Aquestes dues activitats participatives es desenvoluparan per segon any després de la bona acollida que ja van tenir en la passada edició.

El taller DiBa Kids s’adreça als alumnes d’ESO i Batxillerat que vulguin apropar-se al llenguatge audiovisual. La seva realització és possible gràcies a la col·laboració amb el Digital Barcelona Film Festival.

El termini d’inscripció finalitzarà l’11 d’octubre de 2010.

Butlleta d’inscripció al Taller DiBa Kids

TALLER DIBA KIDS 2010

El concurs Som 3 minuts està obert a tothom i es podran presentar enregistraments realitzats amb aparells de telefonia mòbil o càmeres fotogràfiques no superiors a la durada esmentada. Està patrocinat per Mollerussa Comercial i Cultural.

El terminis d’inscripció finalitzarà el 18 d’octubre de 2010.

Bases Som 3 Minuts

Des del 24 de març i fins al 25 de juny, tots els que estiguin interessats, podran presentar les seves produccions dins dels  tres apartats a competició (curtmetratges, documentals i llargmetratges).

La 4a. edició de la Mostra de Cinema i Audiovisual Català Som Cinema, es celebrarà a Mollerussa, del 18 al 24 d’octubre.

Termini d’inscripció finalitzat

El projecte, que s’espera es comenci a rodar a finals d’any, té com a localitzacions l’estany d’Ivars-Vilasana i Tàrrega.

 Ahir dilluns, a la gala de la 2a. edició dels premis Gaudí del cinema català, celebrada al teatre Coliseum de Barcelona, “Tres dies amb la família”, de Mar Coll, i “Les 2 vides d’Andrés Rabadán”, de Ventura Durall, es van erigir com les grans triomfadores d’aquesta edició a l’obtenir, cadascuna, tres premis. La pe·lícula de Mar Coll en les categories de millor film, direcció i actriu (per a Nausica Bonnín), mentre que la guanyadora de la darrera edició del Som Cinema, “Les 2 vides d’Andrés Rabadán, els va obtenir en les tres per les que estava nominada: millor actor i actriu de repartiment, per a Andrés Herrera i Clara Segura, i de millor actor per a Àlex Brendemühl. Es dona la circumstància que ambdues pel·lícules són òperes primes dels seus respectius directors.

Per altra banda, “Rec 2”, del lleidatà Jaume Balagueró, es va endur quatre premis de caràcter tècnic (efectes especials, so, muntatge i maquillatge), essent el responsable dels efectes especials l’equip del també lleidatà Àlex Vilagrasa.

El premi al millor documental va recaure en “Garbo, l’home que va salvar el món”, d’Edmon Roch, que també el va guanyar pel seu guió i el millor curtmetratge va ser per a “501”, de Laia Fàbregas, en el que també participa la periodista de Linyola, Laia Niubó.

Entre les nominacions d’enguany ens congratulem de la presència de les pel·licules guanyadores de la darrera edició del Som Cinema de Mollerussa, fins i tot, de la que va sortir triomfadora de la 2a. edició.

 Per categories, són les següents:

 MILLOR CURTMETRATGE: (EN)TERRATS, d’Àlex Lora.

MILLOR DOCUMENTAL: HOLLYWOOD CONTRA FRANCO, d’Oriol Porta.

MILLOR ACTOR: ÀLEX BRENDEMÜHL per LES 2 VIDES D’ANDRÉS RABADAN.

MILLOR ACTOR DE REPARTIMENT: ANDRÉS HERRERA, per LES 2 VIDES D’ANDRÉS RABADAN.

MILLOR ACTRIU DE REPARTIMENT: CLARA SEGURA, per LES 2 VIDES D’ANDRÉS RABADAN.

MILLOR PEL·LICULA PER A TELEVISIÓ: PLOU A BARCELONA, de Carles Torrens.

 Des de l’organització de Som Cinema els desitgem a tots molta sort i els felicitem pel reconeixement obtingut pels seus treballs en cadascuna de les produccions.

El passat divendres 11 de desembre es realitzar a la sala d’actes de la Casa Canal de Mollerussa, l’acte de tancament del taller de cinema DiBa Kids, que es va celebrar durant la passada edició del Som Cinema de Mollerussa.

Al mateix hi varen assistir els alumnes participants acompanyats dels seus pares i va comptar amb la presència d’Alexis Borràs, director del taller, Manel Montañés, director del Som Cinema i del Sr. Eduard Comalada, regidor de cultural de l’Ajuntament de Mollerussa. Durant l’acte es va passar el muntatge definitiu del curt realitzat durant el taller i el seu makin’ off. També hi va haver intervencions dels esmentats, en les quals van voler destacar la importància de l’incentiu creatiu que pot aportar el món audiovisual dins la formació dels alumnes de secundària, així com el desenvolupament de la seva capacitat intel·lectual. Tant l’Alexis Borràs com Manel Montañés varen confirmar el propòsit de continuar realitzant aquest taller dins les properes edicions del som Cinema.

