Presentació
Un festival de cinema del segle XXI
El cinema és una art de compendi, és a dir una manifestació artística que es conforma a partir d’altres manifestacions artístiques: el teatre o la interpretació, la literatura o la narració, la música, les arts plàstiques, també de vegades el propi cinema, etc. En la definició de SOM CINEMA, volem plantejar una observació transversal de la contemporaneitat d’aquestes arts: quines són les tendències actuals a nivell creatiu o en quins paràmetres es mou el seu consum, perquè entenem que un festival de cinema del segle XXI, ha d’anar més enllà de la simple programació i exhibició d’un grapat de pel·lícules, per bones que ens puguin semblar.
Cal situar SOM CINEMA en el context d’una realitat sociocultural cambiant i engrescadora que cal observar d’aprop per no quedar-nos encorats en els models convencionals i culturalment elitistes del segle passat. Per damunt de tot, un festival del segle XXI ha d’esdevenir popular i engrescador. En el context d’aquest món globalitzat on la tecnologia dilata fronteres culturals i geogràfiques, les senyes identitàries són cada cop més comuns i es manifesten sovint de manera poc o gens convencional: llenguatges originats en el teclat de la computadora o el telèfon mòbil, estructures narratives construides a partir de la imatge, missatges comunicats de manera immediata a partir de tècniques publicitaries i tantes altres coses.
Un Som Cinema poc convencional
Tot plegat ens porta a plantejar un festival de cinema que es desprengui de la convencionalitat que s’apropi de bon principi als públics que conformen les noves generacions avessades pràcticament des del bressol, a la cultura audiovisual i fer-ho de manera transversal, amb la vista posada en tots aquells aspectes que d’una o altra manera, de vegades directament, d’altres tangencialment, influeixen o subsisteixen en aquesta nova cultura: el disseny, el grafisme, la moda, la música, el cos, la comunicació no verbal, la xarxa, el còmic, la gastronomia,etc.
Per aixó, acostar-nos als joves que es formen en escoles de comunicació audiovisual i fer-los partíceps del festival, serà una de les nostres prioritats. Però també als joves interessats en totes aquelles altres manifestacions de la cultura contemporània a les que ens referíem. No ens oblidarem però de recuperar, revisar o programar pel·lícules actuals, retrospectives, o homenatjar protagonistes del cinema del nostre país, en la mesura justa i dins les nostres possibilitats. Parafrasejant pel cinema allò que Kierkegard deia de la vida, per entendre’l cal mirar enrera però per viure’l cal mirar endavant. Per a aquells altres públics més convencionals, afeccionats a la narrativa cinematogràfica tradicional, amants del cinema i per tant de totes les altres arts que el conformen, el plantejament d’aquest nou SOM CINEMA, els hauria de resultar sumament atractiu, com ho serà per nosaltres.
