Pi. Guió: Llàtzer Garcia. Música original: The New Raemon. Fotografia: Paco Amate. Intèrprets: Guillem Motos, Laura López, Marta Arán. Idioma original: Català.

Festival de Màlaga 2016: Secció ZonaZine, Premi a la Millor Actriu.

Dos minuts després de penjar el telèfon, en Jacob, un jove amb una feina precària i sense gaires ambicions, ja ha oblidat que el seu pare ha mort. Se n’ha oblidat fins i tot unes hores més tard, quan la seva germana Ruth, amb qui comparteix un pis petit i antic a una barriada d’una ciutat de províncies, arriba a casa després de sortir a córrer una estona. Engabiat a dins de casa, incapaç d’anar a casa els pares i estar amb la família, el seu únic suport serà l’Alba, amb qui té una relació molt especial, tot i ser la parella del seu germà.


Llàtzer GarciaLlàtzer Garcia

(Girona, 1981)

Membre fundador i director de la companyia teatral Arcàdia. Ho compagina com a coordinador artístic de la Nau Ivanow de Barcelona. La Pols és la seva primera experiència darrera la càmera, adaptant la seva pròpia obra teatral.

Guionista i director (cine): La Pols (2016). Adaptació del seu propi text teatral.

Dramaturg i director (teatre): L’última nit del món (2016; Sala Flyhard). Sota la ciutat (2015; Estrenada al festival Temporada Alta 2015. Programada al Teatre Lliure el 2016). La Pols (2014/15; Premi Crítica Serra d’Or. Premi de la Crítica al millor text; SalaFlyhard, La Villarroel, Centro Cultural Villa de Madrid). La terra oblidada (2012; Premi Ciutat de Gandia. SalaFlyhard. Sala Atrium). Kafka a la ciutat de les mentides (2011; La Cuina, Festival Grec). Ens hauríem d’haver quedat a casa (2010; Festival Temporada Alta. Sala Muntaner). Vent a les veles (2009, premi Marqués de Bradomín, editorial Injuve; Círculo de Bellas Artes de Madrid). Sweet nothing (2007, premi Ciutat d’Amposta, editorial Cossetània; Obrador de la Sala Beckett). Au revoir, Lumière (2003, premi Ciutat de Sagunt, editorial Brosquil).

Mostra de Cinema Occitan

Cathare

Cathare

Any: 1999. País: França. Gènere: ficció. Durada: 28 minuts. Producció: Écransud. Realització: Michel Gayraud. Llengua: occità, amb subtítols en català i en francès.

Amb un ritme proper al western o a la road movie, assistim al viatge de Guilhem Bélibaste, darrer prefecte càtar, fins al seu lliurament als inquisidors, guiats per Arnaud Sicre.  Un viatge en què es van resseguint les grans línies de la doctrina càtara.

Llanterna Digital 2016

Guanyadors de la 10a edició dels Premis Llanterna Digital

Centres d’educació primària

Llull, Llull, Ramon Llull

Llull, Llull, Ramon LlullAutoria: Col·legi Espiscopal (Lleida)
Duració: 3’25

Llull, Llull Ramon Llull pretén crear un pont d’unió entre la música més moderna, com el rap, i una figura tan emblemàtica com és Ramon Llull. Amb l’acompanyament dels dibuixos dels alumnes de 3r del Col·legi Episcopal podreu recórrer la vida, les obres literàries i els viatges del pare del català.


Centres d’educació secundària

Les 9 cares de Ramon Llull

Les 9 cares de Ramon LlullAutoria: Institut de Gurb
Duració: 3’32

Per què 700 anys després de la seva mort encara recordem Ramon Llull? El curt pretén explicar la importància i la vigència d’aquesta figura a través de nou persones que, des de diversos àmbits del coneixement, glossen i reivindiquen Llull i, alhora, subratllen el seu caràcter pioner.


Comunitat Universitària

Límits

LímitsAutoria: Jeny Montagut Florido (UdL)
Duració: 2’37

La Isabel té un somni. I el seu somni no té límits, ni tan sols la síndrome de Down serà una barrera per aconseguir-lo. Un exemple de superació i de motivació per a tots aquells que en algun moment tirarien la tovallola.


Categoria Oberta fins a 3’

Molt lluny d’aquí

Molt lluny d’aquíAutoria: Rubèn Calvo Carballal, Gerard Cardona Muñoz i Edgar Valls Guerrero
Duració: 2’05

El Mohamed Elgachahui és un jove marroquí que enyora la seva terra, però es sent feliç vivint a la seva nova casa, situada a l’oest de Catalunya: Lleida.
Recitant el poema «Molt lluny d’aquí» del poeta lleidatà Màrius Torres, el jove Mohammed expressa la seva melancolia amb el passat però també la seva esperança en el futur.


Categoria Oberta fins a 15’

Espés

EspésAutoria: Tànit Fernández i Isaac Rodríguez
Duració: 12’11

Retrat documental d’Espés, un poble del Pirineu aragonès que, com molts altres d’Espanya, carrega amb el fet d’esvair-se, ja que solament hi queden quatre habitants. Narrat per ells mateixos, es testifica el pes del temps sobre el poble, reflexionant sobre el que ha estat, el que queda i la por del que passarà quan ja no hi siguin.