Els alumnes van manifestar les seves impressions d’aquesta experiència, la qual van valorar molt positivament i de les que es van desprendre dosis d’entusiasme en continuar desenvolupant actuacions derivades del taller i que es van proposar durant el torn d’intervencions.

Finalment, tots ells van rebre una còpia en DVD del curt i del makin’ off.

Basada en els fets reals d’aquest personatge conegut com “L’assassí de la ballesta”, la pel·lícula s’endinsa en les interioritats del protagonista i la pròpia recerca dels motius i antecedents de la seva conducta.

Li desitgem molta sort i èxit en aquest recorregut pels cinemes de tot l’estat.

Oriol Porta, Premi al Millor Documental per “Hollywood contra Franco”

Àlex Lora, Millor Curtmetratge per “(En)terrats”

Marc Reixach (director) i José Luís Tejero (actor), Menció Especial del Jurat pel curtmetratge “Runners”

Robert Garcia, premi del concurs de mini films “Som 3 minuts” per “I tu, ¿Com la sacseges?”

Gràcies per haver estat entre nosaltres:

Daniel Aguilarte, Sintu Amat, Marcel·lí Antúnez, Txe Arana, Miquel Ardévol, Carolina Astudillo, Joaquim Bernat, Llorenç Bonet, Alexis Borràs, Oriol Bosch, Ventura Durall, Lleonard Escandell, Albert Escuer, Inés Garriga, Esther Gatnau, Pep Guasch, Georgina Latre, Àlex Lora, Biel Mauri, Blai Morell, Antoni Not, Rosa Novell, Pep Oriol, Roberta Pasquinucci, J. A. Pérez Giner, Oriol Porta, Marga Prades, Jaime Pujol, Marc Reixach, Òscar Romagosa, Mercè Rovira, Albert Sagalés, Helena Sala, Juanjo Seda, Eugenia Soria, Joan Carles Suau, Judi Sydes, José Luís Tejero, Mar Ulldemolins, Jordi Varela, Jordi Vilches, Carmen Viveros.

Mar Ulldemolins i Òscar Romagonsa, actriu i productor de “Les 2 vides d’Andrés Rabadán”

José Luís Tejero i Marc Reixach, actor i director del curt “Runners”

Helena Sala, “Palestina, la veritat assetjada” (Xarxa d’enllaç amb Palestina).

Jordi Vilches, “Menjar per a gats”.

Jordi Varela i Albert Escuer, “La ruta dels Annapurna en BTT” (Lo Traster).

Sintu Amat, “Marcianas”

Carmen Viveros i Carolina Astudillo, “De monstruos y faldas”

Matinals infantils a l’Amistat

Lleonard Escandell, “Dopico, cantant professional”

Marcel·lí Antúnez, “Protomembrana”

Biel Mauri, “Love”

Joan Carles Suau i Pérez Giner, “Bullying”

Oriol Porta, Hollywood contra Franco”

Daniel Aguilarte i Juanjo Seda, “Desesperación”

Mara Fernández i Roberta Pasquinucci, “Sin un sentido”

La gala es va celebrar al Teatre l’Amistat de Mollerussa on es va retre l’homenatge del certàmen a l’actriu i directora Rosa Novell.

Amb un muntatge fora de convencionalismes, una línia ja encetada en la passada edició i que es pretén sigui la pauta a seguir en l’obertura d’aquest festival), l’actriu Txe Arana va ésser l’encarregada de conduir la gala amb enginy, habilitat i grans dosis de comicitat per una escenogragria que partia de la imatge del cartell de l’edició d’enguany, en la que una porta i el que a través d’ella es podia observar, plasmava el protagonisme i paper que a tingut aquest element del mobiliari al llarg de la història del cinema. Per ella anaren passant els convidats a l’acte, « sotmesos” a les diferents adaptacions de personatges interpretats per la Txe, que fins a cinc cops va transformar la seva caracterització.

Tot seguit als parlaments dels Srs. Eduard Comalada (Regidor de Cultura), Manel Montañés (Director de Som Cinéma) i Miquel Pueyo (Delegat de la Generalitat a Lleida), es lliurà a Rosa Novell el premi a la seva gran trajectòria escènica de mans de la també actriu Mercè Rovira, convidada en representació de l’Acadèmia de Cinema Català. A continuació es presentaren els contiguts de els diferents seccions del festival on la participació dels nens i nenes de Taller de Teatre de Mollerussa tingué un destacat protagonisme. Finalment, es presentà la pel·lícula inaugural i participant a la Secció Oficial, “Deslliga’t”, amb la presència del productor executiu de Diagonal TV, Albert Sagalés i l’actor Jaime Pujol.

El proper divendres 16 d’octubre s’iniciarà la 3a. Mostra de Cinema i Audiovisual Català Som Cinema al Teatre l’Amistat de Mollerussa amb uma cerimònia inaugural en la que es retrà un reconeixement a la trajectòria interpretativa de l’actriu Rosa Novell  per la seva aportació escènica, durant prop de 35 anys, tant al teatre (com actriu i directora), el cinema i la televisió. El guardó li serà lliurat per la també actriz Mercè Rovira, que assistirà a l’acte en representació de l’Acadèmia del Cinema Català.

Al llarg dels propers vuit dies es projectaran als diferents espais de programació (Teatre l’Amistat, Centre Cultural i Cinemes Urgell, 52 pel·lícules distribuïdes entre la Secció Oficial a competición (en els apartats de llargmetratges, documentals i curtmetratges), les matinals infantils, la secció Presències (dedicada a Andalucía) i les sessions especials (que inclouen el BCN Explosión, La ciutat cremada i el curtmetratge Solo de Ramon Monfà. També es comptarà amb la participació de Marcel·lí Antúnez, que portarà el muntatge Protomembrana a l’Amistat el diumenge 18.

Finalment cal destacar les activitats paral·leles adreçades als joves i adolescents per tal d’incentivar el coneixement i la creativitat en el terreny audiovisual a través dels tallers de cinema, en col·laboració amb Digital Barcelona Film Festival, i el concurs de mini films Som 3 minuts, en col·laboració amb l’associació Mollerussa Comercial i Cultural.

Georgina Latre formarà part del jurat de llargmetratges.

L’actiu Georgina Latre, la Isona de Ventdelpla, figura com a membre del jurat de largmetratges juntament amb el periodista i crític cinematogràfic de La Vanguardia i RAC1, Blai Morell; la codirectora de Factoria de Talento i directora adjunta de la Fundació Digitalent, Inés Garriga, i el codirector del Digital Barcelona Film Festival, Alexis Borràs, que actuarà com a president. Es tracta d’un jurat que representa bona part de la indústria catalana ja que reuneix sectors diferents.

Alexis Borràs

Pel que fa al jurat de documentals, estarà format per professionals dels sector en l’àmbit de Lleida com Pep Oriol, productor audiovisual i professor de Comunicació Audiovisual a la UdL; l’escriptor i autor del llibre Una història del cinema a Lleida, Joaquim Bernat; l’Àlex Culleré, programador i gestor cultural l’Ajuntament de Mollerussa, i l’Oriol Bosch, membre fundador de Cine-Ull (cineclub de la UdL) i coordinador de la programació de la Filmoteca de Catalunya a Lleida i que serà el president d’aquest jurat.

Quant al jurat que valorarà els curtmetratges són set membres de la revista cultural Revers Magazine: Marga Prades, Miquel Ardèvol, Llorenç Bonet, Eugènia Soria, Esther Gatnau, Anton Not i Pep Guasch, que en serà el president.

Format: Conferència interactiva; durada aproximada: 60 minuts. Autor, performer i dibuixos: Marcel·lí Antúnez Roca. Animació: Liliana Fortuny. Programació: Matteo Sisti Sette. Música: Alain Wergifosse. Fotografia: Carles Rodríguez. Vídeo: Lucía Egaña Rojas, Francis Gómez de la Cruz. Disseny d’il·luminació: Oriol Ibáñez. Assistents gràfics: Wahab Zeghlache, Emi Martín, Ana Fernández de Sevilla Fontanet, Oriol Corbella, Merlí Borrell, Dídac Valldosera. Attrezzo: Ruth Aleu, Álvaro Sosa. Models: Lucía Egaña Rojas, Emi Martín, Perla Mesa, Giulia Mattioli, Adelaida Antúnez, Àlvar Antúnez, Marcel·lí Antúnez Roca. Joy-dreskeleton: Héctor López. Producció tècnica: Oriol Ibáñez. Assistent de producció tècnica: Lucía Egaña Rojas. Producció executiva: Eva Vilaró Móra. Producció: Panspermia SL.

Protomembrana és una lliçó mecatrònica, en format performance, per a un dreskeleton, un entorn audiovisual interactiu i diverses interfícies dinàmiques.

L’argument de Protomembrana és una lliçó teòrica sobre la sistematúrgia, literalment dramatúrgia dels sistemes computacionals, que serveix per teixir, a manera de novel·la llatina, una narració farcida de faules. La performance utilitza, a més de la narració verbal, l’animació gràfica, la música i la il·luminació. Tots aquests elements escènics són tractats com a elements interactius controlats a través de diverses interfícies. Formalment, l’acció es desenvolupa en una gran pantalla, davant la qual se situa el Marcel·lí vestit amb un dreskeleton, al costat d’una taula de control amb diversos ordinadors. La narració s’estructura en quatre capítols: 1. Introducció o La història del Martí. 2. Les interfícies o La història del gest. 3. La computació o Llúcia i el gat. 4. El mèdium o Les cinc membranes.