Jurats

Jurat de Llargmetratges i Curtmetratges

Judith Colell

(Barcelona, 1968)

Judith ColellLlicenciada en Història de l’Art i Certi cate in Film per la Universitat de Nova York. Ha dirigit les pel·lícules Nosotras (2001), premiada a Sitges, Lorca i Vitòria, entre altres; 53 días de invierno (2007), present al Festival de Cine de Sant Sebastià, millor actriu al Festival de Tolosa i nominada a deu premis Barcelona, i Elisa K (2010), guanyadora del Premi Especial del Jurat a Sant Sebastià, Menció Especial del Jurat a Nantes, Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, nominada a cinc premis Gaudí i a un Goya al Millor Guió Adaptat, entre altres. Fragments (2003), Positius (2008), Radiacions (2012) i L’últim ball de Carmen Amaya (2014) són els llargmetratges que ha dirigit per a TV. Ha estat vicepresidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya del 2011 al 2015 i actualment n’és vocal de direcció a la Junta Directiva. És professora de Direcció a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Blanquerna–Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona.


Quim Casas

(Barcelona, 1959)

Quim CasasCol·labora a El Periódico de Catalunya, Dirigido por, Rockdelux, Nosferatu i els webs SensaCine i O. Membre del Comitè de Selecció del Festival de Sant Sebastià. Professor de Guió a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i de Gèneres cinematogràfics a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Autor de diversos llibres: John Ford. El arte y la leyenda, Fritz Lang, Howard Hawks. La comedia de la vida, Sam Fuller, John Carpenter. Horror en B mayor, Clint Eastwood. Avatares del último cineasta clásico, David Lynch, Jesús Garay. Cineasta de l’obsessió i La vida va en serie. De Star Trek a Mad Men. Ha coordinat volums dedicats a Jim Jarmusch, Abel Ferrara, David Cronenberg, Philippe Garrel, Terence Davies, Henry King, Richard Brooks, Robert Rossen, Don Siegel, Jacques Demy, Georges Franju, Nagisa Oshima, i Jacques Becker i el nou cinema francès.


Ivana Miño

(Barcelona)

Ivana MiñoIvana Miño es va formar com a actriu i ballarina, i ha treballat en cinema, teatre i televisió, on ha participat en les sèries Ventdelpla i Gran Nord, i actualment presenta el programa Catalunya Experience, on acompanya viatgers d’arreu del món a conèixer Catalunya. També ha escrit i dirigit una obra de teatre amb gent que ha viscut al carrer i actors professionals. Gràcies al fet que parla diverses llengües, ha format part de diferents projec- tes cinematogràfics a l’estranger i ha tingut l’oportunitat de treballar amb Michael Ironside, Robert Englund i Maria Grazia Cuccinotta, entre altres.


Jurat de Documentals

Jorge Nieto Ferrando

(València, 1974)

Jorge Nieto FerrandoProfessor de Narrativa audiovisual i Història dels mitjans de comunicació de la Universitat de Lleida (UdL). Les seves línies de recerca se centren en la crítica, la teoria i l’anàlisi de l’audiovisual, així com en la història del cinema i dels mitjans audiovisuals. Ha publicat més d’una vintena de capítols de llibres. Ha col·laborat en revistes com Ayer, Archivos de la Filmoteca, Secuencias, Estudios sobre el Mensaje Periodístico, Zer, L’Atalante o Revista Latina de Comunicación Social. És autor dels llibres Posibilismos, memorias y fraudes. El cine de Basilio Martín Patino (2006), La memoria cinematográ ca de la Guerra Civil, 1936-1982 (2008), Cine en papel. Cultura y crítica cinematográfica en España, 1939-1962 (2009), Cine en papel. Cultura y crítica cinematográfica en España, 1962-1983 (2013). Ha coordinat i cocoordinat els volums Por un cine de lo real. Cincuenta años después de las Conversaciones de Salamanca (premi al millor treball col·lectiu de recerca de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema, 2006), El destino se disculpa. El cine de José Luis Sáenz de Heredia (2011) i 1808- 1810. Cine e independencias (2012), entre altres.


Ramon Mesull Salat

(Lleida, 1947)

Ramon Mesull SalatPeriodista. Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estudiat Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a periodista ha treballat al Diario de Lérida, La Mañana, la revista La Boira i al diari Segre, i ha estat corresponsal de l’agència EFE, Mundo Diario, Catalunya Ràdio, on fou el primer delegat arran de la creació de la redacció pròpia a Lleida. Ha estat delegat de Televisió de Catalunya a Lleida arran de la creació de les delegacions descentralitzades, cap d’Edició dels Telenotícies Cap de Setmana de Televisió de Catalunya a Sant Joan Despí, periodista-conductor de l’espai Documental més Debat, organitzat per Caixa Fòrum de Lleida. Ex-president del Col·legi de Periodistes de Catalunya, demarcació de Lleida.


Jesús Riverola Masó

(Lleida, 1960)

Jesús Riverola MasóLlicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de 1992, exerceix com a director de Ràdio Nacional d’Espanya (RNE) a Lleida. Amb anterioritat ha treballat com a cap d’Informatius i director a Ràdio Terra Ferma (Cadena 13) i al Diario de Lérida i Ràdio Mollet. Ha estat corresponsal de l’agència EFE i de l’ABC, col·laborador d’Opinió al diari Segre i tertulià a Lleida TV, i president i vicepresident del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Lleida en diferents mandats. És professor convidat a l’assignatura de Ràdio a la Universitat de Lleida (UdL) i assessor extern del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Back To Top