A més de la imatge i el so, aquesta història interactiva utilitza altres dispositius, com ara una càmera/pistola que permet capturar el rostre de diversos voluntaris del públic i introduirlos en la performance com a cares protagonistes de posteriors animacions. O bé unes pròtesis sensibles en forma de vestit que permeten convertir un voluntari en interfície visual i sonora. Aquests dispositius traslladen, en determinats moments, la performance Protomembrana als subgèneres de la hipnosi o la màgia.

Aquesta lliçó continua una línia de narració interactiva iniciada pel Marcel·lí al seu anterior treball performàtic Transpermia. La paraula, pràcticament inexistent en treballs anteriors, té un paper important a l’últim mòdul d’aquella performance. A Protomembrana, la paraula és la protagonista contínua, ja que la polisèmia escènica interactiva està al servei de la narració verbal.

Marcel·lí Antúnez Roca

Nota biogràfica

Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) és internacionalment conegut per les seves performances mecatròniques i per les seves instal·lacions robòtiques. Els seus treballs s’han presentat en nombrosos festivals, galeries, museus i teatres d’arreu del món, com la Villette de París, l’ICA de Londres, el FILE de São Paulo, el DAF de Tòquio, el DOM Cultural Center de Moscou, el DEAF de Rotterdam, l’Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seül (Corea), entre d’altres.

Des dels anys vuitanta, el treball d’Antúnez Roca s’ha caracteritzat per la preocupació per la condició humana, pel com i el perquè dels desigs i les emocions humanes, en un primer moment des de la performance tribal del col·lectiu La Fura dels Baus grup del qual fou fundador, coordinador artístic, músic i actuant des de 1979 fins a 1989 i després en solitari.

En col·laboració amb: ICIC —Institut Català de les Indústries Culturals—, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, INAEM, Ministeri de Cultura, ICUB, Institut de Cultura de Barcelona, d-lab (Dédale /París), Arcadi (París)

__________

Protomembrana es una lección mecatrónica, en formato performance, para un dreskeleton, un entorno audiovisual interactivo y diversas interfaces dinámicas.

El argumento de Protomembrana es una lección teórica sobre la sistema turgia, literalmente dramaturgia de los sistemas computacionales, que sirve para tejer, a modo de novela latina, una narración rellena de fábulas. La performance utiliza, además de la narración verbal, la animación gráfica, la música y la iluminación. Todos estos elementos escénicos son tratados como elementos interactivos controlados a través de diversas interfaces. Formalmente, la acción se desarrolla en una gran pantalla, delante de la cual se sitúa Marcel·lí vestido con un dreskeleton, al lado de una mesa de control con varios ordenadores. La narración se estructura en cuatro capítulos: 1. Introducción o Historia de Martín. 2. Las interfaces o Historia del gesto. 3. La computación o Lucía y el gato. 4. El médium o Las cinco membranas.

Además de la imagen y el sonido, esta historia interactiva utiliza otros dispositivos, como una cámara/pistola que permite capturar el rostro de varios voluntarios del público e introducirlos en la performance como caras protagonistas de posteriores animaciones. O bien unas prótesis sensibles en forma de vestido que permiten convertir a un voluntario en interfaz visual y sonora. Estos dispositivos trasladan, en determinados momentos, la performance Protomembrana a los subgéneros de la hipnosis o la magia.

Esta lección continúa una línea de narración interactiva iniciada por Marcel·lí en su anterior trabajo per formático Transpermia. La palabra, prácticamente inexistente en trabajos anteriores, tiene un papel importante en el último módulo de aquella performance. En Protomembrana, la palabra es la protagonista continua, ya que la polisemia escénica interactiva está al servicio de la narración verbal.

Marcel·lí Antúnez Roca

Nota biográfica

Marcel·lí Antúnez Roca (Moià, 1959) es internacionalmente conocido por sus performances mecatrónicas y por sus instalaciones robóticas. Sus trabajos se han presentado en numerosos festivales, galerías, museos y teatros de todo el mundo, como la Villette de París, el ICA de Londres, el FILE de São Paulo, el DAF de Tokio, el DOM Cultural Center de Moscú, el DEAF de Róterdam, el Ars Electronica de Linz o el Performing Arts de Seúl (Corea), entre otros.

Desde los años ochenta, el trabajo de Antúnez Roca se ha caracterizado por la preocupación por la condición humana, por el cómo y el porqué de los deseos y las emociones humanas, en un primer momento desde la performance tribal del colectivo La Fura dels Baus —grupo del cual fue fundador, coordinador artístico, músico y actuante desde 1979 hasta 1989— y después en solitario.